Temporada de teatre 2021-22

Teatre temporada 2021-22

Ara que ja ha començat la nova temporada i s’han entregat els premis Butaca de teatre faig un breu resum dels espectacles teatrals als quals vaig assistir la temporada passada de Grec a Grec.

 

·      Sóc el vent – Jon Fosse

03/07/21 Teatre Akadèmia (Barcelona)

Una meravella de text, amb unes interpretacions magnífiques. Et manté en suspens fins al final i quan arriba el moment encara vols més, no pot ser que tot hagi acabat.

 

·       Pedro Páramo – Juan Rulfo

24/07/21 Romea (Barcelona)

Sort que havia llegit la novel·la i sabia l’argument. Quina lentitud, quina parsimònia. Però a la vegada quin muntatge més “xulo”. Fer encabir el món dels vius i dels morts en un escenari m’ha semblat d’una gran virtuositat. Reconec que vaig fer una petita capcinada, però no vaig perdre el fil de l’obra, em vaig deixar portar per les veus dels dos actors.

 

·      L’Hostelera – Carlo Goldoni

30/07/21 Era de Can Rafart (Vilassar de Dalt)

Divertidíssima. Un teatre a la fresca, per una nit d’estiu. Sensacional.

 

·      Heisenberg – Simon Stephens

31/07/21 Sala Beckett (Barcelona)

Un text dur, llegit més que no pas representat, que veus més pau en els personatges o jo que llegeixo de manera esgarrapada i trobo que les paraules escrites fan més malt.

Unes interpretacions perfectament creïbles, m’han encantat.

 

·       Bodas de sangre – Lorca

14/08/21 Poliorama (Barcelona)

No he tingut la sensació de veure una versió de Bodas de sangre, més aviat he vist un homenatge a Lorca, que també em sembla magnífic, però amb el títol enganyós m’ha costat una estoneta recapacitar que estàvem veient.

Crec que aquí el Projecte ingenu no ha estat a l’altura de les meves expectatives.

 

·      El temps que conta – Virgínia Sánchez

21/08/21 Teatre Gaudí-Sala Gran (Barcelona)

Divertida, d’aquestes obres que rius molt, sense pensar que rius de tu mateix. Genial.

 

·      Pompeu Fabra, jugada mestra! – Òscar Intente

10/09/21 Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras (Premià de Mar)

Una teatralització sobre la figura intel·lectual, humana i política del geni ordenador de la llengua. Pompeu Fabra. Una interpretació magnífica amb els detalls més importants de la vida d’aquest personatge històric de la llengua catalana. 

·      Festival Píndoles – Píndoles

17/09/21 L’Amistat (Premià de Mar)

Tres Píndoles de teatre per iniciar la temporada al Teatre de l’Amistat de Premià de Mar, aquest any hem vist: Tomàquets, Malo Banco i Elektrisches blau.

Exceptuant l’espectacle de dansa, al que no vaig entendre res, les altres dues píndoles em van agradar moltíssim, la crítica social farcida d’humor m’agrada.

 

·       Clitemnestra – Colm Tíbín

23/09/21 Romea (Barcelona)

Genial, lenta, tranquil·la, pausada... Un narrador explicant els fets i els personatges movent-se per l'escenari. Ha estat sensacional.

 

·      53 diumenges – Cesc Gai

02/10/21 Teatre Auditori de Granollers (Granollers)

Un text entretingut i divertit, sense més. Per matar la tarda de dissabte.

Els actors estan sensacionals.

 

·       La Víctor C – Anna Maria Ricart Codina

03/10/21 TNC - Sala Gran (Barcelona)

No m’ha agradat, m’ha semblat un poti-poti mal fet dels contes de Víctor Català. Els actors han estat molt bé. Però el text no m’ha convençut. No entenc el motiu de la selecció dels contes podent agafar un text teatral seu o una simple adaptació d’un relat.

Ha estat molt llarga.

 

·      Birnam – Víctor Sunyol

09/10/21 La Biblioteca de Catalunya (Barcelona)

Un text magnífic, amb una interpretació d’en Lluís Soler sensacional. Estàvem a primera fila i vam poder gaudir de la fantàstica dicció de l’actor.

Per ser crítics, podríem criticar la part final, quan sona el timbre per avisar a l’actor que li toca sortir a escena i a la vegada informa l’espectador del temps que queda per acabar l’espectacle, per un cantó sembla que doni veracitat al text, però per l’altre et trenca de l’encanteri que et tenia en Soler.

