Març
Un mes de lectures punyents, complexes que em permeten reflexionar sobre la meva vida. Recomano especialment La gran família de l’Antònia Carré-Pons, Papallones negres de la Priscilla Morris i Creure en els animals salvatges de la Nastassja Martin.
· Papallones
negres, Priscilla Morris (Periscopi) → Molt dur, però molt bonic.
És un paisatge de setge, de guerra, però, així i tot, no és en blanc-i-negra,
està pler de color i delicadesa.
· Creure
en els animals salvatges, Nastassja Martin (Raig Verd) → Difícil,
potent. D’aquests llibres que has de llegir a poc a poc, pensant que diu molt
més del que acabes de llegir. Un cant a la llibertat i a la superació. La
història és una experiència personal de l’escriptora.
· La
gran família, Antònia Carré-Pons (Club editor) → Una
meravella, si amb l’anterior llibre d’aquesta escriptora vaig riure a cor que
vols, en aquest he plorat. Però l’important és que l’escriptora canvia de
registre segons què ens explica, tots els seus llibres són diferents i a la
vegada sensacionals.
· La
biblioteca fantasma, Jordi Masó Rahola (Males Herbes) → Hi ha
històries que sí, i d’altres que no. M’està costant de decidir si m’agrada o no
aquest autor, comença bé, però sembla que no sap acabar o jo em canso del que
m’està explicant. Amb Xacona també em va passar, m’agradava fins que vaig
arribar a la conclusió que no calia continuar.
· La
força d’un destí, Martí Gironell (Columna) → Reconec que
llegir, el que entenem per llegir de manera estricta amb aquest llibre ho he
fet poc, aquest escriptor trobo que no arriba al fons de la qüestió i no m’agrada,
però escoltar-lo amb l’àudio llibre és tot un goig, posa tot aquella energia
que al paper no veig. A l’eBiblio hi ha la versió d’àudio llibre narrat per l’autor.
· Electra, Sòfocles
(comanegra) → Que lluny queda la venjança d’Electra? O no? La traducció d’en
Feliu Formosa han fet molt fàcil la lectura, que tot i ser un mite conegut
gaudeixes llegint sense encallar-te.
· Les
tres morts de K, Bernardo Kucinski (Raig Verd) → Una ficció
massa real. El que més m’ha agradat és la reflexió final sobre els noms dels
carrers. La història en si, fa mal, és cruel i he hagut de llegir-lo a poc a
poc i fent pauses per no entrar amb colera amb el món.
· L’hivern a Corfú, Jordi Masó Rahola (Males Herbes) → Una novel·la d’aquest escriptor que reconec que m’està costant, encara que aquesta novel·la crec que té la mida justa, no he tingut temps d’avorrir el text com si, m’ha passat amb les dues anteriors que he llegit Xacona i La biblioteca fantasma. Crec que tinc una relació amor-odi, em sembla increïble el que fa i com ho fa, però a la vegada em cansa.
· Tothom
et recordarà, Andreu Martín (Crims.cat) → Una novel·la on
el protagonista és un policia, però no és una novel·la policial, és més aviat
una bogeria de fets.
