Teatre 2021
He recuperat una mica les ganes de tornar al teatre i deixar el teatre enllaunat.
Recomanacions: Un home sol; L’olor eixordadora
del blanc; El combate del siglo; Sóc el vent; Clitemnestra;
Canto jo i la muntanya balla; La mala dicció; Red.
· La
diferencia inexistente, Teatre l’Amistat; Premià de Mar → Semblava
una comèdia, però no sempre les aparences són el que semblen.
· La
Venus de les pells, Teatre Akadèmia; Barcelona → Un xic
estrident, sobretot el final, però molt interessant, ens ha agradat força.
· Les
coses excepcionals, Teatre l’Amistat; Premià de Mar → Molt millor
del que semblava d'inici. Una gran reflexió sobre les coses importants de la
vida.
· L’assassí
imprevist, Sala Fènix; Barcelona → interpretada per un únic actor dalt de l’escenari.
Molt bona interpretació.
· Un
home sol, Versus Glòries; Barcelona → Una distopia interpretada per
un únic actor, però amb l’ajuda de vídeos amb què interactua. Un xic llarga,
però m’ha agradat molt.
· Alguns
neixen estrellats, Condal; Barcelona → Excés de Joan Pera i els
seus gags suats
· El
nino,
escenari Joan Brossa (sala Josep Palau i Fabre); Barcelona → Toca tants temes
que és difícil d'absorbir en una única representació. Bestial el registre de
l'actriu.
· Els
gossos, Teatre l’Amistat; Premià de Mar → Molt divertida, però
amb el punt de fer-te reflexionar sobre el que estàs fent amb la teva vida,
tens una vida de merda????
· Talking
Heads, Teatre Akadèmia; Barcelona → Molt divertits els tres
monòlegs. Una estona molt entretinguda i divertida. Per reflexionar en tots
tres casos, l'antiquària que vol fer negoci de tot i és una aprofitada, la
feliç de la vida i l'amargada total.
· Sandra, Sala
Beckett (Sala de Dalt); Barcelona → Molt potent, molta força. M'ha agradat
molt.
· Sota
la neu, Sala Beckett (Sala de Baix); Barcelona → Molt lenta, el
text és molt més agradable que la posada en escena. Els actors m'han semblat
sensacionals.
· L'olor
eixordadora del blanc, Teatre Akadèmia; Barcelona → Difícil,
boníssima, espectacular la interpretació dels autors, però molt dura i
complexa.
· El
combate del siglo, Sala Beckett (Sala de Baix); Barcelona → Extraordinària,
ens ha agradat molt, l'escenografia, la música la interpretació,… tot, encara
que tots els actors en algun moment s'han embarbussat, però ha estat
sensacional, res a veure amb la lectura dramatitzada del juliol'20.
· Balada
per un home mort, Teatre del Raval; Barcelona → Entretinguda,
ha fallat una miqueta el tècnic de so i costava entendre el que cantaven amb
tant de soroll/música
· Van
Gogh,
Teatre Gaudí (Sala petita “Teresa Calafell”); Barcelona → complementària a
l'olor eixordadora del blanc, crec que per ella sola li faltaria alguna coseta.
· Sóc el
vent,
Teatre Akadèmia; Barcelona → Curta, bona. Molt bona interpretació i amb la
intriga que es manté durant tota l'obra fins al final. Magnífica.
· Pedro
Páramo, Teatre Romea; Barcelona → Extraordinaris els actors, molt
lenta i un xic feixuga (he dormit uns minutets). I crec que si no has llegit la
novel·la, es fa difícil de seguir.
· L’hostalera, era de Can Rafart; Vilassar
de Dalt → Ens hem tret l’espineta d’aquesta obra, quan la vam veure fa uns anys
a la Biblioteca de Catalunya no ens va agradar.
· Heisenberg, Sala
Beckett (Sala de Baix); Barcelona → Molt bona.
