Lectures maig 2026

 

Maig

Un mes complicat, recomano La meva Antònia de la Willa Cather i Nusos entre els dits de la Leila Kasra.

·      Les calces al sol, Regina Rodríguez Sirvent (Penguin Random House Àudio) → Divertida, entretinguda, tendre. He rigut i he plorat. A la protagonista se li encavalquen les males decisions, però d’una manera prou coherent per fer-la entranyable.

·      Mort al Palau, Glòria Sabaté (Rosa dels Vents) → Una història que et recorda “Deu negrets” de l’Agatha Christie, però en realitat és un homenatge al detectiu més famós de la història de la literatura Sherlock Holmes, que reconec que he llegit poc. Es nota que hi ha molta feina de documentació pel que es fa molt agradable de llegir.

·      La meva Antònia, Willa Cather (Cal Carré) → Una delícia literària, una d’aquestes novel·les que s’han de llegir. És un imprescindible.

·      Nusos entre els dits, Leila Kasra (Raig Verd) → Potent. Una història que m’ha recordat lleugerament la novel·la gràfica Persèpolis de Marjane Satrapi, però diferent.

·      El pou de l’ascensió, Brandon Sanderson (Mai Més) → Una nova aventura de la Vin i els seus companys, no m’ha agradat tant com la primera part de la saga, però tinc ganes d’agafar la tercera part per a veure si es resolen els interrogants generats.

·      Tots els monòlegs, Santiago Rusiñol (Adesiara) → 13 monòlegs teatrals que no m’han acabat de convèncer, però hi ha detallets que m’han agradat.

·      L’illa deserta, Marc Artigau i Queralt (Arola) → La posada en escena em va agradar molt, em va emocionar i em va sacsejar, com toca a un bon text teatral, ara que ha passat un temps he volgut rellegir el text per poder-lo gaudir de nou.

·      Una còpia/Lluny, Caryl Churchill (Arola) → Llegir aquesta dramaturga britànica sempre és un repte i a la vegada un goig, et fa pensar, no pots donar res per sobreentès, sempre hi ha girs sorprenents.

Lectures abril 2026

 

Abril

Aquest mes només he llegit tres escriptores i curiosament són els llibres que més m’han agradat i els que recomano. Ocell roig de la Mary Oliver, Un nen prodigi de l’Irène Némerovsky i Hivern de l’Ali Smith.

·      Ocell roig, Mary Olivera (Godall) → Una delícia, uns poemes preciosos, fàcils de visualitzar i de sentir, els veus i sacsegen, dues de les grans coses que busco a la literatura. Uns dels que més m’han agradat: Fronteres; Invitació; Hauríeu d’estar preparats;... extraordinaris, una gran descoberta.

·      Josafat / El desig de pecar, Prudenci Bertrana (ela geminada) → Un descobriment interessant, el de l’univers de les dones d’en Prudenci Bertrana, he de llegir més coses d’aquest autor.

·      Bristol, Jean Echenoz (Raig Verd) → Una bogeria, una història diferent, plena de detalls, entretinguda i divertida, una manera diferent de veure el món. A la xerrada del festival MOT del passat mes de març ja endevines el sentit de l’humor d’aquest escriptor. Adjunto l’enllaç: https://youtu.be/PXc60WJD7HU?si=0-lYGD9KPAukGsV1

·       Un nen prodigi, Irène Némerovsky (Cal Carré) → Una meravella. Una història brutal, on la tendresa i la picardia comparteixen protagonisme. Una delícia.

·      Contes d’Alaska, Jack London (Xandri) → Feia anys que no llegia res d’en Jack London i ha estat un plaer retrobar-me amb els paisatges durs, freds, inhòspits, on la supervivència sembla que no existeix. Un goig.

·      Els xiprers, Jair Domínguez (Columna) → Ha passat bé, esperava un punt més de fantasia com a les seves primeres novel·les, però imagino que si vol arribar a més públic ha d’escriure coses més convencionals.

·      Fills de la boira, Brandon Sanderson (Duna) → Més Sanderson, heroïnes amb defectes, personatges amb poders extraordinaris. Una bona ambientació per una història de superació, aventures i revolta de poder. Tots els ingredients per tenir el lector enganxat.

·      Hivern, Ali Smith (Raig Verd) → Una autora que m’agrada, però que no puc llegir sempre, necessito tranquil·litat per poder gaudir de les idees i la prosa. Per Sant Jordi la vaig poder conèixer i em va semblar una dona extraordinària.

