Lectures primer trimestre 2020

Lectures primer trimestre 2020

Gener

1.  Tres hiverns a Londres, Fúlvia Nicolàs (Rosa dels vents) → Molt previsible, però molt ben escrit, una novel·la que flueix, tot i que no m'han agradat.

2.  Una gossa en un descampat, Clàudia Cedó (Biblioteca Beckett) → Tan dura i real com la posada en escena, amb l’avantatge que pots anar al teu ritme, pares, reflexiones, continues,…

3.  Qui tem la mort, Nnedi Okorafor (Raig Verd) → M’encanten les distopies. Segurament sobre un 25% del llibre, però genial.

4.  Em diuen fletxa, Joan Carles Ventura (crims.cat) → Entretinguda

5.  La dona que somiava Mariatxis, Assumpta Mercader (Voliana) → un recull de relats divertidíssims, no et deixen indiferent i parlen de tot. Una lectura més que recomanable.

6.  Els crims de la taula periòdica, Xavier Duran i Jordi de Manuel (jollibre) → una lectura juvenil, però molt entretinguda.

7.  Germà, David Chariandy (l’altra editorial) → No m’ha fet el pes. No he connectat amb el protagonista.

8.  El monstre de la memoria, Yishai Sarid (club editor) → Bestial. 

Febrer:

1.  Els dits dels arbres, Anna Maria Villalonga (Bromera) → Genial, una meravella literària que llegeixes d’una tirada, i els personatges t’acompanyen durant dies i això m’agrada molt, em permet continuar paladejant el llibre un cop acabat.

2.  Fugir era el més bell que teníem, Marta Marín-Dòmine (El Club editor) → Una prosa magnífica, sobretot els primers dos paràgrafs del llibre, el contingut no m’ha agradat gaire.

3.  El club dels sibarites, Junichirô Tanizaki (El cercle de Viena) → No es El tallador de canyes, però es llegeix molt bé. És una molt bona història

4.  Les nostres riqueses, Kaouther Adimi (Periscopi) → No he entrat a una part de la història, la part del diari m’ha agradat molt, però la part actual no he empatitzat amb el protagonista i no m’ha convençut.

5.  A Bàrcino, Maria Carme Roca, (Columna) → Una molt bona continuació de Barcino, personalment trobo que sobren descripcions sobre la vida i costums romans, haurien de formar part de la cultura general i no caldria omplir pàgines. Però el talent de l’escriptora fa que no quedin com un afegit sinó que flueixin amb la història.

6.  Testament a Praga, Teresa i Tomàs Pàmies (edicions62) → Genial. Al principi del llibre les dues veus són diferents, estan perfectament diferenciades, al final ja no, la veu de la Teresa és una “continuació” de la d’en Tomàs. Magnífic.

7.  Justícia, Guillem Clua (Arola editors) → Un text interessant amb una posada en escena magnífica.

8.  Nosaltres en la nit, Kent Haruf (Angles editorial) → MAGNÍFIC, tota la literatura que he llegit d’aquest home (4 llibres, la trilogia de Holt i aquest m’han semblat sensacionals)

9.  Terra somnàmbula, Mia Couto (Periscopi) → Aquest escriptor m’agrada i em desagrada a la vegada, ja em va passar amb La confessió de la lleona.

Març:

1.

1.   Mirada prohibida, Nina Bouraoui (Les Hores) → Una bestialitat, quina vida més trista, més injusta, més cruel. Un llibre duríssim amb una prosa magnífica de la qual he gaudit poc, la brutalitat del text no m’ha permès admirar-la.

2.   La sonrisa etrusca, José Luís Sampedro (Alfaguara) → GENIAL. He llegit el text amb llibre convencional però a més l’he escoltat amb àudio llibre, una gran experiència.

3. Una boda a Lió, Stefan Zweig (Quaderns Crema) → Quatre relats boníssims com no podia ser d’una altra manera.

4. L’huracà, Carme Montoriol (Arola editors) → Per culpa del Covid19 no vam poder anar a veure la posada en escena al TNC, però el text és molt interessant.

