Juliol 2024

 

Juliol

Aquest mes destaco i recomano La mort del rei Artús i la poesia de Vicent Andrés Estellés.

·      La mort del rei Artús (Cal Carré) → Genial, una delícia, aventures, amor, traïcions... una lectura magnífica.

·      La crònica diamant, Stalker (Raig Verd) → Ha estat una lectura dura de pair, però m’ha agradat força.

·      Llibre de meravelles, Vicent Andrés Estellés (poesia 3i4) → Unes imatges, una sonoritat. Ha estat fantàstica la descoberta d’aquest poeta. Tenir la sensació d’entendre gairebé tot el que m’estan explicant em fa molt feliç.

·      La papallona, Narcís Oller (Biblioteca Selecta) → M’ha agradat. Crec que sempre és una delícia llegir l’Oller, per més previsible que sigui.

·      Història d’una noia de vint braçalets, Rosa Maria Arquimbau (Comanegra) → Molt bona lectura, curta, lleugera, sensacional.

·      Una història immoral, Víctor Alexandre (Proa) → És divertit com descriu els diferents prototips de parella, i l’interessant del text o el que m’ha interessat a mi són les referències musicals i literàries, també n’hi ha de cinematogràfiques que desconec i les he ignorat.

·      L’aranya, Àngel Guimerà (Arola) → Els protagonistes d’aquesta botiga m’han semblat veïns de “L’explosió” de Víctor Català. Amb ganes de veure quina versió en fa el TNC.

·      La isla de la pasión, Laura Rastrepo (Penguin-audiollibre) → entretinguda, res més.

lectures juny 2024

Juny

Un mes de molt bones lectures. Les recomano totes, però sobretot la lectura o relectura de la Rodoreda, i per riure una miqueta Guia màgica d’autodefensa amb galetes.


·      Guia màgica d’autodefensa amb galetes, T. Kingfisher (Indomita) → Una lectura agradable, lleugera i entretinguda que et fa passar una bona estona.

·      El carrer de les Camèlies, Mercè Rodoreda (Club editor) → Genial. Una lectura dura i dolça, una meravella pels sentits.

·      Benvolgut Jaume, Enric Herce (Spècula) → Una novel·la que flueix sola, està molt ben escrita, la informació dosificada per tenir-te amb suspens, magnífic. Però quan l'acabes encara no has decidit si el protagonista és l'home amb més mala sort del món o un simple bandarra.

·      La zapatera prodigiosa, Federico García Lorca (Espasa-Calpé) → És tan sonorament agradable de llegir que no pots evitar llegir en veu alta i quedar-te gaudint de la sonoritat, gairebé no he prestat atenció al relat extra ensucrat. Després de llegir La casa de Bernarda Alba, que comparteixen llibret, aquest m’ha semblat un xic mancat de caràcter.

·      Bartleby, l’escrivent, Herman Melville (labutxaca) → Sensacional, una història curiosa, sobretot el personatge Barlteby, encara que el narrador també té una gràcia peculiar. Amb ganes de veure la versió teatralitzada.

·      L’adversari, Emmanuel Carrére (Empúries) → M’ha costat de llegir, saber que està inspirat amb un fet real i la crueltat dels fets hi ha hagut moments de la lectura que he necessitat deixar-lo i parar. També tinc entès que està circulant una versió teatralitzada, a veure si la puc anar a veure.


LLegir el teatre 2023-24

 

Club de lectura “Llegir el teatre”

Aquesta temporada al Club de lectura de “Llegir el Teatre” de la biblioteca Martí Rosselló i Lloveras de Premià de Mar hem llegit textos molt bons i d’altres no tan bons, el grup va proposar sortir una miqueta del guió i fer lectures extra a part de les proposades pel TNC i aquest ha estat el resultat.


La Infanticida, Víctor Català (Arola editors) → A la Sala Beckett dins del Festival de tardor del Poblenou reprogramava la Infanticida, òpera electrònica, per les usuàries que no podien anar a Barcelona i per poder comparar diferents posades en escena del text, envio dues versions de La infanticida https://www.youtube.com/watch?v=953tVgf6Up0  https://www.youtube.com/watch?v=yPvoWYyFM8s

Com a recomanació final suggereixo continuar llegint Víctor Català començant per Drames rurals per tal de descobrir o redescobrir les nostres artistes.

A la tertúlia comentem que el text és molt bo, breu però potent. Ens parla de molts temes l’amor, la por, la diferència de classes socials, el maltractament... Destaquem la riquesa lèxica.

La tempesta, William Shakespeare (TNC) → No podem deixar de fer un Shakespeare a l’any, pel simple fet que és el millor dramaturg de la història de la humanitat, no ho dic jo, que també, sinó en Harold Bloom en “Shakespeare: The Inventions of the Human”. Aquest cop no tinc cap versió per poder comparar amb la que ens ofereix el TNC, envio un resum animat de la Tempesta amb prou gràcia per semblar-me pertinent d’enviar. Al grup no ha agradat no han fet cap comentari. https://www.youtube.com/watch?v=kAZKIpWGN_Q

Les versions del Teatroteca no m’han convençut. I la versió d’en Josep Oriol no l’he trobat.

