Abril
Un mes d’abril majoritàriament de
contes, el millor gènere literari. Recomano: Als afores i Eixavuiros
i com a novel·la Demà, i demà, i demà.
· Demà,
i demà, i demà, Gabrielle Zevin (Periscopi) → Boníssim,
d’aquestes històries on sembla que no hi ha res excepcional ni passa res, però
passa tot. Plena de tendresa. Una meravella.
· La
mesura de l’home, Héctor Rivandeneyra Moll (Males Herbes) →
Cinc històries delirants sensacionals. Un sentit de l’humor genial per
reflectir l’estupidesa de la humanitat, m’encanta.
· L’intacte,
David Toses (Spècula) → No he trobat el fil d’esperança que hauria d’haver vist,
excessivament depriment, però, tot i això, no pots parar de llegir. Necessites llegir
el final.
· Als
afores, Montse Milan Moliné (Voliana) → Una meravella. M’ha
encantat aquesta manera de fer històries independents amb un fil conductor.
· Eixavuiros,
Irene Solanich Sanglas (Xandri) → Dotze relats magnífics. El meu preferit el
penúltim. Però tots dotze són molt bons.
· Casa
Calores, Pere Riera (Sala Beckett) → Entretinguda, amb un rerefons
molt crític, m’han agradat sobretot els personatges secundaris. Recorda molt Una
vella, coneguda olor.
· Tots
els contes, Mercè Rodoreda (labutxaca) → No tots els contes m’han
agradat, normal. Però destacaria com a sensacionals els Viatges a uns quants
pobles, m’han semblat molt divertits i m’han recordat els Viatges de Gulliver.
I les novel·les d’aventures és una de les meves debilitats.
· OMNI,
Jaume Valor (Llibres del Delicte) → Una ucronia camuflada de la qual esperava
més protagonisme, he de pensar a llegir més coses d’aquest escriptor, i
esperant la continuació d’OMNI, ja que han quedat molts temes per resoldre.
