Club de lectura “Llegir el teatre”
Aquesta temporada al Club de
lectura de “Llegir el Teatre” de la biblioteca Martí Rosselló i Lloveras de Premià
de Mar hem llegit textos molt bons i d’altres no tan bons, el grup va proposar sortir
una miqueta del guió i fer lectures extra a part de les proposades pel TNC i
aquest ha estat el resultat.
La Infanticida, Víctor
Català (Arola editors) → A la Sala Beckett dins del Festival de tardor del
Poblenou reprogramava la Infanticida, òpera electrònica, per les
usuàries que no podien anar a Barcelona i per poder comparar diferents posades
en escena del text, envio dues versions de La infanticida https://www.youtube.com/watch?v=953tVgf6Up0 https://www.youtube.com/watch?v=yPvoWYyFM8s
Com a recomanació final suggereixo continuar llegint Víctor
Català començant per Drames rurals per tal de descobrir o redescobrir les
nostres artistes.
A la tertúlia comentem que el text és molt bo, breu però potent. Ens parla de molts temes l’amor, la por, la diferència de classes socials, el maltractament... Destaquem la riquesa lèxica.
La tempesta, William Shakespeare (TNC)
→ No podem deixar de fer un Shakespeare a l’any, pel simple fet que és el
millor dramaturg de la història de la humanitat, no ho dic jo, que també, sinó
en Harold Bloom en “Shakespeare: The Inventions of the Human”. Aquest cop no tinc
cap versió per poder comparar amb la que ens ofereix el TNC, envio un resum
animat de la Tempesta amb prou gràcia per semblar-me pertinent d’enviar. Al
grup no ha agradat no han fet cap comentari. https://www.youtube.com/watch?v=kAZKIpWGN_Q
Les versions del Teatroteca no m’han convençut. I la versió
d’en Josep Oriol no l’he trobat.
Com a resum de la tertúlia: Shakespeare ens agrada, però
ens agraden més les tragèdies, així i tot, ens té el cor-robat (encara que
sigui traduït), aquestes petites perles que ens va deixant al llarg del text,
les emocions i les passions que ens remou. Llegir Shakespeare sempre és un goig
pels sentits.
Tot i el “divertimento” que va suposar la posada en escena
del TNC, tenim ganes de veure un Shakespeare clàssic.
La festa, Daniela Feixas Conte (TNC) →
No el considerem un text de teatre pròpiament, el comentem i ens esgarrifa
pensar que el que ens explica no és l’excepció sinó la norma. Un text més documental
que teatral que ens fa reflexionar sobre les relacions afectives i sexuals dels
nostres joves.
Yerma, Federico García Lorca
(diversos) → Llegir Lorca sempre és un plaer pels sentits, la musicalitat dels
seus textos és una meravella. Els personatges tenen molta força i són una
autèntica meravella.
Envio dues propostes extres de Yerma per poder-les comparar al text
original de Lorca i a la proposta del Teatre Lliure. Teatroteca https://teatroteca.teatro.es/opac?id=00007360
i
una de radioteatre https://radioteatre.com/ca/multimedia/audios/llista-de-podcasts-per-ordre-alfabetic/yerma.html.
A la tertúlia comentem que el tema del text ens queda
difuminat per la bellesa de la prosa. Com la protagonista perd el seny per la
pressió social fins al punt de matar el marit. De la posada en escena del Lliure
destaquem la percussió de la música, i la part final de l’aquelarre. No han agradat les cortines, ja que segons la localitat no tenies visió dels personatges en
algunes escenes.
L’alegria que passa, Santiago
Rusiñol (diverses) → Aprofitant que Dagoll Dagom tornava al Poliorama per
representar la seva versió del clàssic de Rusiñol l’Alegria que passa, amb el
club vam decidir llegir l’original. Per complementar la lectura envio un fragment
de la música original d’Enric Morera https://youtu.be/hntHwxSDV_k?feature=shared i una
versió del radioteatre de Terrassa https://radioteatre.com/ca/multimedia/audios/llista-de-podcasts-per-ordre-alfabetic/l-alegria-que-passa.html.
A la tertúlia comentem que és un text d’una vigència
extraordinària tot i tenir uns 130 anys, aquest desig per la vida oposada
(ocells de fang/ocells d’aire). En Joanet com el típic covard. La Zaida com
l’artista desgraciada. Tots els personatges són prototípics i rellevants dels
tòpics modernistes del text.
La posada de Dagoll Dagom té adeptes i retractors. Aquest
cop no aconseguim una unanimitat. Hi ha molta diversitat d’opinions. És molt
enriquidor saber escoltar el perquè sí i el perquè no ens ha agradat una
mateixa cosa. M’encanta coordinar el club de lectura.
