Lectures desembre 2021

 Desembre

Recuperat el ritme del divertinatge amb la seva màxima esplendor, no només de lectures sinó de sortides, teatres i tots els meus altres divertiments.

Aquest mes destacaria: Binti, Art Brut i Tirant lo Blanc.

·      Tres Nadals, Quim Monzó (Quaderns Crema) → Tres contes lleugers per anar agafant ganes de Nadal.

·      Karaoke Elusia, Oriol Puig (Sala Beckett) → Assetjament escolar, falta d’empatia o de voler solucionar els problemes, magnífic. Hi ha més anècdota que fet, però no li trec gens de mèrit ni al text ni a la posada en escena.

·      Binti; la mascarada nocturna, Nnedi Okorafor (Raig Verd) → Final de la trilogia. Genial, aquest punt de ciència-ficció carregat de crítica social. M’encanta.

·      Tirant lo Blanc, Joanot Martorell (Proa) → Em feia molta mandra llegir el text amb el català actual, ni tan sols en valencià, però em vaig apuntar al club de lectura que el coordinava el mateix Màrius Serra i amb un xic de mandra vaig anar devorant les pàgines i estar més que contenta de poder haver gaudit sense entrebancs lingüístics d’una de les millors obres de la literatura universal. (Si Tirant hagués estat escrita en anglès medieval no hauria tingut reticència en llegir-lo en català modern, així doncs, per què era reticent? Encara em faig aquesta pregunta).

·      La ciutat cansada, Maria Cabrera (Proa) → N’hi ha de molt bons, d’altres que crec que no he entès res, però en conjunt m’ha agradat força, la musicalitat i la potència de les paraules.

·      La veu i el poder de les dones, Mary Beard (Arcàdia) → Són dues conferències, no és novel·la, però m’ha agradat molt. I com que parla de diferents novel·les que he llegit m’ha sigut molt revelador.

·      Art brut, Raquel Picolo (Voliana) → Dues novel·les en una, dues visions de fets similars. Boníssima.

Tot el que em cal ja ho duc a dins, Rupi Kaur (Empúries) → Molt més punyent que l’anterior. Però continua sent molt bona, per reflexionar una miqueta.

Teatre 2021

 

Teatre 2021

He recuperat una mica les ganes de tornar al teatre i deixar el teatre enllaunat.

Recomanacions: Un home sol; L’olor eixordadora del blanc; El combate del siglo; Sóc el vent; Clitemnestra; Canto jo i la muntanya balla; La mala dicció; Red.

 

·      La diferencia inexistente, Teatre l’Amistat; Premià de Mar → Semblava una comèdia, però no sempre les aparences són el que semblen.

·      La Venus de les pells, Teatre Akadèmia; Barcelona → Un xic estrident, sobretot el final, però molt interessant, ens ha agradat força.

·      Les coses excepcionals, Teatre l’Amistat; Premià de Mar → Molt millor del que semblava d'inici. Una gran reflexió sobre les coses importants de la vida.

·      L’assassí imprevist, Sala Fènix; Barcelona →  interpretada per un únic actor dalt de l’escenari. Molt bona interpretació.

·      Un home sol, Versus Glòries; Barcelona → Una distopia interpretada per un únic actor, però amb l’ajuda de vídeos amb què interactua. Un xic llarga, però m’ha agradat molt.

·      Alguns neixen estrellats, Condal; Barcelona → Excés de Joan Pera i els seus gags suats

·      El nino, escenari Joan Brossa (sala Josep Palau i Fabre); Barcelona → Toca tants temes que és difícil d'absorbir en una única representació. Bestial el registre de l'actriu.

·      Els gossos, Teatre l’Amistat; Premià de Mar → Molt divertida, però amb el punt de fer-te reflexionar sobre el que estàs fent amb la teva vida, tens una vida de merda????

·      Talking Heads, Teatre Akadèmia; Barcelona → Molt divertits els tres monòlegs. Una estona molt entretinguda i divertida. Per reflexionar en tots tres casos, l'antiquària que vol fer negoci de tot i és una aprofitada, la feliç de la vida i l'amargada total.

·      Sandra, Sala Beckett (Sala de Dalt); Barcelona → Molt potent, molta força. M'ha agradat molt.

·      Sota la neu, Sala Beckett (Sala de Baix); Barcelona → Molt lenta, el text és molt més agradable que la posada en escena. Els actors m'han semblat sensacionals.