 

·       Nosaltres (a nosotros nos daba igual) – Helena Tornero

10/10/21 TNC – Sala petita (Barcelona)

Està bé, la posada en escena molt millor que no pas el text. Però continua sent un emmetxat d’anècdotes sense massa més importància que les batalletes d’uns nois marginats per raça, però extrapolables a qualsevol nivell d’assetjament escolar o de societat.

 

·      T’estimo si he begut – Empar Moliner

12/10/21 Poliorama (Barcelona)

Havia llegit el llibre de relats fa uns quants anys, segurament quan va sortir, i el recordava amb relats divertits i entretinguts.

La posada en escena són un grapat d’històries divertides sobre les diferents relacions de parella.

 

·       Canto jo i la muntanya balla – Irene Solà

21/10/21 Teatre Auditori de Granollers (Granollers)

Genial, millora molt el llibre de la Solà. La música els actors,... et fan entrar en situació i t’expliquen la història d’una manera fàcil i entenedora. Una meravella.

 

·      Descripció d’un paisatge – Josep Maria Benet i Jornet

29/10/21 La Beckett (Barcelona)

Força lenta, però bona, m’ha agradat la posada en escena i el text. Sobretot haver pogut llegir el text per acabar de veure matisos que no he agafat al volt de la representació.

M’agrada molt més llegir primer el text, però no sempre puc.

 

·       No em diguis reina – Emili Corral

31/10/21 Teatre Akadèmia (Barcelona)

 Diferent, d’aquests que surts pensant “Què he vist?” I que després d’uns dies saps que has vist una d’aquestes obres importants, que et fan reflexionar sobre el món en què vivim.

 

·      Filumena Marturano – Eduardo de Filippo

06/11/21 Teatre Auditori de Granollers (Granollers)

N’havia sentit tant a parlar que tenia unes expectatives altíssimes. M’ha agradat, però m’ha semblat més un vodevil ben fet, però una comèdia d’embolics sense massa més.

 

·       El barber de Sevilla – Rossini

14/10/21 Teatre Auditori de Granollers (Granollers)

M’ha semblat sensacional.

Hem comprat l’abonament de les tres òperes de la temporada de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell, d’aquesta manera podem gaudir de l’òpera en directe, els últims anys ho havia fet en format enllaunat.

 

·       Partícules paral·leles – Ivan Andrade

27/11/21 Teatre Akadèmia (Barcelona)

 Genial, pensava que em costaria una miqueta, pel tema idioma, però ha estat fàcil.

Els tocs d’humor fan suportable una realitat excessivament cruel. La por al rebuig o la dificultat de les relacions humanes en general.

 

·      La mala dicció – Jordi Oriol

03/12/21 Teatre Auditori de Granollers (Granollers)

El joc de paraules que utilitza en Jordi Oriol en els seus textos és una meravella.

Llegit és una cosa, et fixes en els jocs de la paraula escrita, però a la posada en escena veus la sonoritat de la paraula i el joc guanya exponencialment.

 

·       Karaoke Eluisa – Oriol Puig

04/12/21 La Beckett (Barcelona)

No m’ha acabat de convèncer. Aquí sí que havia llegit prèviament el text i m’havia fet una idea que no ha encaixat amb la posada en escena.

El tema està molt bé, però no m’ha semblat prou real.

 

·       De quan somiava – Jordi Prat i Coll

05/12/21 Sala Atrium (Barcelona)

 No m’ha convençut, l’inici anava bé, però el final... No he entès el final, no sabria dir si l’autor no sabia com acabar el text o em vaig perdre el motiu del punt d’inflexió que agafa tot plegat per destrossar l’obra d’aquesta manera.

 

·      Començar – David Eldridge

11/12/21 L’Amistat (Premià de Mar)

D’aquestes obres que estan bé, són entretingudes, els actors ho fan molt bé, però no m’aporten gairebé res.

Per riure una mica i passar una estona entretinguda.

 

·       Red – John Logan

18/12/21 Teatre Akadèmia (Barcelona)

Boníssima. El text, la posada en escena, els actors, la il·luminació. Tot et transporta a l’estudi del pintor.

Genial.

 

·       El conte de Nadal– Dickens

19/12/21 Liceu (Barcelona)

És bonic, i amb els dibuixos a la sorra és meravellosa. Molt recomanable d’anar amb infants.

