2024 Totes les lectures

 

Lectures 2024

 

Un any amb molt bones lectures he fet tres classificacions de recomanacions, escriptores que em tenen el cor robat, escriptores que encara no havia llegit i altres lectures recomanables. (l’ordre és alfabètic)

Escriptores que m’agraden: Els Watson de la Jane Austen, El càsting d’Antonia Carré-Pons, Matilde E. de la Maria Escalas, Aures de la Montserrat Morera Escarré, L’imperatiu categòric de la Victoria Szpunberg, Escrit al cos de la Jeanette Winterson i Orlando de Virginia Woolf.

Escriptores revelació d’aquest any: Només terra. Només pluja. Només fang de Montse Albets, La classe de grec de la Hang Kang, Guia màgica d’autodefensa amb galetes i Ortiga i os de la Kingfisher, Aterratge de l’Eva Piquer, Somnium de la Laura Téllez i Casada i callada de l’Emma Zafón.

Altres lectures que recomano: La mort del rei Artús,  Morir-ne disset de Sergi Belbel, Interpretar els senyals d’en Jordi Casals, Balla amb Babel d’en Joan-Lluís Lluís, Guanyaràs una mar llisa i Vinyoli trasbalsa la bellesa com el vi d’en Miquel Martín i Serra, Bambi, Història d’una vida del bosc de Felix Salten i L’Ànima de l’emperador, Brandon Sanderson.

·      Cartes marcades, Maribel Torres (Llibres del Delicte) → Un nou cas de la investigadora Adriana i el seu soci en Pau. Que m’ha agradat molt. En aquesta entrega accepten un cas força complicat i perillós.

·      Aures, Montserrat Morera Escarré (Bromera) → Genial, un llibre de diferents relats amb petites connexions entre ells. Una meravella literària.

·      Autobiografia de la meva mare, Jamaica Kincaid (Les hores) → No m’ha convençut, m’ha agradat, hi ha fragments bons, però m’esperava una altra cosa.

·      L’alegria que passa, Santiago Rusiñol (edicions del roure de can roca) → La idea encara és força actual, i la simbologia és molt potent, però no m’ha fet el pes.

·      El fugitiu que se’n va, Raül Garrigasait (edicions de 1984) → El pròleg és tan bo, que la continuació del text és simplement bona. Quan llegeixo en Garrigasait sóc conscient que només rasco la superfície de tot el que ens explica, en sap massa per mi, però no per això deixaré de llegir-lo. És un saberut que m’agrada.

·      Els Watson, Laura Wade (TNC) → M’esperava una altra cosa, no m’ha semblat tan modern, és un recurs força utilitzat que els protagonistes de la novel·la increpi l’escriptor. A veure com queda la posada en escena. Té pinta de comèdia esbojarrada.

·      Sísif fa no fa, Jordi Oriol (Arola editors) → Estic enamorada d’aquest dramaturg. Aquest text no té tants jocs de paraules, La posada en escena és una bogeria magnífica on tot està mesurat al mil·límetre.      

·      La febre d’or, Narcís Oller (Angle) → L’he trobat més feixuga del que recordava la narrativa de l’Oller. Però ha sigut una molt bona lectura, m’ha agradat força, un xic llarga, però molt bona.

·      Els Watson, Jane Austen (Cal Carré) → Una delícia, com no podia ser una altra cosa. Llegir Jane Austen sempre és un goig pels sentits.

·      Casada i callada, Emma Zafón (Empúries) → Una història terrorífica, explicada d’una manera magnífica, que no pots deixar de llegir.

·      La Font de la pólvora, Llàtzer Garcia (Arola) → Excés de moralina que cansa.

·      Orlando, Virginia Woolf (Proa) → Sempre em fa mandra llegir Virginia Woolf, i d’Orlando aquest passat estiu ha sigut notícia per grups d’idees diferents de les meves i no hi ha res que tinguis més ganes de fer que allò que t’han prohibit. El vaig començar amb audiollibre i l’he acabat amb el format tradicional, és molt bona i força divertida.