5. L’habitació grisa, Mònica Batet (Empúries) → Una meravella, com tot el que he llegit d’aquesta escriptora.

6. Les tristes recances, Miriam Toews (Les Hores) → Bestial, la germana gran s’ha cansat de viure la petita la salva cada vegada. La gran li demana que l’ajudi a morir per amor. He reflexionat molt, i encara no ser que faria jo.

7. Sonka, Ignacy Karpowicz (Raig Verd) → Sensacional, ràpid de llegir, molt ben editat, espais blancs per pair abans de continuar. Molt bo.

8. Ignot, Manuel Baixauli (Periscopi) → Molta reflexió sobre la vida i principalment la vida de la cultura. Una gran novel·la

9.   Andrea pixelada, Cristina Clemente (Sala Beckett) → La cultura a les xarxes, el poder dels “influencers” una manera diferent però amb el mateix rerefons d’Ignot. Curiosa coincidència.

10.Teoria del gall, Margarida Aritzeta (Llibres del Delicte) → Un cas més de la Inspectora Mina Fuster, amb l’anterior entrega havia deixat el llistó molt alt, en aquesta el manté. Molt bo.

11. Gent normal, Sally Rooney (Periscopi) → Una història senzilla, que flueix sola i t'atrapa, necessites saber més coses dels protagonistes.

Teatre, 1r trimestre del 2020

Teatre 1r trimestre del 2020

Hem començat l’any amb calma, el vam acabar d’una manera molt esbojarrada.

No farem sinopsi de les obres. Això ja ho fan els teatres i les falques publicitàries. Només exposarem la nostra opinió o sensacions que ens ha provocat l’espectacle.

(Jordi Gimeno Mateu i Elena Cuxart Soriano).

La filla del mar

Obra original d’Àngel Guimerà

Teatre: Jove teatre Regina

Adaptació: Gerard Nicasi

Musica i lletres: Marc Miramunt

Ens ha agradat força la posada en escena.

La modernització del text no l’ha destrossat, com acostuma a passar. Ha mantingut la idea original, fa anys que vam llegir el text i el record que en tenim és el que hem vist.

Ha estat una pena que en un moment de la representació el tècnic de so ha fallat i sentíem la música però no els nois cantar.

La casa de les aranyes

Text original: Paco Zarzoso

Teatre: TNC Sala petita

El text el vaig llegir pel club de lectura de “llegim teatre”. I va ser un text que em va agradar, desprèn una atmosfera angoixant on hi ha un fragment que recorda L’escuma dels dies d’en Boris Vian.

La casa de les aranyes Arola editors pàg. 55 “Joan: La porta de ma casa cada dia pareix més estreta i més baixa. De forma que per creuar-la he d’ajupir-me i aprimar-me cada dia un poc més”.

L’escuma dels dies El cercle de Viena pàg.209 “…l’escala es deteriorava cada cop més,… L’entrada ja semblava un passadís de celler, van haver d’acotar el cap per arribar a l’habitació…” pàg. 215 “…va fer un últim esforç per passar. Darrere seu, de cop i volta, el sostre es va ajuntar amb el terra…”

La posada en escena no ens ha convençut. Convidava més a fer una migdiada que a provocar-te l’angoixa del text.

Els actors tampoc feien el text atractiu. No convencien, el Francesc Garrido com a Àngel el millor.

Aquella nit

Text: David Greig

Teatre: La Villarroel

Traducció: Cristina Genabat

Compositor i lletrista: Gordon McIntyre

Una mica més estrident del que ens agraden les obres.

Les actuacions són correctes i el text és interessant, però no tinc clar si pels castellanismes (no només quan diuen les hores sinó altres barbarismes), per actes més explícits del necessari (no cal mullar una paret per representar que fa pipi, crec) o el senyor insuportable que tenia assegut al costat (un d’aquells individus que necessita obrir tant les cames que envaeix els seients del seu costat, el meu), però l’obra no em va convèncer.

L’opinió d’en Jordi és lleugerament diferent de la meva. Ell opina que ha estat un vespre entretingut. Aquesta temporada hem vist coses molt millors, però també de molt més dolentes. En resum, entretinguda.