 

·      Hotel Saphir – MalaIdea

28/01/22 L’Amistat (Premià de Mar)

Una producció de la companyia Mala Idea. Recorda vagament a L’inspector de Gógol que fa anys vaig veure al TNC.

Una horeta i poc on rius de gags fàcils però molt ben representats. Els actors han estat el millor de la representació.

 

·       L’oncle Vània – Anton Txechov

29/01/22 Teatre Auditori de Granollers (Granollers)

 Una producció del teatre Lliure que no m’ha agradat gens.

Les interpel·lacions al públic m’han sobrat. Els sols de guitarra elèctrica també.

M’ha semblat molt bonic i tendra els sols de piano amb les gotes de pluja, però una imatge per gairebé tres hores de funció no decanten prou la balança.

 

·       Història d’un senglar – Gabriel Calderón

04/02/22 L’Amistat (Premià de Mar)

Sensacional. Vaig tenir la sort de veure la lectura dramatitzada en format virtual que va fer la Sala Beckett l’estiu del 2020. I veure la funció acabada, vestuari, escenografia, ... tots els detalls, m’ha semblat genial.

 

·       Desig – Josep Maria Benet i Jornet

05/02/22 TNC Sala Gran (Barcelona)

 No m’ha agradat gens la versió, m’ha semblat un final excessivament explícit, sense ser necessari. No m’ha convençut, el text tenia un xic més de força.

 

·       Final de partida – Samuel Beckett

19/02/22 Teatre Auditori de Granollers (Granollers)

 Sort que uns dies abans vaig poder assistir a la prèvia i anava força preparada per entendre un xic millor el text i la posada en escena. Unes grans interpretacions.

 

·       El silenci dels telers – Assumpta Montellà

20/02/22 Teatre Auditori de Granollers-Sala Llevant (Granollers)

 Una millora de la novel·la de l’Assumpta. Aquesta versió teatralitzada m’ha agradat moltíssim. Li dóna vida i potència a la història.

 

·       Animal Negre Tristesa – Anja Hilling

26/02/22 Sala Beckett-Sala de Baix (Barcelona)

 Espectacular, d’aquestes que et persegueixen dies i dies. Quan acaba et quedes enganxat a la cadira, pensant que has de pair molt. Pendent de llegir el text.

 

·       Una teràpia integral – Cristina Clemente / Marc Angelet

19/03/22 L’Amistat (Premià de Mar)

 Igual que Lapònia, una comèdia divertida on passes una molt bona estona.

 

·       Les dones sàvies – Molière

26/03/22 Can Palots (Canovelles)

 Una versió molt divertida del text original de Molière. 80 minuts i perquè fan un xou musical i fan intervenir al públic i això allarga la funció, si no amb tres quarts d’hora ja la tindríem enllestida. Però és una actuació on veus els actors fent diferents papers i l’esforç que comporta. Molt recomanable.

 

·       Macbett – Ionesco

29/03/22 TNC Sala petita (Barcelona)

 Una posada en escena molt bona, plena de detallats. La primera part un xic fatigosa fins que no entres a l’univers Ionesco, llegint el text també em va costar entrar, però un cop dins tot flueix.

 

·       Les irresponsables – Javier Daulte

01/04/22 Teatre Auditori de Granollers (Granollers)

 Unes actrius magnífiques, un text excessivament esbojarrat pel meu gust. Està bé, per passar una bona estoneta.

 

·       Apologia i escarni de l'estupidesa humana – M. Timón

02/04/22 Sala Versus Glòries (Barcelona)

 Un text sense gaire sentit, unes interpretacions fluixetes. La música en directe el millor de tot l’espectacle.

 

·       Èxit, el musical de la meva vida – Roger Pera

15/04/22 Teatre del Raval (Barcelona)

 Un text molt dur, però explicat amb humor intentant treure importància o buscant l’anècdota divertida d’una realitat cruel.

Crec que en Roger Pera després d’aquest paper es mereix tot el meu respecte i suport per la valentia d’explicar-nos el seu problema amb les drogues d’una manera molt sincera i oberta, segurament el text està farcit d’anècdotes inventades o no. Només ho sap ell.

 

·       Harakiri – Les Impuxibles

16/04/22 TNC Sala Tallers (Barcelona)

 Una posada en escena de dansa, algun diàleg que ajuden a entendre el que veus. Vaig sortir tenint la sensació que m’havia perdut molt del que s’explicava, la dansa no és el meu fort. Però a la vegada era conscient que havia vist una meravella.

