Lectures Març 2025

 Març

Un mes de lectures punyents, complexes que em permeten reflexionar sobre la meva vida. Recomano especialment La gran família de l’Antònia Carré-Pons, Papallones negres de la Priscilla Morris i Creure en els animals salvatges de la Nastassja Martin.

·      Papallones negres, Priscilla Morris (Periscopi) → Molt dur, però molt bonic. És un paisatge de setge, de guerra, però, així i tot, no és en blanc-i-negra, està pler de color i delicadesa.

·      Creure en els animals salvatges, Nastassja Martin (Raig Verd) → Difícil, potent. D’aquests llibres que has de llegir a poc a poc, pensant que diu molt més del que acabes de llegir. Un cant a la llibertat i a la superació. La història és una experiència personal de l’escriptora.

·      La gran família, Antònia Carré-Pons (Club editor) → Una meravella, si amb l’anterior llibre d’aquesta escriptora vaig riure a cor que vols, en aquest he plorat. Però l’important és que l’escriptora canvia de registre segons què ens explica, tots els seus llibres són diferents i a la vegada sensacionals.

·      La biblioteca fantasma, Jordi Masó Rahola (Males Herbes) → Hi ha històries que sí, i d’altres que no. M’està costant de decidir si m’agrada o no aquest autor, comença bé, però sembla que no sap acabar o jo em canso del que m’està explicant. Amb Xacona també em va passar, m’agradava fins que vaig arribar a la conclusió que no calia continuar.

·      La força d’un destí, Martí Gironell (Columna) → Reconec que llegir, el que entenem per llegir de manera estricta amb aquest llibre ho he fet poc, aquest escriptor trobo que no arriba al fons de la qüestió i no m’agrada, però escoltar-lo amb l’àudio llibre és tot un goig, posa tot aquella energia que al paper no veig. A l’eBiblio hi ha la versió d’àudio llibre narrat per l’autor.

·      Electra, Sòfocles (comanegra) → Que lluny queda la venjança d’Electra? O no? La traducció d’en Feliu Formosa han fet molt fàcil la lectura, que tot i ser un mite conegut gaudeixes llegint sense encallar-te.

·      Les tres morts de K, Bernardo Kucinski (Raig Verd) → Una ficció massa real. El que més m’ha agradat és la reflexió final sobre els noms dels carrers. La història en si, fa mal, és cruel i he hagut de llegir-lo a poc a poc i fent pauses per no entrar amb colera amb el món.

·      L’hivern a Corfú, Jordi Masó Rahola (Males Herbes) → Una novel·la d’aquest escriptor que reconec que m’està costant, encara que aquesta novel·la crec que té la mida justa, no he tingut temps d’avorrir el text com si, m’ha passat amb les dues anteriors que he llegit Xacona i La biblioteca fantasma. Crec que tinc una relació amor-odi, em sembla increïble el que fa i com ho fa, però a la vegada em cansa.

·      Tothom et recordarà, Andreu Martín (Crims.cat) → Una novel·la on el protagonista és un policia, però no és una novel·la policial, és més aviat una bogeria de fets.

El vi fa sang 2025

 

El vi fa sang 2025


Aquest cap de setmana a l’Espluga de Francolí ha tingut lloc la 6a edició d’El vi fa sang. Per temes diversos divendres no vaig arribar a temps i diumenge vaig haver de marxar abans.


·      Amb la por al cos Josep Maria Palau (periodista) modera: Lluís Riera que ens presenta L’escorxador (crims.cat-Clandestina, 2024), Santi Sirvent amb Ningú no et recordarà (Pagès Editors, 2024) i Jaume Albert Ollé Manuel amb Una veritat i unes quantes mentides (Edicions Xandri). En Sirvent explica que prefereix parlar a clubs de lectura que a les presentacions, als clubs pot parlar lliurement de qualsevol cosa sense problemes. En resum, una molt bona taula que m’han vingut ganes de llegir novel·la negra, aquestes novel·les de misteri i intriga. Així com els tertulians de la taula defineixen aquest gènere.

·      L’assassí és del veïnat modera una noia suplent a: Margarida Aritzeta que ens presenta L’hort de les ànimes (crims.cat-Clandestina, 2024), Fede Cortés amb Lo diable és al telèfon (Ònix Editor, 2024) i Jordi Grau i Tura Soler amb Sense pietat (Columna). Aritzeta inicia la taula explicant l’inici de la seva novel·la, un ambient xafogós, contràriament als ambients explicats a la taula anterior. En Cortés ens parla dels seus detectius que no es fan vells, per ells no passa el temps. Sense pietat novel·la escrita a quatre mans per dos periodistes que com ells mateixos comenten no poden escriure una altra cosa que no sigui real, i en aquest escriuen vuit crims, vuit assassinats reals. El resum de la taula: La curiositat humana, aquesta necessitat per saber que ha passat.

·      La mort t’assenyala Joan López (periodista) modera: Maria Sardans Sang blava (Llibres del Delicte, 2024), Anna Casamitjana Flors per a un cadàver (Stronberg Editorial, 2024) i Pere Figueres amb El dia dels ximples (Crims.cat-Clandestina, 2025). En Figueres ens explica que ell necessita l’humor, els que l’hem llegit ho sabem. Com a destacar de la taula seria aquesta obvietat que tots sabem, però que de vegades és interessant recordar-ho, la persona més bona si li toquen el que més estima “No responc dels meus actes” i aquest és un bon punt d’inici.

Pausa per dinar

·      Sang fresca. El boom de la novel·la criminal en català al País Valencià Sebastià Benassar (periodista, editor i escriptor) modera tres escriptors valencians, Núria Cadenes, Xavier Aliaga i Juli Alandes, que acaben fent tertúlia sobre la literatura la situació política i la falta de bones comunicacions per fer dels Països Catalans un país normal.

·      Homenatge a Xavier Coma Jordi Canal (especialista en novel·la negra) i Joaquim Noguero (filòleg, periodista i professor) ens parlen de la figura de Xavier Coma i la seva importància a la col·lecció La Cua de Palla i el Diccionari de la novel·la negra nord-americana. Una xerrada molt interessant.

·      Matar impunement Anna Maria Villalonga conversa amb Irene Solanich sobre Matar impunement (La Magrana) assaig divulgatiu basat en la seva tesi doctoral sobre la col·lecció La Negra de la Magrana.

·      L’espluga, poble de crims Jordi Roca i Armengol (historiador i pedagog) ens parla de diferents crims reals al llarg dels anys a l’Espluga de Francolí i com els diaris van comentar-los. Ens va explicar tres assassinats i li va quedar un quart, i per això esperem que a les següents edicions del festival puguem saber més sobre els crims de l’Espluga.

Lectures setembre 2025

  Setembre Un mes en què recomano sobretot Middlemarch de la George Eliot una lectura per fer a poc a poc i sense pressa. Les altres lect...