Totes les lectures 2022

 

Lectures 2022

 

Aquest any he fet lectures sensacionals, de novel·les meravelloses, també he llegit coses que no m'han agradat gens. 

Faig una menció especial a tots els llibres d’aquestes escriptores que em tenen el cor robat per motius diferents: Maria Escalas i Mar Bosch. 

El top10 de l’any: Junil a les terres dels bàrbars, Joan-Lluís Lluís, Qui va veure el mussol de Horn Creek?, Abel Julien, Vini, Vidi, Vinci, Jordi Mestres Martorell, Galvany i el cavaller verd, El jardí de vidre, Tatiana Tîbuleac, Les claus invisibles, Jaume Valor, Ravals, Montserrat Morera Escarré, Les gratituds, Delphine De Vigan, Enemic meu, Barry B. Longyear, El cel no és per a tothom, Marta Rojals. (per ordre de lectures).

·      El senyor Re sostingut i la senyoreta Mi bemoll, Jules Verne (Diputació de Barcelona) → Esperava un final més sorprenent, un punt més gòtic.

·      Sempre és tard, Maria Josep Escrivà (Proa) → Difícil, però bonic. M’agrada aquesta facilitat ràpida d’ambientar.

·      La casa del dolor, Víctor Sánchez Rodríguez (TNC) → Llegia el text i no m’acabava d’agradar, no empatitzava amb els personatges i el final horrible, d’aquests que penses, per escriure això no calia escriure res.

·      Tàndem, Maria Barbal (Destino) → És una gran escriptora i es nota, la novel·la entra sola, està molt ben escrita. El paisatge és magnífic. Una delícia de lectura.

·      Bruixa de dol, Maria-Mercè Marçal (edicions62) → Genial.

·      Quaranta anys perduts, Rosa Maria Arquimbau (Comanegra) → M’ha agradat molt. M’ha recordat a Feliçment, sóc una dona. Aquestes ganes de llibertat de la protagonista.

·      Trilogia “del lament”, Jordi Oriol (Arola editors) → Genial, vaig tenir la sort de veure la posada en escena de l’últim text de la trilogia La mala dicció, i em va semblar que amb la posada en escena m’havia perdut una gran part del joc lèxic i és exactament així. El joc de paraules és una meravella. Guanyaria molt poder-la seguir amb audiollibre per enganxar bé el ritme. Però genial.

·      Junil a les terres dels bàrbars, Joan-Lluís Lluís (Club editor) → MAGNÍFIC, una meravella, uns personatges que enamoren. Sensacional.

·      L’oració total, Carles Camps Mundó (Proa) → M’ha sorprès en positiu, m’ha agradat moltíssim, li vaig trobant el gust a la poesia.

·      Desig, Josep Maria Benet i Jornet (3i4) → El text molt millor que el muntatge del TNC, ja que aquest està fet pensant que l’espectador és un xic ximple i se li ha de donar la informació perfectament explícita.

·      Tothom hauria de ser feminista, Chimamanda Ngozi Adichie (fanbooks) → denúncia d’una manera molt divertida i amena el patriarcat costumista de la societat.

·      Islàndia, Lluïsa Cunillé (Arola editors) → crec que ja l’havia llegit i no em va deixar cap regust, només recordava petits detalls.

·      Fronteres, diversos (Arola editors) → El text que més m’ha agradat és el primer el d’en Rafael Spregelburd. El d’en Falk Richter és massa cruel, massa realista i ara no tinc ganes de tanta realitat i misèria mundial. El tercer text és de la Cunillé i tampoc m’ha agradat, sembla una anècdota de la família Pujol.

·      Terra de ningú, Harold Pinter (Arola editors) → Aquest ja m’ha fet força patxoca, però no l’he trobat del tot adequat per les senyores del club de lectura.

·      El joc de l’atzar i de l’amor, Pierre de Marivaux → Divertidíssim una comèdia com feia temps que no llegíem al club de llegir teatre, queda seleccionat.

