Lectures juliol 2025

 

Juliol

Un mes força variat pel que fa a la qualitat de les lectures i l’interès que m’han generat. Recomano molt Houston, Houston, ens rebeu? de l’Alice B. Sheldon, L’home a qui no agradaven els gats de la Isabelle Aupy i Fraccions de l’Emília Illamola.

·      Doble cos, Damià del Clot (Llibres del delicte) → Massa informació cinematogràfica, que pel meu gust, no soc gaire cinèfila, sobra. Però aquest escriptor en sap de controlar el temps perquè la història flueixi d’una manera apropiada i mantenir prou tensió per no voler abandonar el llibre. És una bona història policíaca.

·      Foc verd, Jordi de Manuel (crims.cat) → No m’ha convençut gens, m’ha avorrit molt li ha faltat velocitat. Després tampoc he entès els canvis d’idioma, al meu entendre per donar veracitat al tema els dos policies també es parlarien en castellà entre ells i no ho fan. No entenc aquesta mania. I sí, m’ha molestat.

·      La dama enamorada, Joan Puig i Ferreter (Barcanova) → Una bona obra del modernisme, la dona la gran dolenta amb un final meravellós. Per completar la lectura i gaudir una miqueta més del text, vaig escoltar la versió de radioteatre de Terrassa: https://radioteatre.com/ca/multimedia/audios/llista-de-podcasts-per-ordre-alfabetic/la-dama-enamorada-de-joan-puig-i-ferrater.html

·      Fraccions, Emília Illamola Ganduxé (Viena) → Sensacionals, són molt bons, però s’han de llegir molt a poc a poc, necessiten o necessites com a lector anar agafant aire. M’agrada molt com escriu aquesta escriptora.

·      Houston, Houston, ens rebeu? Alice B. Sheldon (Duna) → M’ha recordat a Terra d’elles de la Charlotte Perkins Gilman però en un altre escenari. Aquesta història transcórrer dalt d’una nau especial molt a prop del sol. Una molt bona lectura, senzilla de llegir, però que convida a reflexionar.

·      Càndid, Voltaire (Proa) → M’ha sorprès positivament, el vaig començar a llegir amb l’audiollibre, però al capítol V vaig decidir que volia llegir-lo de manera convencional. M’ha semblat meravellosa i un xic esbojarrada com fa que les desgràcies siguin els passos per poder arribar a una cosa millor, és una bona filosofia de vida.

·      L’home a qui no agradaven els gats, Isabelle Aupy (Raig Verd) → Una molt bona lectura, vas llegint, vas rient i de cop penses amb aquestes imposicions, aquestes necessitats no necessàries i, per tant, la pèrdua de llibertats individuals i col·lectives. Una meravella.

·      Arnau, Adrià Targa (Proa) → Complex, tinc la sensació que no he vist tot el que l’autor m’estava ensenyant. Però és una bona història que flueix molt bé amb temes força foscos, però de bon pair.

·      Entreacte(s), diversos (Comanegra) → A la Sala Beckett aquest juliol han fet les lectures dramatitzades i com que sempre penso que és molt millor llegir el text abans de veure la posada en escena doncs els hem llegit d’una volada. Són peces teatrals curtes pel que reuneixen els meus dos gèneres preferits, el conte i el teatre. Un molt bon recull.

·      La corona d’espines, Josep Maria de Sagarra (edicions 3i4) → Comencem a preparar la temporada de llegir el teatre amb un clàssic de la literatura catalana. Una història més que recurrent, però com tantes vegades el més important és el com s’explica, i la bellesa del llenguatge i el vers, fan que flueixi de meravella.

Presentació Tornar al bosc de l’Emília Illamola

 

Presentació Tornar al bosc de l’Emília Illamola

 

El passat divendres 18 de juliol a la Biblioteca Can Milans de Calders d’Estrac vaig tenir el goig i el plaer de poder presentar l’última novetat de l’escriptora Emília Illamola Ganduxé acompanyada d’un grup extraordinari d’assistents que, majoritàriament, ja havien llegit la novel·la i van participar molt activament a la conversa.

Vam començar la presentació descobrint una mica l’Emília i les seves inquietuds.

Començant per la feina com a cocuradora en els dos reculls de poetes del Maresme Els poetes del Maresme (2019) i Dones poetes de la Maresma (2021) publicats a l’editorial Voliana.