·      L'olor eixordadora del blanc, Teatre Akadèmia; Barcelona → Difícil, boníssima, espectacular la interpretació dels autors, però molt dura i complexa.

·      El combate del siglo, Sala Beckett (Sala de Baix); Barcelona → Extraordinària, ens ha agradat molt, l'escenografia, la música la interpretació,… tot, encara que tots els actors en algun moment s'han embarbussat, però ha estat sensacional, res a veure amb la lectura dramatitzada del juliol'20.

·      Balada per un home mort, Teatre del Raval; Barcelona → Entretinguda, ha fallat una miqueta el tècnic de so i costava entendre el que cantaven amb tant de soroll/música

·      Van Gogh, Teatre Gaudí (Sala petita “Teresa Calafell”); Barcelona → complementària a l'olor eixordadora del blanc, crec que per ella sola li faltaria alguna coseta.

·      Sóc el vent, Teatre Akadèmia; Barcelona → Curta, bona. Molt bona interpretació i amb la intriga que es manté durant tota l'obra fins al final. Magnífica.

·      Pedro Páramo, Teatre Romea; Barcelona → Extraordinaris els actors, molt lenta i un xic feixuga (he dormit uns minutets). I crec que si no has llegit la novel·la, es fa difícil de seguir.

·      L’hostalera, era de Can Rafart; Vilassar de Dalt → Ens hem tret l’espineta d’aquesta obra, quan la vam veure fa uns anys a la Biblioteca de Catalunya no ens va agradar.

·     Heisenberg, Sala Beckett (Sala de Baix); Barcelona → Molt bona. Normalment, primer llegeixo el text i després veig l’obra, per reducció de mobilitat no he pogut recollir el text fins al mateix dia de la funció, he llegit el text després i he revisualitzat l’obra.

·     Bodas de sangre, Poliorama; Barcelona → Molt bona, sobretot la part final quan Lorca parla i comenta que encara no l'han trobat. El Projecte Ingenu no sempre fa coses fàcils d’entendre.

·     El temps que conta, Teatre Gaudí (Sala gran); Barcelona → Comèdia estival divertidíssima on surts content, però amb el regust que t'han posat el dit a la nafra i ara et cou.

·     Pompeu Fabra, jugada mestra, Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras (Sala Francesc Moragas); Premià de Mar → Molt bona interpretació, com un relat, una biografia molt ben ordenada.

·     Píndoles, Teatre l’Amistat; Premià de Mar → microteatre, de vegades sí i de vegades et quedes amb cara de pasta de moniato.

·     Clitemnestra, Teatre Romea; Barcelona → Genial, lenta, tranquil·la, pausada. Amb un narrador i els personatges movent-se per l'escenari.

·     53 diumenges, Teatre Auditori de Granollers (Sala Gran) → Molt divertida, per passar una estona entretinguda.

·     La Víctor C, TNC (Sala Gran); Barcelona → Molt millor que el text llegit. Unes grans representacions que porten la força del text de Víctor Català.

·     Birnam, Teatre Biblioteca de Catalunya; Barcelona → Genial. Una meravella escoltar en Lluís Soler interpretant un autor d'edat cansat i preguntant-se el sentit de la dramatúrgia.

·     Nosaltres (A nosotros nos daba igual), TNC (Sala Petita); Barcelona → El text no m'ha fet el pes, la posada en escena m'ha semblat magnífica.

·     T'estimo si he begut, Poliorama; Barcelona → Per matar la tarda.

·    Canto jo i la muntanya balla, Teatre Auditori de Granollers (Sala Gran) → Magnífica, molt més bona l'adaptació teatral que la novel·la.

·    Descripció d'un paisatge, Sala Beckett (Sala de Baix); Barcelona → Lenta, però potent. Molt dura, m'ha agradat.

·    No em diguis reina, Teatre Akadèmia; Barcelona → Curiós món imaginari amb els personatges d'Alícia al país de les meravelles, però amb una altra trama carregada de denúncia social.

·    Filumena Marturano, Teatre Auditori de Granollers (Sala Gran) → Pensava que m'agradaria més, m'ha semblat un xic vodevil.

·    El barber de Sevilla, Teatre Auditori de Granollers (Sala Gran) → Magnífica, una comèdia sensacional. Una òpera on no moren els protagonistes.

·    Partícules paral·leles, Teatre Akadèmia; Barcelona → Molt dura amb tocs d'humor per fer suportable la realitat.