·      Macbeth, William Shakespeare (Vicens Vives) → Relectura necessària. Genial, el poder, el remordiment, la maldat convertida en bogeria. Genial.

·      El pes d’un cos, Victoria Szpunberg (TNC) → M’esperava una altra cosa, Amor mundi m’havia agradat molt. Després d’escoltar l’autora veig el text amb uns altres ulls. Pendent de relectura.

·      Macbett, Eugène Ionesco (TNC) → El món de l’absurd em costa un xic, però m’agrada, és com un repte personal. Una versió del Macbeth que tinc ganes de veure dalt de l’escenari.

·      De sobte pensa en mi, Jordi Dausà i Mascort (Llibres del Delicte) → M’ha agradat moltíssim la veu narrativa. El protagonista un xic fatigós, no t’enamores d’ell, crec que en algun moment m’ha arribat a ser antipàtic.

·      Matar el marit, Li Ang (Males herbes) → Una d’aquestes històries que m’agradarien que fossin simplement ficció, però que per desgràcia és el dia a dia de moltes dones.

·      Mentre durin les espelmes, Josep Rodríguez i Ferre (Voliana) → Una història d’amor, plena de tendresa i bellesa, m’ha agradat molt.

·      Gebre i sol, Robert Frost (Quaderns Crema) → Molt depriment, però boníssim.

·      El llibre de Phoenix, Nnedi Okorafort (Raig verd) → Aquesta autora m’agrada moltíssim, crec que sempre escriu el mateix, amb els mateixos personatges, una dona marginada, potent que és l’escollida pel destí per canviar el món. Genial.

·      Boira, Lluïsa Cunillé (comanegra) → Després d’una xerrada amb l’Albert Arribas, gràcies al club de lectura de fanàtics del teatre que porta la Raquel Picolo, crec que veig la Cunillé amb uns altres ulls.

·      Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury, Quim Monzó (Quaderns Crema) → Hi ha contes magnífics, Redacció és sensacional. N’hi ha de molt surrealistes, però és l’univers Monzó, a mi m’agraden.

·      Distòcia, Pilar Codony (l’altra editorial) → El decorat de la història és una meravella. La història pròpiament també m’ha agradat, el que més els personatges i el seu entorn.

·      El lector, Bernhard Schlink (Estrella Polar) → Sensacional. Ja intueixes el secret, però no tota la història que es va destapant a poc a poc. Extraordinari.

·      Guadalajara, Quim Monzó (Quaderns Crema) → Hi ha contes magnífics, però en aquest recull n’hi ha de molt llargs i m’agraden més els contes curts.

·      Coconut, Kopano Matlwa (Sembra llibres) → La segona part de la novel·la salva el text. Però no m’ha convençut, llàstima que no vaig poder assistir al club de lectura i no he pogut compartir sensacions.

·      Las persones del verbo, Jaime Gil de Biedma (Seix Barral) → Genial.

·      Porcs, Jordi Santasusagna (crims.cat) → Molt entretingut, i molt ben muntats els girs, et mantenen en suspens.

·      Un mosquit petit, Marc Artigau (Arola editors) → Molt impactant. M’hauria agradat comentar-la al club de lectura.

·      Escut i altres contes, diversos (Cossetània) → El relat de la Morera és sensacional, n’hi ha d’altres de bons i algun que no m’ha agradat gens o simplement no he entès.

·      Qui va veure el mussol de Horn Creek?, Abel Julien (Circulo Rojo) → Una meravella, els personatges són magnífics, i m’han vingut moltes ganes de sortir a pardalejar.

·      Bodas de sangre, Federico García Lorca (Austral) → Crec que m’ha agradat molt més haver llegit el text que les dues versions que he vist.

