Lectures 2021
Un any força bo, amb lectures extraordinàries.
Podria destacar Mur fantasma, QualityLande, Jo, que no he conegut els homes, Olalla.
I en general els llibres de l’Alba Dalmau, l’Ursula
K. Le Guin, la Nnedi Okorafor, la Raquel Picolo i en Miquel Martín i Serra. (D’aquests
escriptors ho he llegit tot o pràcticament, i són molt bons. Segurament estic
oblidant altres escriptores magnífiques que he llegit aquest any i que ara no
recordo, demano disculpes per la meva mala memòria.)
Gener
· Retrat
de Shunkin, Junichirô Tanizaki (Viena, petits plaers) → El nom de la
col·lecció ja ho diu tot, ha estat un petit plaer. També he de dir que era una
aposta segura, llegir en Tanizaki és una meravella.
· Idaho, Emily
Ruskovich (Les Hores) → El paisatge, l’ambientació i part de la història són
extraordinaris. Però l’argument principal és superior a les meves forces.
· Don
Quijote de la Mancha (2a part), Miguel de Cervantes (RBA) → No és
tan magnífic com la primera part, però continua sent extraordinari.
· Mur
fantasma, Sarah Moss (Angle editorial) → Em va costar entrar a la
història, no havia llegit la contraportada, sóc un xic esbojarrada. Però una
mica abans de la meitat em tenia atrapada amb ganes de verificar el que et va
insinuant d’una manera subtil fins a quin punt i fins on arribarà l’acció. Molt
recomanable.
· Què
farem, què direm?, Pep Coll (Cruïlla) → Una delícia trobar els
Minairons com a protagonistes de la història.
· Florescència, Kopano
Matlwa (sembra llibres) → Ha estat bé, però no he aconseguit empatitzar amb la
protagonista.
· Perímetre, Jair
Domínguez (Catedral) → Una distopia lleugera, la millor part la central “El
presseguer” hi ha uns diàlegs sensacionals.
· L’hèroe, Santiago
Rusiñol (Arola editors) → Una crítica interessant a les guerres, com la guerra
fa sorgir l’instint de la bèstia.
· Encara
hi ha algú al bosc, Anna Maria Ricart Codina (Arola editors) →
L’altra versió de la guerra. Els abusos de soldats cap a la població civil.
· Barcelona,
David Caño i Cargol (Galerada, eixarms) → No m’han convençut. Algun dels poemes
una mica, però en general no m’han agradat.
Febrer
· El
colibrí, Sandro Veronesí (Periscopi) → Una història de la vida, la
vida d’una persona mediocre com qualsevol de nosaltres, explicada amb molta
tendresa. M’ha agradat molt llegir-lo.
· L’estiu
sense homes, Siri Hustvedt (Empúries) → Aquesta escriptora
continua sense fer-me el pes. Les
últimes cinquanta pàgines del llibre les he llegit buscant les parts que
m’interessaven de la història, o sigui, la vida de l’Abigail i
l’assetjament escolar de les noies. Els altres arguments de la novel·la m’han
cansat.
· La
bessona solitària, Elisabet Claveria Capaul (Índex edita) → La
història no m’ha sacsejat com esperava, m’ha deixat força indiferent.
· Pel
cantó de Swann, A la recerca del temps perdut I, Marcel
Proust, (Proa) → Em va costar entrar a la història, però un cop dins em vaig
sentir atrapada.
· L’illa
de les dones del mar, Lisa See (Univers) → Abandonat després
d’acabar el segon capítol. Tinc entès que l’ambientació històrica és una
meravella, però l’argument de ficció de la novel·la m’ha semblat tan previsible
que m’ha fet mandra i l’he deixat.
· La
panerola, Ian McEwan (Anagrama) → No m’ha agradat, amb ganes de
saber que comenten els del club de lectura.
· La nit
de la iguana, Tennessee Williams (Arola editors) → Un gran
text.