Com a resum de la tertúlia: Shakespeare ens agrada, però ens agraden més les tragèdies, així i tot, ens té el cor-robat (encara que sigui traduït), aquestes petites perles que ens va deixant al llarg del text, les emocions i les passions que ens remou. Llegir Shakespeare sempre és un goig pels sentits.

Tot i el “divertimento” que va suposar la posada en escena del TNC, tenim ganes de veure un Shakespeare clàssic.

La festa, Daniela Feixas Conte (TNC) → No el considerem un text de teatre pròpiament, el comentem i ens esgarrifa pensar que el que ens explica no és l’excepció sinó la norma. Un text més documental que teatral que ens fa reflexionar sobre les relacions afectives i sexuals dels nostres joves.

Yerma, Federico García Lorca (diversos) → Llegir Lorca sempre és un plaer pels sentits, la musicalitat dels seus textos és una meravella. Els personatges tenen molta força i són una autèntica meravella.

Envio dues propostes extres de Yerma per poder-les comparar al text original de Lorca i a la proposta del Teatre Lliure. Teatroteca https://teatroteca.teatro.es/opac?id=00007360 i una de radioteatre https://radioteatre.com/ca/multimedia/audios/llista-de-podcasts-per-ordre-alfabetic/yerma.html.

A la tertúlia comentem que el tema del text ens queda difuminat per la bellesa de la prosa. Com la protagonista perd el seny per la pressió social fins al punt de matar el marit. De la posada en escena del Lliure destaquem la percussió de la música, i la part final de l’aquelarre. No han agradat les cortines, ja que segons la localitat no tenies visió dels personatges en algunes escenes.

L’alegria que passa, Santiago Rusiñol (diverses) → Aprofitant que Dagoll Dagom tornava al Poliorama per representar la seva versió del clàssic de Rusiñol l’Alegria que passa, amb el club vam decidir llegir l’original. Per complementar la lectura envio un fragment de la música original d’Enric Morera https://youtu.be/hntHwxSDV_k?feature=shared i una versió del radioteatre de Terrassa https://radioteatre.com/ca/multimedia/audios/llista-de-podcasts-per-ordre-alfabetic/l-alegria-que-passa.html.

A la tertúlia comentem que és un text d’una vigència extraordinària tot i tenir uns 130 anys, aquest desig per la vida oposada (ocells de fang/ocells d’aire). En Joanet com el típic covard. La Zaida com l’artista desgraciada. Tots els personatges són prototípics i rellevants dels tòpics modernistes del text.

La posada de Dagoll Dagom té adeptes i retractors. Aquest cop no aconseguim una unanimitat. Hi ha molta diversitat d’opinions. És molt enriquidor saber escoltar el perquè sí i el perquè no ens ha agradat una mateixa cosa. M’encanta coordinar el club de lectura.

A TV3 a la carta podem veure la versió de Dagoll Dagom https://www.ccma.cat/3cat/t1xc1-lalegria-que-passa/video/6272631/?ext=SM_WP_F4_CE24_

Els Watson, Laura Wade (TNC) → Amb l’excusa que per llegir una modificació d’un clàssic primer hem de llegir el clàssic i aprofitant que l’editorial Cal Carré el publica en català, convido les usuàries a llegir una miqueta d’Austen abans d’entrar en matèria.

A la tertúlia comentem que la lectura del text comença bé, força fidel a l’original de la Jane Austen, cap al mig la bogeria és tan extrema que hi ha moments que costen de seguir. La part final sembla que podria salvar la poca-soltada del mig. La posada en escena és divertidíssima, el que llegit semblava una poca-soltada en escena es fa “creïble”.

Un dia, Mercè Rodoreda (TNC) → Sabem que Rodoreda escrivia teatre, però no la considerem una dramaturga sinó una novel·lista, però això no deixa de ser una etiqueta. Rodoreda llegeix molt de teatre, però no veia les representacions, les veia massa de nyigui-nyogui. Un dia és un resum força esquemàtic de Mirall trencat. Adjunto una versió de teatre amater que no és gaire bona https://www.youtube.com/watch?v=eG5xkV4sM2E&list=WL&index=1, però per poder fer la comparativa del llegit amb el representat.

A la tertúlia comentem que ens agrada més la Rodoreda novel·lista, però que és un text entretingut. El punt de discrepància del dia ha sigut el recurs dels objectes pel flashback.

Entrevistes breus amb dones excepcionals, Joan Yago (TNC) → Aquest text el fem d’una manera lleugera. No ens ha semblat molt teatral o potser massa teatral i excessivament realista als programes d’entrevistes o entreteniment televisiu, on no deixen de fer teatre amb els guions perfectament encotillats i com són notícies les excentricitats que haurien de passar desapercebudes per l’absurditat i la falta d’interès real.