Taradell negre 2026

 

TARADELL NEGRE

Aquest passat 11 d’abril s’ha celebrat la cinquena edició del festival de novel·la negra catalana a Taradell, el festival té tot de prèvies i estrictament comença divendres, però per agenda nosaltres només vam poder assistir dissabte.

·       Vam començar la jornada de dissabte amb “Secrets que no descansen”, una taula per parlar de fets històrics, secrets més o menys ben guardats i els greuges que han provocat. Modera l’Antoni Pladevall que conversa amb els dos autors, en Joan Pinyol que ens parla del seu llibre Avi, et trauré d’aquí! i amb en Xavier Theros per parlar de La verge de la punyalada la seva última novel·la, aquesta sí, de ficció, però molt ben documentada i explicant fets reals.

·       “Sota sospita”, modera la taula en Sebastià Bennasar que conversa amb en Joan Miquel Capell per defensar la seva novel·la amb Tot anava bé fins ara, que va escriure amb l’Andreu Martín, la Raquel Gámez Serrano amb Alguns callen, altres maten i en Josep Roure amb Monsieur Diógenes. Són tres novel·les molt diferents on cada escriptor defensa magistralment la seva, la Raquel, tot provocant-nos per buscar totes les picades d’ullet, en Capell explicant anècdotes policíaques i la metodologia de l’Andreu, i en Roure com a debutant a la novel·la negra, en Tià el va fer cavaller.

·       “Secrets de família”, la comissària Núria Martínez modera aquesta taula amb tres novel·les carregades de secrets i silencis, on els escriptors ens revelen molt poc l’argument, vigilant no dir més del que toca per deixar-nos amb ganes de llegir-les. Del cel a l’infern d’en Biel Cussó, El joc del silenci d’en Gil Pratsobreroca i Secrets ofegats de la Susana Hernández.

·       Pausa per dinar.

·       “Quan el text es fa música”, en aquest cas, la comissària Núria Martínez conversa amb dues escriptores i tenim un tema musical per introduir cada novel·la, Pau Mainé és el músic. La Sònia Guillén ens explica el seu triler inquietant El principi d’incertesa i l’Anna Segimon d’Els marges de la riera, que ja ens diu que tot és ficció, però que la idea sorgeix de pensar que tots els éssers vius de la terra tenen els mateixos drets.

·       “Quan la música diu el que el llibre calla”, com la taula anterior, és una conversa amb un tema musical resum de la novel·la. En aquest cas modera en Sebastià Bennasar que conversa amb en Lluís-Anton Baulenas per parlar d’Ocellets i ocellots, una possible conversa d’en Pasolini. I amb la Dora Muñoz per parlar d’Error de càlcul, on era imprescindible que la protagonista tingues una edat per no importar-li les conseqüències.

·       “El punt de ruptura”, L’Irene Solanich modera una taula amb tres novel·les de l’editorial Delicte. Malesànimes d’en Sebastià Bennasar, Flota com una papallona,,, d’en Jordi Cervera i Et veurà tothom, de la Maribel Torres. Com a conclusió de la taula, és interessant com distorsionem el bé i com el mal pot ser justificable.

·       “Cabaret literari: Manual de supervivència Homenatge a Boris Vian”, En Lluís-Anton Baulenas acompanyat pel músic Pau Mainé ens interpreta poemes d’en Boris Vian. La idea és molt bona, però per algun motiu no s’acaba mai, i al final és un xic abrupte quan el públic aplaudeix i sobren els llums.

Com a resum del dia. Per escriure has de llegir. Primer escrius per tu, i si tens la sort que et publiquin i que algú et llegeixi, doncs millor. A tot arreu hi ha bona i mala literatura, hem de tenir bon criteri i no deixar-nos influenciar pels mediàtics.

Però el més important de tot és que ha estat un dia magnífic. Moltes gràcies a l’organització i a tots els que ho han fet possible.

Totes les fotos les he pispat de les xarxes socials. 

Lectures març 2026

 

Març

Un mes genial, he llegit força, com a recomanació personal Lluny d’Àfrica per llegir a poc a poc sense pressa, L’àvia Harris per llegir en una tarda, la poesia de Víctor Català, que m’ha captivat i la novel·la gràfica d’Un mag de Terramar que és una delícia pels sentits.

·      Lluny d’Àfrica, Isak Dinesen (Viena) → Una delícia, vas llegint i et vas enamorant del món, de la vida, de la natura. Un imprescindible per llegir a poc a poc.

