TARADELL NEGRE
Aquest passat 11 d’abril s’ha celebrat la cinquena edició del festival de novel·la negra catalana a Taradell, el festival té tot de prèvies i estrictament comença divendres, però per agenda nosaltres només vam poder assistir dissabte.
· Vam
començar la jornada de dissabte amb “Secrets que no descansen”, una
taula per parlar de fets històrics, secrets més o menys ben guardats i els
greuges que han provocat. Modera l’Antoni Pladevall que conversa amb els dos
autors, en Joan Pinyol que ens parla del seu llibre Avi, et trauré d’aquí!
i amb en Xavier Theros per parlar de La verge de la punyalada la seva
última novel·la, aquesta sí, de ficció, però molt ben documentada i explicant fets
reals.
· “Sota
sospita”, modera la taula en Sebastià Bennasar que conversa amb en Joan
Miquel Capell per defensar la seva novel·la amb Tot anava bé fins ara,
que va escriure amb l’Andreu Martín, la Raquel Gámez Serrano amb Alguns
callen, altres maten i en Josep Roure amb Monsieur Diógenes. Són tres
novel·les molt diferents on cada escriptor defensa magistralment la seva, la
Raquel, tot provocant-nos per buscar totes les picades d’ullet, en Capell explicant
anècdotes policíaques i la metodologia de l’Andreu, i en Roure com a debutant a
la novel·la negra, en Tià el va fer cavaller.
· “Secrets
de família”, la comissària Núria Martínez modera aquesta taula amb tres
novel·les carregades de secrets i silencis, on els escriptors ens revelen molt
poc l’argument, vigilant no dir més del que toca per deixar-nos amb ganes de
llegir-les. Del cel a l’infern d’en Biel Cussó, El joc del silenci
d’en Gil Pratsobreroca i Secrets ofegats de la Susana Hernández.
· Pausa
per dinar.
· “Quan
el text es fa música”, en aquest cas, la comissària Núria Martínez conversa
amb dues escriptores i tenim un tema musical per introduir cada novel·la, Pau
Mainé és el músic. La Sònia Guillén ens explica el seu triler inquietant El
principi d’incertesa i l’Anna Segimon d’Els marges de la riera, que
ja ens diu que tot és ficció, però que la idea sorgeix de pensar que tots els éssers
vius de la terra tenen els mateixos drets.
· “Quan
la música diu el que el llibre calla”, com la taula anterior, és una
conversa amb un tema musical resum de la novel·la. En aquest cas modera en
Sebastià Bennasar que conversa amb en Lluís-Anton Baulenas per parlar d’Ocellets
i ocellots, una possible conversa d’en Pasolini. I amb la Dora Muñoz per
parlar d’Error de càlcul, on era imprescindible que la protagonista
tingues una edat per no importar-li les conseqüències.
· “El
punt de ruptura”, L’Irene Solanich modera una taula amb tres novel·les de l’editorial
Delicte. Malesànimes d’en Sebastià Bennasar, Flota com una
papallona,,, d’en Jordi Cervera i Et veurà tothom, de la Maribel
Torres. Com a conclusió de la taula, és interessant com distorsionem el bé i
com el mal pot ser justificable.
· “Cabaret
literari: Manual de supervivència Homenatge a Boris Vian”, En Lluís-Anton
Baulenas acompanyat pel músic Pau Mainé ens interpreta poemes d’en Boris Vian.
La idea és molt bona, però per algun motiu no s’acaba mai, i al final és un xic
abrupte quan el públic aplaudeix i sobren els llums.
Com a resum del dia. Per escriure has de llegir. Primer
escrius per tu, i si tens la sort que et publiquin i que algú et llegeixi,
doncs millor. A tot arreu hi ha bona i mala literatura, hem de tenir bon
criteri i no deixar-nos influenciar pels mediàtics.
Però el més important de tot és que ha estat un dia
magnífic. Moltes gràcies a l’organització i a tots els que ho han fet possible.
Totes les fotos les he pispat de les xarxes socials.