Ifigènia a Àulida, Eurípides (adesiara) → Tenim la versió del teatre Lliure amb una posada en escena controvertida, ja sabíem d’inici que no es definia per cap versió de les conegudes d’Ifigènia. Explico una mica l’estructura del teatre grec, dos actors a l’escenari que havien de canviar-se per fer els altres papers i en aquests intermedis d’escenes apareixia el cor per anar-nos fent petits resum del que havíem vist i del que anàvem a veure.

A la tertúlia comentem que el text d’Eurípides majoritàriament ha agradat força, l’argument és senzill i gaudim d’una bona traducció que fa de bon llegir, llàstima que els peus de pàgina no estiguin a peu de pàgina sino al final del text.

La posada en escena del Lliure no ha convençut gaire, la primera part es pot salvar, però la segona part amb l’excés de sang que ens ha semblat més pertinent a sèrie B que a teatre clàssic. Sense la segona part encara hauria tingut èxit. El discurs final de Menelau disfressat d’Atenea no va agradar gens. Tampoc convenç en Pau Vinyals com Aquil·les.

Casa Calores, Pere Riera (Sala Beckett) → El mateix autor ens defineix aquest text com records inventats de la infància i joventut. És un conjunt de diàlegs quotidians que et transmet a petits fragments de vida on no passa res i passa tot.

A la tertúlia comentem que és un text d’una tendresa extraordinària on no acabes de veure si t’enamoren més els adults o els joves, aquí també hi ha diversitat d’opinions i canvis d’opinió després d’haver vist el muntatge dirigit pel mateix autor.

Els Criminals, Ferdinand Bruckner (TNC) → És interessant sortir del registre convencional. La biografia d’en Bruckner ens mostra un artista de cap a peus i ens explica el motiu de la seva enemistat amb Brecht. Aprofitem i també llegim la versió d’en Prat i Coll que el TNC ens facilita per poder veure les diferències i poder llegir el text que es representa.

A la tertúlia comentem el text original és molt bo, dels que val la pena llegir i rellegir per poder agafar bé l’essència i els detalls. Sobretot destaquem el segon acte.

Destaquem de la posada en escena el paper d’en Carreras que està magnífic.

Amnèsia, Nelson Valente (TNC) → El text no ha agradat tant com la posada en escena, i per això les usuàries que no han pogut anar al TNC ja estan mirant a la web de la sala trono per on faran gira.

La casa de Bernada Alba, Federico García Lorca (Espasa) → com que aquest any ja havíem entrat a l’univers Lorquià anem directament a fer la comparativa dels diàlegs entre les dues Josefines. Com que és un text molt conegut i és simplement com a refrescament pels diàlegs que ens interpreta la Mercè Aránega a Amnèsia. Envio una versió de radioteatre.

https://radioteatre.com/ca/multimedia/audios/llista-de-podcasts-per-ordre-alfabetic/la-casa-de-bernarda-alba.html

Després de comparar molt i fer ús del buscador de la biblioteca virtual Cervantes, arribem a la conclusió, que simplement són diferents fragments lorquians.

 

Lectures maig 2024

 

Maig

Un mes de poques lectures. Recomano molt Bambi, Història d’una vida del bosc és preciós, res a veure amb la pel·lícula de Disney.

·      La nit del gall, Jordi Dausà (Columna) → Està bé, és inquietant, però el protagonista és excessivament maldestre, fins al punt de desesperar-me. Com pots encarrilar tantes males decisions seguides? M’ha estressat molt.

·      Amnèsia, Nelson Valente (TNC) → Massa temes sobre la taula que m’han despistat. La posada en escena m’ha encantat, les interpretacions de la Mercè Aránega, la Míriam Iscla i la Victòria Pagès salven el text. Està bé, és senzill, és un retall de vida, que pel meu gust li falta reposar i esporgar, li falta maduresa, sobren floritures.

·      Bambi, Història d’una vida del bosc, Felix Salten (adesiara) → Genial, hi ha fragments tan bonics com, pàg.21 i 22: “— Mira mare, allà vola una flor. — No és cap flor, és una papallona.  Segui amb la mirada la voliana, que amb infinita tendresa s’havia desprès d’un bri d’herba i flotava en un vol oscil·lant. Hi havia moltes papallones semblants que volaven sobre el prat, amb pressa aparent i, tanmateix, a poc a poc. Semblava que fossin flors ambulants, flors alegres que no volien quedar quietes sobre la tija i havien sortit a ballar una mica.” He retallat una miqueta per no allargar-me, però el fragment del llibre i tota la novel·la és una delícia.

·      La casa de Bernarda Alba, Federico García Lorca (Espasa) → Extraordinari. Una potència de dones que és una meravella.

·      Métodos revolucionarios para la limpieza de su piscina, Alexandra K (Sala Beckett) → No m’ha convençut, però els altres membres del club han comentat que per anar bé s’ha de fer més d’una lectura. Ho intentarem.