Març
· QualityLande, Marc-Uwe Kling (Periscopi) →
Una meravella, una història divertidíssima que fa terror, no estem tan lluny de
tenir aquest futur i aquesta és la part que fa un xic de por, però tractada amb
un punt d’humor que converteix la història en una disbauxa extraordinària. A més
està farcida de referències a altres llibres, per exemple: pàg. 96“«Comprar
coses noves està molt bé. Reparar-les és el pitjor que pots fer».” A Un món
feliç, Aldous Huxley (labutxaca) pàg.50“ ̶ Llançar val més que sargir. Com
més sargits, més empobrits, com més sargits, més...”.
· Ànima de tramuntana, Núria Esponellà
(Columna) → Dues històries en una. Algun moment de les aproximadament
cinc-centes pàgines he tingut la sensació que m’estava explicant coses que ja
sabia (Tinc debilitat per la història antiga, sobretot la cultura ibèrica).
Però l’eix vertebrador de la novel·la és la lluita de supervivència, la lluita
per tirar endavant, i està perfectament aconseguit. És una meravella. Un gran
llibre, un Premi Prudenci Bertrana merescut. Està ple de frases magnífiques,
però al club de lectura una lectora en va remarcar una que crec que és un molt
bon resum de la novel·la. Pàg. 479“«Dones i homes compartim la força dels
ancestres. La història ha passat, generació rere generació, fins a arribar a
mi. Prenc el relleu amb honor i vull viure plenament.»
· La filla de Lilith, Glòria Sabaté
(edicionesB) → Una novel·la històrica amb una ambientació extraordinària. Amb
un paràgraf té la capacitat de transportar-te a la Barcelona del s.XIV. Podríem
definir la història com una novel·la negra on no només necessitem la ciència
per resoldre els crims.
· La plaga blanca, Ada Klein
Fortuny (l’altra editorial) → Una no novel·la que es llegeix com una novel·la,
tranquil·lament. Et parla de diferents escriptors de finals del s. XIX,
principi del s. XX on el nexe d’unió és tenir tuberculosi, però és molt
agradable de llegir.
· Família, Sergi Xirinacs (Arola editors) →
Un text amb un ritme trepidant, on per fer-nos agafar aire té dos moments de
tendresa màxima. Una meravella, amb ganes de veure la posada en escena (el mes
de juny a Tarragona).
· Decameró, diversos (Arola editors) → Deu
textos per reflexionar sobre la pandèmia, n’hi ha d’extraordinaris. La posada
en escena també l’he pogut veure gràcies al TNCDigital, no és el mateix que
anar al teatre, però per sortir del pas no està malament.
· Les tres germanes, Anton P. Txèkhov
(Proa) → Un drama potent, que llegir-lo després de La plaga blanca em fa
veure l’escriptor amb uns altres ulls. La versió que es pot veure al Lliure
digital és una versió modernitzada força ben adaptada. A la pàg. 75 Verxinin
ens diu: “Aquests dies he estat llegint el diari d’un ministre francès, un
diari escrit a la presó. El ministre havia estat condemnat per l’afer de
Panamà. Amb quina alegria, amb quina exaltació parla dels ocells que veu des de
la finestra de la presó. Ell, que ni tan sols s’adonava que hi hagués ocells
quan era ministre. Ara, que torna a estar en llibertat, segur que és com abans:
ja no se n’adona, dels ocells. Igual us passarà a vosaltres: no fareu cap cas
de Moscou, quan hi visqueu. La felicitat no la podem tenir mai. Només la podem
desitjar.”
Abril
· Vals,
Francesc Trabal (Quaderns Crema) → Una lectura molt més senzilla del que
semblava, l’inici de la novel·la és un xic feixuc, però després va agafant
volada. M’ha agradat moltíssim, he de llegir més Trabal.
· Torn de nit, Agustí Vehí (crims.cat) →
Un divertimento, una història plena de petits detallets que la fan
deliciosa.
· Amor i no, Alba Dalmau (Angle
editorial) → GENIAL, una història preciosa on t’enamores de tots els
personatges, els protagonistes i els secundaris.
