Octubre
Aquest mes recomano molt Morir-ne
disset de Sergi Belbel, Matilde E. de la Maria Escalas i Interpretar
els senyals d’en Jordi Casals. Tres delícies. Les altres lectures que he
fet també m’han agradat, ja no tinc temps per llegir textos que no em fan el
pes.
· Morir-ne
disset, Sergi Belbel (Proa) → Molt divertit, un sentit de l’humor
extraordinari. Escrit en primera persona, el protagonista ens explica com va
alliberant el món d’indesitjables.
· Matilde
E.,
Maria Escalas (La Campana) → És una novel·la, de format poc convencional, amb
els testimonis de diferents personatges anirem coneixent la vida de la
protagonista i del seu entorn. La Maria Escalas ha publicat quatre novel·les i
totes tenen un format diferent i una veu pròpia i això, als meus ulls, la
converteixen en una gran escriptora.
· Hamlet, William
Shakespeare (TNC) → Ara la traducció d’en Joan Sellent, que m’ha semblat més
amena que la de l’Oliva, però no hi ha notes de peu de pàgina que m’ajuden en
la comprensió del text o de l’espai. En aquesta edició en Sellent ja explica
que ha fet una traducció pel públic català contemporani. En resum, l’Oliva
encara pensa que ens podem salvar de la ignorància i precarietat que ens
envolta i en Sellent ha arribat a la conclusió que no tenim solució.
· Les
torres dels cossos que es desfan, Roger Coch (Spècula) → Un
viatge de l’heroi, heroïna en aquest cas, molt entretingut de llegir, el final
no m’ha acabat de fer el pes. Esperava una altra cosa, però pensant és el més
versemblant.
· El
peix kiwi, Josep Julien (Sala Flyhard) → Un text negre sensacional,
saps que el protagonista és un desgraciat i no paren de passar-li coses, unes
buscades i d’altres per l’atzar. Un gran text.
· Uf, va
dir ell, Quim Monzó (Quaderns Crema) → Llegir en Monzó em
transporta a l’adolescència i m’agrada, no és gaire políticament correcte, però
no m’importa, m’agrada, és divertit.
· L’escanyapobres,
Narcís Oller (edicions62) → No m’ha convençut, m’ha costat, algun capítol l’he
trobat llarg i repetitiu, però és interessant llegir els clàssics per poder
criticar els contemporanis.
· Interpretar
els senyals, Jordi Casals i Merchán → Una bona història molt
ben explicada. He gaudit molt llegint-la. Un detectiu de pa sucat amb oli amb
un cas per investigar que ja sabem que poc podrà descobrir, però va entrant en
una espiral que com a lector no pots deixar de llegir.