·      Nocturno de Chile, Roberto Bolaño (Penguin-audiollibre) → Genial, boníssim, he fet les paus amb aquest escriptor, com que no n’estava segura que m’agradés he fet  servir el format d’audiollibre de l’eBiblio.

Tarraco Viva 2024

 

Tarraco Viva 2024


Un any més hem anat al Festival Tarraco Viva, on hem vist: recreacions històriques, monòlegs històrics, exposicions i d’altres. Ha estat un cap de setmana molt intens on per culpa de la diversitat d’espai he tingut la sensació de córrer per Tarragona per arribar a l’hora d’inici de cada espectacle. 

·     Tutankamon i Carter – El descobriment que enlluernà al món (Kemet, grup de recreació històrica de l’Antic Egipte/Argos Serveis Culturals) → Julio Villar ens fa una explicació sensacional de com es vivia a l’Antic Egipte, seguidament ens fa un breu resum de qui era en Carter i les excavacions a la Vall dels Reis a principis del s. XX amb l’ajuda de l’exposició, els actors i les reconstruccions, una meravella.

·     Portuenses – Treballs i negocis en la vila d’un barri portuari romà (Projecte Phoenix) → Un gran grup d’actors van representar diferents oficis que podem trobar en un port mentre el narrador ens explica que podia passar.

·     La batalla de Salamina – Orient contra Occident o la construcció de notícies falses? (Julio Villar Robles) → Tot passejant per l’exposició ens explica la importància i el canvi que es va produir en la derrota de l’Imperi Persa contra les diferents polis gregues. Aquí he après què són els tri-rems.

·     Asellina – La tavernera del port de Tàrraco (Assumpta Mercader) → Fa un monòleg que va creixent a mesura que l’interpreta i li juga en contra l’escenari. L’espai diàfan del museu no ha aconseguit el decorat idoni.

·     Descobrint Tutankamon – Visita guiada a l’exposició “coses meravelloses” (Julio Villar Robles) → Ens fa una explicació sensacional sobre qui va ser Tutankamon, passant un xic per alt la descoberta de la seva tomba, ja que es prioritza la seva vida.

·     Artemísia d’Halicarnàs – Una reina almirall a la batalla naval de Salamina (Karme Gonzàlez) → Segurament sensacional com sempre, però l’acte anterior al que hem assistit havia de durar simplement 30 minuts i en dura més de 50, i per això arribem només per l’explicació de com s’ha documentat pel monòleg. Amb ganes que el pengin a la web del Tarraco Viva.

·     Temístocles – La valentia ens durà a la victòria, sigui quina sigui la sort (Marc Pinyol Gelabert) → Una magnífica interpretació d’un gran bandarra de la història, un aprofitat amb més o menys sort. També ens explica com s’ha documentat per fer el monòleg i la dificultat per triar quin punt de la seva vida del protagonista agafava.

·     Eve, cara a cara amb Tutankamon – La primera dona a la tomba del faraó (Encarna Laínez) → Un control dels silencis sensacional, gairebé deien més els silencis que el que explicava. Un monòleg molt divertit al que no ens hem pogut quedar a escoltar com el va construir per falta de temps.

·     Hernández Sanahuja – Un pioner en la re-descoberta de Tàrraco (Paco Tovar) → Ens explica la part més humana d’aquest personatge summament curiós de la història de Tarragona.

·     Pirates, hostis humani generis – Si no pagues, seràs venut (Thaleia. Grup de reconstrucció històrica de Tarragona) → Una recreació curiosa amb flashbacks per recrear anècdotes de pirateria.

·     Mel Melkart – El vostre amic perfumista (Carles Alcoy) → Meravellós, com sempre, aquest any ha fet de mercader fenici, i en l’explicació final ens ha explicat que hi havia una colònia fenícia a Alcanar.

·     Thermae et balneae – Un espai d’igualtat a la societat romana (Thaleia. Grup de reconstrucció històrica de Tarragona) → Ja havíem vist aquest muntatge, però com tota representació en directe sempre hi ha canvis, i en anys de diferència més. Una molt bona representació. Amb ganes que hi hagi pressupost per poder visitar les termes de l’antiga Tàrraco.

·     Lívia Drusil·la – Iulia Augusta (Thaleia. Grup de reconstrucció històrica de Tarragona) → Sensacional, un diàleg extraordinari de dues dones de poder fent ostentació d’aquest. Genial

·     Fúlvia, viatge d’un fil – Vida de la dona lligada al comerç mediterrani (Cristina Murillo) → Un altre monòleg al qual hem arribat un xic tard, però hem pogut gaudir de la magnífica interpretació de la Cristina i la posterior explicació del monòleg. Ha estat genial l’explicació de com s’obtenen els fils de lli.


Lectures abril 2024

 

Abril

Aquest mes he llegit principalment teatre. Recomano Guanyaràs una mar llisa d’en Miquel Martín i Serra és novel·la, de teatre recomano Eurípides i Casa Calores d'en Pere Riera. 