Les hores caminen calmes

Text: Martí Rosselló i Lloveras

Teatre: L’Amistat de Premià de Mar

Creat i interpretat: Marta Lloveras (veu) Domènec Carrillo (guitarra)

Convidats: Maria Antònia Grau, Pep Bras, Albert Calls, Jaume Cases, Montse Assens, Àngel Pagès i Rafael Vallbona

Una interpretació magnífica, musicalitzar poemes no és una tasca fàcil però Marta Lloveras ho aconsegueix i els dóna una sonoritat i un ritme extraordinaris. La guitarra acompanya la veu, sense molestar, de manera magistral. Els convidats ens han explicat anècdotes o records que tenen d’en Martí Rosselló i Lloveras pel que ha convertit l’actuació musical en un gran homenatge a la figura d’aquest gran poeta i escriptor.

No és una obra de teatre, però ha estat tan magnífica l’actuació, pel que ens ha semblat interessant afegir-la al blog.

Herència abandonada

Text original: Lara Díez Quintanilla

Teatre: Sala Beckett

Un text curiós. No diu massa res que no coneguem, tots són fets sabut sense massa interès.

El fet que l’hereva “tiri la canya” al notari dóna lloc a escenes esbojarrades sense massa gràcia i poc creïbles a la meva manera d’entendre la vida. Ha estat una estona entretinguda.

Qui ets?

Text: Marius Serra

Teatre: Teatre Auditori de Cardedeu (el programa de mà és del Teatre Lliure, a Cardedeu no en tenien)

Un drama molt ben tractat, té molts moments d’encongiment de cor que et queden ràpidament superats per tocs d’humor, pel que et trobes plorant i rient sense poder parar de fer cap de les dues coses.

Una història de superació d'amor. Una gran història. 

No celebrem les coses importants. Obrim una ampolla de cava per coses absurdes i no quan una operació ha sortit bé o un problema mèdic ha sigut ràpidament diagnostica i per tant tractat sense més conseqüències.

Una obra que s'ha de veure. No surts igual que has entrat.

Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatger

Text: Àlex Rigola

Teatre: Sala Beckett

Un text duríssim que et fa reflexionar sobre el que estàs fent a la vida i el que vols fer o volies fer.

Posar en ordre tota la vida per facilitar el pas a la mort, per tal que sigui un camí fàcil i plaent, sense angoixes sense pensar tot el que et perdràs i pensant en tot el que has viscut i fet.

Una meravella interpretativa l’Alba Pujol interpretant-se a si mateixa, increïble.

Tenors

Text: Miquel Cobos i Ezequiel Casamada

Teatre: Sala Gaudí Barcelona

Una paròdia sobre el món dels tenors, les dives,… les estrelles d’un món on sols no serien ningú (com a tot arreu, sense un equip no hi ha res).

És un seguit de gags, són divertits i et fan passar una estona entretinguda, tots quatre, els tres tenors i el pianista, estan extraordinaris, però particularment aquest tipus de representacions em fatiguen.

Reconec que em van fer passar una molt bona estona.

Justícia

Text: Guillem Clau

Teatre: Teatre Nacional de Catalunya

Una meravella, quan llegia el text ja em semblava extraordinari, la posada en escena no decep gens. Els actors estan meravellosament bé, tots (cosa que no sempre passa).

En cap moment et trobes descol·locat, saps qui és qui i quan els actors fan de narradors, baixen de l’escenari per agafar distància i perspectiva. Realment està molt ben resolt.

La posada en escena força diferent de com la meva imaginació l’havia concebut, jo sóc una simple lectora i els escenògrafs del Nacional són professionals. En aquest cas en Paco Azorín.

Sacarina

Text: Davide Carnevali

Teatre: El Maldà

Comença molt bé, pujant molt les espactatives del que passarà, com acabarà aquesta història, però m’ha semblat un final poc resolt, s’intueix però no es defineix.

L’escenografia també et fa veure que no estàs en una obra convencional, estem sentats (el públic) en taules baixes al mig de l’escenari. Com en un bar on escoltes la conversa de la taula del costat.

