Lectures setembre 2022

 

Setembre

Aquest mes he llegit grans meravelles i, per tant, ho recomano pràcticament tot: L’edat dels vius, Les claus invisibles, Ravals, Les gratituds i Ostatges.

 

·      Hawaii Meteor, Jair Dominguez (Tria Llibres) → Una distopia passada de voltes que hi ha moments que no ser on estic i què estic llegint, però està bé, és entretingut amb molta sang i fetge, força diferent de les meves lectures habituals.

·      L’edat dels vius, Mar Bosch (Univers) → Una distopia plena d’amor amb molta tendresa. M’agrada molt aquesta escriptora, trobo molta bellesa en els seus textos que són crus, però a la vegada plens de sentiments.

·      Animals de companyia, Estel Solé (comanegra) → Unes relacions humanes complexes, on hi ha el límit de l’amistat? El què fem per protegir l’ésser estimat, és realment protecció cap a aquella persona o és alguna coseta més? Sensacional.

·      Ostatges, Nina Bouraoui (Les Hores) → El límit de la dignitat. L’alliberació de les preocupacions. Un text duríssim, com gairebé tots els d’aquesta editorial. Però ple de tendresa. Empatitzes molt amb la protagonista, o com a mínim jo, espero no fer mai un disbarat com el seu en nom de la dignitat.

·      Les claus invisibles, Jaume Valor (Spècula) → Una ucronia deliciosa, un xic llarga, però passa sola, una novel·la plural on no he acabat de decidir-me pel meu personatge preferit, ja que tots són una delícia.

·      Ravals, Montserrat Morera Escarré (Bromera) → Una meravella, m’ha encantat, les descripcions, el conflicte, el pas del temps, de les persones i del paisatge. Genial.

·      Les gratituds, Delphine De Vigan (edicions62) → Magnífica, una novel·la breu sense floritures, directa, per fer-te reflexionar. M’ha encantat.

·      Les nenes mortes no creixen, Beth Escudé Gallés (Arola) → No m’ha fet el pes, no he trobat versemblant la relació del pare amb la filla morta, ni els acudits, res. No he entrat a la història.

·      Zona inundable, Marta Barceló (Jàssera) → Teatre documental, amb ganes de veure la posada en escena al TNC.

Temporada de teatre 2021-22

Teatre temporada 2021-22


Ara que ja ha començat la nova temporada i s’han entregat els premis Butaca de teatre faig un breu resum dels espectacles teatrals als quals vaig assistir la temporada passada de Grec a Grec.

 

·      Sóc el vent – Jon Fosse


03/07/21 Teatre Akadèmia (Barcelona)

Una meravella de text, amb unes interpretacions magnífiques. Et manté en suspens fins al final i quan arriba el moment encara vols més, no pot ser que tot hagi acabat.

 

·       Pedro Páramo – Juan Rulfo

24/07/21 Romea (Barcelona)

Sort que havia llegit la novel·la i sabia l’argument. Quina lentitud, quina parsimònia. Però a la vegada quin muntatge més “xulo”. Fer encabir el món dels vius i dels morts en un escenari m’ha semblat d’una gran virtuositat. Reconec que vaig fer una petita capcinada, però no vaig perdre el fil de l’obra, em vaig deixar portar per les veus dels dos actors.

 

·      L’Hostelera – Carlo Goldoni

30/07/21 Era de Can Rafart (Vilassar de Dalt)

Divertidíssima. Un teatre a la fresca, per una nit d’estiu. Sensacional.

 

·      Heisenberg – Simon Stephens

31/07/21 Sala Beckett (Barcelona)

Un text dur, llegit més que no pas representat, que veus més pau en els personatges o jo que llegeixo de manera esgarrapada i trobo que les paraules escrites fan més malt.

Unes interpretacions perfectament creïbles, m’han encantat.

 

·       Bodas de sangre – Lorca

14/08/21 Poliorama (Barcelona)

No he tingut la sensació de veure una versió de Bodas de sangre, més aviat he vist un homenatge a Lorca, que també em sembla magnífic, però amb el títol enganyós m’ha costat una estoneta recapacitar que estàvem veient.

Crec que aquí el Projecte ingenu no ha estat a l’altura de les meves expectatives.