·      El càsting, Antònia Carré-Pons (Club editor) → Com sempre aquesta escriptora ens sorprèn, aquest cop amb un text que podria ser perfectament un text teatral. Molt divertit, dues dones madures benestants decideixen fer un càsting per llogar una habitació a una noia jove.

·      Mercè Rodoreda, una biografia, Carme Arnau (edicions62) → Meravellós, feia anys que el tenia per cas i no l’havia llegit per mandra, l’he gaudit molt amb els detalls de la vida de la Rodoreda que desconeixia. M’ha servit per preparar-me la tertúlia literària.

·      L’imperatiu categòric, Victoria Szpunberg (Arola) → Genial, la posada en escena ja em va enamorar, però després vaig poder llegir el text a poc a poc i m’ha semblat meravellós, ple de detallats que m’havien passat per alt, sempre és millor primer llegir el text.

·      1826 dies naturals, Sílvia Navarro Perramon (SalaBeckett) → Genial, ja tinc ganes de veure i llegir la versió definitiva del text. Promet força debat. El text definitiu és "BioLògica".

·      Miquel Strogoff, Jules Verne (El cercle de Viena) → Una història d’aventures on a l’heroi li passa de tot. Llàstima del final, un xic massa ensucrat pel meu gust.

·      Últimas tardes con Teresa, Juan Marsé (Debols!llo) → L’he escoltat amb l’àudio llibre de l’eBiblio, una edició magnífica narrat per en Jordi Boixaderas.

·      S’obre el teló, Damià Bardera (La Segona Perifèria) → Una bogeria surrealista magnífica.

·      Ifigènia a Àulida, Eurípides (Adesiara) → Una tragèdia extraordinària, fins on arriba l’honor o amor a la pàtria?

·      Les bacants, Eurípides (Adesiara) → Molt bèstia, ha sigut dura de pair, però crec que també m’ha agradat.

·      Medea, Eurípides (Irina) → Una història ja coneguda, però que m’ha agradat molt rellegir ara que crec que he fet un bon condensat d’Eurípides.

·      Els “Robayat”, Omar Khayam (Quaderns Crema) → Un molt bon recull de poemes, desconeixia aquest poeta i m’ha agradat.

·      Infàmia/Desclassificats, Pere Riera (Comanegra) → Dos textos molt bons, aquesta submissió a altres éssers humans per aconseguir alguna cosa o sentir-nos acceptats o admirats.

·      Casa Calores-nova versió-, Pere Riera (Sala Beckett) → Un text ple de silencis magnífics. L’autor va comentar que Casa Calores eren records d’infància inventats, i no deixen de ser petits fragments de vida d’una tendresa meravellosa.

·      Els criminals, Ferdinand Bruckner (TNC) → Una crítica de la societat i a les lleis.

·      Els criminals, Jordi Prat i Coll (TNC) → Més del mateix amb petits canvis i algun gran canvi que la fan més accessible a la societat actual, una reescriptura modernitzada del text.

·      Guanyaràs una mar llisa, Miquel Martín i Serra (Periscopi) → Una nova versió de Cabells de Medusa, ja em va agradar fa vint anys.

·     Ifigènia, Albert Arribas (arola) → L’inici m’agrada, és un bon resum de la tragèdia d’Eurípides amb petites modificacions, però encertades, al meu criteri. Però quan arriba la nit, no m’ha convençut.

·      La nit del gall, Jordi Dausà (Columna) → Està bé, és inquietant, però el protagonista és excessivament maldestre, fins al punt de desesperar-me. Com pots encarrilar tantes males decisions seguides? M’ha estressat molt.