Tot i així, els nois de la companyia La Ruta 40 són molt bons. El llarg dinar de Nadal va ser genial. I en aquesta ho fan molt bé, però m’ha decebut el final del text.

Glups

Text: Dagoll Dagom

Teatre: Patronat Premià de Mar

Una obra representada per estudiants de dansa i per aficionats al teatre, amateurs. Hi havia pauses més llargues del necessari entre historietes, però les actuacions més que bones.

Per edat no vaig veure l’original de Dagoll Dagom però no crec que fos massa diferent del que vam poder veure al Patronat de Premià de Mar aquest mes de febrer.

No totes les històries han aguantat bé el pas del temps. Fem referència a la presidència de Felipe González o dels socialistes com els dolents dels comunistes. Segurament ara farien servir altres partits i ideologies polítiques.

Demà

Text: Helena Tornero

Teatre: Sala Beckett

Una distopia magnífica. Amb punts de crueltat, com en totes les distopies. Si ets un privilegiat, tot és una meravella i vius en una utopia però quan siguis dels altres estàs perjudicat per la societat.

Una història d’amor (o no) que comença pel final i vas veient com s’ha arribat al punt d’inici de l’obra. Una posada en escena senzilla però potent. He sortit encantada del teatre. En Jordi no tant.

La morta de Pompeu Crehuet

Text: Marc Crehuet

Teatre: Sala Beckett

Una meravellosa posada en escena, on viatgem en el temps i l'espai, a la realitat i a la ficció sense perdre el fil en cap moment. Una delícia interpretativa. 

Té un bon argument amb el punt just d'acidesa i crítica social. 

 Deixa un comentari

Totes les lectures 2018

Lectures 2018

 30 de Desembre de 2018  ecuxart77  General Per problemes informàtics no determinats, he canviat de servidor de blog, he copiat sense cap mirament les entrades dels anys anteriors però sense revisar ni fer els canvis d'errades. Sóc massa feliç, i no en tinc ganes.

Aquest 2018 he tingut un grapat de lectures meravelloses, però aquest any no em veig capaç de posar estrelles, ja que crec que gairebé totes han estat sensacionals menys 7 o 8 que encara estic reflexionant o directament no m’han agradat. He escrit una petita nota al costat. És la meva opinió personal, no sóc filòloga ni res similar. Només llegeixo per ser més feliç del que ja sóc, i si algun llibre per més que sigui una obra d’art, no m’entra bé, no m’agrada i no li dono més voltes.

Gener:

1. L’escuma dels dies,Boris Vian (Viena)
2. Sortir a robar cavalls, Per Petterson (Club Editor) → Si però no. Hi ha llibres molt més bons.
3. Acte de violència, Manuel de Pedrolo (Sembra llibres)
4. Matar un rossinyol, Harper Lee (edicions62)
5. Lleugera sang, Xavier Zambrano (Llibres del Delicte)
6. Camí de Sirga, Jesús Moncada (La Magrana)

Febrer:

1. Blasted (rebentats), Sarah Kane (Arola editors) → Horrible, no em va agradar gens.
2. Sol solet…Àngel Guimerà (Arola editors)
3. Frankenstein, Mary Shelley (edicions62)
4. MusoKunda, la casa de les dones,  Gemma Freixas (Meteora)
5. Com s’esbrava la mala llet, Antònia Carré-Pons (Club Editor) → Ha escrit coses més bones, però és entretingut i rius una mica.
6. El clan de sa Ràpita, Montserrat Espallargas (Pagès)
7. Teoria general de l’oblit, José Eduardo Agualusa (Periscopi)
8. Lífting, Pep Bras (Quaderns del Cargol)

Març:

1. Joc d’identitats,Jordi Tiñena (Llibres del Delicte)
2. Amor i amistat, Jane Austen (Angle editorial)
3. Lèmmings, Jordi Dausà (Llibres del Delicte)
4. Terra de Crims, Valerià Pujol (Quaderns el Cargol)
5. Olive Kitterdige, Elisabeth Strout (edicions de 1984)

Abril:

