Lectures abril 2026

 

Abril

Aquest mes només he llegit tres escriptores i curiosament són els llibres que més m’han agradat i els que recomano. Ocell roig de la Mary Oliver, Un nen prodigi de l’Irène Némerovsky i Hivern de l’Ali Smith.

·      Ocell roig, Mary Olivera (Godall) → Una delícia, uns poemes preciosos, fàcils de visualitzar i de sentir, els veus i sacsegen, dues de les grans coses que busco a la literatura. Uns dels que més m’han agradat: Fronteres; Invitació; Hauríeu d’estar preparats;... extraordinaris, una gran descoberta.

·      Josafat / El desig de pecar, Prudenci Bertrana (ela geminada) → Un descobriment interessant, el de l’univers de les dones d’en Prudenci Bertrana, he de llegir més coses d’aquest autor.

·      Bristol, Jean Echenoz (Raig Verd) → Una bogeria, una història diferent, plena de detalls, entretinguda i divertida, una manera diferent de veure el món. A la xerrada del festival MOT del passat mes de març ja endevines el sentit de l’humor d’aquest escriptor. Adjunto l’enllaç: https://youtu.be/PXc60WJD7HU?si=0-lYGD9KPAukGsV1

·       Un nen prodigi, Irène Némerovsky (Cal Carré) → Una meravella. Una història brutal, on la tendresa i la picardia comparteixen protagonisme. Una delícia.

·      Contes d’Alaska, Jack London (Xandri) → Feia anys que no llegia res d’en Jack London i ha estat un plaer retrobar-me amb els paisatges durs, freds, inhòspits, on la supervivència sembla que no existeix. Un goig.

·      Els xiprers, Jair Domínguez (Columna) → Ha passat bé, esperava un punt més de fantasia com a les seves primeres novel·les, però imagino que si vol arribar a més públic ha d’escriure coses més convencionals.

·      Fills de la boira, Brandon Sanderson (Duna) → Més Sanderson, heroïnes amb defectes, personatges amb poders extraordinaris. Una bona ambientació per una història de superació, aventures i revolta de poder. Tots els ingredients per tenir el lector enganxat.

·      Hivern, Ali Smith (Raig Verd) → Una autora que m’agrada, però que no puc llegir sempre, necessito tranquil·litat per poder gaudir de les idees i la prosa. Per Sant Jordi la vaig poder conèixer i em va semblar una dona extraordinària.

Taradell negre 2026

 

TARADELL NEGRE

Aquest passat 11 d’abril s’ha celebrat la cinquena edició del festival de novel·la negra catalana a Taradell, el festival té tot de prèvies i estrictament comença divendres, però per agenda nosaltres només vam poder assistir dissabte.

·       Vam començar la jornada de dissabte amb “Secrets que no descansen”, una taula per parlar de fets històrics, secrets més o menys ben guardats i els greuges que han provocat. Modera l’Antoni Pladevall que conversa amb els dos autors, en Joan Pinyol que ens parla del seu llibre Avi, et trauré d’aquí! i amb en Xavier Theros per parlar de La verge de la punyalada la seva última novel·la, aquesta sí, de ficció, però molt ben documentada i explicant fets reals.

·       “Sota sospita”, modera la taula en Sebastià Bennasar que conversa amb en Joan Miquel Capell per defensar la seva novel·la amb Tot anava bé fins ara, que va escriure amb l’Andreu Martín, la Raquel Gámez Serrano amb Alguns callen, altres maten i en Josep Roure amb Monsieur Diógenes. Són tres novel·les molt diferents on cada escriptor defensa magistralment la seva, la Raquel, tot provocant-nos per buscar totes les picades d’ullet, en Capell explicant anècdotes policíaques i la metodologia de l’Andreu, i en Roure com a debutant a la novel·la negra, en Tià el va fer cavaller.

·       “Secrets de família”, la comissària Núria Martínez modera aquesta taula amb tres novel·les carregades de secrets i silencis, on els escriptors ens revelen molt poc l’argument, vigilant no dir més del que toca per deixar-nos amb ganes de llegir-les. Del cel a l’infern d’en Biel Cussó, El joc del silenci d’en Gil Pratsobreroca i Secrets ofegats de la Susana Hernández.

·       Pausa per dinar.

·       “Quan el text es fa música”, en aquest cas, la comissària Núria Martínez conversa amb dues escriptores i tenim un tema musical per introduir cada novel·la, Pau Mainé és el músic. La Sònia Guillén ens explica el seu triler inquietant El principi d’incertesa i l’Anna Segimon d’Els marges de la riera, que ja ens diu que tot és ficció, però que la idea sorgeix de pensar que tots els éssers vius de la terra tenen els mateixos drets.

·       “Quan la música diu el que el llibre calla”, com la taula anterior, és una conversa amb un tema musical resum de la novel·la. En aquest cas modera en Sebastià Bennasar que conversa amb en Lluís-Anton Baulenas per parlar d’Ocellets i ocellots, una possible conversa d’en Pasolini. I amb la Dora Muñoz per parlar d’Error de càlcul, on era imprescindible que la protagonista tingues una edat per no importar-li les conseqüències.

·       “El punt de ruptura”, L’Irene Solanich modera una taula amb tres novel·les de l’editorial Delicte. Malesànimes d’en Sebastià Bennasar, Flota com una papallona,,, d’en Jordi Cervera i Et veurà tothom, de la Maribel Torres. Com a conclusió de la taula, és interessant com distorsionem el bé i com el mal pot ser justificable.

·       “Cabaret literari: Manual de supervivència Homenatge a Boris Vian”, En Lluís-Anton Baulenas acompanyat pel músic Pau Mainé ens interpreta poemes d’en Boris Vian. La idea és molt bona, però per algun motiu no s’acaba mai, i al final és un xic abrupte quan el públic aplaudeix i sobren els llums.

Com a resum del dia. Per escriure has de llegir. Primer escrius per tu, i si tens la sort que et publiquin i que algú et llegeixi, doncs millor. A tot arreu hi ha bona i mala literatura, hem de tenir bon criteri i no deixar-nos influenciar pels mediàtics.

Però el més important de tot és que ha estat un dia magnífic. Moltes gràcies a l’organització i a tots els que ho han fet possible.

Totes les fotos les he pispat de les xarxes socials.