·      Amnèsia, Nelson Valente (TNC) → Massa temes sobre la taula que m’han despistat. La posada en escena m’ha encantat, les interpretacions de la Mercè Aránega, la Míriam Iscla i la Victòria Pagès salven el text. Està bé, és senzill, és un retall de vida, que pel meu gust li falta reposar i esporgar, li falta maduresa, sobren floritures.

·      Bambi, Història d’una vida del bosc, Felix Salten (adesiara) → Genial, hi ha fragments tan bonics com, pàg.21 i 22: “— Mira mare, allà vola una flor. — No és cap flor, és una papallona. Segui amb la mirada la voliana, que amb infinita tendresa s’havia desprès d’un bri d’herba i flotava en un vol oscil·lant. Hi havia moltes papallones semblants que volaven sobre el prat, amb pressa aparent i, tanmateix, a poc a poc. Semblava que fossin flors ambulants, flors alegres que no volien quedar quietes sobre la tija i havien sortit a ballar una mica.” He retallat una miqueta per no allargar-me, però el fragment del llibre i tota la novel·la és una delícia.

·      La casa de Bernarda Alba, Federico García Lorca (Espasa) → Extraordinari. Una potència de dones que és una meravella.

·      Métodos revolucionarios para la limpieza de su piscina, Alexandra K (Sala Beckett) → No m’ha convençut, però els altres membres del club han comentat que per anar bé s’ha de fer més d’una lectura. Ho intentarem.

·      Nocturno de Chile, Roberto Bolaño (Penguin-audiollibre) → Genial, boníssim, he fet les paus amb aquest escriptor, com que no n’estava segura que m’agradés he fet  servir el format d’audiollibre de l’eBiblio.

·      Guia màgica d’autodefensa amb galetes, T. Kingfisher (Indomita) → Una lectura agradable, lleugera i entretinguda que et fa passar una bona estona.

·      El carrer de les Camèlies, Mercè Rodoreda (Club editor) → Genial. Una lectura dura i dolça, una meravella pels sentits.

·      Benvolgut Jaume, Enric Herce (Spècula) → Una novel·la que flueix sola, està molt ben escrita, la informació dosificada per tenir-te amb suspens, magnífic. Però quan l'acabes encara no has decidit si el protagonista és l'home amb més mala sort del món o un simple bandarra.

·      La zapatera prodigiosa, Federico García Lorca (Espasa-Calpé) → És tan sonorament agradable de llegir que no pots evitar llegir en veu alta i quedar-te gaudint de la sonoritat, gairebé no he prestat atenció al relat extra ensucrat. Després de llegir La casa de Bernarda Alba, que comparteixen llibret, aquest m’ha semblat un xic mancat de caràcter.

·      Bartleby, l’escrivent, Herman Melville (labutxaca) → Sensacional, una història curiosa, sobretot el personatge Barlteby, encara que el narrador també té una gràcia peculiar. Amb ganes de veure la versió teatralitzada.

·      L’adversari, Emmanuel Carrére (Empúries) → M’ha costat de llegir, saber que està inspirat amb un fet real i la crueltat dels fets hi ha hagut moments de la lectura que he necessitat deixar-lo i parar. La versió teatrañitzada que han fet és molt bona, agafa l’escència de la novel·la eliminant els fragments carregosos. Una gran adaptació amb una meravellosa interpretació.

·      La mort del rei Artús (Cal Carré) → Genial, una delícia, aventures, amor, traïcions... una lectura magnífica.

·      La crònica diamant, Stalker (Raig Verd) → Ha estat una lectura dura de pair, però m’ha agradat força.

·      Llibre de meravelles, Vicent Andrés Estellés (poesia 3i4) → Unes imatges, una sonoritat. Ha estat fantàstica la descoberta d’aquest poeta. Tenir la sensació d’entendre gairebé tot el que m’estan explicant em fa molt feliç.

·      La papallona, Narcís Oller (Biblioteca Selecta) → M’ha agradat. Crec que sempre és una delícia llegir l’Oller, per més previsible que sigui.