1. Mosegar-se la cua, Manuel de Pedrolo (edicions62)
2. El cafè de la granota, Jesús Moncada (edicions62)
3. Que rebentin els actors, Gabriel Calderon (Arola editors)
4. Bestiari (diversos autors) (SECC)
5. Es vessa una sang fàcil, Manuel de Pedrolo (Pagès)
6. Manuel de Pedrolo, manual de supervivència, Sebastià Bennasar (Meteora)
7. El crim de Lord Arthur Savile, Oscar Wilde (Quaderns Crema)
8. Assassins del Camp, (diversos autors) (Llibres del Delicte)
9. El sentit d’un final, Julian Barnes (Angle editorial) → No em va agradar gens.

Maig:

1. Jardí d’hivern, Monika Zgustiva (Proa)
2. La importància de ser Frank, Oscar Wilde (Arola editors)
3. Sang freda, Biel Cussó (crims.cat)
4. Los otros, Luis Romero (Calambur)
5. La flor de la prunera, JR Armadàs (-)
6. Malabo i les cendres, Gemma Freixas (Meteora)

Juny:

1. Aquest deu ser el lloc, Maggie O’Farrell (l’altra editorial)
2. Temps salvatge, Josep Maria Miró (Arola editors)
3. Ulls maragda, Marta Alós (Pagès)

Juliol:

1. Permagel, Eva Baltasar (Club Editor)
2. Cançó de la plana, Kent Haruf (Periscopi)
3. La clau, Janichiro Tanizaki (Viena)
4. Tants interlocutors a Bassera, Manuel de Pedrolo (Llibres del Delicte)
5. Gats al parc, Alba Dedeu, (Proa)
6. Marxarà el circ, Xavier Zambrano (Viena)
7. El món fosc, Talps, Jordi de Manuel (Santillana)
8. Istambul Istambul, Burhan Sönmez (Periscopi)
9. Tocadors musicals, Lucía Berlin (l’altra editorial)
10. Contes de terror 2, (diversos autors) (Apostroph)

Agost:

1. El conte de la serventa, Margaret Atwood (Quaderns Crema) → Una distopia amb el final obert. No cal perdre el temps.
2. No diguis res, Raquel Gámez Serrano (Llibres del Delicte)
3. Joc brut, Manuel de Pedrolo (edicions62)
4. Capvespre, Kent Haruf (Periscopi)
5. Els amants de la rambla del Celler, Víctor Alexandre (Meteora)
6. Els amors fan l’amor, Maria Català (Voliana)
7. L’enigam de l’ocell blau, Nii Ayikwei Parkes (Club Editor)

Setembre:

1. L’arrencacors, Boris Vian (Club Editor) → Encara estic pensant.
2. El roig i el negre, Stendhal (-) → No ha envellit bé, ha estat una lectura molt feixuga.
3. Peces d’un trencaclosques, Núria Martínez (Pagès)
4. L’etern retorn, Asmaa Aouattah (Voliana)
5. Bedlam, Mar Bosch (Empúries)
6. Els fills de la Llacuna Park, Maria Guasch (l’altra editorial)
7. El futbol és així, (diversos autors) (Xandri)

Octubre:

1. El fals thriller del carrer d’en Roig, Anna Lleonart (Índex edita)
2. Hem dit: “No n’hi ha prou”, (diversos autors) (Planeta Lletra)
3. La vida tranquil·la, Marguerite Duras (Sidillà)
4. Els Jocs Florals de Canprosa, Santiago Rusiñol (Arola editors)
5. Mataró és criminal, (diversos autors) (Planeta Lletra)
6. Vols veure la mar?, (diversos autors) (Planeta Lletra)
7. No ho podia assegurar amb certesa, (diversos autors) (Planeta Lletra)
8. Hotel Metropole, Sebastià Bennasar (Columna)
9. Els estranys, Raül Garrigasait (edicions de 1984) → Sort de les petites perles meravelloses com a la pàgina 46 o pàg. 91, si no estaria dins els xurros, no és novel·la i tampoc és assaig. És un reguitzell d’idees sense ordre.