Normalment, primer llegeixo el text i després veig l’obra, per reducció de mobilitat
no he pogut recollir el text fins al mateix dia de la funció, he llegit el text
després i he revisualitzat l’obra.
· Bodas de sangre, Poliorama;
Barcelona → Molt bona, sobretot la part final quan Lorca parla i comenta que
encara no l'han trobat. El Projecte Ingenu no sempre fa coses fàcils d’entendre.
· El temps que conta, Teatre
Gaudí (Sala gran); Barcelona → Comèdia estival
divertidíssima on surts content, però amb el regust que t'han posat el dit a la
nafra i ara et cou.
· Pompeu Fabra, jugada mestra, Biblioteca Martí
Rosselló i Lloveras (Sala Francesc Moragas); Premià de Mar → Molt bona
interpretació, com un relat, una biografia molt ben ordenada.
· Píndoles, Teatre l’Amistat; Premià de Mar →
microteatre, de vegades sí i de vegades et quedes amb cara de pasta de moniato.
· Clitemnestra, Teatre Romea; Barcelona → Genial,
lenta, tranquil·la, pausada. Amb un narrador i els personatges movent-se per
l'escenari.
· 53 diumenges, Teatre Auditori de
Granollers (Sala Gran) → Molt divertida, per passar una estona entretinguda.
· La Víctor C, TNC (Sala Gran); Barcelona →
Molt millor que el text llegit. Unes grans representacions que porten la força
del text de Víctor Català.
· Birnam, Teatre Biblioteca de Catalunya;
Barcelona → Genial. Una meravella escoltar en Lluís Soler interpretant un autor
d'edat cansat i preguntant-se el sentit de la dramatúrgia.
· Nosaltres (A nosotros nos daba igual), TNC (Sala Petita); Barcelona → El text no m'ha fet el pes, la
posada en escena m'ha semblat magnífica.
· T'estimo
si he begut, Poliorama; Barcelona → Per matar la tarda.
· Canto
jo i la muntanya balla, Teatre
Auditori de Granollers (Sala Gran) → Magnífica, molt més bona
l'adaptació teatral que la novel·la.
· Descripció
d'un paisatge, Sala Beckett (Sala de Baix); Barcelona → Lenta,
però potent. Molt dura, m'ha agradat.
· No em
diguis reina, Teatre Akadèmia; Barcelona → Curiós món
imaginari amb els personatges d'Alícia al país de les meravelles, però amb una
altra trama carregada de denúncia social.
· Filumena
Marturano, Teatre Auditori de Granollers
(Sala Gran) → Pensava que m'agradaria més, m'ha semblat un xic vodevil.
· El
barber de Sevilla, Teatre Auditori de
Granollers (Sala Gran) → Magnífica, una comèdia sensacional. Una òpera
on no moren els protagonistes.
· Partícules
paral·leles, Teatre Akadèmia; Barcelona → Molt dura amb
tocs d'humor per fer suportable la realitat.
· La
mala dicció, Teatre Auditori de
Granollers (Sala Gran) → Genial, sensacional, un ús del llenguatge que
és una meravella, el Tió m'ha portat el recull de les obres de Jordi Oriol
(2004-2021).
· Karaoke
Elusia, Sala Beckett (Sala de Baix); Barcelona → M’esperava més,
els inconvenients de llegir primer el text. Però m’ha agradat força.
· De
quan somiava, Sala Atrium; Barcelona → Sí, però no. Tot i
que és un molt bon text amb molt bona posada en escena. Una gran denuncia a la
societat del ben estar. Però hi ha un moment que et perds, pots agafar de nou
el ritme, però per mi va perdre la força.
· Començar, Teatre
l’Amistat; Premià de Mar → Està bé, per matar la tarda, hi ha molts silencis
que li donen una transcendència al text que si no segurament no tindria.
· Red, Teatre
Akadèmia; Barcelona → Espectacular el text i la interpretació. Una meravella.
· El
conte de Nadal, Gran Teatre del Liceu; Barcelona → L’art de
dibuixar a la sorra el millor de tot.