 

·       Amors – Pere Anglas

17/04/22 Teatre Gaudí (Barcelona)

Magnífic. El text la música, els actors. Cap dificultat per entendre el que veiem i poder gaudir de la història.

Una història simple i bonics d’amor, molt d’amor fraternal. Una preciositat.

 

·       Els homes i els dies – David Vilaseca

20/04/22 TNC Sala Gran (Barcelona)

No em va agradar gens, el text no em va convèncer. No vaig veure una obra de teatre, vaig veure un monòleg amb personatges movent-se i de tant en tant intervenint, no vaig connectar.

 

·       La dona del tercer segona – Víctor Borràs Gasch

23/04/22 Can Palots (Canovelles)

 Genial, un d’aquests textos que no et deixen indiferent. Et colpegen i et fan reflexionar.

Comencen d’una manera suau, com qui no vol la cosa, pensant que com a mare no veu el comportament de delinqüent del fill i el vol tapar passi el que passi, “el meu fill això no ho faria mai”, però hi ha un parell de girs de guió que et fa canviar d’opinió i posicionar-te al costat de la dona del tercer segona.

 

·       Antígona – Pau Castillo

29/04/22 El Casal Popular (Vilassar de Dalt)

Una versió difícil, d’aquestes que estàs uns dies reflexionant sobre el que has vist i t’han explicat. Uns grans actors.

 

·       La filla del mar – Àngel Guimerà

06/05/22 Teatre Condal (Barcelona)

Un clàssic convertit en musical, no sempre és fàcil d’aconseguir, però aquí ho aconsegueixen, al final pateixes per en Pere Màrtir i vols cridar no és el que sembla! Per evitar l’inevitable.

Una molt bona posada en escena, on tota l’estona t’acompanya la remor del mar.

 

·       La cantant calba – Ionesco

07/05/22 Teatre Auditori de Granollers-Sala Llevant (Granollers)

Divertidíssima, una absurditat molt ben madurada. Vas seguint l’argument i pots gaudir de les interpretacions i del text.

 

·       Mare sucre – Claudia Cedó

08/05/22 Teatre Auditori de Granollers-Sala Llevant (Granollers)

 Un text brutal, unes interpretacions magnífiques. Vaig sortir molt indignada. Jo visc en una societat de merda on no es permet ser mare a persones amb instint maternal superior al de moltes mares que conec? Quina vergonya de societat.

 

·       El pes d’un cos – Victòria Szpunberg

13/05/22 TNC Sala petita (Barcelona)

 Colpidor, magnífic. Un text duríssim, una posada en escena sensacional. Vaig sortir compungida però feliç.

La lectura del text no em va permetre empatitzar amb la protagonista com ho vaig fer a la representació, segurament el pes de la música ajuda a entrar en escena.

 

·       L’Oreneta – Guillem Clua

14/05/22 L’Amistat (Premià de Mar)

Un text sobre l’homosexualitat a la burgesia catalana. Una molt bona interpretació dels dos actors. He de reconèixer que em feia un xic de por les sobreactuacions de la Vilarasau, però la vaig trobar molt correcte.

 

·       El bon policia – Santiago Rusiñol

20/05/22 La Massa (Vilassar de Dalt)

Una comèdia plena de crítica social. Riure i gaudir una bona estona amb unes grans interpretacions.

Gran teatre de petit format.

 

·       Rigoletto – G. Verdi

22/05/22 Teatre Auditori de Granollers (Granollers)

Sensacional. Gaudir d’una bona òpera amb uns subtítols visibles, però sense necessitat de llegir-los, ja que et deixes portar per la màgia del moment.

 

·       Germans de sang – Willy Russell

12/06/22 Sala Cabanyes (Mataró)

Una versió magnífica de Germans de Sang.

Vam sortir molt feliços d’haver pogut gaudir-la. El narrador, Ferran Camps, sensacional, el millor de tots els actors.

 

·       Romeu i Julieta – Shakespeare

23/06/22 Poliorama (Barcelona)

M’ha semblat una posada en escena un xic descafeïnada, no he acabat d’entrar a la història, no m’ha semblat creïble, segurament el fet que Romeu vagi vestit en xandall no em fa creïble la història, estic plena de perjudicis.