 

·      El temps que conta – Virgínia Sánchez

21/08/21 Teatre Gaudí-Sala Gran (Barcelona)

Divertida, d’aquestes obres que rius molt, sense pensar que rius de tu mateix. Genial.

 

·      Pompeu Fabra, jugada mestra! – Òscar Intente

10/09/21 Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras (Premià de Mar)

Una teatralització sobre la figura intel·lectual, humana i política del geni ordenador de la llengua. Pompeu Fabra. Una interpretació magnífica amb els detalls més importants de la vida d’aquest personatge històric de la llengua catalana. 


·      Festival Píndoles – Píndoles

17/09/21 L’Amistat (Premià de Mar)

Tres Píndoles de teatre per iniciar la temporada al Teatre de l’Amistat de Premià de Mar, aquest any hem vist: Tomàquets, Malo Banco i Elektrisches blau.

Exceptuant l’espectacle de dansa, al que no vaig entendre res, les altres dues píndoles em van agradar moltíssim, la crítica social farcida d’humor m’agrada.

 

·       Clitemnestra – Colm Tíbín


23/09/21 Romea (Barcelona)

Genial, lenta, tranquil·la, pausada... Un narrador explicant els fets i els personatges movent-se per l'escenari. Ha estat sensacional.

 

·      53 diumenges – Cesc Gai


02/10/21 Teatre Auditori de Granollers (Granollers)

Un text entretingut i divertit, sense més. Per matar la tarda de dissabte.

Els actors estan sensacionals.

 

·       La Víctor C – Anna Maria Ricart Codina

03/10/21 TNC - Sala Gran (Barcelona)

No m’ha agradat, m’ha semblat un poti-poti mal fet dels contes de Víctor Català. Els actors han estat molt bé. Però el text no m’ha convençut. No entenc el motiu de la selecció dels contes podent agafar un text teatral seu o una simple adaptació d’un relat.

Ha estat molt llarga.

 

·      Birnam – Víctor Sunyol


09/10/21 La Biblioteca de Catalunya (Barcelona)

Un text magnífic, amb una interpretació d’en Lluís Soler sensacional. Estàvem a primera fila i vam poder gaudir de la fantàstica dicció de l’actor.

Per ser crítics, podríem criticar la part final, quan sona el timbre per avisar a l’actor que li toca sortir a escena i a la vegada informa l’espectador del temps que queda per acabar l’espectacle, per un cantó sembla que doni veracitat al text, però per l’altre et trenca de l’encanteri que et tenia en Soler.

 

·       Nosaltres (a nosotros nos daba igual) – Helena Tornero

10/10/21 TNC – Sala petita (Barcelona)

Està bé, la posada en escena molt millor que no pas el text. Però continua sent un emmetxat d’anècdotes sense massa més importància que les batalletes d’uns nois marginats per raça, però extrapolables a qualsevol nivell d’assetjament escolar o de societat.

 

·      T’estimo si he begut – Empar Moliner

12/10/21 Poliorama (Barcelona)

Havia llegit el llibre de relats fa uns quants anys, segurament quan va sortir, i el recordava amb relats divertits i entretinguts.

La posada en escena són un grapat d’històries divertides sobre les diferents relacions de parella.

 

·       Canto jo i la muntanya balla – Irene Solà


21/10/21 Teatre Auditori de Granollers (Granollers)

Genial, millora molt el llibre de la Solà. La música els actors,... et fan entrar en situació i t’expliquen la història d’una manera fàcil i entenedora. Una meravella.

 

·      Descripció d’un paisatge – Josep Maria Benet i Jornet

29/10/21 La Beckett (Barcelona)

Força lenta, però bona, m’ha agradat la posada en escena i el text. Sobretot haver pogut llegir el text per acabar de veure matisos que no he agafat al volt de la representació.

M’agrada molt més llegir primer el text, però no sempre puc.

 

·       No em diguis reina – Emili Corral

31/10/21 Teatre Akadèmia (Barcelona)

 Diferent, d’aquests que surts pensant “Què he vist?” I que després d’uns dies saps que has vist una d’aquestes obres importants, que et fan reflexionar sobre el món en què vivim.