·      L’home que es va perdre, Francesc Trabal (Quaderns Crema) → M’ha agradat moltíssim, sobretot el final. Hi ha un parell de capítols llargs i feixucs, però en conjunt una gran lectura.

·      Aigua dolça, Akwaeke Emezi (Periscopi) → Una història molt dura, d’aquestes que has d’anar llegint i paint a poc a poc. El final el millor de tot, però no m’ha convençut.

·      Vini, Vidi, Vinci, Jordi Mestres Martorell (El cep i la nansa) → Hi ha contes extraordinaris, d’altres que simplement estan molt bé. Genial.

·      El llibre d’Elionor, Antònia Carré-Pons (La Breu) → Aquesta escriptora és boníssima, tots els seus llibres que he llegit són completament diferents i aquests m’ha desconcertat un xic. És un d’aquests llibres que et fa pensar.

·      Vint-i-set poemes, W. H. Auden (Quaderns Crema) → Algun que crec que no he entès, però el conjunt és molt bo.

·      Europa Bull, Jordi Oriol (Arola editors) → Relectura. Els jocs de paraules i els dobles sentits són un atribut d’aquest dramaturg que em sembla sensacional.

·      Sang calenta, Irène Némirovsky (Petits Plaers de Viena) → Una meravella, com no podia ser d’una altra manera.

·      Swimming Pool, Juli Disla (Catalandrama) → M’agradaria veure la posada en escena, és lleugera de diàlegs ràpids.

·      Quo vadis, Sànchez, Francesc Trabal (Quaderns Crema) → M’ha semblat una continuació o una versió de L’home que es va perdre. Magnífic

·      Catàleg general 1952-1981, Joan Ferraté (Quaderns Crema) → Molt “xulo”, m’ha agradat molt i n’hi ha algun de molt divertit.

·      Matrioixques, Marta Carnicero Hernanz (Quaderns Crema) → Sensacional, una meravella literària, estàs agonitzant pel que diu i et meravelles amb l’estil. M’ha recordat molt el document “Encara hi ha algú al bosc” de l’Anna Maria Ricart Codina.

·      Victòria Szpunberg (2004-2018), Victòria Szpunberg (Arola editors) → Un xic empanada cranial llegir tots els textos d’una mateixa escriptora, però a la vegada molt divertit l’exercici, ja que veus moltes similituds amb les descripcions de personatges, de fets. M’ha encantat. Ara ja sóc fan indiscutible d’aquesta dramaturga.

o  Esthetic Paradise → Una gran denúncia a la bellesa de la joventut eterna

o  La màquina de parlar → Sensacional.

o  La banyera → Curiós i divertit. Un text breu, però intens.

o  El meu avi no va anar a Cuba → sí, però no. No m’ha acabat de convèncer.

o  La marca preferida de las hermanas Clausman → Tampoc he acabat de trobar-li el què, és la continuació de “El meu avi...”

o  La memòria d’una Ludisia → Dels tres, el millor.

o  Boys don’t cry → Molt bona història. La idea és sensacional i l’acudit genial.

o  L’onzena plaga → Una crítica a la corrupció.

o  Un lloc segur → Genial, hauria estat perfecte incloure’l al recull de les biblioteques de la diputació de Barcelona.

o  Lucis et umbrae → M’ha agradat, però no m’ha acabat de convèncer.

o  La font de la joventut → De nou sensacional, un text breu, però potent

o  Vis a vis → Molt dur.

o  Balena blava → Una prèvia d’Amor mundi genial.

o  Entre aquí y allá → Magnífic. Una meravella literària.

·      El pes d’un cos, Victòria Szpunberg (TNC) → Aquesta relectura ha estat molt gratificant, també ja he vist la posada en escena i ha sigut molt més amable que la primera lectura.

·      Amor mundi, Victòria Szpunberg (Sala Beckett) → Una relectura on no he descobert res nou, tot era tal com ho recordava. Ha estat un xic decebedora.