·    La mala dicció, Teatre Auditori de Granollers (Sala Gran) → Genial, sensacional, un ús del llenguatge que és una meravella, el Tió m'ha portat el recull de les obres de Jordi Oriol (2004-2021).

·    Karaoke Elusia, Sala Beckett (Sala de Baix); Barcelona → M’esperava més, els inconvenients de llegir primer el text. Però m’ha agradat força.

·      De quan somiava, Sala Atrium; Barcelona → Sí, però no. Tot i que és un molt bon text amb molt bona posada en escena. Una gran denuncia a la societat del ben estar. Però hi ha un moment que et perds, pots agafar de nou el ritme, però per mi va perdre la força.

·      Començar, Teatre l’Amistat; Premià de Mar → Està bé, per matar la tarda, hi ha molts silencis que li donen una transcendència al text que si no segurament no tindria.

·      Red, Teatre Akadèmia; Barcelona → Espectacular el text i la interpretació. Una meravella.

·      El conte de Nadal, Gran Teatre del Liceu; Barcelona → L’art de dibuixar a la sorra el millor de tot.

Lectures Novembre 2021

 

Novembre

Un mes horrible, entre refredat i hores extra a la feina tinc la sensació que aquest mes no he tingut temps per divertir-me. Una pena. He fet tres lectures sensacionals i d’estils molt diferents. Per tant, recomano les tres.

 

·      Antígona, Salvador Espriu (laButxaca) → M’imaginava una altra cosa, però després d’escoltar l’Albert Arribas he quedat meravellada.

·      Guia Galàctica per a autoestopistes, Douglas Adams (Laertes) → Un divertimento, però amb un rerefons crític magnífic. Genial.

·      La campana de vidre, Sylvia Plath (Periscopi) → Una angoixa, un patir, una meravella.

Lectures Octubre 2021

 

Octubre

Un octubre de poques lectures, però intenses. Totes molt bones. Com a destacades Robinson Crusoe, però hem d’entendre quan es va escriure per no horroritzar amb segons quins tractaments discriminatoris cap a diferents col·lectius. El teatre de Wajdi Mouawad, el Premi Mercè Rodoreda 2019 Cavalcarem tota la nit o Estructures Profundes per pensar cap a on anem com a societat si no mirem de solucionar els problemes i deixem d’amagar-los sota la catifa.

·      Robinson Crusoe, Daniel Defoe (Bernat Metge) → Una meravella. Políticament incorrecte, però sensacional. Quan ensenya a parlar l’anglès a Divendres ell es presenta com: jo amo, no com el senyor Crusoe o Robinson ell és l’amo, i com aquesta mil més.

·      Assedegats / Un obús al cor, Wajdi Mouawad (comanegra) → El 2017 vaig poder anar a veure Un obús al cor de La Perla29 ara he pogut llegir el text, és sensacional. Assedegats m’ha semblat molt més difícil de pair, però també és molt bo. Amb ganes de si la reposen o surt de gira, per culpa la pandèmia no vaig poder sortir de la comarca i anar a Barcelona per anar al teatre, si per anar a treballar. Merda de vida.

·      Solaris, Stanislaw Lem (Pleniluni) → Molt dur, segurament per la meva manera de llegir i empatitzar amb el protagonista fins al punt de provocar-me i preguntar-me. Qui vindria a visitar-me? He llegit la traducció al català, actualment descatalogada (Solaris – Telegraph), amb un bon gruix d’errades, però que m’ha permès llegir en català un dels títols mítics de la ciència-ficció, adjunto la pàgina del llibre en català.

·      Nosaltres (A nosotras nos da igual), Helena Tornero (TNC) → El text està bé, però la posada en escena és realment bona, plena d’energia i interpretada per molt bons actors.

·      Llibre de cavalleries, Joan Perucho (elObservador) → Una novel·la difícil d’entendre, sort que ha sigut de club de lectura i en Julià Guillamon ens ha anat guiant per no perdre el fil de la història.

·      Cavalcarem tota la nit, Carlota Gurt (Proa) → Premi Mercè Rodoreda 2019, no he llegit els finalistes, però en aquest recull hi ha contes molt bons.

·      Estructures profundes, Jair Domínguez (Columna) → Bomíssim, està ple de petites frases meravelloses o de simple denúncia com per exemple, pàg 35 “... Mentre tingui droga d’algun tipus –heroïna, cervesa, futbol–, un tio sense estudis deixa de tenir inquietuds i consciència social.”