 

·       La Ilíada – Homer

01/07/22 Serveis Territorials de Cultura (Tarragona)

Una potència extraordinària. Petits fragments de la Ilíada interpretats per 8 actrius (7 actrius i 1 actor) de la companyia TeclaSmit. Aquests no van vestits ni caracteritzats, era més una lectura dramatitzada, però sense lectura, recitant. Una meravella.

 

·       Paradís – Sergio Baos

22/07/22 Sala Beckett-Sala de Dalt (Barcelona)

Guanyadora del Premi Ciutat de Palma d’Arts Escèniques 2022. I ha estat un gran text, amb una molt bona posada en escena. On un únic actor representava els quatre personatges de l’obra.

 

·       Al final, les visions – Llàtzer García

31/07/22 Sala Beckett-Sala de Baix (Barcelona)

Un gran text amb unes molt bones interpretacions.

Ja havia llegit el text i la posada en escena no m’ha sorprès, m’ha agradat com ha resolt problemes escènics que no vaig ser capaç de visualitzar amb la lectura prèvia.

 

Lectures agost 2022

 Agost

Aquest mes he llegit força. Recomano especialment: La trena, Jardí de vidre, Imatges del meu enterrament, Després de la vergonya i Guilleries. Encara que totes les lectures que he fet m’han agradat molt.

·      El dia de l’ós, Joan-Lluís Lluís (LaMagrana) → M’ha agradat moltíssim, hi ha diferents fragments que m’han recordat al poble de “La mort i la primavera” per l’angoixa de l’ambient.

·      Guilleries, Ferran Garcia (Males Herbes) → M’agrada més el com ho diu que el que diu. Unes definicions de l’entorn, dels sentiments meravelloses.

·      Després de la vergonya, Marc Moreno (Llibres del Delicte) → Molt bo. El millor que he llegit d’aquest escriptor.

·      Imatges del meu enterrament, Esther Vila (Gregal) → Divertidíssim i molt tendre. M’ha encantat aquesta nova entrega de les dues amigues.

·      Caryl Churchill, Comanegra

o  Bosc Boig → M’ha agradat, sobretot el segon acte quan tots els actors parlen individualment sobre el mateix fet, però cadascú des del seu punt de vista.

o  Cor blau 

§  Desig del cor → és sensacional.

§  Blau tetera → els dos últims actes han sigut un xic difícils d’entendre. Però el conjunt m’ha agradat.

o  Prou borratxos per dir t’estimo? → M’ha agradat la distribució i els diàlegs àgils, però el text en si no, m’ha posat de mal humor.

o  Escapada solitària → No he entès res.

·      El carter sempre truca dues vegades, James M. Cain (edicions62) → És una gran història, però l’he trobat un xic antiquada, crec que no està envellint prou bé, però és sensacional.

·      La trena, Laetitia Colombani (Salamandra) → MAGNÍFICA. Tres vides, tres històries amb un punt de connexió. Crec haver llegit que hi ha versió teatralitzada aquesta tardor a Barcelona, a veure que tal.

·      El llibre blau de Nebo, Manon Steffan Ros (Persicopi) → M’estava agradant molt i al final he tingut un punt de decepció, però no hi havia massa més finals possibles ni coherents.

·      Mamut, Eva Baltasar (Club editor) → pensava que no m’agradaria, la segona entrega no em va agradar gaire, però aquesta si, no he pogut parar de llegir fins a acabar-lo.

·      El jardí de vidre, Tatiana Tîbuleac (Les hores) → Té un inici dens i complex amb molts peus de pàgina i un grapat de paraulotes, d’aquestes lectures que has d’anar llegint a poc a poc per no perdre cap detall.

Travessar la riera, Julià Guillamon (comanegra) → Petit retall de vida.

Lectures juliol 2022

 

Juliol

Aquest mes he llegit coses boníssimes. Recomano molt Per què ser feliç quan podries ser normal?, Galvany i el cavaller verd i La trena de la meva àvia.

 

·      Sis mesos d’hivern, Marta Buchaca (Navona) → No s’acaba mai, com a dramaturga m’agrada, com a novel·lista, no. No l’he acabat.

·      Córrer, Jean Echenoz (Raig Verd) → Molt interessant la vida d’aquest atleta. Llegit amb paper i audiollibre en un viatge llarg amb transport públic d’anada i tornada.

·      Aigües encantades, Joan Puig i Ferrater (edicions62) → EL text està bé, però el pròleg és magnífic.