 

·      Filumena Marturano – Eduardo de Filippo


06/11/21 Teatre Auditori de Granollers (Granollers)

N’havia sentit tant a parlar que tenia unes expectatives altíssimes. M’ha agradat, però m’ha semblat més un vodevil ben fet, però una comèdia d’embolics sense massa més.

 

·       El barber de Sevilla – Rossini


14/10/21 Teatre Auditori de Granollers (Granollers)

M’ha semblat sensacional.

Hem comprat l’abonament de les tres òperes de la temporada de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell, d’aquesta manera podem gaudir de l’òpera en directe, els últims anys ho havia fet en format enllaunat.

 

·       Partícules paral·leles – Ivan Andrade

27/11/21 Teatre Akadèmia (Barcelona)

 Genial, pensava que em costaria una miqueta, pel tema idioma, però ha estat fàcil.

Els tocs d’humor fan suportable una realitat excessivament cruel. La por al rebuig o la dificultat de les relacions humanes en general.

 

·      La mala dicció – Jordi Oriol


03/12/21 Teatre Auditori de Granollers (Granollers)

El joc de paraules que utilitza en Jordi Oriol en els seus textos és una meravella.

Llegit és una cosa, et fixes en els jocs de la paraula escrita, però a la posada en escena veus la sonoritat de la paraula i el joc guanya exponencialment.

 

·       Karaoke Eluisa – Oriol Puig

04/12/21 La Beckett (Barcelona)

No m’ha acabat de convèncer. Aquí sí que havia llegit prèviament el text i m’havia fet una idea que no ha encaixat amb la posada en escena.

El tema està molt bé, però no m’ha semblat prou real.

 

·       De quan somiava – Jordi Prat i Coll


05/12/21 Sala Atrium (Barcelona)

 No m’ha convençut, l’inici anava bé, però el final... No he entès el final, no sabria dir si l’autor no sabia com acabar el text o em vaig perdre el motiu del punt d’inflexió que agafa tot plegat per destrossar l’obra d’aquesta manera.

 

·      Començar – David Eldridge

11/12/21 L’Amistat (Premià de Mar)

D’aquestes obres que estan bé, són entretingudes, els actors ho fan molt bé, però no m’aporten gairebé res.

Per riure una mica i passar una estona entretinguda.

 

·       Red – John Logan

18/12/21 Teatre Akadèmia (Barcelona)

Boníssima. El text, la posada en escena, els actors, la il·luminació. Tot et transporta a l’estudi del pintor.

Genial.

 

·       El conte de Nadal– Dickens

19/12/21 Liceu (Barcelona)

És bonic, i amb els dibuixos a la sorra és meravellosa. Molt recomanable d’anar amb infants.

 

·      Hotel Saphir – MalaIdea


28/01/22 L’Amistat (Premià de Mar)

Una producció de la companyia Mala Idea. Recorda vagament a L’inspector de Gógol que fa anys vaig veure al TNC.

Una horeta i poc on rius de gags fàcils però molt ben representats. Els actors han estat el millor de la representació.

 

·       L’oncle Vània – Anton Txechov

29/01/22 Teatre Auditori de Granollers (Granollers)

 Una producció del teatre Lliure que no m’ha agradat gens.

Les interpel·lacions al públic m’han sobrat. Els sols de guitarra elèctrica també.

M’ha semblat molt bonic i tendra els sols de piano amb les gotes de pluja, però una imatge per gairebé tres hores de funció no decanten prou la balança.

 

·       Història d’un senglar – Gabriel Calderón

04/02/22 L’Amistat (Premià de Mar)

Sensacional. Vaig tenir la sort de veure la lectura dramatitzada en format virtual que va fer la Sala Beckett l’estiu del 2020. I veure la funció acabada, vestuari, escenografia, ... tots els detalls, m’ha semblat genial.

 

·       Desig – Josep Maria Benet i Jornet

05/02/22 TNC Sala Gran (Barcelona)

 No m’ha agradat gens la versió, m’ha semblat un final excessivament explícit, sense ser necessari. No m’ha convençut, el text tenia un xic més de força.

 

·       Final de partida – Samuel Beckett


19/02/22 Teatre Auditori de Granollers (Granollers)

 Sort que uns dies abans vaig poder assistir a la prèvia i anava força preparada per entendre un xic millor el text i la posada en escena. Unes grans interpretacions.