·      Història d’una noia de vint braçalets, Rosa Maria Arquimbau (Comanegra) → Molt bona lectura, curta, lleugera, sensacional.

·      Una història immoral, Víctor Alexandre (Proa) → És divertit com descriu els diferents prototips de parella, i l’interessant del text o el que m’ha interessat a mi són les referències musicals i literàries, també n’hi ha de cinematogràfiques que desconec i les he ignorat.

·      L’aranya, Àngel Guimerà (Arola) → Els protagonistes d’aquesta botiga m’han semblat veïns de “L’explosió” de Víctor Català. Amb ganes de veure quina versió en fa el TNC.

·      La isla de la pasión, Laura Rastrepo (Penguin-audiollibre) → entretinguda, res més.

·      Un final, J.P. Sansaloni (Raig Verd) → No m’ha convençut, està bé, però m’esperava més vitalitat, una apocalipsi diferent, l’àcid no només crema, també és llefiscós, m’ha faltat textura.

·      La cuina, Arnold Wesker (edicions62) → Boníssima, hi ha moments de bogeria, però els diàlegs i les rèpliques són sensacionals. Amb ganes de veure la posada en escena i de comentar-la al grup.

·      La gavina, Anton Txèkhov (Arola) → Relectura, em costa. M’agrada, però no és la meva predilecció, crec que aquesta lectura no la proposaré al club.

·      El misantrop, Molière (edicions62) → Divertit, una comèdia que passa sola. Curiositat per saber com ha quedat aquesta nova versió de Sergi Pompermayer.

·      El público, Federico García Lorca (Arola) → Em costa, el surrealisme és molt difícil per mi, aquesta tampoc la faré al club de lectura.

·      Cacophony, Molly Taylor (Sala Beckett) → Una idea principal molt bona, un xic massa de palla per embolcallar la idea, però bona.

·      Hamlet, William Shakespeare (Vicens Vives) → Genial.

·      BioLògica, Sílvia Navarro (Sala Beckett) → M’han canviat el final. M’ha descol·locat, crec que m’agradava més el primer. El text és dinàmic i àgil, agradable de llegir, frases curtes, amb moltes rèpliques i escenes quotidianes.

·      La vigília, Marc Artigau i Queralt (Destino) → He gaudit molt d’aquesta lectura principalment perquè l’he feta acompanyada de l’autor, ell llegia en veu alta i jo l’acompanyava amb el llibre, m’agrada quan el mateix autor fa l’audiollibre. El contingut, la història està bé, però crec que m’agrada més l’Artigau dramaturg o contista més que novel·lista.

·      Ànima, diversos (TNC) → Molt bonica, una història d’aquelles que fa il·lusió llegir, amb el valor afegit de poder llegir música, al final del llibret han afegit la partitura del tema principal i és una meravella, pots anar cantant al mateix temps que llegeixes. Sensacional.

·      Balla amb Babel, Joan-Lluís Lluís (Fragmenta) → Sensacional, un assaig que segurament a la meva llista de ficció no pinta res, però com que desitjo que s’equivoqui i el català no hagi desaparegut el s.XXII doncs aquí està perfecte. El concepte de lingüicides, com aquells que eliminen llengües per tenir-ne només una i fer-ho fàcil, però sempre que sigui la meva la que mantenim, no voldràs que ara aprengui nepalès. Crec que l’afegiré a la meva llista d’insults.

·      Poemes de l’Alquimista, Josep Palau i Fabra (Proa) → M’agraden més els contes. Però hi ha poemes sensacionals. M’ha agradat més del que pensava.

·      Vosaltres, les bruixes, Vilanova Claudín, Jan (TNC) → Un xic massa documental pel meu gust, encara que després d’escoltar la directora de l’escenografia, crec que em pot agradar molt més la posada en escena del que ha fet la lectura, que sense perdre mèrit ha estat molt interessant i educativa, però com a teatre no m’ha acabat de convèncer.

