Presentació Tornar al bosc de l’Emília
Illamola
El passat divendres 18 de juliol a la Biblioteca Can Milans de Calders d’Estrac vaig tenir el goig i el plaer de poder presentar l’última novetat de l’escriptora Emília Illamola Ganduxé acompanyada d’un grup extraordinari d’assistents que, majoritàriament, ja havien llegit la novel·la i van participar molt activament a la conversa.
Vam començar la presentació descobrint una mica l’Emília i
les seves inquietuds.
Començant per la feina com a cocuradora en els dos reculls
de poetes del Maresme Els poetes del Maresme (2019) i Dones poetes de
la Maresma (2021) publicats a l’editorial Voliana.
Seguidament, exposo els 7 llibres que ha publicat.
o
Fraccions
(2012) editorial Viena.
o
Joc de llunes
(2014) Nova Casa Editorial.
o
Una certa onada
(2015) Quorum Llibres.
o
Encara hi ha papallones al jardí
(2017) Quorum Llibres.
o
Cabrils, São Paulo, Barcelona. Un amor
pendent (2017) editorial Voliana.
o
La lectora accidental
(2021) editorial Quaderns de la Font del Cargol.
o Tornar al bosc (2024) editorial Quaderns de la Font del Cargol.
I parlem de Cabrils, São Paulo, Barcelona. Un amor
pendent (2017) que va ser un encàrrec del jutge de Pau de Cabrils i que
ella i que ens remarca clarament que ella va escriure una novel·la, que no és
una biografia, aquest detall el va remarcar molt.
Seguidament, parlem del punt d’inflexió que crec detectar en
el seu estil literari a partir d’Encara hi ha papallones al jardí, on
dels 22 relats ja n’hi ha 3 o 4 que tenen un estil més semblant al de les dues
últimes novel·les.
Comenta que no ha canviat, però que evidentment amb el pas
dels anys ha adquirit una fluïdesa que abans no tenia a l’hora d’escriure. Així
i tot, fa molta reescriptura per trobar la paraula adequada i aprofita la
reescriptura per esporgar el text, com a lectora li molesta molt els llibres
que sobren pàgines. Aquí tots els assistents a la conversa vam estar
completament d’acord.
I veure els assistents animats a participar els vam
esperonar una mica a fer preguntes i vam tenir una bona conversa fluida i
agradable on l’escriptora va comentar-nos diferents secrets d’escriptura.
I vam continuar parlant del món editorial i d’un dels
personatges de la novel·la, la Vic, aquesta dona de negocis impecable que ens
explica que el llibre és un producte i el lector el consumidor. I aquesta
opinió la va manllevar d’una formació que va rebre quan era llibretera.
Parlant del seu procés d’escriptura ens explica que es fa
un guió per tenir una idea del que escriurà, però que després tampoc l’acaba de
seguir, que com tot a la vida vas improvisant i canviant d’opinió. I ara ens
surt el seu estil, aquest estil de prosa trencada en què la van etiquetar una
vegada i que és completament el que ens escriu, l’Emília és una escriptora
meravellosa, però no li posa fàcil al lector i crec que això és meravellós,
deixa que el lector entengui el que vulgui perquè com a la vida cada persona té
la seva versió dels fets.
Vaig aprofitar per preguntar-li pel gust a la meteorologia,
totes les seves novel·les surt el cel i l’estat d’ànim dels personatges va
relacionat amb els canvis meteorològics, aprofito i llegeixo un fragment de la
pàgina 24 per contextualitzar.
“Fa un temps
pansit, estranyament bell, potser primer plourà i després sortirà el sol,
penso, mentre lluito per vèncer la mandra...”
I ens comenta que per tenir idees necessita sortir i
relacionar-se, no pot crear tancada a casa. I com que la Bruc, la protagonista
de la història de Tornar al bosc és escriptora que en un moment de la novel·la
fa una afirmació a la pàgina 85.
“... soc com
un vampir, que s’alimenta del que l’envolta.”
No ens ho nega, però tampoc ho afirma, evidentment no es
crea del no-res, simplement es reinterpreta la realitat, i aquesta és la gràcia
de la ficció, poder identificar-se amb els personatges per sentir-los més reals
i propers.
Tornar al bosc és
una novel·la interior, on la Bruc, la protagonista, té un grapat de conflictes
interns i externs i el temps li va a la contra.
La Bruc, segons l’Emília, és els tres estats de l’aigua,
líquida, sòlida i gasosa segons el moment i això ens ho va explicar en
preguntar-li pel motiu de la citació del poema d’en Jordi-Pera Cerdà El que
m’agrada de l’aigua poema que podem escoltar amb la veu de Teresa Rebull.
També ens parla de la portada, que és un dibuix de la
Glòria Badosa, artista argentonina que li va fer expressament el dibuix
inspirant-se en el primer capítol de la novel·la.
Per finalitzar la presentació vaig llegir un dels molts
fragments meravellosos que podem trobar en aquesta última novel·la Tornar al
bosc.
Fotografies de la Biblioteca Can Milans i de l'Àngels Fíguls.