·      Les tres germanes, Anton Txékhov (Aymà) → Dens, feixuc, però sensacional. M’agraden els reptes.

·      Elogi de l’ombra, Junichirô Tanizaki (Angle editorial) → És un gran assaig, però jo ja havia descobert aquest gran escriptor en la ficció i m’ha faltat l’espurna de la novel·la. Així i tot, és sensacional.

·      Sis mesos d’hivern, Marta Buchaca (Navona) → No s’acaba mai, com a dramaturga m’agrada, com a novel·lista, no. No l’he acabat.

·      Córrer, Jean Echenoz (Raig Verd) → Molt interessant la vida d’aquest atleta. Llegit amb paper i audiollibre en un viatge llarg amb transport públic d’anada i tornada.

·      Aigües encantades, Joan Puig i Ferrater (edicions62) → EL text està bé, però el pròleg és magnífic.

·      Per què ser feliç quan podries ser normal?, Jeannette Winterson (Periscopi) → Ja em vaig enamorar d’aquesta escriptora quan va venir al CCCB. I aquesta biografia m’ha fet esgarrifar en diferents moments.

·      Romeo i Julieta, William Shakespeare (Vicens Vives) → Les notes de peu de pàgina d’aclariment sobre la ignorància i la joventut de Julieta m’han semblat sensacionals. (traducció d’en Salvador Oliva).

·      Sarah Kane (obres completes), Sarah Kane (Arola editors) → No m’ha agradat, excés de violència.

o  Purificats → No he entès res.

o  Ànsia → Hi havia una errada enorme de traducció i ja no he pogut concentrar-me en el que llegia, que no m’estava agradant gens.

·      Galvany i el cavaller verd, (Cal Carré) → Una meravella.

·      El costat de Guermantes - A la recerca del temps perdut III, Marcel Proust (Proa) → Crec que a poc a poc vaig entrant a l’univers de Proust i m’estic deixant seduir. M’agrada i em fatiga en igualtat de condicions.

·      La trena de la meva àvia, Alina Bronsky (Les Hores) → És molt tendre. Una nova meravella de Bronsky.

·      Al final, les visions, Llàtzer Garcia (LaBeckett) → Duríssim. La posada en escena sensacional. Un molt bon text.

·      El defecte, Magdalena Tulli (Raig Verd) → Uf! Força més dur del que m’esperava, m’ha colpit molt tot i que està en tercera persona, com si no anés amb el narrador, com si fossis una bombolla de sabó o un esperit que pot veure tot el que passa, però sense poder fer res.

·      El dia de l’ós, Joan-Lluís Lluís (LaMagrana) → M’ha agradat moltíssim, hi ha diferents fragments que m’han recordat al poble de “La mort i la primavera” per l’angoixa de l’ambient.

·      Guilleries, Ferran Garcia (Males Herbes) → M’agrada més el com ho diu que el que diu. Unes definicions de l’entorn, dels sentiments meravelloses.

·      Després de la vergonya, Marc Moreno (Llibres del Delicte) → Molt bo. El millor que he llegit d’aquest escriptor.

·      Imatges del meu enterrament, Esther Vila (Gregal) → Divertidíssim i molt tendre. M’ha encantat aquesta nova entrega de les dues amigues.

·      Caryl Churchill, Comanegra

o  Bosc Boig → M’ha agradat, sobretot el segon acte quan tots els actors parlen individualment sobre el mateix fet, però cadascú des del seu punt de vista.

o  Cor blau →

§  Desig del cor és sensacional.

§  Blau tetera els dos últims actes han sigut un xic difícils d’entendre. Però el conjunt m’ha agradat.

o  Prou borratxos per dir t’estimo? → M’ha agradat la distribució i els diàlegs àgils, però el text en si no, m’ha posat de mal humor.

o  Escapada solitària → No he entès res.

