Lectures de Juliol 2020
Un gran mes de juliol, he llegit força, no tot el que
volia, em falta temps. Però estic contenta. En general les lectures d’aquest mes
han estat magnífiques.
1. La
drecera, Miquel Martín i Serra (Periscopi) → SENSACIONAL. Una meravella. Un d’aquests llibres que sembla que no passi res però que en
realitat passa tot. Extraordinari.
2. La
dona efervescent, Mar Bosch Olivares (Univers) → Divertidíssim.
Univers Mar Bosch Olivares.
3. Boulder,
Eva Baltasar (club editor) → No m’ha acabat de fer el pes.
4. El
gos dels Baskerville, Arthur Conan Doyle (edicions62) → Una
història de misteri i intriga, pausada, tranquil·la com marquen els canons de
principis del s. XX però molt interessant de llegir, sobretot per les opinions
del club de lectura que enriqueixen d’una manera extraordinària la lectura.
5. Bèstia, Irene
Solà (Galerada) → Poesia, n’hi ha de magnífica i d’altres que no ho he acabat
de veure clar, però volia començar a llegir aquesta autora pel principi.
6. Seda,
Alessandro Baricco (La Magrana)→ Magnífica. Una història d’amor sensacional.
7. Els
dics,
Irene Solà (l’altra editorial) → Una història on m’ha agradat tant el que es
diu com el com es diu. El goig de llegir.
8. La
Benvinguda, Marc Guevara Vilardell (Biblioteca Beckett) → Text
teatral. Solucionar les injustícies de la humanitat no és una tasca fàcil, si
per buscar una solució incompleixes la llei, el tema es complica. La benvinguda
ens mostra que estem carregats de perjudicis i com el desconegut ens fa por. M’agradaria
poder veure la posada en escena.
9. Dins
el cor de Chopin, Mònica Batet (Empúries) → Recull de relats.
N’hi ha algun de magnífic, la majoria són bons i algun que no he acabat
d’entendre o trobar-li el que.
10.Textos per no dir res,
diversos (Biblioteca Beckett) → Un homenatge a Samuel Beckett que m’ha ajudat a
entendre l’obra de teatre de “Tot esperant Godot”.
11.La veïna,
Isabel-Clara Simó (edicions62) → No recordava haver llegit aquesta novel·la i
ha estat una gran lectura. Em vaig enamorar d’Isabel-Clara Simó llegint La
Salvatge als disset anys, i excepte alguna novel·la que no m’ha convençut
la majoria són molt bones.