· Jo,
que no he conegut els homes, Jacqueline Harpman (Periscopi) →
Sensacional. No vull esgarrar el llibre, no diré res, però aquesta fam pel
saber és magnífica.
· Otello,
Arrigio Boito (L’Avenç) → L’he llegit al mateix moment que mirava l’òpera de
Verdi, algun avantatge ha de tenir mirar teatre i òperes al sofà. Un llibret
interessant, ja que és una versió bilingüe i podia llegir el que cantaven els “actors”
en italià o llegir directament la traducció catalana.
· El vel
de la deessa, Glòria Sabaté (Columna) → Una novel·la
històrica molt moderna, m’agrada més la història antiga i aquesta els fets
passen a l’inici del segle XX. L’ambientació és extraordinària, et trasllades
amb molta facilitat a la Barcelona del 1909.
· Amb
l’aigua al coll, Daniel Arbós (Amsterdam) → Boníssim, pàg. 167
“El pitjor de deixar de creure en Déu no és que ja no creguem en res, sinó que
estem disposats a creure en qualsevol cosa.” Una lectura molt recomanable.
· Binti, Nnedi Okorafor (Raig Verd) → Crec
que aquesta autora està a punt d'entrar a la meva llista d'autors preferits.
Primera part d'una trilogia on empatitzes amb la Binti, la protagonista que
forma part d'una minoria. La lluita pels drets humans és molt present en els
textos d'aquesta autora. Com a curiositat l’Okwu en català és masculí i en
la versió castellana és femení.
Maig
· Otel·lo, William
Shakespeare (Vicens Vives) → Sensacional, hi ha un grapat d’autors que haurien
de ser de lectura obligada i aquest és un d’ells.
· El
perquè de tot plegat, Quim Monzó (Quaderns Crema) → Passen els anys
i continuen sent genials, aquest humor sarcàstic és una meravella.
· La
lectora accidental, Emília Illamola Ganduxé (Cossetània - La font
del Cargol) → Una petita delícia. Un estil lleugerament diferent del que ens té
acostumats, però continua fent treballar al lector. Ens va donant la informació
a poc a poc per fer-nos devorar el llibre.
· Sota
la neu, Anna Llopart (biblioteca Beckett) → Un text molt dur,
però explicat amb tendresa i amor. La posada en escena m’ha quedat curta, m’ha
semblat que la faltava la força del text.
· Dies
de tempesta, Sara Bilotti (crims.cat) → Una novel·la molt
fosca, plena de petites pistes per descobrir el gir final que no veus fins al
final o jo no he sabut veure. M’ha agradat, però no és el meu estil, m’ha
deixat mal cos.
· La
felicitat d’un pollastre a l’ast, Marta F. Soldado (l’altra
editorial) → M’ha cansat l’estil narratiu, paràgrafs de dues o tres pàgines,
sense diàlegs. Però la història és força divertida i molt bona.
· L’emperadriu
del paral·lel, Lluïsa Cunillé (Arola editors) → No m’ha
convençut. Molts diàlegs sense conflicte, sense acció.
· Bategant, Alba
Dalmau (Cossetània-Notes de color) → Molt bo, hi ha escenes extremadament
boniques.
· Olalla,
Robert Louis Stevenson (Viena-Petits plaers) → Bestial, una història molt
gòtica.
Juny
· Dinamarca,
Lluïsa Cunillé (núvol) → L’anterior que havia llegit d’aquesta dramaturga no
m’havia agradat gaire, aquesta sí. Hi ha un argument, un conflicte, un diàleg
amb coherència i un únic espai. Al club de lectura vam tenir de convidada la
Blanca Valletbó, que ens va fer una magnífica comparació de Dinamarca amb
Hamlet.
· El
combat del segle, Denis Duncan (Sala Beckett) → Molt bona, i
una posada en escena magnífica, que he pogut veure gràcies a la reprogramació.
· El nom
del món és Bosc, Ursula K. Le Guin (Raig Verd) → Extraordinària,
una meravella, que es va escriure fa cinquanta anys i és completament actual.