Seguidament, exposo els 7 llibres que ha publicat.

o   Fraccions (2012) editorial Viena.

o   Joc de llunes (2014) Nova Casa Editorial.

o   Una certa onada (2015) Quorum Llibres.

o   Encara hi ha papallones al jardí (2017) Quorum Llibres.

o   Cabrils, São Paulo, Barcelona. Un amor pendent (2017) editorial Voliana.

o   La lectora accidental (2021) editorial Quaderns de la Font del Cargol.

o   Tornar al bosc (2024) editorial Quaderns de la Font del Cargol.

I parlem de Cabrils, São Paulo, Barcelona. Un amor pendent (2017) que va ser un encàrrec del jutge de Pau de Cabrils i que ella i que ens remarca clarament que ella va escriure una novel·la, que no és una biografia, aquest detall el va remarcar molt.

Seguidament, parlem del punt d’inflexió que crec detectar en el seu estil literari a partir d’Encara hi ha papallones al jardí, on dels 22 relats ja n’hi ha 3 o 4 que tenen un estil més semblant al de les dues últimes novel·les.

Comenta que no ha canviat, però que evidentment amb el pas dels anys ha adquirit una fluïdesa que abans no tenia a l’hora d’escriure. Així i tot, fa molta reescriptura per trobar la paraula adequada i aprofita la reescriptura per esporgar el text, com a lectora li molesta molt els llibres que sobren pàgines. Aquí tots els assistents a la conversa vam estar completament d’acord.

I veure els assistents animats a participar els vam esperonar una mica a fer preguntes i vam tenir una bona conversa fluida i agradable on l’escriptora va comentar-nos diferents secrets d’escriptura.

I vam continuar parlant del món editorial i d’un dels personatges de la novel·la, la Vic, aquesta dona de negocis impecable que ens explica que el llibre és un producte i el lector el consumidor. I aquesta opinió la va manllevar d’una formació que va rebre quan era llibretera.

Parlant del seu procés d’escriptura ens explica que es fa un guió per tenir una idea del que escriurà, però que després tampoc l’acaba de seguir, que com tot a la vida vas improvisant i canviant d’opinió. I ara ens surt el seu estil, aquest estil de prosa trencada en què la van etiquetar una vegada i que és completament el que ens escriu, l’Emília és una escriptora meravellosa, però no li posa fàcil al lector i crec que això és meravellós, deixa que el lector entengui el que vulgui perquè com a la vida cada persona té la seva versió dels fets.

Vaig aprofitar per preguntar-li pel gust a la meteorologia, totes les seves novel·les surt el cel i l’estat d’ànim dels personatges va relacionat amb els canvis meteorològics, aprofito i llegeixo un fragment de la pàgina 24 per contextualitzar.

“Fa un temps pansit, estranyament bell, potser primer plourà i després sortirà el sol, penso, mentre lluito per vèncer la mandra...”

I ens comenta que per tenir idees necessita sortir i relacionar-se, no pot crear tancada a casa. I com que la Bruc, la protagonista de la història de Tornar al bosc és escriptora que en un moment de la novel·la fa una afirmació a la pàgina 85.

“... soc com un vampir, que s’alimenta del que l’envolta.”

No ens ho nega, però tampoc ho afirma, evidentment no es crea del no-res, simplement es reinterpreta la realitat, i aquesta és la gràcia de la ficció, poder identificar-se amb els personatges per sentir-los més reals i propers.

Tornar al bosc és una novel·la interior, on la Bruc, la protagonista, té un grapat de conflictes interns i externs i el temps li va a la contra.

La Bruc, segons l’Emília, és els tres estats de l’aigua, líquida, sòlida i gasosa segons el moment i això ens ho va explicar en preguntar-li pel motiu de la citació del poema d’en Jordi-Pera Cerdà El que m’agrada de l’aigua poema que podem escoltar amb la veu de Teresa Rebull.

També ens parla de la portada, que és un dibuix de la Glòria Badosa, artista argentonina que li va fer expressament el dibuix inspirant-se en el primer capítol de la novel·la.

Per finalitzar la presentació vaig llegir un dels molts fragments meravellosos que podem trobar en aquesta última novel·la Tornar al bosc.

Fotografies de la Biblioteca Can Milans i de l'Àngels Fíguls.

Club de lectura de Vilassar de Mar temporada 2025-26

 Club de lectura de Vilassar de Mar

Aquest club de lectura l’he començat amb l’any, i per això, només tinc les lectures del gener fins al juny.

·      Marie, la roja, Rosa Maria Arquimbau (TNC) → Com a novel·lista m’agrada, com a dramaturga no ho tinc clar, aquest text és bo, però li falta i li sobren fragments. L’amor de Marie és poc creïble, la crítica social és molt ambigua.

