Club de lectura “Llegir el teatre”
Aquesta temporada al Club de
lectura de “Llegir el Teatre” de la biblioteca Martí Rosselló i Lloveras de Premià
de Mar hem llegit textos molt bons i d’altres no tan bons, el grup, igual que
la temporada anterior va proposar sortir una miqueta del guió i fer lectures
extra a part de les proposades pel Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i aquest
ha estat el resultat.
· Hamlet, Shakespeare
(TNC/Vicens Vives) → Comencem la temporada de llegir el teatre amb Hamlet, al
TNC estan representant Hamlet.02, el segon acte versionat pel dramaturg Sergi
Belbel i interpretat per l’Enric Cambray.
A la tertúlia comentem que Shakespeare ens agrada, les
tragèdies ens enamoren i Hamlet ens fascina. La traducció d'en Sellent, la
suggerida pel TNC, ha facilitat la lectura per la simplicitat del llenguatge. La
versió d'en Belbel, la que hem vist i hem pogut llegir gràcies a la generositat
del dramaturg, ens ha acostat a en Hamlet i ens ha fet riure, la interpretació
d'en Cambray ens ha semblat una meravella escènica.
En resum, amb ganes de llegir els actes de Hamlet de la mà
d’en Sergi Belbel per poder gaudir a poc a poc dels jocs de paraules.
Per saber-ne més envio al grup diferents documents:
Líquids
- Traduir Shakespeare - 3Cat la dificultat de traduir
Shakespeare i les diferents maneres de fer-ho.
Reescriure
Shakespeare, amb Sergi Belbel - YouTube la gràcia de reescriure
Shakespeare.
· BioLògica, Sílvia
Navarro Perramon (Sala Beckett) → A tots els textos de la Navarro trobem aquest
dilema psicològic dels protagonistes, els seus estudis en sociologia surten a
la llum d’una manera més o menys directa.
En general, el text de BioLògica ha agradat, la frescor
dels diàlegs, la relació familiar en els diferents rols, però ha faltat profunditat
al text. La posada en escena no ha convençut, com si el director no hagués
entès el que hem entès nosaltres com a lectors, ja que esperàvem una cosa i n’hem
trobat una altra.
· Ànima, diversos
(TNC) → Un homenatge a les dones artistes silenciades al llarg de la història
en format musical de Broadway.
La frase estrella de la tertúlia ha sigut "a mi no
m'agraden els musicals i aquest m'ha encantat".
El text ha tingut gran diversitat d’opinió, un musical no
es pot llegir perquè em falta la música, un bon argument, un argument massa
simple, toca massa temes i no en concreta cap.
Però on tots hem estat d’acord és amb els bons resultats del
concurs Ring i les obres que hem pogut veure fruit del concurs, i per això
esperem més edicions del Ring i poder gaudir de bons musicals en català.
· Vosaltres,
les bruixes, Jan Vilanova Claudín (TNC) → La idea sorgeix
d’uns estudis sobre les bruixes. És un teatre documental. Després de llegir i
veure la posada en escena, recordo una obra que parlava del mateix amb una
potència teatral molt bona, al desembre fem una sessió doble.
No fem tertúlia sobre aquest text, el llegim i veiem la
posada en escena, i fem un breu comentari, ja que aconseguim que ens visiti
l’Anna Tamayo a la tertúlia de desembre que dediquem a la cacera de les bruixes.
· 200.000
dones, Anna Tamayo (pdf facilitat per les dramaturgues) → Text
finalista del Premi Max 2021, ens parla de la cacera de les bruixes, però en
format teatre amb la dificultat que tots els papers els fa una única actriu.
A la tertúlia ens acompanya la dramaturga i actriu Anna
Tamayo que ens explica el procés de creació la posada en escena, com va
treballar els diferents personatges, ens fa una demostració allà mateix com fa
els diferents canvis de personatges canviant les expressions corporals de veu i
amb l’ajuda de petits detalls de vestuari, amb còfia, davantal... construint
els diferents personatges del text. Una experiència molt gratificant i
summament valuosa.
Vull agrair personalment l’extraordinària generositat de la
companyia Càndida i especialment de l’Anna Tamayo per acompanyar-nos a la
sessió de Llegir el teatre, explicar-nos un grapat de coses molt interessants i
deixar-nos llegir el seu text per poder mantenir l’essència del club que és
llegir el teatre.
· Massa
Brillant, Oriol Puig Grau (TNC) → Un text que llegim i pocs anem a
veure la proposta teatral, a la guia ja s’especificava especial per joves, i
tot i que ens sentim joves quan llegim segons que ens adonem que potser no ho
som tant.
No li dediquem cap sessió, però sí que comentem
lleugerament el text i la posada en escena. Hi ha una unanimitat, no ens
convenç l’argument, segurament ja tenim una edat i si no estem còmodes en un
lloc marxem i fora, sense preocupar-nos gaire el que pensaran de nosaltres, ja
no ens preocupa, i no aconseguim empatitzar amb el protagonista.
· La
cuina, Arnold Wesker (edicions62) → No fem tertúlia per falta
d’exemplars al fons de les biblioteques de Catalunya, però hem aconseguit algun
llibre i qui vol anar a veure la posada en escena a la Sala Beckett pot llegir
el text i fem un petit comentari a la tertúlia.
El text no ha acabat de fer el pes, principalment per
l’excés de personatges. La posada en escena no està malament, un xic
esbojarrada, però prou entretinguda i amena.
