Totes les lectures 2023

 Lectures 2023

Un any de bones lectures, destacaria principalment: Els fils del mar, Inés Macpherson (Spècula), Als afores, Montse Milan Moliné (Voliana), Eixavuiros, Irene Solanich Sanglas (Xandri), Una història és una pedra llançada al riu, Mònica Batet (Angle editorial), Les pedres escrites, Cristina Malagelada (Llibres del Delicte), El fill del perruquer, Gerbrand Bakker (Raig Verd), Ho, Ho, Ho, Alba Dalmau (Univers)...

 

·      Fundació, Isaac Asimov (Duna) → Un món només masculí, o pràcticament. Però una gran novel·la. Sensacional.

·      Terra Baixa, Àngel Guimarà (TNC) → Relectura per refrescar el text per poder gaudir millor de la versió d’en Pablo Ley al TNC, que m’ha semblat un xurro.

·      La senyora del dimarts, Massimo Carlotto (crims.cat) → Una novel·la negra amb una grans dosis d’humor, per la quantitat d’escenes surrealistes, però a la vegada perfectament versemblants. Ideal per gaudir d’una bona tarda.

·      Cartes impertinents, Maria-Aurèlia Capmany (MOLL) → Per desgràcia excessivament vigent.

·      Els sonets, William Shakespeare (labutxaca) → Amb l’ajuda del taller de poesia he pogut veure detalls que no havia vist i veure els sonets d’una altra manera. Les tertúlies literàries són sensacionals.

·      AKA (Also Known As), Daniel J. Meyer (Flyhard) → Fàcil de llegir, ràpida i amb ritme. No podem dir el mateix del seu nou text.

·      Neures de pa sucat amb oli, Josepa Sopeña i Feu (Quorum) → 10 històries divertides que et fan reflexionar. Per passar una estona divertida.

·      El temps de les cireres, Montserrat Roig (butxaca62) → La història no m’ha convençut, però està tan ben explicada que llegir-la és tot un goig.

·      Quanta, quanta guerra, Mercè Rodoreda (Club editor) → Sensacional, trepidant i plena de vida. La versió teatralitzada de la companyia Farrés Brothers i Cia és l’essència de la novel·la.

·      Una taca de sang, Rosana Andreu (Llibres del delicte) → Una novel·la negra excessivament realista, que fa feredat. Boníssima.

·      Família (im)possible, Carol López (Flyhard) → Divertida. Estic plena de perjudicis.

·      Els fils del mar, Inés Macpherson (Spècula) → Espectacular, un món de terror extraordinari. On no pots parar de llegir.

·      Nassara, Carole Fréchette (Sala Beckett) → No sembla teatre, no hi ha acció, només personatges explicant coses. Amb ganes de veure la lectura dramatitzada, a veure si agafa dinamisme.

·      La pell fina, Carmen Marfà i Yago Alonso (Flyhard) → Un argument molt similar al d’Animals de companyia de l’Estel Solé, fins on cal dir la veritat? Què és millor no dir, per més amics que siguem?

·      Quinqui connection, Sebastià Bennasar (Llibres del delicte) → Una novel·la trepidant en dues èpoques força diferents, sobretot pels periodistes de diaris. Genial

·      Quan ens haguem torturat prou, Martin Crimp (TNC) → relectura molt productiva, per poder anar a veure la posada en escena. Quan més la llegeixo i la recordo més l’entenc, crec.

·      Terra Baixa (reconstrucció d’un crim), Pablo Ley (TNC) → La idea no era dolenta, la posada en escena és terrorífica.

·      L’estiu que la mare va tenir els ulls verds, Tatiana Tîbuleac (Amsterdam) → Molt bonic i tendre, encara que d’inici no ho sembla.

·      Madame Bovary, Gustave Flaubert (Grans èxits Universals) → Relectura molt gaudida feta conjuntament amb l’audiollibre de l’eBiblio, una pena que fos en castellà, però m’ha fet gaudir i admirar molt més la meva traducció de Lluís Ma. Todó.

