Març
Aquest mes he tingut unes
lectures magnífiques. Destaco Mentre durin les espelmes una història d’amor
un xic ensucrada, però molt tendre. El llibre de Phoenix un altre llibre
de l’Okorafor, bo però més del mateix. Distòcia els personatges i l’espai
són una meravella. El lector desconec si ja és un clàssic, però puc
afirmar que és genial.
· Matar
el marit, Li Ang (Males herbes) → Una d’aquestes històries que
m’agradarien que fossin simplement ficció, però que per desgràcia és el dia a
dia de moltes dones.
· Mentre
durin les espelmes, Josep Rodríguez i Ferre (Voliana) → Una
història d’amor, plena de tendresa i bellesa, m’ha agradat molt.
· Gebre
i sol, Robert Frost (Quaderns Crema) → Molt depriment, però
boníssim.
· El
llibre de Phoenix, Nnedi Okorafort (Raig verd) → Aquesta autora
m’agrada moltíssim, crec que sempre escriu el mateix, amb els mateixos
personatges, una dona marginada, potent que és l’escollida pel destí per
canviar el món. Genial.
· Boira,
Lluïsa Cunillé (comanegra) → Després d’una xerrada amb l’Albert Arribas,
gràcies al club de lectura de fanàtics del teatre que porta la Raquel Picolo,
crec que veig la Cunillé amb uns altres ulls.
· Olivetti,
Moulinex, Chaffoteaux et Maury, Quim Monzó (Quaderns Crema) →
Hi ha contes magnífics, Redacció és sensacional. N’hi ha de molt surrealistes,
però és l’univers Monzó, a mi m’agraden.
· Distòcia,
Pilar Codony (l’altra editorial) → El decorat de la història és una meravella.
La història pròpiament també m’ha agradat, el que més els personatges i el seu
entorn.