·      Lliçons d’abisme, Mar Bosch Oliveras (Empúries) → Una història divertida, entretinguda amb un final curiós. D’inici em va enganxar moltíssim, després hi ha un moment que el trobo massa repetitiu i que li falta alguna coseta i finalment arriba el gir final i és molt bo.

·      L’àvia Harris, Willa Cather (Cal Carré) → Una gran història de poques pàgines. Un plaer en majúscula.

·      Ravel, Jean Echenoz (Raig Verd) → Una nova biografia ficcionada, en aquest cas de Maurice Ravel. I després de la conversa entre ell i la traductora al festival MOT tinc més ganes de continuar llegint les seves novel·les.

·      La germandat de l’àngel caigut, Jaume Clotet (l’àncora) → Entretinguda, amb aquell punt de fantasia, però versemblant. Trepidant, no pots parar de llegir o en el meu cas, d’escoltar amb l’audiollibre narrat pel Martí Gironell un dels millors narradors.

·      La Calavera de l’apòstol, Jaume Clotet (Columna) → Tant o més trepidant que la primera part, passa sol, no trobes el moment de parar, hi ha una ficció molt fantàstica, però no deixa de ser una novel·la policíaca sensacional. També escoltat amb l’audiollibre que està narrat pel Martí Gironell i m’agrada molt com llegeix.

·      La cinquena extinció, Bernat Romaní (Indòmita) → Una història d’aventures per reflexionar sobre el canvi climàtic i l’extinció de diferents espècies. M’ha agradat molt, tot i que m’ha costat, encara no ho he aconseguit, com és físicament el narrador, hi ha un parell de detalls que no tinc del tot clars.  

·      Els ignorants, Étienne Davodeau (Finestres) → Un còmic per reflexionar sobre les àrees del saber. Com podem arribar a ser d’ignorants quan ens treuen de la nostra zona de coneixement. Sensacional, amb un dibuix clar.

·      Un mag de Terramar (novel·la gràfica), Ursula K. Le Guin i Fred Fordham (Indòmita) → M’han vingut ganes de rellegir la saga de Terramar, és sensacional aquesta versió, les il·lustracions són molt boniques i m’han mantingut el record que tinc de la novel·la.

·      Llibre blanc Policromi – Tríptic, Víctor Català (Vitel·la) → El vocabulari m’ha fascinat, i les imatges i... en general tot. Aquesta escriptora cada vegada m’agrada més.

·      La puresa de l’engany, Gerard Quintana (Columna) → Un rotllo l’hauria deixat, però estava conduint, de tornada vaig accelerar la velocitat de reproducció i el vaig acabar, m’ha fet mandra llegir-lo amb paper. Narrat pel mateix Quintana.

Lectures febrer 2026

Febrer

Un mes que he llegit de tot, la nova feina em desperta la curiositat cap a lectures que fa un any no hauria llegit, infantil, coneixement, còmics... Recomano La ciutat de les dames de Cristina de Pizan, El regne de les dones d’Anton Txékhov i La iaia no hi toca d’en José Ignacio Valenzuela (d’acord és un I**, però està ple de detallets per a adults).

·      La ciutat de les Dames, Cristina de Pizan (Cal Carré) → Un imprescindible de la literatura. És curiosa la construcció i sorprenent tot el que diu si pensem que es va escriure al segle XV. Per llegir a poc a poc, gaudint i reflexionant.

·      Elantris, Brandon Sanderson (Duna) → Una aventura, un entreteniment. Un llibre absorbent que vols arribar a casa per descobrir si el dolent és tan dolent o hi ha gat amagat. Hi ha una escena que em va recordar a “La mort i la primavera” de Mercè Rodoreda.

·      La iaia no hi toca, José Ignacio Valenzuela (BiraBiro) → És un llibre per a infants que comencen a llegir, però m’ha semblat tan bonic que no puc deixar d’incloure’l a la llista del mes. Una història d’una gran tendresa, amb ironia i sentit de l’humor. Una molt bona lectura, sobretot per a adults.

·      El regne de les dones, Anton Txékhov (Viena) → Un petit plaer, una història bonica i dura, on el pensament d’un “vell” cap a la jove ja no tan jove és una idea més que interessant “­­­Penso que una dona jove i rica ha de ser independent, intel·ligent, sofisticada, agosarada i una mica llibertina.”

