Lectures primer trimestre 2020
Gener
1. Tres
hiverns a Londres, Fúlvia Nicolàs (Rosa dels vents) → Molt
previsible, però molt ben escrit, una novel·la que flueix, tot i que no m'han
agradat.
2. Una
gossa en un descampat, Clàudia Cedó (Biblioteca Beckett) → Tan
dura i real com la posada en escena, amb l’avantatge que pots anar al teu
ritme, pares, reflexiones, continues,…
3. Qui
tem la mort, Nnedi Okorafor (Raig Verd) → M’encanten les
distopies. Segurament sobre un 25% del llibre, però genial.
4. Em
diuen fletxa, Joan Carles Ventura (crims.cat) →
Entretinguda
5. La
dona que somiava Mariatxis, Assumpta Mercader (Voliana) → un
recull de relats divertidíssims, no et deixen indiferent i parlen de tot. Una
lectura més que recomanable.
6. Els
crims de la taula periòdica, Xavier Duran i Jordi de Manuel
(jollibre) → una lectura juvenil, però molt entretinguda.
7. Germà,
David Chariandy (l’altra editorial) → No m’ha fet el pes. No he connectat amb
el protagonista.
8. El
monstre de la memoria, Yishai Sarid (club editor) → Bestial.
Febrer:
1. Els
dits dels arbres, Anna Maria Villalonga (Bromera) → Genial,
una meravella literària que llegeixes d’una tirada, i els personatges
t’acompanyen durant dies i això m’agrada molt, em permet continuar paladejant
el llibre un cop acabat.
2. Fugir
era el més bell que teníem, Marta Marín-Dòmine (El Club editor) → Una
prosa magnífica, sobretot els primers dos paràgrafs del llibre, el contingut no
m’ha agradat gaire.
3. El
club dels sibarites, Junichirô Tanizaki (El cercle de Viena) → No
es El tallador de canyes, però es llegeix molt bé. És una molt bona història
4. Les
nostres riqueses, Kaouther Adimi (Periscopi) → No he entrat a
una part de la història, la part del diari m’ha agradat molt, però la part
actual no he empatitzat amb el protagonista i no m’ha convençut.
5. A
Bàrcino, Maria Carme Roca, (Columna) → Una molt bona continuació
de Barcino, personalment trobo que sobren descripcions sobre la vida i
costums romans, haurien de formar part de la cultura general i no caldria
omplir pàgines. Però el talent de l’escriptora fa que no quedin com un afegit
sinó que flueixin amb la història.
6. Testament
a Praga, Teresa i Tomàs Pàmies (edicions62) → Genial. Al
principi del llibre les dues veus són diferents, estan perfectament
diferenciades, al final ja no, la veu de la Teresa és una “continuació” de la
d’en Tomàs. Magnífic.
7. Justícia,
Guillem Clua (Arola editors) → Un text interessant amb una posada en escena
magnífica.
8. Nosaltres
en la nit, Kent Haruf (Angles editorial) → MAGNÍFIC, tota la
literatura que he llegit d’aquest home (4 llibres, la trilogia de Holt i aquest
m’han semblat sensacionals)
9. Terra
somnàmbula, Mia Couto (Periscopi) → Aquest escriptor m’agrada i em
desagrada a la vegada, ja em va passar amb La confessió de la lleona.
Març:
1.
1. Mirada
prohibida, Nina Bouraoui (Les Hores) → Una bestialitat, quina vida més
trista, més injusta, més cruel. Un llibre duríssim amb una prosa magnífica de
la qual he gaudit poc, la brutalitat del text no m’ha permès admirar-la.
2. La
sonrisa etrusca, José Luís Sampedro (Alfaguara) → GENIAL. He llegit el text amb
llibre convencional però a més l’he escoltat amb àudio llibre, una gran
experiència.
3. Una
boda a Lió, Stefan Zweig (Quaderns Crema) → Quatre relats boníssims com no
podia ser d’una altra manera.
4. L’huracà, Carme
Montoriol (Arola editors) → Per culpa del Covid19 no vam poder anar a veure la
posada en escena al TNC, però el text és molt interessant.
5. L’habitació
grisa, Mònica Batet (Empúries) → Una meravella, com tot el que he
llegit d’aquesta escriptora.
6. Les
tristes recances, Miriam Toews (Les Hores) → Bestial, la germana gran s’ha cansat
de viure la petita la salva cada vegada. La gran li demana que l’ajudi a morir
per amor. He reflexionat molt, i encara no ser que faria jo.
7. Sonka, Ignacy
Karpowicz (Raig Verd) → Sensacional, ràpid de llegir, molt ben editat, espais
blancs per pair abans de continuar. Molt bo.
8. Ignot,
Manuel Baixauli (Periscopi) → Molta reflexió sobre la vida i principalment la
vida de la cultura. Una gran novel·la
9. Andrea
pixelada, Cristina Clemente (Sala Beckett) → La cultura a les xarxes, el
poder dels “influencers” una manera diferent però amb el mateix rerefons
d’Ignot. Curiosa coincidència.
10.Teoria del gall,
Margarida Aritzeta (Llibres del Delicte) → Un cas més de la Inspectora Mina
Fuster, amb l’anterior entrega havia deixat el llistó molt alt, en aquesta el
manté. Molt bo.
11. Gent normal, Sally
Rooney (Periscopi) → Una història senzilla, que flueix sola i t'atrapa,
necessites saber més coses dels protagonistes.