·      Ifigènia a Àulida, Eurípides (Adesiara) → Una tragèdia extraordinària, fins on arriba l’honor o amor a la pàtria?

·      Les bacants, Eurípides (Adesiara) → Molt bèstia, ha sigut dura de pair, però crec que també m’ha agradat.

·      Medea, Eurípides (Irina) → Una història ja coneguda, però que m’ha agradat molt rellegir ara que crec que he fet un bon condensat d’Eurípides.

·      Els “Robayat”, Omar Khayam (Quaderns Crema) → Un molt bon recull de poemes, desconeixia aquest poeta i m’ha agradat.

·      Infàmia/Desclassificats, Pere Riera (Comanegra) → Dos textos molt bons, aquesta submissió a altres éssers humans per aconseguir alguna cosa o sentir-nos acceptats o admirats.

·      Casa Calores-nova versió-, Pere Riera (Sala Beckett) → Un text ple de silencis magnífics. L’autor va comentar que Casa Calores eren records d’infància inventats, i no deixen de ser petits fragments de vida d’una tendresa meravellosa.

·      Els criminals, Ferdinand Bruckner (TNC) → Una crítica de la societat i a les lleis.

·      Els criminals, Jordi Prat i Coll (TNC) → Més del mateix amb petits canvis i algun gran canvi que la fan més accessible a la societat actual, una reescriptura modernitzada del text.

·      Guanyaràs una mar llisa, Miquel Martín i Serra (Periscopi) → Una nova versió de Cabells de Medusa, ja em va agradar fa vint anys.

·     Ifigènia, Albert Arribas (arola) → L’inici m’agrada, és un bon resum de la tragèdia d’Eurípides amb petites modificacions, però encertades, al meu criteri. Però quan arriba la nit, no m’ha convençut.

Taradell Negre 2024

 

TARADELL NEGRE

Aquest any el festival de novel·la negra de Taradell ha tingut una extensió en el temps molt llarga i només he pogut assistir a la cita principal, la del passat dissabte 13 d’abril. Una curiositat que m’ha agradat molt és que han utilitzat diferents títols de novel·les publicades a la col·lecció “La cua de palla” com a títols per presentar les taules de la jornada.

·        Hem començat la jornada amb “La mort t’assenyala” dues novel·les amb molts morts, segons el moderador l’Antoni Pladevall.

·        Oi que maten els cavalls?” la segona taula del dia dedicada a la fusió de gèneres, la ciència-ficció, la fantasia o el fantàstic en un ambient un xic negre.

·        El llarg adeu” Amb un canvi d’última hora, la moderadora ens presenta tres novel·les que formen part de diferents entregues.

·        Pausa per dinar i foto de grup.

:

·        L’hora més fosca” El moderador Aniol Florensa ens presenta tres novel·les, que encara no he llegit, però que ara faré aviat. L’home contra la tecnologia; Per què tenim por? Coneixem realment els nostres veïns? Aquestes tres frases les fan servir els tres autors per definir les seves novel·les.

·        Cop mestre” aquesta taula moderada per en Sebastià Bennasar se’ns presenten tres novel·les on l’escenari és la perifèria, l’aïllament.

·        L’home que tenia raor” Homenatge a la trajectòria de l’Andreu Martín en mans d’en Sebastià Bennasar que fa parlar diferents personatges de l’Andreu per demanar explicacions sobre el seu paper a les diferents novel·les, la part més emotiva de tot el festival.

·        Sense fre” l’última taula de la jornada dedicada a les drogues i tota la foscor que les embolcalla, el poder pel territori.

Com a resum del dia. Ha estat un dia magnífic, moltes gràcies a l’organització i a tots els que ho han fet possible. Ara només necessito una miqueta de temps per poder llegir el que encara no he llegit. Les fotografies les he manllevat de les xarxes socials.

Lectures març 2024

 

Març

Un mes de lectures extraordinàries recomano especialment El càsting d’Antonia Carré-Pons i L’imperatiu categòric de la Victoria Szpunberg.

·      El càsting, Antònia Carré-Pons (Club editor) → Com sempre aquesta escriptora ens sorprèn, aquest cop amb un text que podria ser perfectament un text teatral. Molt divertit, dues dones madures benestants decideixen fer un càsting per llogar una habitació a una noia jove.

·      Mercè Rodoreda, una biografia, Carme Arnau (edicions62) → Meravellós, feia anys que el tenia per cas i no l’havia llegit per mandra, l’he gaudit molt amb els detalls de la vida de la Rodoreda que desconeixia. M’ha servit per preparar-me la tertúlia literària.

·      L’imperatiu categòric, Victoria Szpunberg (Arola) → Genial, la posada en escena ja em va enamorar, però després vaig poder llegir el text a poc a poc i m’ha semblat meravellós, ple de detallats que m’havien passat per alt, sempre és millor primer llegir el text.

·      1826 dies naturals, Sílvia Navarro Perramon (SalaBeckett) → Genial, ja tinc ganes de veure i llegir la versió definitiva del text. Promet força debat.

