Club de lectura de Vilassar de Mar
Aquest club de lectura l’he començat
amb l’any, i per això, només tinc les lectures del gener fins al juny.
· Marie,
la roja, Rosa Maria Arquimbau (TNC) → Com a novel·lista m’agrada,
com a dramaturga no ho tinc clar, aquest text és bo, però li falta i li sobren
fragments. L’amor de Marie és poc creïble, la crítica social és molt ambigua.
A la tertúlia comenten que no els agrada llegir textos
teatrals, el retrat de la diversitat de dones, amb les diferències culturals i
d’edat, ha agradat. L’amor ho pot tot no ha convençut. No es creuen que en
Jacques Dubois pugui canviar tant, no és creïble, a mi també em costa. (Quan
vam fer la tertúlia encara no s’havia estrenat la versió d’en Mallol al TNC).
· Una
història és una pedra llançada al riu, Mònica Batet (Angle
editorial) → Cada història d’aquesta escriptora és una nova meravella pels
sentits, et transporta en un altre món.
A la tertúlia comentem que és una novel·la plena de
repeticions i molt llarga, però ens fixem en els inicis de cada “capítol” i amb
l’explicació de l’inici i ens sembla hipnotitzar que no és una novel·la sinó un
recull de contes amb un fil argumental i uns personatges comuns. Em comprometo
a poder-li preguntar aquesta hipòtesi a l’autora.
· Xacona, Jordi
Masó (Males herbes) → Premi llibreter 2024 per Xacona, aquest escriptor també
és músic i el text està ple de música que acompanya aquesta bogeria.
A la tertúlia comentem que ens ha cansat, però a la vegada
ens ha agradat, hem tingut una relació d’amor odi amb el text, ja que ens atreia
i ens divertia, però se’ns ha fet llarga. El que si hem estat d’acord és que
s’ha de llegir, com a mínim començar-la i després ja decidim si la deixem o
acabem. I el fragment titulat com a u si ens el volem saltar ho podem fer,
l’autor ens convida a saltar-nos aquest fragment i després de parlar amb
l’autor el dia de Sant Jordi, m’explica que la invitació és real. Durant la
lectura no ens ho vam creure i els que havien arribat a aquest fragment ens el
vam llegir.
· Bartleby,
l’escrivent, Herman Melville (Proa/edicions de la ela
geminada) → Hem tingut diferents traduccions, i hem pogut verificar que una
bona traducció és molt important, totes dues ens han agradat, encara que jo he
preferit la de la Carme Camacho.
A la tertúlia comentem que en Bartleby és un personatge
molt curiós, però encara ho és més l’advocat, el narrador. Ens ha quedat el
dubte sobre quin era exactament la intenció d’en Melville per escriure aquest
text. La disconformitat a la societat, la resistència pacífica tot deixant de
fer coses, fins a deixar de menjar amb el que això suposa, deixar-se morir per
la pèrdua de ganes de viure. És un text inquietant i meravellós.
· La
tercera fuga, Victora Szpunberg i Albert Pijuan (TNC) → Un
molt bon text, i una molt bona posada en escena. Què el dramaturg i el director
siguin la mateixa persona em sembla sensacional, ja que veus, per més que hi
hagi canvis, que l’escènica del text es plasma a dalt de l’escenari.
A la tertúlia remarquen que no els agrada llegir teatre,
però que aquest text l’han gaudit, hi ha molts personatges i moments en què
perds el fil. El més destacat ha estat la capacitat de la dramaturga per
convertir una escena dramàtica amb un punt d’humor sense caure en l’absurditat
o la mediocritat.
· El
càsting, Antònia Carré-Pons (Club editor) → Aquesta escriptora camaleònica
no saps mai que et trobaràs, en aquest cas és una comèdia.
Recomanacions finals:
Hem llegit només aquests sis títols i he recomanat diferents
llibres cada mes en funció de com ha anat la sessió, per tal de conèixer més l’autor,
el tema, l’estil o el que volíem trobar i no hem trobat, en resum ha anat així:
· Gener:
Quaranta anys perduts per llegir l’Arquimbau novel·lista i comprovar que
podia escriure textos bons i descobrir així una nova novel·lista.
· Febrer:
Dos llibres amb històries independents, però unides per un o més fils
conductors El camí dels esbarzers de l’Alba Dalmau i Matèria grisa
de la Teresa Solana, jo els volia recomanar llegir totes les novel·les de la
Batet, crec que també ho vaig fer.
· Març:
Un autor complicat, per descobrir-lo una mica més L’hivern a Corfú és
novel·la i sembla que sigui una mica més fàcil, més convencional, dins la
bogeria d’en Masó.
· Abril:
Erewhon d’en Samuel Butler, simplement per complaure el desig de llegir
aventures.
· Maig: Estimada
Mirta de la Maria Escalas perquè és una gran novel·la. I llegir tota l’obra
de la Victoria Szpunberg.
· Juny: Llegir
tota la biografia de l’Antònia Carré-Pons, és molt bona. Els destaco L’aspiradora
de Ramon Llull i Rellotges en temps de pluja.
