Teatre 1r trimestre del 2020
Hem començat l’any amb calma, el vam acabar d’una manera molt esbojarrada.
No farem sinopsi de les obres. Això ja ho fan els teatres i les falques publicitàries. Només exposarem la nostra opinió o sensacions que ens ha provocat l’espectacle.
(Jordi Gimeno Mateu i Elena Cuxart Soriano).
Hem començat l’any amb calma, el vam acabar d’una manera molt esbojarrada.
No farem sinopsi de les obres. Això ja ho fan els teatres i les falques publicitàries. Només exposarem la nostra opinió o sensacions que ens ha provocat l’espectacle.
(Jordi Gimeno Mateu i Elena Cuxart Soriano).
La filla del mar
Obra original d’Àngel Guimerà
Teatre: Jove teatre Regina
Adaptació: Gerard Nicasi
Musica i lletres: Marc Miramunt
Ens ha agradat força la posada en escena.
La modernització del text no l’ha destrossat, com acostuma a passar. Ha mantingut la idea original, fa anys que vam llegir el text i el record que en tenim és el que hem vist.
Ha estat una pena que en un moment de la representació el tècnic de so ha fallat i sentíem la música però no els nois cantar.
Obra original d’Àngel Guimerà
Teatre: Jove teatre Regina
Adaptació: Gerard Nicasi
Musica i lletres: Marc Miramunt
Ens ha agradat força la posada en escena.
La modernització del text no l’ha destrossat, com acostuma a passar. Ha mantingut la idea original, fa anys que vam llegir el text i el record que en tenim és el que hem vist.
Ha estat una pena que en un moment de la representació el tècnic de so ha fallat i sentíem la música però no els nois cantar.
La casa de les aranyes
Text original: Paco Zarzoso
Teatre: TNC Sala petita
El text el vaig llegir pel club de lectura de “llegim teatre”. I va ser un text que em va agradar, desprèn una atmosfera angoixant on hi ha un fragment que recorda L’escuma dels dies d’en Boris Vian.
La casa de les aranyes Arola editors pàg. 55 “Joan: La porta de ma casa cada dia pareix més estreta i més baixa. De forma que per creuar-la he d’ajupir-me i aprimar-me cada dia un poc més”.
L’escuma dels dies El cercle de Viena pàg.209 “…l’escala es deteriorava cada cop més,… L’entrada ja semblava un passadís de celler, van haver d’acotar el cap per arribar a l’habitació…” pàg. 215 “…va fer un últim esforç per passar. Darrere seu, de cop i volta, el sostre es va ajuntar amb el terra…”
La posada en escena no ens ha convençut. Convidava més a fer una migdiada que a provocar-te l’angoixa del text.
Els actors tampoc feien el text atractiu. No convencien, el Francesc Garrido com a Àngel el millor.
Text original: Paco Zarzoso
Teatre: TNC Sala petita
El text el vaig llegir pel club de lectura de “llegim teatre”. I va ser un text que em va agradar, desprèn una atmosfera angoixant on hi ha un fragment que recorda L’escuma dels dies d’en Boris Vian.
La casa de les aranyes Arola editors pàg. 55 “Joan: La porta de ma casa cada dia pareix més estreta i més baixa. De forma que per creuar-la he d’ajupir-me i aprimar-me cada dia un poc més”.
L’escuma dels dies El cercle de Viena pàg.209 “…l’escala es deteriorava cada cop més,… L’entrada ja semblava un passadís de celler, van haver d’acotar el cap per arribar a l’habitació…” pàg. 215 “…va fer un últim esforç per passar. Darrere seu, de cop i volta, el sostre es va ajuntar amb el terra…”
La posada en escena no ens ha convençut. Convidava més a fer una migdiada que a provocar-te l’angoixa del text.
Els actors tampoc feien el text atractiu. No convencien, el Francesc Garrido com a Àngel el millor.
Aquella nit
Text: David Greig
Teatre: La Villarroel
Traducció: Cristina Genabat
Compositor i lletrista: Gordon McIntyre
Una mica més estrident del que ens agraden les obres.