·      Persèpolis, Marjane Satrapi (Reservoir Grafica) → Feia molt de temps que no llegia còmic o novel·la gràfica i m’ha agradat moltíssim. L’incloc per què la història és una meravella que et manté en suspens i intriga tota l’estona. Genial.

·      La ciutat, Martin Crimp (Comanegra) → Un text desconcertant i interessant. D’aquests que a mesura que més vegades llegeixes més t’agraden i entens o tens la sensació que entens.

·      El pont dels jueus, Martí Gironell (Columna) → Fa anys que el vaig llegir i no em va agradar. Ara he fet una relectura. Li falta cos, és com si hagués llegit un esquelet de novel·la, on falta acció i sobren definicions que sabem o hauríem de saber com a lectors de novel·la històrica.

·      Mal de coraçon, Víctoria Szpunberg (TNC) → Una primera lectura àgil i fàcil. Amb un tema senzill, ja ho diu el títol, però amb una sèrie d’intrigues que van passant al llarg del text. Amb ganes de rellegir i veure la posada en escena.

·      El temps i els Conway, J.B. Priestley (TNC) → Més difícil del que pensava, recordava massa la posada en escena d’en Mario Gas i anava veient el Boixaderas, cada vegada que està a escena n’Ernest Beevers. Però amb ganes de veure la nova versió.

·      L’espia del Ritz, Pilar Rahola (Columna) → La història és bona. Però no m’ha atrapat, no l’he gaudit, l’hauria pogut deixar de llegir en qualsevol moment.

·      Demà, i demà, i demà, Gabrielle Zevin (Periscopi) → Boníssim, d’aquestes històries on sembla que no hi ha res excepcional ni passa res, però passa tot. Plena de tendresa. Una meravella.

·      La mesura de l’home, Héctor Rivandeneyra Moll (Males Herbes) → Cinc històries delirants sensacionals. Un sentit de l’humor genial per reflectir l’estupidesa de la humanitat, m’encanta.

·      L’intacte, David Toses (Spècula) → No he trobat el fil d’esperança que hauria d’haver vist, excessivament depriment, però, tot i això, no pots parar de llegir. Necessites llegir el final.

·      Als afores, Montse Milan Moliné (Voliana) → Una meravella. M’ha encantat aquesta manera de fer històries independents amb un fil conductor.

·      Eixavuiros, Irene Solanich Sanglas (Xandri) → Dotze relats magnífics. El meu preferit el penúltim. Però tots dotze són molt bons.

·      Casa Calores, Pere Riera (Sala Beckett) → Entretinguda, amb un rerefons molt crític, m’han agradat sobretot els personatges secundaris. Recorda molt Una vella, coneguda olor.

·      Tots els contes, Mercè Rodoreda (labutxaca) → No tots els contes m’han agradat, normal. Però destacaria com a sensacionals els Viatges a uns quants pobles, m’han semblat molt divertits i m’han recordat els Viatges de Gulliver. I les novel·les d’aventures és una de les meves debilitats.

·      OMNI, Jaume Valor (Llibres del Delicte) → Una ucronia camuflada de la qual esperava més protagonisme, he de pensar a llegir més coses d’aquest escriptor, i esperant la continuació d’OMNI, ja que han quedat molts temes per resoldre.

·      Escrit al Maresme, diversos (La font del Cargol) → Genial. Tots els relats són molt diferents i a la vegada meravellosos.

·      La sopa de l’avi, Mario Satz (Babulinka) → Una història d’amor preciosa. Breu i concisa. Genial.

·      Esmorzar al Tiffany’s, Truman Capote (labutxaca) → Una delícia. Un clàssic dels que s’han de llegir.

·      Això ja ho he viscut, J.B. Priestley (comanegra) → Fa anys vaig veure la versió teatralitzada i m’havia agradat, però llegir el text m’ha fet enamorar del dramaturg.

