Gener
Comencem l’any amb molt bones
lectures, recomano especialment La nit de l’esvàstica, Fra Bernat i
altres contes medievals per riure i La dona de Déu.
· La
dona de Déu, Amanda Mikhalopulu (Raig Verd) → El vaig
agafar amb moltes ganes i no era el que pensava, però després de llegir-lo i
pair-lo a poc a poc m’ha semblat extraordinària la reflexió aquesta possible
interacció amb Déu. En resum, una molt bona lectura.
· Xacona, Jordi
Masó (Males herbes) → L’inici és molt bo, vas llegint i és interessant, però
cap a la meitat o així, ja començo a cansar-me de tanta repetició i he de
reconèixer que les últimes 70 pàgines m’han costat de llegir, el llibre em
queia de les mans, però és bo, la idea i les diferents versions, interessant
fer un tastet, no cal acabar-lo.
· Fra
Bernat i altres contes medievals per riure, (Cal Carré) → El
primer conte, el d’en Fra Bernat, és molt bo, amb un toc d’humor extraordinari,
els altres estan bé i rius a cor que vols. Però el primer és sensacional i els
altres queden diluïts.
· L’hivern
del coiot, Ferran Grau (crims.cat) → Llegit principalment amb
audiollibre, m’ha agradat molt més del que pensava, em feia un xic de mandra
pel fet de ser un cas real. L’autor agafa prou distància per explicar el que va
passar amb distància dins la proximitat.
· La nit
de l’esvàstica, Katharine Burdekin (Duna) → Sensacional, un
d’aquests llibres que s’ha de llegir com “1984” o “Un món feliç”. Sempre havia
pensat que a tots els llibres els sobraven pàgines, aquest té la mida justa,
està sintetitzat al màxim.
· Film
& Soda, articles feministes, Rosa Maria Arquimbau
(Comanegra) → Una mica de tot, articles força interessants, d’altres que fa
vergonya pensar que encara són més o menys vigents i d’altres que per sort han
caducat.
· L’enigma
Arquimbau, Julià Guillamon (Comanegra) → M’ha agradat molt llegir la
biografia de l’Arquimbau farcit d’anècdotes i moltes fotografies.
· Oikia,
diversos (Indòmita) → vuit relats meravellosos amb les seves vinyetes que he
gaudit de la novel·la gràfica com feia temps que no feia.
· Marie,
la roja de Rosa Maria Arquimbau, Carles Mallol (TNC) → Una adaptació
del text original de l’Arquimbau que m’ha agaradat molt més del que imaginava,
han suprimit fragments i n’han adaptat d’altres. Crec que han fet una molt bona
feina, a veure com queda la posada en escena.
· Tots
ocells, Wajdi Mouawad (Periscopi) → Sensacional, aquest autor és
una meravella com tensa la corda fins al límit i et fa pensar sobre l’essència
humana. La posada en escena de La perla 29 és una delícia, tens la sensació d’estar
rellegint el text i amb la gràcia que a la paret vas veient el text que reciten
amb l’idioma que haurien d’utilitzar, una meravella. Per saber més d’en Wajdi
Mouawad recomano: https://www.cccb.org/ca/multimedia/videos/wajdi-mouawad-i-oriol-broggi/246019