·      Per què ser feliç quan podries ser normal?, Jeannette Winterson (Periscopi) → Ja em vaig enamorar d’aquesta escriptora quan va venir al CCCB. I aquesta biografia m’ha fet esgarrifar en diferents moments.

·      Romeo i Julieta, William Shakespeare (Vicens Vives) → Les notes de peu de pàgina d’aclariment sobre la ignorància i la joventut de Julieta m’han semblat sensacionals. (traducció d’en Salvador Oliva).

·      Sarah Kane (obres completes), Sarah Kane (Arola editors) → No m’ha agradat, excés de violència.

o  Purificats → No he entès res.

o  Ànsia → Hi havia una errada enorme de traducció i ja no he pogut concentrar-me en el que llegia, que no m’estava agradant gens.

·      Galvany i el cavaller verd, (Cal Carré) → Una meravella.

·      El costat de Guermantes - A la recerca del temps perdut III, Marcel Proust (Proa) → Crec que a poc a poc vaig entrant a l’univers de Proust i m’estic deixant seduir. M’agrada i em fatiga en igualtat de condicions.

·      La trena de la meva àvia, Alina Bronsky (Les Hores) → És molt tendre. Una nova meravella de Bronsky.

·      Al final, les visions, Llàtzer Garcia (LaBeckett) → Duríssim. La posada en escena sensacional. Un molt bon text.

·      El defecte, Magdalena Tulli (Raig Verd) → Uf! Força més dur del que m’esperava, m’ha colpit molt tot i que està en tercera persona, com si no anés amb el narrador, com si fossis una bombolla de sabó o un esperit que pot veure tot el que passa, però sense poder fer res.

Lectures juny 2022

Juny

Aquest mes he fet un especial Victòria Szpunberg, que recomano moltíssim, és una dramaturga sensacional. Però si no voleu llegir teatre recomano molt Matrioixques de Marta Carnicero Hernanz, la bellesa literària no et permet deixar de llegir l’horror.

·      Quo vadis, Sànchez, Francesc Trabal (Quaderns Crema) → M’ha semblat una continuació o una versió de L’home que es va perdre. Magnífic

·      Catàleg general 1952-1981, Joan Ferraté (Quaderns Crema) → Molt “xulo”, m’ha agradat molt i n’hi ha algun de molt divertit.

·      Matrioixques, Marta Carnicero Hernanz (Quaderns Crema) → Sensacional, una meravella literària, estàs agonitzant pel que diu i et meravelles amb l’estil. M’ha recordat molt el document “Encara hi ha algú al bosc” de l’Anna Maria Ricart Codina.

·      Victòria Szpunberg (2004-2018), Victòria Szpunberg (Arola editors) → Un xic empanada cranial llegir tots els textos d’una mateixa escriptora, però a la vegada molt divertit l’exercici, ja que veus moltes similituds amb les descripcions de personatges, de fets. M’ha encantat. Ara ja sóc fan indiscutible d’aquesta dramaturga.

o  Esthetic Paradise → Una gran denúncia a la bellesa de la joventut eterna

o  La màquina de parlar → Sensacional.

o  La banyera → Curiós i divertit. Un text breu, però intens.

o  El meu avi no va anar a Cuba → sí, però no. No m’ha acabat de convèncer.

o  La marca preferida de las hermanas Clausman → Tampoc he acabat de trobar-li el què, és la continuació de “El meu avi...”

o  La memòria d’una Ludisia → Dels tres, el millor.

o  Boys don’t cry → Molt bona història. La idea és sensacional i l’acudit genial.

o  L’onzena plaga → Una crítica a la corrupció.

o  Un lloc segur → Genial, hauria estat perfecte incloure’l al recull de les biblioteques de la diputació de Barcelona.

o  Lucis et umbrae → M’ha agradat, però no m’ha acabat de convèncer.

o  La font de la joventut → De nou sensacional, un text breu, però potent

o  Vis a vis → Molt dur.

o  Balena blava → Una prèvia d’Amor mundi genial.

o  Entre aquí y allá → Magnífic. Una meravella literària.

·      El pes d’un cos, Victòria Szpunberg (TNC) → Aquesta relectura ha estat molt gratificant, també ja he vist la posada en escena i ha sigut molt més amable que la primera lectura.

·      Amor mundi, Victòria Szpunberg (Sala Beckett) → Una relectura on no he descobert res nou, tot era tal com ho recordava. Ha estat un xic decebedora.