·      Esquina peligrosa, J.B. Priestley (Losada) → No m’ha agradat tant, però segurament per la traducció.

·      La visita d’un inspector, J.B. Priestley (VicensVives) → genial, aquesta teoria del temps del déjà-vu, una meravella. Adjunto l’enllaç de youtube per veure l’obra sense sortir de casa. https://www.youtube.com/watch?v=tP59-rosCL0

·      Submergir-se en el naufragi, Adrienne Rich (Edicions Poncianes) → No he entès res, però m’han agradat molt.

·      Una història és una pedra llançada al riu, Mònica Batet (Angle editorial) → Una delícia. Un conjunt d’històries petites que fan una gran història.

·      Allegro con fuoco, Jair Domínguez (Columna) → Una poca-soltada divertidíssima.

·      Elatsol, Darcie Little Badger, (Indòmita) → Un xic més juvenil del que m’esperava, però m’ha agradat la història de fantasia.

·      El fibló, Sílvia Soler (Columna) → D’una tendresa meravellosa, m’ha agradat moltíssim.

·      El dit de Déu, Ricart, Raquel (Proa) → Molt bo. Una mateixa història, tres punts de vista. Genial.

·      L’aparador, Victòria Szpunberg (Proa) → Està bé.

·      L’auca del Senyor Esteve, Santiago Rusiñol (Biblioteca Selecta) → Boníssim.

·      El forat que deixes,  Emma Mussoll (Llibres del Delicte) → Molt bo, l’escriptora no ho fa fàcil pel lector, però tampoc impossible. És un llibre angoixant i trepidant.

·      Amfitrió-La comèdia de l’Olla, Plaute (Bernat Metge) → Dues grans comèdies que llegides amb l’ajuda del club de lectura de la casa dels clàssics les fan molt més entenedores.

·      Te deix, amor, la mar com a penyora, Carme Riera (labutxaca) → Sensacional. Uns relats magnífics.

·      Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres, Irene Solà (Anagrama) → M’ha agradat, hi ha moments que m’agrada més el com es diu que el que diu.

·      L’alegria que passa, Santiago Rusiñol (Les eines) → Molt breu, gairebé no he tingut temps d’entrar al text que s’ha acabat.

·      Tria personal, Pere Calders (labutxaca) → Una meravella. El plaer de llegir contes.

·      Espill, Jaume Roig (Cal Carré) → La traducció i adaptació d’Antònia Carré Pons i és una meravella, m’ha facilitat molt la lectura i hi ha molts fragments que pots llegir amb la cantarella del vers original. Boníssim.

·      El llapis vermell, Oriol Molas (edicions de 1984) → Per desgràcia de total actualitat, la víctima és qui ha de canviar de centre. Escrit en segona persona, un gran exercici literari.

·      Ifigènia a Àulida, Eurípides (Ades i Ara) → Com els clàssics no hi ha res.

·      Les pedres escrites, Cristina Malagelada (Llibres del Delicte) → Una història trepidant, amb morts i corrupció. Genial.

·      El ritme de Harlem, Colson Whitehead (Periscopi) → M’ha decebut, els anteriors publicats per periscopi d’aquest escriptor m’havien agradat moltíssim i en aquest he trobat a faltar el punt de fantasia i il·lusió.

·      La tempesta, W. Shakespeare (VicensVives) → Un Shakespeare diferent de tots els que he llegit.

·      Un dia, Mercè Rodoreda (Fundació Mercè Rodoreda) → La llavor de Mirall Trencat, detall que desconeixia quan vaig començar a llegir el text. Amb ganes de rellegir la novel·la.

·      Fins on arriba la memòria, Pere Anglas (Columna) → Una ambientació magnífica. Una història real amb petits punts de ficció, ha estat una lectura deliciosa.

·      Yerma, Federico García Lorca (Espasa-Calpe) → Un clàssic de lectura obligatòria. M’ha emocionat moltíssim. Amb ganes de comentar-la al club de lectura de “Llegir teatre”.