 

·       El silenci dels telers – Assumpta Montellà


20/02/22 Teatre Auditori de Granollers-Sala Llevant (Granollers)

 Una millora de la novel·la de l’Assumpta. Aquesta versió teatralitzada m’ha agradat moltíssim. Li dóna vida i potència a la història.

 

·       Animal Negre Tristesa – Anja Hilling

26/02/22 Sala Beckett-Sala de Baix (Barcelona)

 Espectacular, d’aquestes que et persegueixen dies i dies. Quan acaba et quedes enganxat a la cadira, pensant que has de pair molt. Pendent de llegir el text.

 

·       Una teràpia integral – Cristina Clemente / Marc Angelet

19/03/22 L’Amistat (Premià de Mar)

 Igual que Lapònia, una comèdia divertida on passes una molt bona estona.

 

·       Les dones sàvies – Molière


26/03/22 Can Palots (Canovelles)

 Una versió molt divertida del text original de Molière. 80 minuts i perquè fan un xou musical i fan intervenir al públic i això allarga la funció, si no amb tres quarts d’hora ja la tindríem enllestida. Però és una actuació on veus els actors fent diferents papers i l’esforç que comporta. Molt recomanable.

 

·       Macbett – Ionesco

29/03/22 TNC Sala petita (Barcelona)

 Una posada en escena molt bona, plena de detallats. La primera part un xic fatigosa fins que no entres a l’univers Ionesco, llegint el text també em va costar entrar, però un cop dins tot flueix.

 

·       Les irresponsables – Javier Daulte


01/04/22 Teatre Auditori de Granollers (Granollers)

 Unes actrius magnífiques, un text excessivament esbojarrat pel meu gust. Està bé, per passar una bona estoneta.

 

·       Apologia i escarni de l'estupidesa humana – M. Timón

02/04/22 Sala Versus Glòries (Barcelona)

 Un text sense gaire sentit, unes interpretacions fluixetes. La música en directe el millor de tot l’espectacle.

 

·       Èxit, el musical de la meva vida – Roger Pera


15/04/22 Teatre del Raval (Barcelona)

 Un text molt dur, però explicat amb humor intentant treure importància o buscant l’anècdota divertida d’una realitat cruel.

Crec que en Roger Pera després d’aquest paper es mereix tot el meu respecte i suport per la valentia d’explicar-nos el seu problema amb les drogues d’una manera molt sincera i oberta, segurament el text està farcit d’anècdotes inventades o no. Només ho sap ell.

 

·       Harakiri – Les Impuxibles

16/04/22 TNC Sala Tallers (Barcelona)

 Una posada en escena de dansa, algun diàleg que ajuden a entendre el que veus. Vaig sortir tenint la sensació que m’havia perdut molt del que s’explicava, la dansa no és el meu fort. Però a la vegada era conscient que havia vist una meravella.

 

·       Amors – Pere Anglas


17/04/22 Teatre Gaudí (Barcelona)

Magnífic. El text la música, els actors. Cap dificultat per entendre el que veiem i poder gaudir de la història.

Una història simple i bonics d’amor, molt d’amor fraternal. Una preciositat.

 

·       Els homes i els dies – David Vilaseca

20/04/22 TNC Sala Gran (Barcelona)

No em va agradar gens, el text no em va convèncer. No vaig veure una obra de teatre, vaig veure un monòleg amb personatges movent-se i de tant en tant intervenint, no vaig connectar.

 

·       La dona del tercer segona – Víctor Borràs Gasch

23/04/22 Can Palots (Canovelles)

 Genial, un d’aquests textos que no et deixen indiferent. Et colpegen i et fan reflexionar.

Comencen d’una manera suau, com qui no vol la cosa, pensant que com a mare no veu el comportament de delinqüent del fill i el vol tapar passi el que passi, “el meu fill això no ho faria mai”, però hi ha un parell de girs de guió que et fa canviar d’opinió i posicionar-te al costat de la dona del tercer segona.

 

·       Antígona – Pau Castillo

29/04/22 El Casal Popular (Vilassar de Dalt)

Una versió difícil, d’aquestes que estàs uns dies reflexionant sobre el que has vist i t’han explicat. Uns grans actors.

