Agost
Un mes de molt bones lectures. Ho recomano tot: Si una família, Jardí vora el mar, El paper de paret groc, Guia per a lesbianes a l’escola catòlica, En Jacob i el seu germà, Fortuna, Després del naufragi, Les dotze direccions del vent, Peter i Wendy i Domini màgic.
· Domini
màgic, Joan Vinyoli (edicions62) → Sempre va bé llegir una mica
de poesia, encara que de vegades he de llegir i rellegir per saber que m’han
dit o simplement llegir el poema en veu alta i concloure que m’agrada la
sonoritat i ja em fa feliç.
· Fortuna, Hernán
Díaz; traducció: Josefina Caball (Persicopi) → Una novel·la dividida en 4 parts
molt diferenciades, però que s’uneixen d’una manera sorprenent. Una gran
novel·la.
· Peter
i Wendy, J.M. Barrie; traducció: Joana Castells Savall (Males
Herbes) → Un clàssic d’una història coneguda per la seva versió ensucrada de
Disney. És curiós el rol dels personatges, les seves pors els seus anhels, m’ha
agradat llegir aquesta versió, ara voldria llegir la versió teatral que va fer
el mateix autor. És interessant de llegir.
· En
Jacob i el seu germà, George Eliot; traducció: Maria Callís (Cal
Carré) → Una història breu, però amb contingut suficient per criticar la
societat victoriana amb un sentit de l’humor molt fi. Una delícia de lectura.
· Guia
per a lesbianes a l’escola catòlica, Sonora Reyes; traducció:
Maria Rosich (Indòmita) → Divertida i punyent. Una novel·la addictiva et sents
adolescent tot és blanc o negre els grisos desapareixen, crec que hauria de ser
lectura obligatòria hi ha molt de contingut per reflexionar. Una molt bona
lectura.
· El
paper de paret groc, Charlotte Perkins Gilman; traducció:
Montserrat Abelló (Laertes) → Un conte de terror. Una meravella, era conscient
que era bo, però m’ha agradat molt, aquesta engoixa com va guanyant lloc a la
calma, sensacional.
· Les
dotze direccions del vent, Ursula K. Le Guin; traducció: Blanca
Busquets (Raig Verd) → Diferents relats amb una breu introducció on
l’escriptora ens posa en antecedents el motiu del relat o que va passar
després, he retrobat personatges de les seves novel·les i m’ha fet gràcia. Està
bé, n’hi ha de molt bons.
· Després del naufragi, Albert Sánchez Piñol (Univers) → Una novel·la d’aventures on gaudeixes molt de les peripècies d’Ismael. Els topònims són una delícia i les il·lustracions una meravella. “Si una nau no sap on va, cap vent li és favorable”. Es pot fer una lectura de crítica al procés.
· Jardí
vora el mar, Mercè Rodoreda (Club editor) → M’ha sorprès gratament,
el narrador és un jardiner d’una torre d’estiueig de la burgesia barcelonina,
i critica la manera de viure dels senyors, ha estat una molt bona lectura.
· Si una
família, Alba Dalmau (Angle editorial) → Em feia mandra llegir les
346 pàgines de la nova novel·la d’aquesta escriptora que m’agrada molt,
finalment he decidit fer el pas i m’hauria agradat que tingues més pàgines,
volia continuar sabent més d’aquesta família poc convencional. Dalmau sap
atrapar el lector i mantenir-lo atrapat, és una gran escriptora.
