Teatre 2021

 

Teatre 2021

He recuperat una mica les ganes de tornar al teatre i deixar el teatre enllaunat.

Recomanacions: Un home sol; L’olor eixordadora del blanc; El combate del siglo; Sóc el vent; Clitemnestra; Canto jo i la muntanya balla; La mala dicció; Red.

 

·      La diferencia inexistente, Teatre l’Amistat; Premià de Mar → Semblava una comèdia, però no sempre les aparences són el que semblen.

·      La Venus de les pells, Teatre Akadèmia; Barcelona → Un xic estrident, sobretot el final, però molt interessant, ens ha agradat força.

·      Les coses excepcionals, Teatre l’Amistat; Premià de Mar → Molt millor del que semblava d'inici. Una gran reflexió sobre les coses importants de la vida.

·      L’assassí imprevist, Sala Fènix; Barcelona →  interpretada per un únic actor dalt de l’escenari. Molt bona interpretació.

·      Un home sol, Versus Glòries; Barcelona → Una distopia interpretada per un únic actor, però amb l’ajuda de vídeos amb què interactua. Un xic llarga, però m’ha agradat molt.

·      Alguns neixen estrellats, Condal; Barcelona → Excés de Joan Pera i els seus gags suats

·      El nino, escenari Joan Brossa (sala Josep Palau i Fabre); Barcelona → Toca tants temes que és difícil d'absorbir en una única representació. Bestial el registre de l'actriu.

·      Els gossos, Teatre l’Amistat; Premià de Mar → Molt divertida, però amb el punt de fer-te reflexionar sobre el que estàs fent amb la teva vida, tens una vida de merda????

·      Talking Heads, Teatre Akadèmia; Barcelona → Molt divertits els tres monòlegs. Una estona molt entretinguda i divertida. Per reflexionar en tots tres casos, l'antiquària que vol fer negoci de tot i és una aprofitada, la feliç de la vida i l'amargada total.

·      Sandra, Sala Beckett (Sala de Dalt); Barcelona → Molt potent, molta força. M'ha agradat molt.

·      Sota la neu, Sala Beckett (Sala de Baix); Barcelona → Molt lenta, el text és molt més agradable que la posada en escena. Els actors m'han semblat sensacionals.

·      L'olor eixordadora del blanc, Teatre Akadèmia; Barcelona → Difícil, boníssima, espectacular la interpretació dels autors, però molt dura i complexa.

·      El combate del siglo, Sala Beckett (Sala de Baix); Barcelona → Extraordinària, ens ha agradat molt, l'escenografia, la música la interpretació,… tot, encara que tots els actors en algun moment s'han embarbussat, però ha estat sensacional, res a veure amb la lectura dramatitzada del juliol'20.

·      Balada per un home mort, Teatre del Raval; Barcelona → Entretinguda, ha fallat una miqueta el tècnic de so i costava entendre el que cantaven amb tant de soroll/música

·      Van Gogh, Teatre Gaudí (Sala petita “Teresa Calafell”); Barcelona → complementària a l'olor eixordadora del blanc, crec que per ella sola li faltaria alguna coseta.

·      Sóc el vent, Teatre Akadèmia; Barcelona → Curta, bona. Molt bona interpretació i amb la intriga que es manté durant tota l'obra fins al final. Magnífica.

·      Pedro Páramo, Teatre Romea; Barcelona → Extraordinaris els actors, molt lenta i un xic feixuga (he dormit uns minutets). I crec que si no has llegit la novel·la, es fa difícil de seguir.

·      L’hostalera, era de Can Rafart; Vilassar de Dalt → Ens hem tret l’espineta d’aquesta obra, quan la vam veure fa uns anys a la Biblioteca de Catalunya no ens va agradar.

·     Heisenberg, Sala Beckett (Sala de Baix); Barcelona → Molt bona. Normalment, primer llegeixo el text i després veig l’obra, per reducció de mobilitat no he pogut recollir el text fins al mateix dia de la funció, he llegit el text després i he revisualitzat l’obra.

