Maig
Un mes de bones lectures, recomano especialment Balada de Holt i Cor dels amants, el Cor dels amants vaig fer trampes, primer vaig veure la posada en escena i després vaig llegir el text, i va ser meravellós. Amb la novel·la d’en Haruf he pogut tornar a visitar Holt, que sempre és un plaer.
· Erewhon,
Samuel Butler (Adesiara) → Anagrama de nowhere (enlloc), és una novel·la
d’aventures, de viatges, de mons meravellosos amb una crítica social
extraordinària i un gran sentit de l’humor. A la pàg. 47 “Les exploracions s’esperen amb
il·lusió i es recorden amb nostàlgia, però no són gens còmodes quan es fan, a
menys que siguin tan fàcils que no mereixin ser anomenades exploracions”.
· La
punyalada, Marià Vayreda (Barcino) → Una història de bandolers, de
venjança, amb un final sorprenent i meravellós, que no m’esperava. Però he de reconèixer
que m’han sobrat pàgines.
· Cor
dels amants, Tiago Rodrigues (Comanegra) → Una delícia de
text, a simple vista senzill, però d’una potència que t’embolcalla i et fa
estimar la vida.
· Balada
de Holt, Kent Haruf (periscopi) → Una meravella. Una nova història
del comtat de Holt, aquest poble inexistent al mapa, però completament real per
qualsevol lector d’en Haruf, ja que amb les seves novel·les hem conegut
diferents personatges d’aquest poblet de menys de cinc mil habitants i alguns
els hem estimat i hem plorat la seva mort.
· Anatomia
d’un suïcidi, Alice Brich (TNC) → No he aconseguit
empatitzar amb cap de les tres protagonistes, la lectura ja no és fàcil i el
tema és punyent, però per algun motiu que desconec no he aconseguit cap emoció.
· L’herència,
Matthew López (Comanegra) → Una història trista, però plena d’amor i compassió,
on he pogut estimar els personatges i odiar-ne d’altres. Una meravella, una
pena no haver pogut anar a veure la posada en escena que va fer el Teatre
Lliure.
· La
nova realitat, Mida Porta (Spècula) → Una fantasia, m’ha
recordat a la pel·lícula Tità, però de manera més precipitada i a escala
global, provocant el caos. Una història entretinguda, encara que el final,
crec, no m’ha acabat d’agradar.