·      Descripció d’un paisatge, Josep M. Benet i Jornet (La Beckett) → Una ciutat mediterrània imaginària amb unes germanes que retornen de l’exili, així comença el text teatral i la posada en escena, on el text m’ha agradat molt més que la representació, però crec que la culpa és meva per anar al teatre el divendres al vespre.

Lectures setembre 2021

 

Setembre

El millor que he llegit aquest mes "Paraula de Nargó". "Civilitzacions" està bé, però molt llarg i un xic feixuc.

·      Civilitzacions, Laurent Binet (edicions de 1984) → Una ucronia força divertida, m’han sobrat pàgines, algun passatge un xic carregós, però en conjunt molt bona.

·      Nits d’estiu, diversos (Univers) → Entretingut. Dos relats no m’han agradat gens. Diferents records d’una nit d’estiu.

·      Els ocells, Aristòfanes (Institut del Teatre) → Una petita meravella, cada cop m’agrada més aquest dramaturg.

·      Una altra vida, encara, Theodor Kallifatides (Galàxia Gutenberg) → Una reflexió molt personal de la vida a Europa. M’ha agradat força.

·      Paraula de Nargó, Ramon Minoves (Voliana) → Sensacional, aquesta poesia bonica de forma i amb sentit, que té continuïtat, com una novel·la. M’ha agradat molt.

·      La Víctor C, Anna Maria Ricart Codina (TNC) → No m’ha agradat, llegia i anava recordant articles, entrevistes o directament els mateixos contes de Víctor Català. Com assaig o articles periodístic està bé, com a obra de teatre no m’ha agradat gens, no hi ha conflicte, no hi ha acció... A veure que tal la posada en escena.

·      Benvinguts a Amèrica, Linda Boström Knausgard (Les Hores) → Molt dur, m’ha agradat, però esperava una miqueta més, m’ha faltat una mica més de final.

·      Un tramvia anomenat desig, Tennessee Williams (Adesiara) → Un excés de violència que em desespera, ja estàs veient que pinta malament i evidentment no va pel bon camí.

·      L’any que ve, Francesc Trabal (Quaderns Crema) → Crec que no he entès el significat de més de la meitat dels dibuixos.

·      Vimbodí vs. Praga, Cristina Clemente (Arola editors) → Molt quotidiana, però molt tendra. M’ha agradat força encara que manipuli a l’espectador amb la moralina de la bona persona.

Lectures agost 2021

 

Agost

He llegit més del que em pensava. Com a destacats El carreter, Aquí mano jo i Benzina, encara que m’han agradat totes les lectures menys El vigilant en el camp de sègol i L’habitació del nen, estic un punt sensible i aquest tipus de ficcions m’alteren, necessito una miqueta més de pau.

·      El vigilant en el camp de sègol, J.D. Salinger (Empúries) → Un clàssic, encara que reconec que no ha acabat d’agradar-me, m’esperava una altra cosa.

·      Benzina, Quim Monzó (Quaderns Crema) → Extraordinari i amb en Julià Guillamon fent de guia perquè no ens deixem cap detall, tot un luxe.

·      Estàndards, Alba Dalmau (Angle editorial) → Hi ha històries molt bones, de bones i de puf, però en resum m’ha agradat.

·      Heisenberg, Simon Stephens (Sala Beckett) → Bon text i molt bona posada en escena.

·      Ehrengrad, Isak Dinesen (Viena) → Com la col·lecció, un petit plaer, com a influència, haver llegit el mes passat les metamorfosis d’Ovidi i haver tingut la sort de participar del club de lectura on ens van explicar diferents mites i les seves repercussions en èpoques posteriors no he pogut deixar de veure una Diana en Ehrengrad, per més evidència hi ha un moment que apareix un cérvol.

·      A l’ombra de les noies en flor, Marcel Proust (Proa) → M’agrada molt, però em costa moltíssim a les poques pàgines ja estic saturada, imagino que paràgrafs de dues pàgines no ajuden a fer una lectura fluida.

·      El jardí / Els subornats, Lluïsa Cunillé (Sala Beckett) → Veig el conflicte, però no la resolució, no em convenç aquesta autora.

·      El carreter, Selma Lagerlöf (adesiara) → Extraordinari, un Premi Nobel de Literatura. Una història molt moralista, però la idea m’ha encantat. Pàg. 30 “... la vella carraca és cada cop més a prop. El fustam xerrica, l’arnès carrisqueja, les rodes sense greixar grinyolen sense parar, i la simfonia de ganyols hi ha sona tan decrèpita...” Una autora que desconeixia fins que vaig apuntar-me a una sessió virtual de la biblioteca de Girona.