· Vint-i-dos
contes, Mercè Rodoreda (edicions62) → Un recull de contes molt
angoixant, una sort haver-los pogut llegir de manera acompanyada amb el club de
lectura, ja que així he pogut observar detalls que m’havien passat per alt.
· Binti:
casa,
Nnedi Okorafor (Raig Verd) → Fa prop més d’un
any que vaig descobrir aquesta escriptora, i em sembla magnífica. En aquest
relat, força juvenil, la protagonista té una lluita interna entre la tradició i
el progrés, voler sortir de l’ou però sense decebre els éssers estimats.
· Les
metamorfosis I, Ovidi (Bernat Metge Essencial) → Força més
difícil del que imaginava.
Juliol
· Pedra
de tartera, Maria Barbal (La Magrana) → Una meravella.
· Pedro
Páramo, Juan Rulfo (rm) → Un xic difícil, però una gran lectura
per llegir a poc a poc gaudint dels mots i del misteri. La versió d’en Pau
Miró, (teatre Romea) molt encertada, però reconec que vaig fer petites
capcinades.
· Metamorfosis, Ovidi
(Bernat Metge) → Un xic més fàcil que la primera part i un epíleg sensacional.
· Amb
remor del vent, Núria Queraltó Villar (Voliana) → Els inicis
de capítol són molt bons, la part interna del capítol, els haikus, no els he
gaudit com esperava.
· El
vincle més fort, Kent Haruf (Periscopi) → No és Capvespre,
però és molt bo. Aquesta manera de narrar la quotidianitat del dia m’agrada
molt.
· Galatea,
Josep Maria de Sagarra (Arola editors) → Molt bona. I la representació del TNC
aquest cop m’ha agradat força, no he entès els vídeos per canviar d’acte, però
molt millor que altres versions d’aquesta temporada.
· Proses
reposades, Miquel Martín i Serra (Diputació de Girona, col·lecció
Josep Pla) → Una lectura pausada i tranquil·la, per gaudir de les paraules i
del text.
· Una
vella, coneguda olor, Josep Maria Benet i Jornet (Tres i Quatre) →
Un gran retrat de l’època, la diferència entre noia i noi el més representatiu
del text.
· Revolta
de bruixes, Josep Maria Benet i Jornet (Tres i Quatre) → M’ha agradat
molt l’argument de la revolta, però m’ha costat llegir les escenes on hi ha
tres diàlegs entrellaçats.
Agost
· El
vigilant en el camp de sègol, J.D. Salinger (Empúries) →
Un clàssic, encara que reconec que no ha acabat d’agradar-me, m’esperava una
altra cosa.
· Benzina, Quim
Monzó (Quaderns Crema) → Extraordinari i amb en Julià Guillamon fent de guia
perquè no ens deixem cap detall, tot un luxe.
· Estàndards, Alba
Dalmau (Angle editorial) → Hi ha històries molt bones, de bones i de puf, però
en resum m’ha agradat.
· Heisenberg, Simon
Stephens (Sala Beckett) → Bon text i molt bona posada en escena.
· Ehrengrad, Isak
Dinesen (Viena) → Com la col·lecció, un petit plaer, com a influència, haver
llegit el mes passat les metamorfosis d’Ovidi i haver tingut la sort de
participar del club de lectura on ens van explicar diferents mites i les seves
repercussions en èpoques posteriors no he pogut deixar de veure una Diana en
Ehrengrad, per més evidència hi ha un moment que apareix un cérvol.
· A
l’ombra de les noies en flor, Marcel Proust (Proa) →
M’agrada molt, però em costa moltíssim a les poques pàgines ja estic saturada,
imagino que paràgrafs de dues pàgines no ajuden a fer una lectura fluida.
· El
jardí / Els subornats, Lluïsa Cunillé (Sala Beckett) → Veig el
conflicte, però no la resolució, no em convenç aquesta autora.