·      Miquel Strogoff, Jules Verne (El cercle de Viena) → Una història d’aventures on a l’heroi li passa de tot. Llàstima del final, un xic massa ensucrat pel meu gust.

·      Últimas tardes con Teresa, Juan Marsé (Debols!llo) → L’he escoltat amb l’àudio llibre de l’eBiblio, una edició magnífica narrat per en Jordi Boixaderas.

·      S’obre el teló, Damià Bardera (La Segona Perifèria) → Una bogeria surrealista magnífica.

Teatre 2023-24

 

Teatre temporada 2023-24

Aquest primer semestre, he vist coses magnífiques i d’altres que bé..., tampoc han sigut del tot del meu gust. Però hi ha gustos i opinions per tots. Recomanaria molt: L’imperatiu categòric, Sísif fa no fa, Carolina, la serventa amorosa, ...

·      Silvia – Nelson Valente

08/09/23 Sala Flyhard (Barcelona)

Amb punts d’humor brillants, una primera part del Rovira vs. Rodríguez, sense la comèdia trepidant. Ja que m’ha semblat un xic més dramàtica. Molt bona.

·       Conseqüències – Moveo

15/09/23 L’Amistat (Premià de Mar)

Un espectacle de dansa que ens ha ofert el teatre l’Amistat per presentar la nova temporada, però no he entès res. La dansa de per si em costa i si no tenia el dia, doncs, res.

·      Mar i Cel – Àngel Guimerà

16/09/23 Escola de música (El Vendrell)

La companyia Teia Teatre ens fa un tastet molt complet de la seva versió de Mar i Cel de Dagoll Dagom, ja que fan servir la música del musical i ells canten amb una escenografia simple, però atractiva per transportar-te al mar. Algú desafinava una miqueta, però l’actriu que fa de mare i Maria sensacional.

·      Bèsties – Monica Dolan

24/09/22 Teatre Akadèmia (Barcelona)

Ens hem de replantejar els cànons de bellesa i com eduquem a les criatures. És necessari aquest culte al cos? No ens podem acceptar tal com som i esperar el desenvolupament, que tot arribarà?

·       Flors i viatges – M. Rodoreda / S. Aliéxievitx

05/10/23 TNC – Sala Tallers (Barcelona)

Quina decepció. Amb la força i energia que transmeten els contes de la Rodoreda i en fan aquesta interpretació que no m’ha agradat gens.

·      L’última f**king nit (o la festa de Zeus i Hera) – Marc Artigau

08/10/23 Teatre Lliure – Espai Lliure (Barcelona)

Una poca-soltada força divertida. Vam riure molt de la paròdia dels déus grecs. Una obra per entretenir sense gaire més profunditat.

·      La plaça del diamant – Mercè Rodoreda

13/10/23 TNC – Sala Gran (Barcelona)

Em va transmetre l’essència de la novel·la. Una molt bona versió, on no passa res, tot és recitat, però amb força, amb energia, per transmetre aquest instint de superació, de supervivència. Teatre dels objectes.

·      Un tal Shakespeare – Marcel Tomàs

14/10/23 Can Palots (Canovelles)

Hem rigut força i hem passat una estona divertida. Però no té més transcendència que un entreteniment lleuger.

·      Un artista del sueño – José Sanchis Sinisterra

16/10/23 Versus Glòries (Barcelona)

Genial, unes interpretacions magnífiques, i era una lectura dramatitzada, però amb moviment i una petita escenografia. Magnífica.

·      El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc – Josep Maria Miró

20/10/23 Teatre Mercat Vell (Ripollet)

Extraordinària interpretació d’en Pere Arquillué. Un text sensacional d’en Miró. Ara tinc la necessitat de llegir el text per acabar de copsar detallats que vaig perdre al directe. Anar a la tardor al teatre la gent tos molt, moltíssim, massa.

·      Infanticida, òpera electrònica – Víctor Català

22/10/23 Sala Beckett – Sala de dalt (Barcelona)

He volgut repetir l’experiència, i no m’ha convençut. La música estava massa alta i costava entendre el text, no entenies el que t’explicava la Nela (Neus Pàmies) i estava a la primera fila com el dia de la Sala Atrium. Ara veig que per segons quines obres la dimensió de la sala és molt important. O potser si simplement el músic i l’actriu haguessin tingut contacte visual també hauria millorat.

·      Ladies Football Club – Stefano Massini

27/10/23 TAG – Sala Gran (Granollers)

Teòricament era un musical, no era un musical, en un parell de moments canten, però no més. Un text feixuc i carregós, amb molta palla, un text que encara cal esporgar molt. Més de dues hores en què podríem salvar petits detalls.

·      Romeu i Julieta – Charles Gounod

29/10/23 TAG – Sala Gran (Granollers)

Lleugers retocs al text de Shakespeare. Una bona versió operística. Ens ha agradat.