·     Bodas de sangre, Poliorama; Barcelona → Molt bona, sobretot la part final quan Lorca parla i comenta que encara no l'han trobat. El Projecte Ingenu no sempre fa coses fàcils d’entendre.

·     El temps que conta, Teatre Gaudí (Sala gran); Barcelona → Comèdia estival divertidíssima on surts content, però amb el regust que t'han posat el dit a la nafra i ara et cou.

·     Pompeu Fabra, jugada mestra, Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras (Sala Francesc Moragas); Premià de Mar → Molt bona interpretació, com un relat, una biografia molt ben ordenada.

·     Píndoles, Teatre l’Amistat; Premià de Mar → microteatre, de vegades sí i de vegades et quedes amb cara de pasta de moniato.

·     Clitemnestra, Teatre Romea; Barcelona → Genial, lenta, tranquil·la, pausada. Amb un narrador i els personatges movent-se per l'escenari.

·     53 diumenges, Teatre Auditori de Granollers (Sala Gran) → Molt divertida, per passar una estona entretinguda.

·     La Víctor C, TNC (Sala Gran); Barcelona → Molt millor que el text llegit. Unes grans representacions que porten la força del text de Víctor Català.

·     Birnam, Teatre Biblioteca de Catalunya; Barcelona → Genial. Una meravella escoltar en Lluís Soler interpretant un autor d'edat cansat i preguntant-se el sentit de la dramatúrgia.

·     Nosaltres (A nosotros nos daba igual), TNC (Sala Petita); Barcelona → El text no m'ha fet el pes, la posada en escena m'ha semblat magnífica.

·     T'estimo si he begut, Poliorama; Barcelona → Per matar la tarda.

·    Canto jo i la muntanya balla, Teatre Auditori de Granollers (Sala Gran) → Magnífica, molt més bona l'adaptació teatral que la novel·la.

·    Descripció d'un paisatge, Sala Beckett (Sala de Baix); Barcelona → Lenta, però potent. Molt dura, m'ha agradat.

·    No em diguis reina, Teatre Akadèmia; Barcelona → Curiós món imaginari amb els personatges d'Alícia al país de les meravelles, però amb una altra trama carregada de denúncia social.

·    Filumena Marturano, Teatre Auditori de Granollers (Sala Gran) → Pensava que m'agradaria més, m'ha semblat un xic vodevil.

·    El barber de Sevilla, Teatre Auditori de Granollers (Sala Gran) → Magnífica, una comèdia sensacional. Una òpera on no moren els protagonistes.

·    Partícules paral·leles, Teatre Akadèmia; Barcelona → Molt dura amb tocs d'humor per fer suportable la realitat.

·    La mala dicció, Teatre Auditori de Granollers (Sala Gran) → Genial, sensacional, un ús del llenguatge que és una meravella, el Tió m'ha portat el recull de les obres de Jordi Oriol (2004-2021).

·    Karaoke Elusia, Sala Beckett (Sala de Baix); Barcelona → M’esperava més, els inconvenients de llegir primer el text. Però m’ha agradat força.

·      De quan somiava, Sala Atrium; Barcelona → Sí, però no. Tot i que és un molt bon text amb molt bona posada en escena. Una gran denuncia a la societat del ben estar. Però hi ha un moment que et perds, pots agafar de nou el ritme, però per mi va perdre la força.

·      Començar, Teatre l’Amistat; Premià de Mar → Està bé, per matar la tarda, hi ha molts silencis que li donen una transcendència al text que si no segurament no tindria.

·      Red, Teatre Akadèmia; Barcelona → Espectacular el text i la interpretació. Una meravella.

·      El conte de Nadal, Gran Teatre del Liceu; Barcelona → L’art de dibuixar a la sorra el millor de tot.