A TV3 a la carta podem veure la versió de Dagoll Dagom https://www.ccma.cat/3cat/t1xc1-lalegria-que-passa/video/6272631/?ext=SM_WP_F4_CE24_
Els Watson, Laura Wade (TNC) →
Amb l’excusa que per llegir una modificació d’un clàssic primer hem de llegir
el clàssic i aprofitant que l’editorial Cal Carré el publica en català, convido
les usuàries a llegir una miqueta d’Austen abans d’entrar en matèria.
A la tertúlia comentem que la lectura del text comença bé,
força fidel a l’original de la Jane Austen, cap al mig la bogeria és tan
extrema que hi ha moments que costen de seguir. La part final sembla que podria
salvar la poca-soltada del mig. La posada en escena és divertidíssima, el que
llegit semblava una poca-soltada en escena es fa “creïble”.
Un dia, Mercè Rodoreda (TNC) → Sabem
que Rodoreda escrivia teatre, però no la considerem una dramaturga sinó una
novel·lista, però això no deixa de ser una etiqueta. Rodoreda llegeix molt de
teatre, però no veia les representacions, les veia massa de nyigui-nyogui. Un
dia és un resum força esquemàtic de Mirall trencat. Adjunto una
versió de teatre amater que no és gaire bona https://www.youtube.com/watch?v=eG5xkV4sM2E&list=WL&index=1, però per poder fer la comparativa del llegit amb el representat.
A la tertúlia comentem que ens agrada més la Rodoreda
novel·lista, però que és un text entretingut. El punt de discrepància del dia
ha sigut el recurs dels objectes pel flashback.
Entrevistes breus amb dones excepcionals, Joan
Yago (TNC) → Aquest text el fem d’una manera lleugera. No ens ha semblat molt
teatral o potser massa teatral i excessivament realista als programes
d’entrevistes o entreteniment televisiu, on no deixen de fer teatre amb els
guions perfectament encotillats i com són notícies les excentricitats que haurien
de passar desapercebudes per l’absurditat i la falta d’interès real.
Ifigènia a Àulida,
Eurípides (adesiara) → Tenim la versió del teatre Lliure amb una posada en
escena controvertida, ja sabíem d’inici que no es definia per cap versió de les
conegudes d’Ifigènia. Explico una mica
l’estructura del teatre grec, dos actors a l’escenari que havien de canviar-se
per fer els altres papers i en aquests intermedis d’escenes apareixia el cor
per anar-nos fent petits resum del que havíem vist i del que anàvem a veure.
A la tertúlia comentem que el text d’Eurípides majoritàriament
ha agradat força, l’argument és senzill i gaudim d’una bona traducció que fa de
bon llegir, llàstima que els peus de pàgina no estiguin a peu de pàgina sino al
final del text.
La posada en escena del Lliure no ha convençut gaire, la
primera part es pot salvar, però la segona part amb l’excés de sang que ens ha
semblat més pertinent a sèrie B que a teatre clàssic. Sense la segona part
encara hauria tingut èxit. El discurs final de Menelau disfressat d’Atenea no
va agradar gens. Tampoc convenç en Pau Vinyals com Aquil·les.
Casa Calores, Pere Riera (Sala Beckett) → El mateix autor ens defineix aquest text com records inventats de la infància i joventut. És un conjunt de diàlegs quotidians que et transmet a petits fragments de vida on no passa res i passa tot.
A la tertúlia comentem que és un text d’una tendresa
extraordinària on no acabes de veure si t’enamoren més els adults o els joves,
aquí també hi ha diversitat d’opinions i canvis d’opinió després d’haver vist
el muntatge dirigit pel mateix autor.
Els Criminals, Ferdinand Bruckner
(TNC) → És interessant sortir del registre convencional. La biografia d’en
Bruckner ens mostra un artista de cap a peus i ens explica el motiu de la seva enemistat
amb Brecht. Aprofitem i també llegim la versió d’en Prat i Coll que el TNC ens
facilita per poder veure les diferències i poder llegir el text que es
representa.
A la tertúlia comentem el text original és molt bo, dels
que val la pena llegir i rellegir per poder agafar bé l’essència i els detalls.
Sobretot destaquem el segon acte.
Destaquem de la posada en escena el paper d’en Carreras que està magnífic.
Amnèsia, Nelson Valente (TNC) → El
text no ha agradat tant com la posada en escena, i per això les usuàries que no
han pogut anar al TNC ja estan mirant a la web de la sala trono per on faran
gira.
La casa de Bernada Alba,
Federico García Lorca (Espasa) → com que aquest any ja havíem entrat a
l’univers Lorquià anem directament a fer la comparativa dels diàlegs entre les
dues Josefines. Com que és un text molt conegut i és simplement com a
refrescament pels diàlegs que ens interpreta la Mercè Aránega a Amnèsia. Envio
una versió de radioteatre.
Després de comparar molt i fer ús del buscador de la
biblioteca virtual Cervantes, arribem a la conclusió, que simplement són
diferents fragments lorquians.
