Desembre
Recuperat el ritme del divertinatge amb la seva màxima
esplendor, no només de lectures sinó de sortides, teatres i tots els meus
altres divertiments.
Aquest mes destacaria: Binti, Art Brut i Tirant
lo Blanc.
· Tres
Nadals, Quim Monzó (Quaderns Crema) → Tres contes lleugers per
anar agafant ganes de Nadal.
· Karaoke
Elusia, Oriol Puig (Sala Beckett) → Assetjament escolar, falta
d’empatia o de voler solucionar els problemes, magnífic. Hi ha més anècdota que
fet, però no li trec gens de mèrit ni al text ni a la posada en escena.
· Binti;
la mascarada nocturna, Nnedi Okorafor (Raig Verd) → Final de la trilogia.
Genial, aquest punt de ciència-ficció carregat de crítica social. M’encanta.
· Tirant
lo Blanc, Joanot Martorell (Proa) → Em feia molta mandra llegir el
text amb el català actual, ni tan sols en valencià, però em vaig apuntar al
club de lectura que el coordinava el mateix Màrius Serra i amb un xic de mandra
vaig anar devorant les pàgines i estar més que contenta de poder haver gaudit
sense entrebancs lingüístics d’una de les millors obres de la literatura
universal. (Si Tirant hagués estat escrita en anglès medieval no hauria tingut
reticència en llegir-lo en català modern, així doncs, per què era reticent?
Encara em faig aquesta pregunta).
· La
ciutat cansada, Maria Cabrera (Proa) → N’hi ha de molt bons,
d’altres que crec que no he entès res, però en conjunt m’ha agradat força, la
musicalitat i la potència de les paraules.
· La veu
i el poder de les dones, Mary Beard (Arcàdia) → Són dues
conferències, no és novel·la, però m’ha agradat molt. I com que parla de
diferents novel·les que he llegit m’ha sigut molt revelador.
· Art
brut,
Raquel Picolo (Voliana) → Dues novel·les en una, dues visions de fets similars.
Boníssima.