·      La paella dels dijous – Cristina Clemente

31/10/23 El Maldà (Barcelona)

Segona entrega de la trilogia. Divertidíssima. Una gran comèdia.

·      Miracle – Enis Macis

01/11/23 Sala Beckett – Sala de dalt (Barcelona)

Crec que no he entès res.

·      Le congres ne merche pas – Joan Yago

11/11/23 TAG – Sala Gran (Granollers)

M’ha recordat Europa Bull d’en Jordi Oriol, un congrés europeu on tots els vicis pels rics per tal que estiguin contents, però no solucionem res perquè simplement opinem diferent, però queda molt bé, reunir-se per parlar.

·      Tot el que passarà a partir d'ara – Joan Yago

15/11/22 L’Amistat (Premià de Mar)

Sensacional, l’actuació i el text.

·      Lali Symon – Sergi Belbel

18/11/22 L’Amistat (Premià de Mar)

Una història més que commovedora, ja que mantenint totes les distàncies és molt real. Tots tenim els problemes a casa, però a l’exterior, a les xarxes socials, cara la galeria, som els més “guais” fins que els problemes interns ens exploten. I ho fa amb el sentimentalisme de cuidar la mare.

·      La festa – Daniela Feixas

19/11/22 TNC – Sala Tallers (Barcelona)

La posada en escena un xic millor que la lectura. Al meu entendre no és teatre, però és escandalós el que s’explica. Em sembla que com a societat som una merda, i crec que aquests projectes són interessants per fer-nos obrir els ulls, reflexionar i buscar una solució.

·      Cendres a les mans – Laurent Gaudé

02/12/23 Can Palots (Canovelles)

L’actriu, la Marta Teixidó, està sensacional. Els dos actors també m’han agradat, però ella m’ha hipnotitzat.

El text és molt dur, segurament massa pel meu estat emocional del moment.

·      Els ossos de l’Irlandès – Víctor Borràs Gasch

07/12/23 Teatre Akadèmia (Barcelona)

Una comèdia negre, un triler rural. El primer acte l’he trobat un xic llarg, però passa bé.

·      Darrere la porta – Carme Diaby / Òscar Orbezo

15/12/23 TAG – Sala Llevant (Granollers)

D’una brevetat extraordinària, però suficient per tenir temps de denunciar els fets reals i després tenir temps de fer un col·loqui sense haver matat l’espectador d’incomoditat. Sensacional. S’ha de veure.

·      Instruccions per fer-se feixista – Michela Murgia

16/12/23 L’Amistat (Premià de Mar)

La Mercè Arànega està extraordinària. Surts del teatre un xic tocat, pensant que has de mantenir-te ferm als teus ideals i no deixar-te portar pel corrent de la facilitat.

·      Conqueridors – Ramon Madaula

22/12/23 Teatre Goya (Barcelona)

Hem rigut moltíssim, els diàlegs estan treballats i les actuacions són molt bones, no hi ha sobreactuació.

Una comèdia divertida i entretinguda.

·      Yerma – Federico García Lorca

23/12/23 Teatre Lliure – Fabià Puigserver (Barcelona)

Una bona posada en escena, m’ha agradat molt la música de percussió que acompanya tota l’obra, i el fragment de l’aquelarre, en canvi, no m’han agradat les cortines que m’han privat de veure Yerma y la vieja en aquella escena on la vella diu que Déu no existeix. Tampoc, m’ha agradat que Juan intenti violar Yerma abans que aquesta el mati, amb la lectura del text i tenint en compte que el marit sembla més un individu sense ànima no veig la violència de l’última escena que sembla que ella es defensi i no pas que hagi perdut el seny.

·      La madre de Frankenstein – Almudena Grandes

30/12/23 TNC–Sala Gran (Barcelona)

Molt llarga, però no es fa pesada, entra bé tot i el parell d’estirabots que no en veig la necessitat, semblen escenes per omplir i una obra de quatre hores no necessita escenes per omplir, necessita brevetat. Imagino que tenim conceptes diferents del temps.

·      Conspiranoia – M. Angelet / J. Casanovas

13/01/24 TAG – Sala Gran (Granollers)

Una comèdia, un xic poca-solta, però amb gràcia. Què és millor, dir la veritat encara que faci mal, dir una mentida per no fer mal o simplement callar.

·      La forma de les coses – Neil Labute

14/01/24 Versus Glòries (Barcelona)

Una comèdia amb un bon gir de final, si no crec que seria una comèdia romàntica sense més ni més, però el final és la gràcia de tot el text.

·      La filla de l’Est – Clara Usón

19/01/24 TNC – Sala Tallers (Barcelona)

Un excés de documentació inicial que et fa refusar el que estàs a punt de veure, moments amb excés de burla per alliberar tensions que en algun moment encara no havien arribat, però m’ha agradat, vaig sortir tocadeta del teatre. Sempre hi ha dues versions de tota història i segurament totes tenen la seva part de raó.