·      Aquí mano jo, Maribel Torres (Llibres del Delicte) → Una molt bona continuació de les aventures de l’Adriana, la que ve del mar.

·      Olors, Josep Maria Benet i Jordnet (Proa) → Una gran tercera part de la trilogia d’olors. M’ha agradat molt.

·      L’habitació del nen, Josep Maria Benet i Jornet (edicions62) → Massa angoixant no podria veure la posada en escena.

·      Cúbit, Josep Maria Miró (arola) → Entretinguda i curiosa. M’agradaria veure la posada en escena.

·      I si ens enfonsem?, Irene Tarrés i Canimas (Galerada-eixams) → Una poesia entenedora. M’ha agradat molt.

Lectures juliol 2021

 

Lectures juliol 2021

Llegir amb la calma de l’estiu és tot un plaer.

·      Pedra de tartera, Maria Barbal (La Magrana) → Una meravella.

·      Pedro Páramo, Juan Rulfo (rm) → Un xic difícil, però una gran lectura per llegir a poc a poc gaudint dels mots i del misteri. La versió d’en Pau Miró, (teatre Romea) molt encertada, però reconec que vaig fer petites capcinades.

·      Metamorfosis, Ovidi (Bernat Metge) → Un xic més fàcil que la primera part i un epíleg sensacional.

·      Amb remor del vent, Núria Queraltó Villar (Voliana) → Els inicis de capítol són molt bons, la part interna del capítol, els haikus, no els he gaudit com esperava.

·      El vincle més fort, Kent Haruf (Periscopi) → No és Capvespre, però és molt bo. Aquesta manera de narrar la quotidianitat del dia a dia m’agrada molt.

·      Galatea, Josep Maria de Sagarra (Arola editors) → Molt bona. I la representació del TNC aquest cop m’ha agradat força, no he entès els vídeos per canviar d’acte, però molt millor que altres versions d’aquesta temporada.

·      Proses reposades, Miquel Martín i Serra (Diputació de Girona, col·lecció Josep Pla) → Una lectura pausada i tranquil·la, per gaudir de les paraules i del text.

·      Una vella, coneguda olor, Josep Maria Benet i Jornet (Tres i Quatre) → Un gran retrat de l’època, la diferència entre noia i noi el més representatiu del text.

·      Revolta de bruixes, Josep Maria Benet i Jornet (Tres i Quatre) → M’ha agradat molt l’argument de la revolta, però m’ha costat llegir les escenes on hi ha tres diàlegs entrellaçats.

lectures juny 2021

 

Lectures de Juny 2021

Aquest juny he pogut fer una setmaneta de vacances, sortint de la meva residència habitual i anar a fer el pendó pel món, conseqüències, sóc súper feliç, però he llegit menys.

Com a recomanacions especials, les dues lectures de Raig Verd, El nom del món és bosc i Binti: casa. Però els contes de la Rodoreda són bestials; les dues obres de teatre són boníssimes; i Ovidi és un clàssic, difícil, però sensacional.

 

·      Dinamarca, Lluïsa Cunillé (núvol) → L’anterior que havia llegit d’aquesta dramaturga no m’havia agradat gaire, aquesta sí. Hi ha un argument, un conflicte, un diàleg amb coherència i un únic espai. Al club de lectura vam tenir de convidada la Blanca Valletbó, que ens va fer una magnífica comparació de Dinamarca amb Hamlet.

·      El combat del segle, Denis Duncan (Sala Beckett) → Molt bona, i una posada en escena magnífica, que he pogut veure gràcies a la reprogramació.

·      El nom del món és Bosc, Ursula K. Le Guin (Raig Verd) → Extraordinària, una meravella, que es va escriure fa cinquanta anys i és completament actual.

·      Vint-i-dos contes, Mercè Rodoreda (edicions62) → Un recull de contes molt angoixant, una sort haver-los pogut llegir de manera acompanyada amb el club de lectura, ja que així he pogut observar detalls que m’havien passat per alt.

·      Binti: casa, Nnedi Okorafor (Raig Verd) → Fa prop més d’un any que vaig descobrir aquesta escriptora, i em sembla magnífica. En aquest relat, força juvenil, la protagonista té una lluita interna entre la tradició i el progrés, voler sortir de l’ou però sense decebre els éssers estimats.

·      Les metamorfosis I, Ovidi (Bernat Metge Essencial) → Força més difícil del que imaginava.