Lectures octubre 2024

 

Octubre

Aquest mes recomano molt Morir-ne disset de Sergi Belbel, Matilde E. de la Maria Escalas i Interpretar els senyals d’en Jordi Casals. Tres delícies. Les altres lectures que he fet també m’han agradat, ja no tinc temps per llegir textos que no em fan el pes.

·      Morir-ne disset, Sergi Belbel (Proa) → Molt divertit, un sentit de l’humor extraordinari. Escrit en primera persona, el protagonista ens explica com va alliberant el món d’indesitjables.

·      Matilde E., Maria Escalas (La Campana) → És una novel·la, de format poc convencional, amb els testimonis de diferents personatges anirem coneixent la vida de la protagonista i del seu entorn. La Maria Escalas ha publicat quatre novel·les i totes tenen un format diferent i una veu pròpia i això, als meus ulls, la converteixen en una gran escriptora.

·      Hamlet, William Shakespeare (TNC) → Ara la traducció d’en Joan Sellent, que m’ha semblat més amena que la de l’Oliva, però no hi ha notes de peu de pàgina que m’ajuden en la comprensió del text o de l’espai. En aquesta edició en Sellent ja explica que ha fet una traducció pel públic català contemporani. En resum, l’Oliva encara pensa que ens podem salvar de la ignorància i precarietat que ens envolta i en Sellent ha arribat a la conclusió que no tenim solució.

·      Les torres dels cossos que es desfan, Roger Coch (Spècula) → Un viatge de l’heroi, heroïna en aquest cas, molt entretingut de llegir, el final no m’ha acabat de fer el pes. Esperava una altra cosa, però pensant és el més versemblant.

·      El peix kiwi, Josep Julien (Sala Flyhard) → Un text negre sensacional, saps que el protagonista és un desgraciat i no paren de passar-li coses, unes buscades i d’altres per l’atzar. Un gran text.

·      Uf, va dir ell, Quim Monzó (Quaderns Crema) → Llegir en Monzó em transporta a l’adolescència i m’agrada, no és gaire políticament correcte, però no m’importa, m’agrada, és divertit.

·      L’escanyapobres, Narcís Oller (edicions62) → No m’ha convençut, m’ha costat, algun capítol l’he trobat llarg i repetitiu, però és interessant llegir els clàssics per poder criticar els contemporanis.

·      Interpretar els senyals, Jordi Casals i Merchán → Una bona història molt ben explicada. He gaudit molt llegint-la. Un detectiu de pa sucat amb oli amb un cas per investigar que ja sabem que poc podrà descobrir, però va entrant en una espiral que com a lector no pots deixar de llegir.

Lectures setembre 2024

 Setembre

Continuo preparant les lectures pel club de lectura de “llegir el teatre”, però recomano especialment Escrit al cos de la Jeanette Winterson un cant a l’amor des de les tenebres, una meravella i Balla amb Babel un assaig curt i deliciós d’en Joan-Lluís Lluís sobre el lingüicidi.

·      BioLògica, Sílvia Navarro (Sala Beckett) → M’han canviat el final. M’ha descol·locat, crec que m’agradava més el primer. El text és dinàmic i àgil, agradable de llegir, frases curtes, amb moltes rèpliques i escenes quotidianes.

·      La vigília, Marc Artigau i Queralt (Destino) → He gaudit molt d’aquesta lectura principalment perquè l’he feta acompanyada de l’autor, ell llegia en veu alta i jo l’acompanyava amb el llibre, m’agrada quan el mateix autor fa l’audiollibre. El contingut, la història està bé, però crec que m’agrada més l’Artigau dramaturg o contista més que novel·lista.

·      Ànima, diversos (TNC) → Molt bonica, una història d’aquelles que fa il·lusió llegir, amb el valor afegit de poder llegir música, al final del llibret han afegit la partitura del tema principal i és una meravella, pots anar cantant al mateix temps que llegeixes. Sensacional.

·      Balla amb Babel, Joan-Lluís Lluís (Fragmenta) → Sensacional, un assaig que segurament a la meva llista de ficció no pinta res, però com que desitjo que s’equivoqui i el català no hagi desaparegut el s.XXII doncs aquí està perfecte. El concepte de lingüicides, com aquells que eliminen llengües per tenir-ne només una i fer-ho fàcil, però sempre que sigui la meva la que mantenim, no voldràs que ara aprengui nepalès. Crec que l’afegiré a la meva llista d’insults.

·      Poemes de l’Alquimista, Josep Palau i Fabra (Proa) → M’agraden més els contes. Però hi ha poemes sensacionals. M’ha agradat més del que pensava.

·      Vosaltres, les bruixes, Vilanova Claudín, Jan (TNC) → Un xic massa documental pel meu gust, encara que després d’escoltar la directora de l’escenografia, crec que em pot agradar molt més la posada en escena del que ha fet la lectura, que sense perdre mèrit ha estat molt interessant i educativa, però com a teatre no m’ha acabat de convèncer.

·      Ragazzo, Lali Álvarez Garriga (Comanegra) → La primera lectura no m’ha fet el pes, però a la segona ja m’ha agradat molt, el que criticaria seria el fet d’agafar gent del públic com a figurant en diferents escenes. Particularment quan vaig al teatre vaig d’espectadora i gaudir de l’espectacle. Però és una opinió personal.

Escrit al cos, Jeanette Winterson (Periscopi) → Una meravella, una història d’amor sensacional, però no ens enganyem, la Winterson no escriu coses ensucrades, les seves novel·les no són fàcils, però en els seus escrits hi ha bellesa i no pots parar de llegir.