Novembre:

1. Tigres de Cristal, Toni Hill (Grijalbo)
2. Et diràn que és l’atzar, Núria Queraltó (Pagès)
3. El far, Maria Carme Roca (Columna)
4. Cartografía de una desaparición, Sergio Blanco (Arola editors)
5. Sara i els silencis, Maria Escalas (Amsterdam)
6. Jo tenia deu oliveres, Josep Masanés (el Gall editor)
7. Caliu sota les cendres, Dora Muñoz (Llibres del Delicte)

Desembre:

1. El fil invisible, Gemma Lienas (edicions62)
2. Alba (o el jardí de les delícies), Marc Artigau (Arola editors)
3. Feliçment, jo sóc una dona, Maria Aurelia Capmany (edicions62)
4. Por, Stefan Zweig (Quaderns Crema)
5. Rapsòdia per a un mort, Margarida Aritzeta (Llibres del Delicte)

Tarraco Viva 2019

 22 de Maig de 2019  ecuxart77  General  A causa de problemes informàtics que no ser resoldre, he canviat de blog. Per no perdre les poques entrades que tenia les he copiat al nou, sense cap classe de canvi ni modificació. Felicitat suprema.

Aquest cap de setmana ens hem escapat al passat. Hem anat a Tarraco i hem fet i vist:

• Els monòlegs que es fan a les muralles són sensacionals. Són moments de vida de personatges reals o ficticis dins d’un món que va existir. Aquest any els monòlegs estaven programats en horari nocturn i se superposaven amb altres activitats que volíem feri només hem vist:
  • Vespili, el sicari amb Agustí Farré.
  • Pro Paganos, Quan les ciutats van esdevenir perilloses per als pensadors amb Carles Alcoy.
  • Valèria, l’obstetrix, la que es posa al davant amb Karme González.

Valèria, l’obstetrix, la que es posa al davant amb Karme González

• El grup Thaleia de reconstrucció històrica de Tarragona és sensacional. Aquest any hem passejat per uns banys públics. Tots els ciutadans de l’Imperi podien gaudir del plaer d’anar als banys públics. Eren símbol de romanitat, i un lloc d’igualtat.

Thermae et balaneae, Un espai d’igualtat a la societat romana. Thaleia. Grup de reconstrucció històrica

• Hem fet visites teatralitzades pel Museu del Port de Tarragona, aquesta visita un xic accidentada, ja que al programa deia a les 13h sense reserva prèvia i la van fer a les 12h amb reserva prèvia. Vam arribar per fer quatre fotos i tastar un vi deliciós. (sí, ens vam colar, no estàvem a la llista).

Tiberius, comerciant pel Mare Nostrum. MNAT – Museu del Port

• Els grups: Projecte Phoenix, Barcino Oriens i Septimani Seniores ens han explicat mitjançant demostracions la part més bèl·lica del món romà. El grup Septimani Seniores té un exèrcit amb les reformes dels emperadors Dioclecià i Constantí. Els altres dos grups en el canvi del canvi de República a Imperi. Ha estat molt educatiu.

Exercitus. Les legions altimperials. Projecte Phoenix – Legio VII Gemina + Barcino Oriens – Legio II Traiana Fortis

• També hem anat a l’antic teatre romà a veure una obra de teatre de Gibert D’Artze, un diàleg entre Marc Antoni i Octavi August a l’inframón. Extraordinari. Com a curiositat estàvem a la inversa de l’època romana. Les grades que han sobreviscut al pas del temps era on els actors han representat els seus papers i unes cadires modernes estaven arrenglerades a l’antic escenari on estàvem nosaltres asseguts.

Cònsols de Roma de Gibert D’Artze. Ertarteatre – MNAT. Joan Gibert i Fermí Fernández

• I per finalitzar la nostra estada al passat hem assistit a una lluita de gladiadors amb el grup de reconstrucció històrica Ars Dimicandi. I hem pogut comprovar que les pel·lícules estan plenes d’errades. En finalitzar la demostració ens hem pogut fer fotos amb els gladiadors.

Munera Gladiatora. El món dels gladiadors. Ars Dimicandi