Febrer
Aquest
mes he llegit novel·les molt bones. Recomano de manera destacada: Els fils
del mar, Quanta, quanta guerra i Una taca de sang.
· El
temps de les cireres, Montserrat Roig (butxaca62) → La història no
m’ha convençut, però està tan ben explicada que llegir-la és tot un goig.
· Quanta,
quanta guerra, Mercè Rodoreda (Club editor) → Sensacional,
trepidant i plena de vida. La versió teatralitzada de la companyia Farrés Brothers
i Cia és l’essència de la novel·la.
· Una
taca de sang, Rosana Andreu (Llibres del delicte) → Una
novel·la negra excessivament realista, que fa feredat. Boníssima.
· Família
(im)possible, Carol López (Flyhard) → Divertida. Estic
plena de perjudicis.
· Els
fils del mar, Inés Macpherson (Spècula) → Espectacular, un
món de terror extraordinari. On no pots parar de llegir.
· Nassara,
Carole Fréchette (Sala Beckett) → No sembla teatre, no hi ha acció, només personatges
explicant coses. Amb ganes de veure la lectura dramatitzada, a veure si agafa
dinamisme.
· La
pell fina, Carmen Marfà i Yago Alonso (Flyhard) → Un argument molt
similar al d’Animals de companyia de l’Estel Solé, fins on cal dir la
veritat? Què és millor no dir, per més amics que siguem?
· Quinqui
connection, Sebastià Bennasar (Llibres del delicte) → Una novel·la
trepidant en dues èpoques força diferents, sobretot pels periodistes de diaris.
Genial
· Quan
ens haguem torturat prou, Martin Crimp (TNC) → relectura molt
productiva, per poder anar a veure la posada en escena. Quan més la llegeixo i
la recordo més l’entenc, crec.