A la tertúlia comenten que no els agrada llegir textos teatrals, el retrat de la diversitat de dones, amb les diferències culturals i d’edat, ha agradat. L’amor ho pot tot no ha convençut. No es creuen que en Jacques Dubois pugui canviar tant, no és creïble, a mi també em costa. (Quan vam fer la tertúlia encara no s’havia estrenat la versió d’en Mallol al TNC).

·      Una història és una pedra llançada al riu, Mònica Batet (Angle editorial) → Cada història d’aquesta escriptora és una nova meravella pels sentits, et transporta en un altre món.

A la tertúlia comentem que és una novel·la plena de repeticions i molt llarga, però ens fixem en els inicis de cada “capítol” i amb l’explicació de l’inici i ens sembla hipnotitzar que no és una novel·la sinó un recull de contes amb un fil argumental i uns personatges comuns. Em comprometo a poder-li preguntar aquesta hipòtesi a l’autora.

·      Xacona, Jordi Masó (Males herbes) → Premi llibreter 2024 per Xacona, aquest escriptor també és músic i el text està ple de música que acompanya aquesta bogeria.

A la tertúlia comentem que ens ha cansat, però a la vegada ens ha agradat, hem tingut una relació d’amor odi amb el text, ja que ens atreia i ens divertia, però se’ns ha fet llarga. El que si hem estat d’acord és que s’ha de llegir, com a mínim començar-la i després ja decidim si la deixem o acabem. I el fragment titulat com a u si ens el volem saltar ho podem fer, l’autor ens convida a saltar-nos aquest fragment i després de parlar amb l’autor el dia de Sant Jordi, m’explica que la invitació és real. Durant la lectura no ens ho vam creure i els que havien arribat a aquest fragment ens el vam llegir.

·      Bartleby, l’escrivent, Herman Melville (Proa/edicions de la ela geminada) → Hem tingut diferents traduccions, i hem pogut verificar que una bona traducció és molt important, totes dues ens han agradat, encara que jo he preferit la de la Carme Camacho.

A la tertúlia comentem que en Bartleby és un personatge molt curiós, però encara ho és més l’advocat, el narrador. Ens ha quedat el dubte sobre quin era exactament la intenció d’en Melville per escriure aquest text. La disconformitat a la societat, la resistència pacífica tot deixant de fer coses, fins a deixar de menjar amb el que això suposa, deixar-se morir per la pèrdua de ganes de viure. És un text inquietant i meravellós.

·      La tercera fuga, Victora Szpunberg i Albert Pijuan (TNC) → Un molt bon text, i una molt bona posada en escena. Què el dramaturg i el director siguin la mateixa persona em sembla sensacional, ja que veus, per més que hi hagi canvis, que l’escènica del text es plasma a dalt de l’escenari.

A la tertúlia remarquen que no els agrada llegir teatre, però que aquest text l’han gaudit, hi ha molts personatges i moments en què perds el fil. El més destacat ha estat la capacitat de la dramaturga per convertir una escena dramàtica amb un punt d’humor sense caure en l’absurditat o la mediocritat.

·      El càsting, Antònia Carré-Pons (Club editor) → Aquesta escriptora camaleònica no saps mai que et trobaràs, en aquest cas és una comèdia.

Al grup, en conjunt, no ha acabat d’agradar, encara que els ha estat fàcil de llegir, divertida i entretinguda amb un final sorprenent i meravellós. 

Recomanacions finals:

Hem llegit només aquests sis títols i he recomanat diferents llibres cada mes en funció de com ha anat la sessió, per tal de conèixer més l’autor, el tema, l’estil o el que volíem trobar i no hem trobat, en resum ha anat així:

·      Gener: Quaranta anys perduts per llegir l’Arquimbau novel·lista i comprovar que podia escriure textos bons i descobrir així una nova novel·lista.

·      Febrer: Dos llibres amb històries independents, però unides per un o més fils conductors El camí dels esbarzers de l’Alba Dalmau i Matèria grisa de la Teresa Solana, jo els volia recomanar llegir totes les novel·les de la Batet, crec que també ho vaig fer.

·      Març: Un autor complicat, per descobrir-lo una mica més L’hivern a Corfú és novel·la i sembla que sigui una mica més fàcil, més convencional, dins la bogeria d’en Masó.

·      Abril: Erewhon d’en Samuel Butler, simplement per complaure el desig de llegir aventures.

·      Maig: Estimada Mirta de la Maria Escalas perquè és una gran novel·la. I llegir tota l’obra de la Victoria Szpunberg.

·      Juny: Llegir tota la biografia de l’Antònia Carré-Pons, és molt bona. Els destaco L’aspiradora de Ramon Llull i Rellotges en temps de pluja.