·      Orestea, Èsquil (Bernat Metge Universal) → Tres tragèdies conegudes, on continuo pensant que Electra s’equivocava. Però m’agrada llegir el punt de vista de l’autor, diferent de la dels altres dos tràgics, però que tenen en comú considerar Clitemnestra com la gran assassina, quan recordem que el seu marit va fer executar la filla Ifigènia, per tenir la benedicció dels déus i aconseguir vents favorables per anar cap a Troia a recuperar la dona de Menelau, Elena, germana de Clitemnestra. Per tant, recapitulem. Clitemnestra assassina a Agamèmnon deu anys després que aquest matés a la filla Ifigènia per petició de Menelau, germà d’Agamèmnon. Deu anys després perquè és el que dura la guerra de Troia. D’acord ella s’ha buscat un amant, ell no? I Electra implora al seu germà que mati la mare per l’honor del seu pare. Clitemnestra i Agamèmnon tenien tres fills Ifigènia, Electra i Orestes (l’assassí de Clitemnestra).

·      El castell de l’aire, Diana Wynne Jones (Indòmita) → Una història que d’inici no em va enganxar fins que apareixen els personatges d’El castell ambulant, que aleshores em va fer gràcia com estava estructurada.

·      Una festa a Roma, Marc Artigau i Queralt (Comanegra) → Una lectura entranyable, tendra on he acabat plorant, encara que vaig plorar més en la posada en escena, que és lleugerament diferent del text.

·      Sobre el dol, Chimamanda Ngozi Adichie (Fanbooks) → M’esperava més, però imagino que ha estat una escriptura catàrtica i que a la vegada també és reconfortant veure aquesta negativitat a admetre i assumir que s’ha mort una persona que estimàvem i que estimem i que no podrem tornar a parlar, abraçar... mai més.

·      Sota els còdols, la platja, Pascal Rabaté (Finestres) → El dibuix com d’un sol traç amb colors no estridents em va cridar l’atenció, després la història m’ha fluixejat, però està bé, és un conte de fades.

Lectures Gener 2026

 

Gener 2026

Un mes de lectures molt bones. Recomano El viatge meravellós d’en Nils Holgersson per Suècia de Selma Lagerlöf i El castell ambulant de Diana Wynne Jones, he viatjat molt sense sortir de casa. Són unes lectures molt entretingudes. I com a història més seriosa Pollastre amb prunes de Marjane Satrapi.

·      El viatge meravellós d’en Nils Holgersson per Suècia, Selma Lagerlöf (Adesiara) → Una novel·la d’aventures, de creixement del protagonista, un viatge de l’heroi amb un gran respecte cap a la naturalesa.

·      Història d’un piano, Ramon Gener (Columna/Grup62àudio) → He de reconèixer que m’ha agradat molt més del que pensava. L’he acabat de llegir en paper. Molt entretingut, amb punt de fantasia i molts fets històrics, però sense saturar.

·      Les dues ales d’un ocell, Dolors Udina, Mireille Gansel, Antoni Clapés (Raig Verd) → Una conversa entre tres traductors sobre l’art de traduir.

·      El castell ambulant, Diana Wynne Jones (Indòmita) → Bonica, fantàstica. Una història amb dolents molt malvats i bons amb defectes. Una lectura entretinguda. He vist la versió cinematogràfica de l’estudi Ghibli i m’ha semblat horrible. Però tot són opinions.

·      Els hereus de la terra, Ildefonso Falcones (Penguin àudio) → Quin rotllo de novel·la, però al cotxe m’ha entretingut, encara que l’he acabat a velocitat 1.5 per accelerar, hi ha massa palla. He agafat el llibre en paper a la biblioteca i no he llegit cap fragment, només he vist que és una traducció del castellà, planyo a les dues traductores.

·      Pollastre amb prunes, Marjane Satrapi (Reservoir Books) → Una història colpidora, però en format novel·la gràfica o còmic, pel que sembla més lleuger, però no ho és. Rendir-se, perdre les ganes de viure, deixar-se morir.

·      La vegetariana, Han Kang (Penguin àudio/Rata) → “La classe de grec” em va mig agradar, però no em va generar aquelles ganes que de vegades tinc de llegir tot el que ha escrit l’escriptora, la possibilitat d’escoltar “La vegetariana” amb l’àudiollibre em va atraure, he llegit fragments de la novel·la traduïda al català i continuo amb la mateixa sensació, no tinc clar si m’agrada. Torna a parlar de deixar-se morir com “Les tristes recances” de la Miriam Toews o “Bartleby, l'escrivent” d’en Melville o la novel·la gràfics de “Pollastre amb prunes”.