·      Les tres germanes, Anton Txékhov (Aymà) → Dens, feixuc, però sensacional. M’agraden els reptes.

·      Elogi de l’ombra, Junichirô Tanizaki (Angle editorial) → És un gran assaig, però jo ja havia descobert aquest gran escriptor en la ficció i m’ha faltat l’espurna de la novel·la. Així i tot, és sensacional.

Tarraco Viva 2022

Tarraco Viva 2022

Aquest any ens hem escapat al passat. Hem anat a Tarraco Viva:

• Els monòlegs que es fan a les muralles són molt bons. Són moments de vida de personatges reals o ficticis dins d’un món que va existir. Aquest any ens han faltat hores pels monòlegs i només hem vist:
• Júlia. La filla d’August, amb Mercè Rovira. 

• Bonaventura, El singular cas del sarcòfag egipci de Tarragona amb Karme González. 

• Heinrich Schliemann, Jo trobaré Troia! Amb Marc Pinyol Gelabert. 

• El grup Thaleia de reconstrucció històrica de Tarragona és sensacional. Aquest any hem passejat pel Circ amb l’itinerari amb recreació: Gloria Circi. Els fantasmes del circ de Tárraco i Scribonia Attice, Obstetrix. Una metgessa per a les dones. Totes dues representacions magnífiques on hi han combinat el personatge actual amb els històrics que ens expliquen un fragment de les seves vides. 

• El Projecte Phoenix un altre grup de reconstrucció històrica boníssim. Vam poder anar a veure Sota el volcà. Vida i mort en un racó de Pompeia. On s’explicava i es representava l’activitat que podia tenir una taverna. També ens van comentar els grafitis de propaganda electoral.

 

• Argos Tarragona empresa de serveis culturals. Hem pogut veure una recreació històrica acompanyada d'una magnífica explicació i imatges en vídeo de la troballa de la tomba de Tutankamon i la vida de Carter. Tutankamon i Carter. Dos noms i un sol destí. 

• Zona Zàlata – Aula Teatre URV fem un viatge per l’evolució del teatre on ens expliquen la diferència entre ritual i teatre o entre el teatre oficial i el popular i tot acompanyat per actors que representen diferents escenes per fer-ho perfectament entenedor. Talia i la força de Dionís. L’arqueologia teatral, al servei de la reflexió contemporània. 

 

• Ars Dimicandi aquest grup italià ens ha fet una demostració del ritual de munera gladiatoria amb el títol de Munus: Un viatge antic. Hades, Caront i la recreació de l’inframón a l’amfiteatre. On ens han explicat les lluites de gladiadors i que només un 4% morien a l’arena en mans del públic. He de dir que em va agradar molt més l'inframón del grup Barcino Oriens (aquest any no els he vist al Tarraco Viva).

  

Lectures maig 2022

 

Maig

Aquest mes he tornat a gaudir de grans lectures, destaco com a molt recomanables Vini, Vidi, Vinci d’en Jordi Mestres i Martorell, un recull de contes boníssim, Sang calenta d’Irène Némirovsky i si encara teniu temps en Francesc Trabal L’home que es va perdre hi ha un parell de capítols que sobren, però el final és extraordinari.

 

·      L’home que es va perdre, Francesc Trabal (Quaderns Crema) → M’ha agradat moltíssim, sobretot el final. Hi ha un parell de capítols llargs i feixucs, però en conjunt una gran lectura.

·      Aigua dolça, Akwaeke Emezi (Periscopi) → Una història molt dura, d’aquestes que has d’anar llegint i paint a poc a poc. El final el millor de tot, però no m’ha convençut.

·      Vini, Vidi, Vinci, Jordi Mestres Martorell (El cep i la nansa) → Hi ha contes extraordinaris, d’altres que simplement estan molt bé. Genial.

·      El llibre d’Elionor, Antònia Carré-Pons (La Breu) → Aquesta escriptora és boníssima, tots els seus llibres que he llegit són completament diferents i aquest m’ha desconcertat un xic. És un d’aquests llibres que et fa pensar.

·      Vint-i-set poemes, W. H. Auden (Quaderns Crema) → Un molt bon recull de poemes, tot i que com sempre n'hi ha que no he entès, però m'ha agradat la musicalitat.