Les actuacions són correctes i el text és interessant, però no tinc clar si pels castellanismes (no només quan diuen les hores sinó altres barbarismes), per actes més explícits del necessari (no cal mullar una paret per representar que fa pipi, crec) o el senyor insuportable que tenia assegut al costat (un d’aquells individus que necessita obrir tant les cames que envaeix els seients del seu costat, el meu), però l’obra no em va convèncer.
L’opinió d’en Jordi és lleugerament diferent de la meva. Ell opina que ha estat un vespre entretingut. Aquesta temporada hem vist coses molt millors, però també de molt més dolentes. En resum, entretinguda.
Text: David Greig
Teatre: La Villarroel
Traducció: Cristina Genabat
Compositor i lletrista: Gordon McIntyre
Una mica més estrident del que ens agraden les obres.
Les actuacions són correctes i el text és interessant, però no tinc clar si pels castellanismes (no només quan diuen les hores sinó altres barbarismes), per actes més explícits del necessari (no cal mullar una paret per representar que fa pipi, crec) o el senyor insuportable que tenia assegut al costat (un d’aquells individus que necessita obrir tant les cames que envaeix els seients del seu costat, el meu), però l’obra no em va convèncer.
L’opinió d’en Jordi és lleugerament diferent de la meva. Ell opina que ha estat un vespre entretingut. Aquesta temporada hem vist coses molt millors, però també de molt més dolentes. En resum, entretinguda.
Les hores caminen calmes
Text: Martí Rosselló i Lloveras
Teatre: L’Amistat de Premià de Mar
Creat i interpretat: Marta Lloveras (veu) Domènec Carrillo (guitarra)
Convidats: Maria Antònia Grau, Pep Bras, Albert Calls, Jaume Cases, Montse Assens, Àngel Pagès i Rafael Vallbona
Una interpretació magnífica, musicalitzar poemes no és una tasca fàcil però Marta Lloveras ho aconsegueix i els dóna una sonoritat i un ritme extraordinaris. La guitarra acompanya la veu, sense molestar, de manera magistral. Els convidats ens han explicat anècdotes o records que tenen d’en Martí Rosselló i Lloveras pel que ha convertit l’actuació musical en un gran homenatge a la figura d’aquest gran poeta i escriptor.
No és una obra de teatre, però ha estat tan magnífica l’actuació, pel que ens ha semblat interessant afegir-la al blog.
Text: Martí Rosselló i Lloveras
Teatre: L’Amistat de Premià de Mar
Creat i interpretat: Marta Lloveras (veu) Domènec Carrillo (guitarra)
Convidats: Maria Antònia Grau, Pep Bras, Albert Calls, Jaume Cases, Montse Assens, Àngel Pagès i Rafael Vallbona
Una interpretació magnífica, musicalitzar poemes no és una tasca fàcil però Marta Lloveras ho aconsegueix i els dóna una sonoritat i un ritme extraordinaris. La guitarra acompanya la veu, sense molestar, de manera magistral. Els convidats ens han explicat anècdotes o records que tenen d’en Martí Rosselló i Lloveras pel que ha convertit l’actuació musical en un gran homenatge a la figura d’aquest gran poeta i escriptor.
No és una obra de teatre, però ha estat tan magnífica l’actuació, pel que ens ha semblat interessant afegir-la al blog.
Herència abandonada
Text original: Lara Díez Quintanilla
Teatre: Sala Beckett
Un text curiós. No diu massa res que no coneguem, tots són fets sabut sense massa interès.
El fet que l’hereva “tiri la canya” al notari dóna lloc a escenes esbojarrades sense massa gràcia i poc creïbles a la meva manera d’entendre la vida. Ha estat una estona entretinguda.
Qui ets?
Text: Marius Serra
Teatre: Teatre Auditori de Cardedeu (el programa de mà és del Teatre Lliure, a Cardedeu no en tenien)
Un drama molt ben tractat, té molts moments d’encongiment de cor que et queden ràpidament superats per tocs d’humor, pel que et trobes plorant i rient sense poder parar de fer cap de les dues coses.