·      Ragazzo, Lali Álvarez Garriga (Comanegra) → La primera lectura no m’ha fet el pes, però a la segona ja m’ha agradat molt, el que criticaria seria el fet d’agafar gent del públic com a figurant en diferents escenes. Particularment quan vaig al teatre vaig d’espectadora i gaudir de l’espectacle. Però és una opinió personal.

·      Escrit al cos, Jeanette Winterson (Periscopi) → Una meravella, una història d’amor sensacional, però no ens enganyem, la Winterson no escriu coses ensucrades, les seves novel·les no són fàcils, però en els seus escrits hi ha bellesa i no pots parar de llegir.

·      Morir-ne disset, Sergi Belbel (Proa) → Molt divertit, un sentit de l’humor extraordinari. Escrit en primera persona, el protagonista ens explica com va alliberant el món d’indesitjables.

·      Matilde E., Maria Escalas (La Campana) → És una novel·la, de format poc convencional, amb els testimonis de diferents personatges anirem coneixent la vida de la protagonista i del seu entorn. La Maria Escalas ha publicat quatre novel·les i totes tenen un format diferent i una veu pròpia i això, als meus ulls, la converteixen en una gran escriptora.

·      Hamlet, William Shakespeare (TNC) → Ara la traducció d’en Joan Sellent, que m’ha semblat més amena que la de l’Oliva, però no hi ha notes de peu de pàgina que m’ajuden en la comprensió del text o de l’espai. En aquesta edició en Sellent ja explica que ha fet una traducció pel públic català contemporani. En resum, l’Oliva encara pensa que ens podem salvar de la ignorància i precarietat que ens envolta i en Sellent ha arribat a la conclusió que no tenim solució.

·      Les torres dels cossos que es desfan, Roger Coch (Spècula) → Un viatge de l’heroi, heroïna en aquest cas, molt entretingut de llegir, el final no m’ha acabat de fer el pes. Esperava una altra cosa, però pensant és el més versemblant.

·      El peix kiwi, Josep Julien (Sala Flyhard) → Un text negre sensacional, saps que el protagonista és un desgraciat i no paren de passar-li coses, unes buscades i d’altres per l’atzar. Un gran text.

·      Uf, va dir ell, Quim Monzó (Quaderns Crema) → Llegir en Monzó em transporta a l’adolescència i m’agrada, no és gaire políticament correcte, però no m’importa, m’agrada, és divertit.

·      L’escanyapobres, Narcís Oller (edicions62) → No m’ha convençut, m’ha costat, algun capítol l’he trobat llarg i repetitiu, però és interessant llegir els clàssics per poder criticar els contemporanis.

·      Interpretar els senyals, Jordi Casals i Merchán → Una bona història molt ben explicada. He gaudit molt llegint-la. Un detectiu de pa sucat amb oli amb un cas per investigar que ja sabem que poc podrà descobrir, però va entrant en una espiral que com a lector no pots deixar de llegir.

·      Només terra. Només pluja. Només fang, Montse Albets (Periscopi) → Genial, una tensió continguda durant tota la lectura. Amb diferents veus molt ben lligades. Una lectura molt plaent.

·      Dune, Frank Herbert (Dune) → Un altre món, un altre planeta, o no? Sense novetats, una profecia, un jove que encaixa en el perfil i apa, tots a seguir-lo. Però m’ha agradat molt llegir-lo.

·      L’art de portar gavardina, Sergi Pàmies (Quaderns Crema) → No el recordava tant melancòlic, però m’ha agradat moltíssim, com de petites anècdotes o fets més o menys rellevants que ha vist o ha viscut els pot convertir en un relat de ficció,

·      L’hospital dels pobres, Tània Juste (Columna) → Sensacional, molt ben explicat, amb detalls amb sensibilitat, ha estat una lectura molt agradable.