·      El carter sempre truca dues vegades, James M. Cain (edicions62) → És una gran història, però l’he trobat un xic antiquada, crec que no està envellint prou bé, però és sensacional.

·      La trena, Laetitia Colombani (Salamandra) → Tres vides, tres històries amb un punt de connexió. Crec haver llegit que hi ha versió teatralitzada aquesta tardor a Barcelona, a veure que tal.

·      El llibre blau de Nebo, Manon Steffan Ros (Persicopi) → M’estava agradant molt i al final he tingut un punt de decepció, però no hi havia massa més finals possibles ni coherents.

·      Mamut, Eva Baltasar (Club editor) → pensava que no m’agradaria, la segona entrega no em va agradar gaire, però aquesta si, no he pogut parar de llegir fins a acabar-lo.

·      El jardí de vidre, Tatiana Tîbuleac (Les hores) → Té un inici dens i complex amb molts peus de pàgina i un grapat de paraulotes, d’aquestes lectures que has d’anar llegint a poc a poc per no perdre cap detall.

·      Travessar la riera, Julià Guillamon (comanegra) → Petit retall de vida. 

·      Hawaii Meteor, Jair Dominguez (Tria Llibres) → Una distopia passada de voltes que hi ha moments que no ser on estic i què estic llegint, però està bé, és entretingut amb molta sang i fetge, força diferent de les meves lectures habituals.

·      L’edat dels vius, Mar Bosch (Univers) → Una distopia plena d’amor amb molta tendresa. M’agrada molt aquesta escriptora, trobo molta bellesa en els seus textos que són crus, però a la vegada plens de sentiments.

·      Animals de companyia, Estel Solé (comanegra) → Unes relacions humanes complexes, on hi ha el límit de l’amistat? El què fem per protegir l’ésser estimat, és realment protecció cap a aquella persona o és alguna coseta més? Sensacional.

·      Ostatges, Nina Bouraoui (Les Hores) → El límit de la dignitat. L’alliberació de les preocupacions. Un text duríssim, com gairebé tots els d’aquesta editorial. Però ple de tendresa. Empatitzes molt amb la protagonista, o com a mínim jo, espero no fer mai un disbarat com el seu en nom de la dignitat.

·      Les claus invisibles, Jaume Valor (Spècula) → Una ucronia deliciosa, un xic llarga, però passa sola, una novel·la plural on no he acabat de decidir-me pel meu personatge preferit, ja que tots són una delícia.

·      Ravals, Montserrat Morera Escarré (Bromera) → Una meravella, m’ha encantat, les descripcions, el conflicte, el pas del temps, de les persones i del paisatge. Genial.

·      Les gratituds, Delphine De Vigan (edicions62) → Magnífica, una novel·la breu sense floritures, directa, per fer-te reflexionar. M’ha encantat.

·      Les nenes mortes no creixen, Beth Escudé Gallés (Arola) → No m’ha fet el pes, no he trobat versemblant la relació del pare amb la filla morta, ni els acudits, res. No he entrat a la història.

·      Zona inundable, Marta Barceló (Jàssera) → Teatre documental, amb ganes de veure la posada en escena al TNC.

·      Moriu-vos, Anna Maria Ricart Codina (TNC) → Millor del que em pensava, pensava que seria un altre poti-poti dels seus i tot i que continua sent un farcit d’idees aquest cop li he vist una certa continuïtat. A veure que tal la posada en escena.

·      Uppgivenhet, Daniel J. Meyer (TNC) → La categoria de migrants, segons raça i religió es fa present a tot el text, el més inquietant és saber que la síndrome d’Uppgivenhet és real.

·      Dents de llet, Lana Bastašić (Periscopi) → Un recull de dotze relats curts esfereïdors, t’horroritzen i t’atrauen. Una meravella literària.

·      Lady Puffin, Gemma Sardà (Comanegra) → Comprat per impuls, em vaig enamorar de la foto de la portada. No m’ha decebut gens, té uns tocs d’humor molt bons.