· El
carreter, Selma Lagerlöf (adesiara) → Extraordinari, un Premi Nobel
de Literatura. Una història molt moralista, però la idea m’ha encantat. Pàg. 30
“... la vella carraca és cada cop més a prop. El fustam xerrica, l’arnès
carrisqueja, les rodes sense greixar grinyolen sense parar, i la simfonia de
ganyols hi ha sona tan decrèpita...” Una autora que desconeixia fins que vaig
apuntar-me a una sessió virtual de la biblioteca de Girona.
· Aquí
mano jo, Maribel Torres (Llibres del Delicte) → Una molt bona
continuació de les aventures de l’Adriana, la que ve del mar.
· Olors,
Josep Maria Benet i Jordnet (Proa) → Una gran tercera part de la trilogia
d’olors. M’ha agradat molt.
· L’habitació
del nen, Josep Maria Benet i Jornet (edicions62) → Massa angoixant
no podria veure la posada en escena.
· Cúbit,
Josep Maria Miró (arola) → Entretinguda i curiosa. M’agradaria veure la posada
en escena.
· I si
ens enfonsem?, Irene Tarrés i Canimas (Galerada-eixams) →
Una poesia entenedora. M’ha agradat molt.
Setembre
· Civilitzacions, Laurent
Binet (edicions de 1984) → Una ucronia força divertida, m’han sobrat pàgines,
algun passatge un xic carregós, però en conjunt molt bona.
· Nits
d’estiu, diversos (Univers) → Entretingut. Dos relats no m’han
agradat gens. Diferents records d’una nit d’estiu.
· Els
ocells, Aristòfanes (Institut del Teatre) → Una petita meravella,
cada cop m’agrada més aquest dramaturg.
· Una
altra vida, encara, Theodor Kallifatides (Galàxia Gutenberg) →
Una reflexió molt personal de la vida a Europa. M’ha agradat força.
· Paraula
de Nargó, Ramon Minoves (Voliana) → Sensacional, aquesta poesia
bonica de forma i amb sentit, que té continuïtat, com una novel·la. M’ha
agradat molt.
· La
Víctor C, Anna Maria Ricart Codina (TNC) → No m’ha agradat, llegia
i anava recordant articles, entrevistes o directament els mateixos contes de
Víctor Català. Com assaig o articles periodístic està bé, com a obra de teatre
no m’ha agradat gens, no hi ha conflicte, no hi ha acció... A veure que tal la
posada en escena.
· Benvinguts
a Amèrica, Linda Boström Knausgard (Les Hores) → Molt dur, m’ha
agradat, però esperava una miqueta més, m’ha faltat una mica més de final.
· Un
tramvia anomenat desig, Tennessee Williams (Adesiara) → Un excés
de violència que em desespera, ja estàs veient que pinta malament i evidentment
no va pel bon camí.
· L’any que
ve,
Francesc Trabal (Quaderns Crema) → Crec que no he entès el significat de més de
la meitat dels dibuixos.
· Vimbodí
vs. Praga, Cristina Clemente (Arola editors) → Molt quotidiana, però
molt tendra. M’ha agradat força encara que manipuli a l’espectador amb la
moralina de la bona persona.
Octubre
· Robinson
Crusoe, Daniel Defoe (Bernat Metge) → Una meravella. Políticament
incorrecte, però sensacional. Quan ensenya a parlar l’anglès a Divendres ell es
presenta com: jo amo, no com el senyor Crusoe o Robinson ell és l’amo, i com
aquesta mil més.
· Assedegats
/ Un obús al cor, Wajdi Mouawad (comanegra) → El 2017 vaig
poder anar a veure Un obús al cor de La Perla29 ara he pogut llegir el text, és
sensacional. Assedegats m’ha semblat molt més difícil de pair, però també és
molt bo. Amb ganes de si la reposen o surt de gira, per culpa la pandèmia no
vaig poder sortir de la comarca i anar a Barcelona per anar al teatre, si per
anar a treballar. Merda de vida.