·      Òpera per tutti – Edu Pericas

27/01/24 Teatre Aquitania (Barcelona)

Una comèdia divertida i entretinguda, teòricament per públic familiar, però crec que els menors de deu anys no van entendre res i els altres poc.

·      Sísif fa no fa – Jordi Oriol

27/01/24 Teatre Lliure – de Gràcia (Barcelona)

Genial. Una bogeria escènica per semblar caòtica, però tot està mil·limetrat, perfectament calculat. Aquesta feina inacabable del mite de Sísif. Extraordinari.

·      Cat Falling – Gerard Florejachs

03/02/24 Can Palots (Canovelles)

Un drama còmic ple de tendresa. Hem rigut i ens hem emocionat. Una bona posada en escena.

·      Austràlia – Israel Solà

09/02/24 Can Palots (Canovelles)

Divertida, per riure una bona estona i després poder reflexionar una miqueta sobre les relacions familiars.

·      Alma y palabra – San Juan de la Cruz

11/02/24 Teatre Romea (Barcelona)

Crec que ha sigut extra místic, hi ha hagut un moment que el Crist de Velázquez, que hi havia a l’escenari, semblava que es movia, encara que també crec que he fet una micro becaina.

·      El dia de la marmota

17/02/24 TAG – Llevant teatre (Granollers)

La proposta d’aquest any de la companyia amateur ens ha agradat moltíssim. L’han fet prou tendre, però sense ser ensucrat i amb aquest puntet sarcàstic meravellós, l’hem gaudit molt.

·       Els Watson – Laura Wade

18/02/24 TNC – Sala Gran (Barcelona)

Pensava que no m’agradaria, el text final em va semblar un xic poca-solta, però he de reconèixer que la posada en escena està molt ben resolta i dins l’absurditat és molt més fluid i divertit, surts content.

·      Cacophony – Molly Taylor

23/02/24 Sala Beckett – Sala de baix (Barcelona)

Molt bona, amb algun punt d’estridència, però molt interessant, sobretot el gir final.

·      Carolina, la serventa amorosa – Carlo Goldoni

24/02/24 L’Amistat (Premià de Mar)

Magnífic. Més de dues hores que passen volant. Una molt bona comèdia sense estridències, molt fluida i agradable d’escoltar.

·      El gegant del Pi – Pau Vinyals

25/02/24 La Villarroel (Barcelona)

Una obra del jo, però interpretada magníficament, crec que aquest noi si no es perd pel camí, pot arribar a ser un gran actor, encara que també penso que no cal que es despulli a totes les obres.

·      Entrevistes breus a dones excepcionals – Joan Yago

01/03/24 TNC – Sala Petita (Barcelona)

Rius, però no he tingut la sensació de llegir i veure un text teatral, sinó un programa de safareig, el més bo, els comentaris dels tres senyors.

·      L’imperatiu categòric – Victoria Szpunberg

02/03/24 Teatre Lliure – de Gràcia (Barcelona)

Genial, el text, la posada en escena, el decorat, els actors. Una meravella, i llegir el text per poder gaudir del text a poc a poc és una meravella.

·       Manon Lescaut – Giacomo Puccini

03/03/24 TAG – Sala Gran (Granollers)

Els dos primers actes m’han costat una miqueta, sobretot el segon de París, però després com s’ha activat tot, tot agafa sentit i passió.

·      La veritat de la mentida – Florian Zeller

08/03/24 Teatre Akadèmia (Barcelona)

Molt divertida, excessivament previsible, però molt ben interpretada i rius moltíssim, ja que està plena d’escenes quotidianes domèstiques que no pots evitar veure’t reflectit i riure’t de tu mateix.

·      Una còpia – Caryl Churchill

09/03/24 Sala Atrium (Barcelona)

Sensacional, d’aquestes que no et deixen indiferent, els actors magnífics, el text molt bo, una meravella. Aquesta autora és un xic surrealista o amb aquest punt de fantàstic que crec que la fa genial.

·      La disputa – Jean-François Prévand

10/03/24 Teatre Romea (Barcelona)

Divertidíssima, com que estava a l’amfiteatre a la segona fila, moltes de les expressions i gestos no els he pogut veure, però el diàleg ha estat una delícia.

·      Macbeth – W. Shakespeare

16/03/24 Teatre Lliure – Fabià Puigserver (Barcelona)

Original, però no del meu gust, alguna coseta m’ha fallat, crec que el so, ja que no he pogut escoltar amb fluïdesa tot el que deien els actors. No m’ha acabat de convèncer.

·      La flauta màgica – W.A. Mozart

17/03/24 TAG – Sala Gran (Granollers)

Un resum magnífic d’una hora per acostar l’òpera als més menuts. Un grup de joves excursionistes que es perd i es troben una flauta i en Papagueno i apa. Vaig sortir molt feliç de l’Auditori.

Lectures agost 2026

  Agost Un mes de molt bones lectures. Ho recomano tot: Si una família , Jardí vora el mar , El paper de paret groc , Guia per a lesbianes...