Gener
2026
Un mes de lectures molt bones. Recomano El viatge meravellós d’en Nils Holgersson per Suècia de Selma Lagerlöf i El castell ambulant de Diana Wynne Jones, he viatjat molt sense sortir de casa. Són unes lectures molt entretingudes. I com a història més seriosa Pollastre amb prunes de Marjane Satrapi.
· El
viatge meravellós d’en Nils Holgersson per Suècia, Selma
Lagerlöf (Adesiara) → Una novel·la d’aventures, de creixement del protagonista,
un viatge de l’heroi amb un gran respecte cap a la naturalesa.
· Història
d’un piano, Ramon Gener (Columna/Grup62àudio) → He de reconèixer que
m’ha agradat molt més del que pensava. L’he acabat de llegir en paper. Molt
entretingut, amb punt de fantasia i molts fets històrics, però sense saturar.
· Les
dues ales d’un ocell, Dolors Udina, Mireille Gansel, Antoni Clapés
(Raig Verd) → Una conversa entre tres traductors sobre l’art de traduir.
· El
castell ambulant, Diana Wynne Jones (Indòmita) → Bonica,
fantàstica. Una història amb dolents molt malvats i bons amb defectes. Una
lectura entretinguda. He vist la versió cinematogràfica de l’estudi Ghibli i
m’ha semblat horrible. Però tot són opinions.
· Els
hereus de la terra, Ildefonso Falcones (Penguin àudio) → Quin rotllo
de novel·la, però al cotxe m’ha entretingut, encara que l’he acabat a velocitat
1.5 per accelerar, hi ha massa palla. He agafat el llibre en paper a la
biblioteca i no he llegit cap fragment, només he vist que és una traducció del
castellà, planyo a les dues traductores.
· Pollastre
amb prunes, Marjane Satrapi (Reservoir Books) → Una història
colpidora, però en format novel·la gràfica o còmic, pel que sembla més lleuger,
però no ho és. Rendir-se, perdre les ganes de viure, deixar-se morir.
· La
vegetariana, Han Kang (Penguin àudio/Rata) → “La classe de
grec” em va mig agradar, però no em va generar aquelles ganes que de vegades
tinc de llegir tot el que ha escrit l’escriptora, la possibilitat d’escoltar
“La vegetariana” amb l’àudiollibre em va atraure, he llegit fragments de la
novel·la traduïda al català i continuo amb la mateixa sensació, no tinc clar si
m’agrada. Torna a parlar de deixar-se morir com “Les tristes recances” de la
Miriam Toews o “Bartleby, l'escrivent” d’en Melville o la novel·la gràfics de
“Pollastre amb prunes”.
· Ah,
sí? (poemes del confinat), Feliu Formosa (Balbec) → Crec que els
visuals m’han agradat més que els convencionals, segurament m’han despertat una
inquietud i unes expectatives que majoritàriament s’han assolit amb la lectura.
He de reconèixer que no els he entès tots, però estic contenta, crec que el
missatge m’ha arribat.
