Lectures d’Abril 2020
- Elles parlen, Miriam Toews (Les Hores) → Molt dur, un llibre que et posa de mal humor i t’indignes amb la humanitat i l’abús de poder.
- Viatges de Gulliver, Jonathan Swift (Adesiara) → MAGNÍFIC, una meravella, una crítica de la societat europea extraordinària.
- Mai més, Susana Hernández (crims.cat) → La versemblança dels personatges on els bons no són del tot bons i els dolents tenen un punt de tendresa converteixen la història en un reflex de la realitat.
- A l’horitzó, Hernán Díaz (Periscopi) → Llàstima de l’última frase que no m’ha agradat, encara que pensant fredament era l’opció més real pel protagonista, no sempre passa el que ens agrada. És una història de superació, d’amor, d’aventures... de tot.
- De profundis, Oscar Wilde (edicions de la els geminada) → Diferent de tot el que havia llegit d’en Wilde. M’ha indignat tant que he estat de mal humor uns quants dies.
- Les granotes, Aristòfanes (Adesiara) → Una gran comèdia. Una estona entretinguda on veig la meva ignorància pel món clàssic. Sort que aquesta editorial farceix el llibre de notes, llàstima que estiguin al darrere i no a la mateixa pàgina que m’agilitzarien la consulta.
- Blues, Sergi Pompermayer (Biblioteca Beckett) → Una comèdia que et fa reflexionar sobre la societat actual, he rigut molt i després he pensat força.
- Cap de nosaltres tornarà, Charlotte Delbo (Club editor) → Genial, un llibre que s’ha de llegir, com la majoria d’històries de supervivents dels camps d’extermini. Molts capítols m’han recordat a “Un cel de plom de la Carme Martí” o al “K.L.Reich d’en Joaquim Amat-Piniella”. Simplement sensacional.