·      Viatge d’hivern, Elfriede Jelinek (Sala Beckett) → El text és molt dur, la posada en escena un xic més lleugera i fàcil de digerir.

·      Siddharta, Hermann Hesse (labutxaca) → Sensacional. Un viatge de l’heroi gairebé perfecte. El principi no encaixa, ja que és ell qui decideix iniciar el viatge, no té una obligació, però petit detall sense importància.

·      Romeu i Julieta, William Shakespeare (Comanegra) → Una traducció modernitzada i força diferent de la de l’Oliva, m’ha ajudat a tenir una opinió més bona de la posada en escena de la companyia La Brutal.

·      Anar a Saturn i tornar, Marta Barceló (bromera) → Un text duríssim, un cant a la vida, però no m’ha semblat llegir teatre, no he vist acció, he llegit un llarg monòleg amb tres o quatre interrupcions.

·      El cel no és per a tothom, Marta Rojals (Anagrama) → Una novel·la coral, tres germans al llarg de quaranta anys d’història familiar i personal, plena d’amor i tendresa. M’he enamorat, d’aquesta escriptora.

·      Mare, Isabel del Rio (Spècula) → Angoixant, però no pots parar de llegir.

·      Abans que arribi l’alemany, Marta Barceló (Documenta Balear) → Una meravella, i haver pogut veure la posada en escena ha estat genial, en format enllaunat, però genial igualment.https://www.youtube.com/watch?v=QmvaTPUBxsw&list=WL&index=17

·      Enemic meu, Barry B. Longyear (Laertes) → Sensacional. Un cant a l’amor, una meravella.

·      Una família normal, Marta Buchaca (bromera) → No m’ha agradat gens. M’ha semblat que li falta credibilitat. Un fet que genera molta expectativa i després no encaixen els detalls previs. Cap de setmana? Durant el període escolar? O durant les vacances d’estiu? Quan va passar la tragèdia? Error de memòria dels personatges? Tampoc qualla. El text perd la potència per la falta de coherència de la història. Una pena.

·      Estimada Mirta, Maria Escalas (Amsterdam) → És un goig llegir aquesta escriptora. El nexe entre les seves novel·les és que t’enamores dels personatges. Una frase genial que trobem al revers d’aquest llibre “La vida l’entenem mirant enrere, però la vivim mirant endavant.”

·      Drames rurals, Víctor Català (edicions62) → Un conjunt de relats bestials i sensacionals. Una meravella.

·      Sola, Carlota Gurt (Proa) → El recull de contes els vaig trobar meravellosos, la novel·la hi ha una miqueta de tot, el principi és fluixet, la meitat sensacional i el final excessivament abrupte. És interessant de llegir.

·      Vent de Garbí i una mica de por, Maria Aurèlia Capmany (TNC) → Un text amb una miqueta de tot, no tinc clar que hagi envellit prou bé.

·      Quan ens haguem torturat prou, Martin Crimp (TNC) → Un text força complex, també necessita un parell de relectures o més, pel que ens han explicat, és més fàcil d’entendre vist que llegit, ja ho veurem.

·      El perro del Hortelano, Félix Lope de Vega i Carpio (El País) → Dens i feixuc, amb una prosa magnífica. Relectura per anar a veure la posada en escena d’en Paco Mir que vaig trobar divertidíssima i gens encarcarada.

·      Germanes, Imma Monsó (Univers) → La història no m’ha enganxat, m’ha semblat absurda i sense gràcia, una novel·la curta que no s’acabava mai.

·      Hamnnet, Maggie O’Farrell (L’altra editorial) → Massa gent m’havia dit que era molt bona, i em feia mandra. És preciosa.

·      Antígona, Sòfocles (Bernat Metge Essencial) → Llegir els clàssics de la mà dels experts és una meravella. Els clubs de lectura virtuals són sensacionals. Visca els clàssics!