Lesctures 2020 Novembre

 

Novembre

Una meravella de mes, he descobert escriptores que no coneixia i que m’han fascinat.


 

1.  Retorn al sol, J.M. Francès (Voliana) → Un clàssic de la ciència-ficció interessant, d’aquells que no et deixen indiferent. No m’han agradat les il·lustracions, però és un detall inapreciable.

2.  Disset pianos, Ramon Solsona (Proa) → Està bé, però les històries que explica aquest escriptor mai m’atrauen com per perdre el son.

3.  El blues de Beale Street, James Baldwin (edicions de 1984) → Increïble. Una gran història. Segons van comentar al club de lectura amb final obert, pensant molt potser si, per mi el final està molt ben trobat.

4.  Les cartes, vuits i nous, Víctor Català (Arola) → Una meravella teatral, plena de segones intencions. M’agradaria veure la posada en escena, tot i que vaig poder escoltar una versió de ràdio teatre i he matat el cuquet. Adjunto enllaç https://www.ivoox.com/radioteatre-les-cartes-30-09-2017-audios-mp3_rf_25317460_1.html

5.  La dama de les camèlies, Alexandre Dumas (Adesiara) → Sensacional, entre La traviata de Verdi i la novel·la d’en Dumas (fill) no puc decidir-me.

6.  Pluto, Aristòfanes (-) →  El dramaturg grec satíric que he llegit. És sensacional veure l’abús de poder desmesurat a la idealitzada Grècia. Interessant veure la versió teatralitzada que podem trobar de manera gratuïta a la web del “Teatroteca” http://teatroteca.teatro.es/opac/?locale=es#indice

7.  La llei del menor, Ian McEwan (Anagrama) → Aquest escriptor m’agrada molt, no és el millor llibre que he llegit d’ell, però tampoc el pitjor. Està bé, és entretingut i et fa pensar força, que això sempre és interessant en un llibre.

8.  El sol i les seves flors, Rupi Kaur (Empúries) → Poesia? Teòricament sí. Al meu punt de vista prosa poètica, un text amb una força que et sacseja de mala manera, amb uns dibuixos sensacionals fets per la mateixa autora.

9.   Bon dia, tristesa, Françoise Sagan (Petits plaers de Viena) → La col·lecció ho diu tot. Ha estat un plaer llegir aquesta autora, una delícia.

Lectures 2020 Octubre

 Lectures 2020 Octubre




Octubre

Un octubre amb poc temps per llegir, he tingut vacances, la pandèmia estava més o menys controlada i hem aprofitat per donar voltes per Catalunya i anar al teatre.


1.  El club de la bona estrella, Amy Tan (edicions62) → Una relectura molt gratificant. M’ha agradat molt més que la primera vegada que la vaig llegir.

2.  Per la carretera, Sylvain Prudhomme (Les Hores) → Una lectura interessant i dura. Però és el més normal en aquesta editorial. Impactant, m’ha agradat molt.

3.  El pes de la neu, Christian Guay-Poliquin (Periscopi) → M’agraden les distòpies, les catastrofes naturals i aquest llibre té una mica de tot. Una parada elèctrica i un aïllament per culpa de la neu. L’ambientació és el millor de la novel·la.

4.  Equus, Peter Shaffer (arola editors) → La posada en escena a l’escenari Brossa va ser magnífica, no vaig poder evitar caure en la temptació i comprar el llibret. Un text escandalos, però sensacional.

5.  El càstig, Guillem Sala (l’altra editorial) → Quan vaig acabar el llibre vaig pensar que no m’havia agradat gens. No només per escriure en català i castellà sense cap diferencia, ni cursiva ni res, com si tot fos correcte. Per desgràcia normalment xerrem així, sobretot si parlem amb una persona que ens contesta en castellà. L’argument és interessant, però no em convenç.

6.  L’endemà de la teràpia, Ramon Mas (edicions de 1984) → L’estructura és curiosa i enganxa, el text és demolidor i surrealista, no podia ser d’una altra manera (Ramon Mas un dels fundadors de l’editorial Males Herbes). Està bé, és entretingut.

7.  El mètode Grönholm, Jordi Galceran (labutxaca) → Aquest novembre havien de reposar l’obra de teatre al Poliorama, i per refrescar la memòria he llegit el text original. Un gran text.

8.  La néta del senyor Linh, Philippe Claudel (La Magrana) →  Magnífic. Una novel·la curta. Les paraules justes. No sobra res ni falta res.

Lectures setembre 2025

  Setembre Un mes en què recomano sobretot Middlemarch de la George Eliot una lectura per fer a poc a poc i sense pressa. Les altres lect...