Una història de superació d'amor. Una gran història.
No celebrem les coses importants. Obrim una ampolla de cava per coses absurdes i no quan una operació ha sortit bé o un problema mèdic ha sigut ràpidament diagnostica i per tant tractat sense més conseqüències.
Una obra que s'ha de veure. No surts igual que has entrat.
Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatger
Text: Àlex Rigola
Teatre: Sala Beckett
Un text duríssim que et fa reflexionar sobre el que estàs fent a la vida i el que vols fer o volies fer.
Posar en ordre tota la vida per facilitar el pas a la mort, per tal que sigui un camí fàcil i plaent, sense angoixes sense pensar tot el que et perdràs i pensant en tot el que has viscut i fet.
Una meravella interpretativa l’Alba Pujol interpretant-se a si mateixa, increïble.
Tenors
Text: Miquel Cobos i Ezequiel Casamada
Teatre: Sala Gaudí Barcelona
Una paròdia sobre el món dels tenors, les dives,… les estrelles d’un món on sols no serien ningú (com a tot arreu, sense un equip no hi ha res).
És un seguit de gags, són divertits i et fan passar una estona entretinguda, tots quatre, els tres tenors i el pianista, estan extraordinaris, però particularment aquest tipus de representacions em fatiguen.
Reconec que em van fer passar una molt bona estona.
Justícia
Text: Guillem Clau
Teatre: Teatre Nacional de Catalunya
Una meravella, quan llegia el text ja em semblava extraordinari, la posada en escena no decep gens. Els actors estan meravellosament bé, tots (cosa que no sempre passa).
En cap moment et trobes descol·locat, saps qui és qui i quan els actors fan de narradors, baixen de l’escenari per agafar distància i perspectiva. Realment està molt ben resolt.
La posada en escena força diferent de com la meva imaginació l’havia concebut, jo sóc una simple lectora i els escenògrafs del Nacional són professionals. En aquest cas en Paco Azorín.
Sacarina
Text: Davide Carnevali
Teatre: El Maldà
Comença molt bé, pujant molt les espactatives del que passarà, com acabarà aquesta història, però m’ha semblat un final poc resolt, s’intueix però no es defineix.
L’escenografia també et fa veure que no estàs en una obra convencional, estem sentats (el públic) en taules baixes al mig de l’escenari. Com en un bar on escoltes la conversa de la taula del costat.
Tot i així, els nois de la companyia La Ruta 40 són molt bons. El llarg dinar de Nadal va ser genial. I en aquesta ho fan molt bé, però m’ha decebut el final del text.
Glups
Text: Dagoll Dagom
Teatre: Patronat Premià de Mar
Una obra representada per estudiants de dansa i per aficionats al teatre, amateurs. Hi havia pauses més llargues del necessari entre historietes, però les actuacions més que bones.
Per edat no vaig veure l’original de Dagoll Dagom però no crec que fos massa diferent del que vam poder veure al Patronat de Premià de Mar aquest mes de febrer.
No totes les històries han aguantat bé el pas del temps. Fem referència a la presidència de Felipe González o dels socialistes com els dolents dels comunistes. Segurament ara farien servir altres partits i ideologies polítiques.
Demà
Text: Helena Tornero
Teatre: Sala Beckett
Una distopia magnífica. Amb punts de crueltat, com en totes les distopies. Si ets un privilegiat, tot és una meravella i vius en una utopia però quan siguis dels altres estàs perjudicat per la societat.
Una història d’amor (o no) que comença pel final i vas veient com s’ha arribat al punt d’inici de l’obra. Una posada en escena senzilla però potent. He sortit encantada del teatre. En Jordi no tant.
La morta de Pompeu Crehuet
Text: Marc Crehuet
Teatre: Sala Beckett
Una meravellosa posada en escena, on viatgem en el temps i l'espai, a la realitat i a la ficció sense perdre el fil en cap moment. Una delícia interpretativa.
Té un bon argument amb el punt just d'acidesa i crítica social.