·      Ah, sí? (poemes del confinat), Feliu Formosa (Balbec) → Crec que els visuals m’han agradat més que els convencionals, segurament m’han despertat una inquietud i unes expectatives que majoritàriament s’han assolit amb la lectura. He de reconèixer que no els he entès tots, però estic contenta, crec que el missatge m’ha arribat.

Observacions diverses 2025

 Observacions diverses

Observacions diverses que he vist al llarg del 2025. Un poti-poti variat de fauna.

Invertebrats

 

Lepidòpters

Família Papilionidae

·     Subfamília Papilioninae

o  Papallona reina – Papilio machaon

Família Hesperiidae

·     Subfamília Pyrginae

               o  Fúria – Erynnis tages

·     Subfamília Hesperiinae

o  Dard ros – Ochlodes sylvanus 

Família Pieridae

·     Subfamília Coliadinae

o  Safranera de l’alfals – Colias crocea

·     Subfamília Pierinae

o  Blanca de la col – Pieris brassicae

o  Blanqueta de la col – Pieris rapae

o  Blanqueta perfumada – Pieris napi

o  Pòntia comuna – Pontia daplidice

Família Nymphalidae

·     Subfamília Danainae

o  Papallona tigre – Danaus chrysippus

·     Subfamília Satyrinae

o  Margenera comuna – Lasiommata megera

o  Bruna del bosc – Pararge aegeria

o  Lleonada de matollar – Coenonympha arcania

o  Muntanyesa comuna – Erebia meolans

o  Muntanyesa de la terna – Erebia triaria

o  Escac ibèric – Melanargia lachesis

·     Subfamília Heliconiinae

o  Donzella rogenca – Boloria euphrosyne

o  Donzella de bistorta – Boloria eunomia

o  Mirallets – Issoria lathonia

·     Subfamília Nymphalinae

o  Atalanta – Vanessa atalanta

o  Migradora dels cards – Vanessa cardui

o  Papallona de les ortigues – Aglais urticae

o  Papallona de la C blanca – Polygonia c-album

o  Dramer puntejat – Melitaea cinxia

o  Dramer boscà – Melitaea nevadensis

Família Riodinidae

·     Subfamília Nemeobiinae

o  Papallona de la prímula – Hamearis lucina

Família Lycaenidae

·     Subfamília Polyommatinae

o  Blaveta argiu – Plebejus argus

o  Cobalt – Cyaniris semiargus

o  Blaveta comuna – Polyommatus icarus

Odonats

·     Anisoptera

o  Libellulidae

§  Parot cuanegre – Orthetrum cancellatum

§  Pixaví nervat – Sympetrum fonscolombii

§  Pixaví llis – Sympetrum meridionale

§  Sagnador escarlata – Crocothemis eryythraea

Altres insectes

§  Dimoniet – Pyrrhocoris apterus

§  Escarbats Tentyria mucronata un tipus de Polífags Subordre Polyphaga

§  Escarbats gènere Silpha un tipus de Polífags Subordre Polyphaga

§  Marieta de set punts – Coccinella septempunctata

§  Vespa asiàtica – Vespa velutina

§  Ematurga atomaria

§  Gerris lacustres

§  Llagosta

§  Metaxmestre phrygialis

§  Odezia atrata

Més invertebrats

·     Mol·lusc:

o  Llimac – Arion ater

·     Artròpodes:

o  Crustacis

§  Cranc de riu autòcton – Austropotamobius pallipes

o  Aràcnids

§  Aranya llop de ratlla blanca – Alopecosa albofasciatafoto

Vertebrats

Mamífers

o  Daina – Dama dama

o  Coipú – Myocastor coypus 

o  Porc Senglar – Sus scrofa

o  Marmota alpina – Marmota marmota

o  Rata d’aigua o rat-buf – Avicola sapidus

Amfibis

o  Granota roja – Rana temporaria

Rèptils

o  Serp de Collaret – Natrix astreptophora

o  Serp d’aigua – Natrix maura

o  Tortuga de Florida – Trachemys scripta

o  Tortuga de Rierol – Mauremys leprosa

o  Sargantana Iberoprovençal – Podarcis liolepis

o  Sargantana Roquera – Podarcis muralis

o  Dragó – Tarentola mauritanica