·      Les cròniques del déu coix, Joan-Lluís Lluís (Proa) → Genial, l’humor i el sarcasme d’aquest autor és extraordinari. He rigut moltíssim.

·      Enfiladís en el fum, Francesc Mompó (Voliana) → D’aquesta poesia que crec que no entenc res, però que enganxa i no pots deixar de llegir. M’ha agradat moltíssim.

·      L’ombra de les formigues, Eva Arnal (Voliana) → Un recull de contes magnífics. D’aquells que et fan somriure al final d’ells, però gairebé sempre sorprendre’t.

·      Tàndems fantàstics, diversos (Spècula) → Genials. Hi ha relats sensacionals.

·      Quality Land 2.0, Marc-Uwe Kling (Periscopi) → Una continuació del Quality Land, més del mateix, però diferent. Divertit. Una lectura entretinguda i esgarrifosa amb el futur que ens espera si no vigilem una miqueta. M’ha encantat el detall de la Vaca Penka.

·      Déjà Lu, Helena, Maria Sanpla (labanya) → Una prosa poètica que enamora els sentits.

·      El crèdit, Jordi Galceran (labutxaca) → Trepidant, amb girs inesperats i d’altres de previsibles. Una bona comèdia.

·      La mòmia, Arthur Conan Doyle (Laertes) → Dos relats sensacionals, amb una mòmia de rerefons en tots dos. Un divertimento.

·      Entorn de la infanticida, Anna Almazan (Llibres del segle) → És un assaig i no pinta res en aquest resum, però m’ha semblat tan genial els comentaris sobre La infanticida de Víctor Català que he d’incloure’l al resum del mes.

·      Només tinc ulls per tu, Laia Vidal Escòlies (llibres del Delicte) → Trepidant, amb aquell puntet macabre que enganxa molt.

·      Mirall trencat, Mercè Rodoreda (ElObservador) → Relectura, llegint la llavor de la novel·la “Un dia” vaig recordar moltes més coses de la novel·la que fent la relectura d’aquesta. Tinc curiositat per saber que n’opina el grup del club de lectura.

·      El fill del perruquer, Gerbrand Bakker (Raig Verd) → M’encanta aquest escriptor. Fa aquesta prosa fàcil que et transporta sense problemes al lloc dels fets i tu mires per un foradet el que passa.

·      L’home minvant, Richard Matheson (Laertes) → Una novel·la angoixant, però a la vegada és un cant a la vida i a la superació. Magnífica.

·      La plaça del diamant, Carlota Subirós (TNC) → Un resum d’essència de la Plaça del Diamant de Rodoreda, o això és el que recorda la meva memòria, que després del que m’ha passat amb Mirall trencat, potser no està tan bé.

·      Elles també negregen, diverses (Llebres del Delicte) → N’hi ha de tots els gustos. La gràcia de les antologies.

·      Faules, Avià (Proa) → Genials, sempre és una meravella llegir la versió primogènita de faules que ja coneixia i d’altres completament desconegudes.

·      Eixam, vuit contes per a vuit veus, Sandra Comas Anglada (Voliana) → Vuit relats sensacionals per conèixer vuit grans dones de la història. M’ha captivat i entretingut.

·      Un àngel cruel, Edgar Cotes i Argelich (Spècula) → Estic carregada de perjudicis i amb la imatge de la portada, que és una canya, esperava que el contingut fos de sang i fetge, però no. És molt psicològic i m’ha semblat genial.

·      Poemes priapeus (adesiara) → Sempre és bo llegir clàssics, i aquests d’humor eròtic és divertit i lleuger.

·      Electra, Sòfocles (comanegra) → Després d’haver llegit Ifigènia, crec que Electra està equivocada. Estic a favor de Clitemnestra.