 

·       La filla del mar – Àngel Guimerà


06/05/22 Teatre Condal (Barcelona)

Un clàssic convertit en musical, no sempre és fàcil d’aconseguir, però aquí ho aconsegueixen, al final pateixes per en Pere Màrtir i vols cridar no és el que sembla! Per evitar l’inevitable.

Una molt bona posada en escena, on tota l’estona t’acompanya la remor del mar.

 

·       La cantant calba – Ionesco


07/05/22 Teatre Auditori de Granollers-Sala Llevant (Granollers)

Divertidíssima, una absurditat molt ben madurada. Vas seguint l’argument i pots gaudir de les interpretacions i del text.

 

·       Mare sucre – Claudia Cedó

08/05/22 Teatre Auditori de Granollers-Sala Llevant (Granollers)

 Un text brutal, unes interpretacions magnífiques. Vaig sortir molt indignada. Jo visc en una societat de merda on no es permet ser mare a persones amb instint maternal superior al de moltes mares que conec? Quina vergonya de societat.

 

·       El pes d’un cos – Victòria Szpunberg

13/05/22 TNC Sala petita (Barcelona)

 Colpidor, magnífic. Un text duríssim, una posada en escena sensacional. Vaig sortir compungida però feliç.

La lectura del text no em va permetre empatitzar amb la protagonista com ho vaig fer a la representació, segurament el pes de la música ajuda a entrar en escena.

 

·       L’Oreneta – Guillem Clua

14/05/22 L’Amistat (Premià de Mar)

Un text sobre l’homosexualitat a la burgesia catalana. Una molt bona interpretació dels dos actors. He de reconèixer que em feia un xic de por les sobreactuacions de la Vilarasau, però la vaig trobar molt correcte.

 

·       El bon policia – Santiago Rusiñol


20/05/22 La Massa (Vilassar de Dalt)

Una comèdia plena de crítica social. Riure i gaudir una bona estona amb unes grans interpretacions.

Gran teatre de petit format.

 

·       Rigoletto – G. Verdi

22/05/22 Teatre Auditori de Granollers (Granollers)

Sensacional. Gaudir d’una bona òpera amb uns subtítols visibles, però sense necessitat de llegir-los, ja que et deixes portar per la màgia del moment.

 

·       Germans de sang – Willy Russell

12/06/22 Sala Cabanyes (Mataró)

Una versió magnífica de Germans de Sang.

Vam sortir molt feliços d’haver pogut gaudir-la. El narrador, Ferran Camps, sensacional, el millor de tots els actors.

 

·       Romeu i Julieta – Shakespeare


23/06/22 Poliorama (Barcelona)

M’ha semblat una posada en escena un xic descafeïnada, no he acabat d’entrar a la història, no m’ha semblat creïble, segurament el fet que Romeu vagi vestit en xandall no em fa creïble la història, estic plena de perjudicis.

 

·       La Ilíada – Homer


01/07/22 Serveis Territorials de Cultura (Tarragona)

Una potència extraordinària. Petits fragments de la Ilíada interpretats per 8 actrius (7 actrius i 1 actor) de la companyia TeclaSmit. Aquests no van vestits ni caracteritzats, era més una lectura dramatitzada, però sense lectura, recitant. Una meravella.

 

·       Paradís – Sergio Baos

22/07/22 Sala Beckett-Sala de Dalt (Barcelona)

Guanyadora del Premi Ciutat de Palma d’Arts Escèniques 2022. I ha estat un gran text, amb una molt bona posada en escena. On un únic actor representava els quatre personatges de l’obra.

 

·       Al final, les visions – Llàtzer García

31/07/22 Sala Beckett-Sala de Baix (Barcelona)

Un gran text amb unes molt bones interpretacions.

Ja havia llegit el text i la posada en escena no m’ha sorprès, m’ha agradat com ha resolt problemes escènics que no vaig ser capaç de visualitzar amb la lectura prèvia.

 

Lectures setembre 2025

  Setembre Un mes en què recomano sobretot Middlemarch de la George Eliot una lectura per fer a poc a poc i sense pressa. Les altres lect...