·      Europa Bull, Jordi Oriol (Arola editors) → Relectura. Els jocs de paraules i els dobles sentits són un atribut d’aquest dramaturg que em sembla sensacional.

·      Sang calenta, Irène Némirovsky (Petits Plaers de Viena) → Una meravella, com no podia ser d’una altra manera.

·      Swimming Pool, Juli Disla (Catalandrama) → M’agradaria veure la posada en escena. El text és lleuger amb diàlegs ràpids, però plens de pauses. Una lectura que m'ha atrapat.

Lectures abril 2022

 

Abril

Aquest mes he tingut lectures de tot. Com a novel·les destaco Qui va veure el mussol de Horn Creek? De l’Abel Julien i Porcs d’en Jordi Santasusagna. 

·      Guadalajara, Quim Monzó (Quaderns Crema) → Hi ha contes magnífics, però en aquest recull n’hi ha de molt llargs i m’agraden més els contes curts.

·      Coconut, Kopano Matlwa (Sembra llibres) → La segona part de la novel·la salva el text. Però no m’ha convençut, llàstima que no vaig poder assistir al club de lectura i no he pogut compartir sensacions.

·      Las persones del verbo, Jaime Gil de Biedma (Seix Barral) → Genial.

·      Porcs, Jordi Santasusagna (crims.cat) → Molt entretingut, i molt ben muntats els girs, et mantenen en suspens.

·      Un mosquit petit, Marc Artigau (Arola editors) → Molt impactant. M’hauria agradat comentar-la al club de lectura.

·      Escut i altres contes, diversos (Cossetània) → El relat de la Morera és sensacional, n’hi ha d’altres de bons i algun que no m’ha agradat gens o simplement no he entès.

·      Qui va veure el mussol de Horn Creek?, Abel Julien (Circulo Rojo) → Una meravella, els personatges són magnífics, i m’han vingut moltes ganes de sortir a pardalejar.

·      Bodas de sangre, Federico García Lorca (Austral) → M’ha agradat molt llegir el text. Havia vist diferents representacions. I el text m'ha semblat sensacional.

Taradell Negre 2022

 

TARADELL NEGRE

Negrots i negrotes del país, si aquest cap de setmana no heu anat a Taradell, que sapigueu que us heu perdut un festival de novel·la negre sensacional amb un escenari extraordinari, podreu veure la qualitat en les fotografies que he manllevat del twitter de la biblioteca de Taradell.

·        Hem començat la jornada amb una taula dedicada a les novel·les juvenils “Els joves també negregen” on com a conclusions podríem dir que els joves llegeixen, però el que volen, la Rodoreda se’ls fa feixuc i un Harry Potter els fa més gràcia, però no pas per la modernitat, ja que Edgar Allan Poe també els fascina.

·        “Parlem de premis” la segona taula del dia i les quatre novel·les participants són molt rural i defugen dels policies. Tenen l’ambientació com un personatge més de la novel·la.

·        “Policies i amigues tafaneres” en aquesta tercera taula tenim dues policies amb les seves sagues i unes amigues tafaneres, aquestes van a una casa a fer un reportatge fotogràfic, descobreixen alguna cosa que grinyola i ja tenim la trama muntada.

·        Pausa per dinar

·        “Quan la realitat supera la ficció” primera taula de la tarda. Esgarrifa pensar que la realitat supera la ficció, però és exactament així, encara que tal com ha comentat la Rosa Ribas s’ha de saber explicar.

·        “Xerrades sobre antologies negres” una xerrada entre dues grans escriptores sobre el relat. Sense cap mena de dubte el millor gènere literari.

·        “Històries més fosques que el carbó” el gènere en estat pur. Tres novel·les que no he llegit, però que ja tinc ganes de començar.

·        “Terra de bandolers” el gust de la pólvora uneix aquestes quatre novel·les. També m’ha semblat molt interessant aquesta part de diferenciació entre el mite de bandoler i el pagès abocat al bandolerisme per subsistir.

·        “Més enllà de les nostres fronteres” l’última taula de la nit, que per problemes d’horari ha estat una taula exprés, però no per això menys apassionant. Dos dels autors ens faran passar fred, entre altres emocions. El tercer ens transporta a Lisboa i tampoc es queda curt maltractant als personatges.

Com a resum del dia. Ara tinc unes ganes boges de llegir. Moltes gràcies a l’organització del festival per aquest dia tan magnífic. Deixo el programa de mà del festival per poder gaudir de tota la informació.