Personalment el text em sembla una meravella i la posada en
escena que va fer la companyia Els Pirates Teatre una molt bona versió i
adaptació sense perdre l’escènica original.
· El
misantrop, Molière (edicions62) → Amb traducció de Joan Oliver. Que
després d’haver escoltat aquest especial dels 400 anys del naixement de Molière
feta a l’Ateneu considero que vam triar la millor traducció.
Adjunto l’enllaç:
El teatre de Molière: un model
per a la dramatúrgia catalana del segle XX - YouTube
També envio l’enllaç del Búnquer per
conèixer la vida d’en Molière des d’un punt de vista un xic més còmic.
A la tertúlia comentem el text i la posada en escena que
han fet al teatre Lliure i s’havia estrenat al Festival Grec, pel que algú l’havia
vist al juliol. Els comentaris generals són que ens hauria agradat veure una
versió clàssica, i hem criticat molt el protagonista, el Misantrop no en Pol López,
en el fons estem d’acord amb Molière.
· L’aranya, Àngel
Guimerà (TNC) → Un text poc conegut d’en Guimerà que manté el triangle amorós.
A la tertúlia comentem la dificultat de la lectura per
l’excés d’acotacions i personatges, però agrada que mantingui el triangle
amorós. També es comenta que sembla menys modern que altres textos, segurament
pel tema, però aquest detall no hem acabat d'aprofundir-lo.
La posada en escena ens ha agradat més del que pensàvem. El
maltractament domèstic sembla inexistent i la violació amb el final ens fan
pensar que dilueix el text original.
Suggereixo de llegir el conte L’explosió de Víctor Català com a complement per situar-nos en l’època, està al recull Drames rurals.
I per descobrir un Guimerà diferent Rosa de Lima i altres
proses.
· Electra, Sòfocles
(Comanegra) → La continuació d’Ifigènia que vam fer la temporada passada, aquesta
vegada hem canviat de tràgic, hem substituït Eurípides per Sòfocles, tenen
punts de vista diferents del mateix mite. Llegim la traducció de Feliu Formosa.
A la tertúlia comentem que Electra no és una heroïna, per
més que Sòfocles ens la presenti com a tal, Eurípides i Èsquil també la descriuen
com una heroïna. Aquesta tragèdia ha agradat molt més que Ifigènia, segurament
la traducció d’en Formosa ha jugat un paper molt important, ja que fa fluir el
llenguatge d’una manera molt harmoniosa i agradable.
La proposta del Lliure ens ha deixat sorpresos, les tres
parts completament diferents, però d’una gran potència escènica ens han agradat
molt.
· Marie,
la roja, Rosa Maria Arquimbau (TNC) → Com a novel·lista m’agrada,
com a dramaturga crec que no.
A la tertúlia critiquem principalment la posada en escena o
la versió d’en Carles Mallol, ja que si el que volem és recuperar els clàssics
catalans potser els hauríem de fer tal com són, una recuperació d’un text
desconegut i modificar-lo no és recuperar-lo.
· La
tercera fuga, Victoria Szpunberg i Albert Pijuan (TNC) → Un
molt bon text, i una molt bona posada en escena. Què la dramaturga i la directora
siguin la mateixa persona em sembla sensacional, ja que veus, per més que hi
hagi canvis, que l’escènica del text es plasma a dalt de l’escenari. (A BioLògica
ens vam endur una decepció).
A la tertúlia comentem que aquesta dramaturga cada vegada
ens agrada més, i fem un resum dels seus últims textos i posades en escena, i
les votacions no queden clares quin dels seus textos ens ha agradat més o ens
ha fet reflexionar, però sense cap mena de dubte, “La tercera fuga” és un èxit no
només llegit sinó també la seva representació, com a crítica la dansa de la
mort de l’inici dura una miqueta massa, però després tot s’encarrila i no es fa
gens llarga tot i la durada de pràcticament tres hores.
Envio una entrevista que li van fer a la Victoria Szpunberg
a una edició del festival Lletrescena. https://www.youtube.com/live/A4iO5XaXwEI
· Anatomia
d’un suïcidi, Alice Brich (TNC) → Un text complicat de
llegir i d’imaginar. Una posada en escena complexa i una escenografia força
bona, els actors i els tècnics es mou per l’escenari com peces de rellotgeria
per fer que tot encaixi a la perfecció.
A la tertúlia pocs han llegit el text i pocs han vist la
proposta escènica, no ha convençut gens, i l’horitzontalitat del text, havent
de girar el llibre tampoc ha facilitat la mecànica de lectura, tampoc ha
ajudat.
· Tots
ocells, Wajdi Mouawad (Periscopi) → Un text dur, contundent, gens
agradable, però fàcil de llegir, una bona traducció és molt important.
A la tertúlia es comenta que el text ha agradat molt més
que la posada en escena i que tampoc s’ha entès com un text tan “lleuger”
durava tanta estona la interpretació.
Adjunto documentació trobades relacionades amb en Mouawad i
en Broggi. Aquesta primera es va realitzar a la Biblioteca de Catalunya amb la
presentació del llibre La sang de les promeses.
Conversa
entre Oriol Broggi i Wajdi Mouawad | La Perla 29
Aquesta conversa va tenir lloc a la biblioteca d’Argentona
el passat mes de gener per parlar de Tots Ocells.
Converses
amb Oriol Broggi i Marissa Josa
En Mouawad i en Broggi al CCCB el juliol del 2024.
Wajdi
Mouawad i Oriol Broggi. Volar amb ales ferides | Vídeos | CCCB
