Agost
Aquest mes recomano especialment: L’ombra de les formigues (Voliana) i Les cròniques del déu coix (Proa). Dos llibres que fa anys que no són novetat, però són molt bons i divertits. Et fan passar una molt bona estona.
· El ritme de Harlem, Colson Whitehead (Periscopi) → M’ha decebut, els anteriors publicats per periscopi d’aquest escriptor m’havien agradat moltíssim i en aquest he trobat a faltar el punt de fantasia i superació del protagonista.
· L’ombra de les formigues, Eva Arnal (Voliana) → Un recull de contes magnífics. "Trenta-nou relats que reivindiquen les petites lluites diàries. Perquè, al capdevall, tots estem sols davant la vida i l'únic que ens acompanya és el nostre pròpi batec."
· La
tempesta, W. Shakespeare (VicensVives) → Un Shakespeare diferent de
tots els que he llegit.
· Un dia,
Mercè Rodoreda (Fundació Mercè Rodoreda) → La llavor de Mirall Trencat, detall
que desconeixia quan vaig començar a llegir el text. Amb ganes de rellegir la
novel·la.
· Fins
on arriba la memòria, Pere Anglas (Columna) → Una ambientació magnífica.
Una història real amb petits punts de ficció, ha estat una lectura deliciosa.
· Yerma, Federico
García Lorca (Espasa-Calpe) → Un clàssic de lectura obligatòria. M’ha emocionat
moltíssim. Amb ganes de comentar-la al club de lectura de “Llegir teatre”.
· Les cròniques del déu coix, Joan-Lluís Lluís (Proa) → Genial, l’humor i el sarcasme d’aquest autor és extraordinari. He rigut moltíssim. "...La noció de déu etern, únic i omnipotent era, per a mi, incomprensible.../...El nosre món, la nostra Creació, era una batalla constant que feia tremolar els fonaments de qualsevol designi. Havíem d'aferrar-nos els uns als atres per no caure i en aferrar-nos ens donàvem empentes, ens esgarrinxavem la pell, .../...Mai ningú no sabia del cert què podria passar, si no tornaria el Caos, si els Titans no s'escaparien .../... si Zeus no seria combatut i tombat per un nou pretendent més fort, més sorneguer, més despietat." pàg.54-55
· Enfiladís
en el fum, Francesc Mompó (Voliana) → D’aquesta poesia que crec que
no entenc res, però que enganxa i no pots deixar de llegir. M’ha agradat
moltíssim.
