Lectures 2020 Octubre
Octubre
Un octubre amb poc temps per llegir, he tingut vacances,
la pandèmia estava més o menys controlada i hem aprofitat per donar voltes per
Catalunya i anar al teatre.
1. El
club de la bona estrella, Amy Tan (edicions62) → Una relectura
molt gratificant. M’ha agradat molt més que la primera vegada que la vaig
llegir.
2. Per
la carretera, Sylvain Prudhomme (Les Hores) → Una lectura
interessant i dura. Però és el més normal en aquesta editorial. Impactant, m’ha
agradat molt.
3. El
pes de la neu, Christian Guay-Poliquin (Periscopi) → M’agraden
les distòpies, les catastrofes naturals i aquest llibre té una mica de tot. Una
parada elèctrica i un aïllament per culpa de la neu. L’ambientació és el millor
de la novel·la.
4. Equus, Peter
Shaffer (arola editors) → La posada en escena a l’escenari Brossa va ser
magnífica, no vaig poder evitar caure en la temptació i comprar el llibret. Un
text escandalos, però sensacional.
5. El
càstig, Guillem Sala (l’altra editorial) → Quan vaig acabar el
llibre vaig pensar que no m’havia agradat gens. No només per escriure en català
i castellà sense cap diferencia, ni cursiva ni res, com si tot fos correcte.
Per desgràcia normalment xerrem així, sobretot si parlem amb una persona que
ens contesta en castellà. L’argument és interessant, però no em convenç.
6. L’endemà
de la teràpia, Ramon Mas (edicions de 1984) → L’estructura
és curiosa i enganxa, el text és demolidor i surrealista, no podia ser d’una
altra manera (Ramon Mas un dels fundadors de l’editorial Males Herbes). Està
bé, és entretingut.
7. El
mètode Grönholm, Jordi Galceran (labutxaca) → Aquest
novembre havien de reposar l’obra de teatre al Poliorama, i per refrescar la
memòria he llegit el text original. Un gran text.
8. La
néta del senyor Linh, Philippe Claudel (La Magrana) → Magnífic. Una novel·la curta. Les paraules
justes. No sobra res ni falta res.