· Solaris, Stanislaw
Lem (Pleniluni) → Molt dur, segurament per la meva manera de llegir i
empatitzar amb el protagonista fins al punt de provocar-me i preguntar-me. Qui
vindria a visitar-me? He llegit la traducció al català, actualment
descatalogada (Solaris – Telegraph), amb un bon gruix d’errades,
però que m’ha permès llegir en català un dels títols mítics de la
ciència-ficció, adjunto la pàgina del llibre en català.
· Nosaltres
(A nosotras nos da igual), Helena Tornero (TNC) → El text està bé,
però la posada en escena és realment bona, plena d’energia i interpretada per
molt bons actors.
· Llibre
de cavalleries, Joan Perucho (elObservador) → Una novel·la
difícil d’entendre, sort que ha sigut de club de lectura i en Julià Guillamon
ens ha anat guiant per no perdre el fil de la història.
· Cavalcarem
tota la nit, Carlota Gurt (Proa) → Premi Mercè Rodoreda
2019, no he llegit els finalistes, però en aquest recull hi ha contes molt bons.
· Estructures
profundes, Jair Domínguez (Columna) → Bomíssim, està ple de petites
frases meravelloses o de simple denúncia com per exemple, pàg 35 “... Mentre
tingui droga d’algun tipus –heroïna, cervesa, futbol–, un tio sense estudis
deixa de tenir inquietuds i consciència social.”
· Descripció
d’un paisatge, Josep M. Benet i Jornet (La Beckett) → Una ciutat
mediterrània imaginària amb unes germanes que retornen de l’exili, així comença
el text teatral i la posada en escena, on el text m’ha agradat molt més que la
representació, però crec que la culpa és meva per anar al teatre el divendres
al vespre.
Novembre
· Antígona,
Salvador Espriu (laButxaca) → M’imaginava una altra cosa, però després
d’escoltar l’Albert Arribas he quedat meravellada.
· Guia
Galàctica per a autoestopistes, Douglas Adams (Laertes) → Un
divertimento, però amb un rerefons crític magnífic. Genial.
· La
campana de vidre, Sylvia Plath (Periscopi) → Una angoixa, un
patir, una meravella.
Desembre
· Tres
Nadals, Quim Monzó (Quaderns Crema) → Tres contes lleugers per
anar agafant ganes de Nadal.
· Karaoke
Elusia, Oriol Puig (Sala Beckett) → Assetjament escolar, falta
d’empatia o de voler solucionar els problemes, magnífic. Hi ha més anècdota que
fet, però no li trec gens de mèrit ni al text ni a la posada en escena.
· Binti;
la mascarada nocturna, Nnedi Okorafor (Raig Verd) → Final de la
trilogia. Genial, aquest punt de ciència-ficció carregat de crítica social.
M’encanta.
· Tirant
lo Blanc, Joanot Martorell (Proa) → Em feia molta mandra llegir el
text amb el català actual, ni tan sols en valencià, però em vaig apuntar al
club de lectura que el coordinava el mateix Màrius Serra i amb un xic de mandra
vaig anar devorant les pàgines i estar més que contenta de poder haver gaudit
sense entrebancs lingüístics d’una de les millors obres de la literatura
universal. (Si Tirant hagués estat escrita en anglès medieval no hauria tingut
reticència en llegir-lo en català modern, així doncs, per què era reticent?
Encara em faig aquesta pregunta).
· La
ciutat cansada, Maria Cabrera (Proa) → N’hi ha de molt bons,
d’altres que crec que no he entès res, però en conjunt m’ha agradat força, la
musicalitat i la potència de les paraules.
· La veu
i el poder de les dones, Mary Beard (Arcàdia) → Són dues
conferències, no és novel·la, però m’ha agradat molt. I com que parla de
diferents novel·les que he llegit m’ha sigut molt revelador.
· Art
brut,
Raquel Picolo (Voliana) → Dues novel·les en una, dues visions de fets similars.
Boníssima.
· Tot el
que em cal ja ho duc a dins, Rupi Kaur (Empúries) → Molt més punyent
que l’anterior. Però continua sent molt bona, per reflexionar una miqueta.