Novembre
Aquest mes he llegit poc, però no
sempre puc fer tot el que voldria. Com a recomanacions imprescindibles dos gèneres
molt diferents, però amb un tema molt universal, l’amor. El cel
no és per a tothom i Enemic meu.
· El cel
no és per a tothom, Marta Rojals (Anagrama) → Una novel·la coral,
tres germans al llarg de quaranta anys d’història familiar i personal, plena
d’amor i tendresa. M’he enamorat, d’aquesta escriptora.
· Mare, Isabel
del Rio (Spècula) → Angoixant, però no pots parar de llegir.
· Abans
que arribi l’alemany, Marta Barceló (Documenta Balear) → Una
meravella, i haver pogut veure la posada en escena ha estat genial, en format
enllaunat, però genial igualment.https://www.youtube.com/watch?v=QmvaTPUBxsw&list=WL&index=17
· Enemic
meu,
Barry B. Longyear (Laertes) → Sensacional. Un cant a l’amor, una meravella.
· Zona
inundable, Marta Barceló (Jàssera) → M’ha decebut la relectura, el
recordava més enèrgic.
· Una
família normal, Marta Buchaca (bromera) → No m’ha agradat gens.
M’ha semblat que li falta credibilitat. Un fet que genera molta expectativa i
després no encaixen els detalls previs. Cap de setmana? Durant el període
escolar? O durant les vacances d’estiu? Quan va passar la tragèdia? Error de
memòria dels personatges? Tampoc qualla. El text perd la potència per la falta
de coherència de la història. Una pena.
