Setembre
Aquest mes he llegit grans
meravelles i, per tant, ho recomano pràcticament tot: L’edat dels vius, Les
claus invisibles, Ravals, Les gratituds i Ostatges.
· Hawaii
Meteor, Jair Dominguez (Tria Llibres) → Una distopia passada de voltes
que hi ha moments que no ser on estic i què estic llegint, però està bé, és
entretingut amb molta sang i fetge, força diferent de les meves lectures
habituals.
· L’edat
dels vius, Mar Bosch (Univers) → Una distopia plena d’amor amb molta
tendresa. M’agrada molt aquesta escriptora, trobo molta bellesa en els seus
textos que són crus, però a la vegada plens de sentiments.
· Animals
de companyia, Estel Solé (comanegra) → Unes relacions
humanes complexes, on hi ha el límit de l’amistat? El què fem per protegir l’ésser
estimat, és realment protecció cap a aquella persona o és alguna coseta més?
Sensacional.
· Ostatges, Nina
Bouraoui (Les Hores) → El límit de la dignitat. L’alliberació de les
preocupacions. Un text duríssim, com gairebé tots els d’aquesta editorial. Però
ple de tendresa. Empatitzes molt amb la protagonista, o com a mínim jo, espero
no fer mai un disbarat com el seu en nom de la dignitat.
· Les
claus invisibles, Jaume Valor (Spècula) → Una ucronia
deliciosa, un xic llarga, però passa sola, una novel·la plural on no he acabat
de decidir-me pel meu personatge preferit, ja que tots són una delícia.
· Ravals,
Montserrat Morera Escarré (Bromera) → Una meravella, m’ha encantat, les
descripcions, el conflicte, el pas del temps, de les persones i del paisatge.
Genial.
· Les
gratituds, Delphine De Vigan (edicions62) → Magnífica, una novel·la
breu sense floritures, directa, per fer-te reflexionar. M’ha encantat.
· Les
nenes mortes no creixen, Beth Escudé Gallés (Arola) → No m’ha fet
el pes, no he trobat versemblant la relació del pare amb la filla morta, ni els
acudits, res. No he entrat a la història.
· Zona
inundable, Marta Barceló (Jàssera) → Teatre documental, amb ganes de
veure la posada en escena al TNC.