·      Negatius, Sílvia Navarro i Perramon (Comanegra) → M’ha agradat molt aquest joc dels protagonistes, com es parlen, fer fàcil la lectura i força visual, encara que crec que no aconsegueixo veure el muntatge teatral.

·      Un turista se suïcida, Sílvia Navarro i Perramon (Bromera) → Genial, els espais, els personatges, les escenes com avancen i reculen, és tot una amalgama de fets perfectament encaixats.

·      Ifigènia en taxi, Sílvia Navarro i Perramon (Beckett) → El que menys m’ha agradat d’aquesta autora, no he acabat d’entrar en aquesta falta d’identitat de la protagonista.

·      Media naranja, Sílvia Navarro i Perramon (Beckett) → M’ha recordat a un documental que em va semblar una bogeria sobre un senyor enamorat del cendrer. És boníssim com juga amb la tolerància per les diversitats, però fins a quin punt, on hi ha la línia vermella? Ha d’haver-hi una línia vermella?

·      Vinyoli trasbalsa la bellesa com el vi, Miquel Martín i Serra (ViBop) → Una delícia pels sentits, quin goig quan llegeixes textos de bellesa extrema explicats de manera senzilla que no pots fer res més que enamorar-te.

·      Ortiga i Os, T. Kingfisher (Indòmita) → Divertit i molt crític. Una bona fantasia, plena de detalls divertits. Una molt bona lectura juvenil i no tan juvenil.

·      Aterratge, Eva Piquer (Club editor) → Una delícia de lectura, quan estàs a punt de plorar amb tots els sentiments a flor de pell, et fa un gir i et refàs perfectament bé. Un gran control de la narrativa.

·      Somnium, Laura Téllez (Voliana) → Pertorbador, inquietant i a la vegada meravellós, abans d’acabar-lo ja dubtava amb un parell o tres de finals possibles i en va ser un que no havia calculat, m’ha semblat genial.

·      País Barroc, Raül Garrigasait (L’Avenç) → Sorprenentment crec que ho he entès tot. Ara dubto si sóc jo que finalment l’entenc o ell que ha decidit posar-ho un xic més fàcil al lector.

·      Victus, Albert Sánchez Piñol (La Campana) → Amb audiollibre, sempre m’havia fet mandra, massa soroll mediàtic, m’havien fet perdre les ganes de llegir-lo tot i tenir-lo a casa. Manté l’estructura bàsica de les seves últimes novel·les i és prou amena, algun capítol l’he llegit físicament, entre d’altres per poder veure les imatges que s’inclouen.

·      L’Ànima de l’emperador, Brandon Sanderson (Duna) → No havia llegit res d’aquest autor, que és súperconegut en el món de la fantasia, no tinc nivell per llegir en anglès. Una història d’amor deliciosa molt fàcil de llegir.

·      La classe de grec, Han Kang (La Magrana) → M’ha agradat molt, no puc determinar si és digne del Premi Nobel de Literatura, només he llegit aquesta novel·la, però té aquest punt crític dels costums, dels perjudicis i les dificultats dels protagonistes i els problemes dels secundaris que m’ha atrapat i m’ha deixat força aclaparada. Buscaré més llibres d’aquesta escriptora.

·      Marie la roja, Rosa Maria Arquimbau (TNC) → M’agrada molt aquesta escriptora, desconeixia la seva part dramàtica i veig que no decep. A veure quina versió ens fan al Nacional.

·      Massa brillant, Oriol Puig Grau (TNC) → No m’ha convençut, la història és curiosa, però no m’ha atrapat, no he trobat el motiu que el lliga a quedar-se perquè no marxa i fi de la història. No ho he trobat versemblant tal com jo interpreto la realitat.

Lectures setembre 2025

  Setembre Un mes en què recomano sobretot Middlemarch de la George Eliot una lectura per fer a poc a poc i sense pressa. Les altres lect...