·       La festa, Daniela Feixas Conte (TNC) → És un document, un recull d’entrevistes fetes a joves, però no és un text teatral, la posada en escena no està malament, passa bé. Com a curiositat si el que s’explica al text és la norma i no l’excepció, tenim un problema com a societat. No pot ser que els joves mirin porno per aprendre a fer l’amor, que hauria de ser assaig error.

·      L’Empestat, Jordi Oriol (Arola) → Els jocs de paraules d’aquest dramaturg em té summament fascinada. Hi ha moments que no sóc capaç d’imaginar-me la posada en escena, però gaudeixo tant de les paraules que no m’interessa la posada en escena, crec que seria d’aquests textos que puc gaudir en ràdio teatre. Això sí, jugo amb l'avantatge de saber que puc llegir el text i escoltar La Tempesta de Beethoven a la vegada. 

·       L'arbre de foc, Agustí Bartra (adesiara) → Després de les explicacions d'en Pau Sabaté sobre en Bartra m'ha sigut més fàcil ubicar-me, però per llegir poesia encara necessito molta ajuda.

·      Bitter, Akwaeke Emezi (Indòmita) → Molt juvenil, però m’ha agradat, el missatge és meravellós. He gaudit de la lectura i m’ha entretingut una bona estoneta.

·      Necròpolis, Damià del Clot (Llibres del Delicte) → Trepidant, hi ha tanta acció que no pots parar de llegir.

·      Pantà, Ferran Joanmiquel Pla (Sala Beckett-club de lectura) → Un text curiós, no imagino la posada en escena, però sí que ho visualitzo com a lectura dramatitzada.

·      Ho, Ho, Ho, Alba Dalmau (Univers) → Un conte molt tendre. Tot el que he llegit d’aquesta autora m’ha agradat molt.

·      El món de Rocannon, Ursula K. Le Guin (Raig Verd) → Com tots els d’aquesta autora, em costa començar i ubicar-me, però és un goig llegir-la.

·      Posidònia, Eli Sanz (Voliana) → Poesia melòdica i agradable, amb la possibilitat d’escoltar el poema recitat per l’autora amb música d’Enric Escorsa. 

·      Yerma, Federico García Lorca (Catedra) → D’aquests textos que quan més llegeixo més m’agraden i vaig veient detallats. Després de la sessió del club de lectura ens van quedar petits dubtes sobre la posició de Juan i la Vieja.

·      Les dones i els dies, Gabriel Ferraté (edicions62) → Continuo sense entendre gaire del que llegeixo en poesia. I en Marc Rovira, el coordinador del club de lectura de clàssics catalans va fer-me reflexionar amb una frase: “a mi em genera un repte veure que entenc totes les paraules, però no entenc el significat de l’oració”, encara estic donant voltes a la seva frase i a tots els poemes d’en Ferraté.

En format audiollibre i tenint el llibre de paper per anar seguint en moments puntuals:

·      Pregària a Prosèrpina, Albert Sánchez Piñol (La Campana) → Aventures fantàstiques en un món romà del s. I aC. Amb un final sensacional. Majoritàriament escoltat amb l’audiollibre.

·      La novia oscura, Laura Restrepo (alfaguara) → Una història esgarrifosa que t’absorbeix i no pots parar de llegir o d’escoltar, necessites saber més. M’agrada molt aquesta escriptora. 

·      Quan s’esborren les paraules, Rafel Nadal (Columna) → D’una tendresa màxima. Hi ha moments que t’arrenca un somriure i en d’altres una llàgrima. 

·      El viento conoce mi nombre, Isabel Allende (Plaza & Janés) → M’agrada l’Allende, sempre em remou les misèries.

·      Tots els contes, Montserrat Roig (edicions62) → Els he trobat força envellits. No m’han agradat tant com em pensava.

·      El monstre de l’illa de Santa Helena, Albert Sánchez Piñol (Columna) → No m’ha convençut.

·      El fabricant de records, Martí Gironell (Columna) → Narrat per ell, i això és un valor afegit. La història és molt tendra, però no m’ha fet el pes.