Desembre
Tanes festes no són bones per llegir, però
aquest mes recomano especialment: El món de Rocannon
d’Ursula K. Le Guin, Ho, Ho, Ho, d’Alba Dalmau i Necròpolis de
Damià del Clot.
· Bitter, Akwaeke
Emezi (Indòmita) → Molt juvenil, però m’ha agradat, el missatge és meravellós. He
gaudit de la lectura i m’ha entretingut una bona estoneta.
· Necròpolis, Damià
del Clot (Llibres del Delicte) → Trepidant, hi ha tanta acció que no pots parar
de llegir.
· Pantà, Ferran
Joanmiquel Pla (Sala Beckett-club de lectura) → Un text curiós, no imagino la
posada en escena, però sí que ho visualitzo com a lectura dramatitzada.
· Ho, Ho,
Ho,
Alba Dalmau (Univers) → Un conte molt tendre. Tot el que he llegit d’aquesta
autora m’ha agradat molt.
· El món
de Rocannon, Ursula K. Le Guin (Raig Verd) → Com tots els
d’aquesta autora, em costa començar i ubicar-me, però és un goig llegir-la.
· Posidònia, Eli
Sanz (Voliana) → Poesia melòdica i agradable, amb la possibilitat d’escoltar el
poema recitat per l’autora amb música d’Enric Escorsa.
· Yerma,
Federico García Lorca (Catedra) → D’aquests textos que quan més llegeixo més
m’agraden i vaig veient detallats. Després de la sessió del club de lectura ens
van quedar petits dubtes sobre la posició de Juan i la Vieja.
· Les
dones i els dies, Gabriel Ferraté (edicions62) → Continuo sense
entendre gaire del que llegeixo en poesia. I en Marc Rovira, el coordinador del
club de lectura de clàssics catalans va fer-me reflexionar amb una frase: “a mi
em genera un repte veure que entenc totes les paraules, però no entenc el significat
de l’oració”, encara estic donant voltes a la seva frase i a tots els poemes
d’en Ferraté.
Com audiollibres he llegit i escoltat:
· El
viento conoce mi nombre, Isabel Allende (Plaza & Janés) →
M’agrada l’Allende, sempre em remou les misèries.
· Tots
els contes, Montserrat Roig (edicions62) → Els he trobat força
envellits. No m’han agradat tant com em pensava.
· El
monstre de l’illa de Santa Helena, Albert Sánchez Piñol
(Columna) → No m’ha convençut.
· El
fabricant de records, Martí Gironell (Columna) → Narrat per ell, i
això és un valor afegit. La història és molt tendra, però no m’ha fet el pes.