Febrer
Un mes curiós, destacaria
principalment la relectura d’Una història és una pedra llançada al riu
de la Mònica Batet, la descoberta de la prosa de Guimerà i la confirmació que
el món literari d’en Baixauli em té el cor robat.
· Rosa
de Lima i altres proses, Àngel Guimerà (adesiara) → Guimerà
narratiu també és extraordinari. Aquest univers on el protagonista no troba el
seu lloc, està desencaixat del món o simplement no és acceptat per la societat.
· Consumits
pel foc, Jaume Cabré (Proa) → Encara no havia llegit mai res d’en Cabré
i he quedat enamorada de la seva prosa. Aquesta novel·la és una història trista,
però bonica, tendre, d’aquestes que et fan gaudir de la lectura.
· L’Harem
del Tibidabo, Andreu Martín (crims.cat) → El propietari de
l’harem del Tibidabo és un personatge tan genial que fa que la història sigui
extremadament divertida i sensacional.
· Els
coloms de la boqueria, Basté, Jordi / Artigau, Marc (Rosa dels vents)
→ És divertida i entretinguda, passa bé. Com tota novel·la negra fa una bona crítica
a la societat, compartida la lectura amb l’audiollibre que el narrador és en
Jordi Boixaderes.
· Una història és una pedra llançada al riu, Mònica Batet (Angle editorial) → Una relectura per preparar el club de lectura, i he descobert que no és una novel·la encara que per la forma ho sembla, és un conjunt de contes amb els mateixos protagonistes i la mateixa història de fons.
· La
papallona, Narcís Oller (Selecta) → Una relectura per un altre club
de lectura, però en aquesta com que vaig d’usuari la lectura no ha sigut amb
tanta profunditat. Què seria de la nostra literatura sense Oller? Aquesta
història la papallona és en Lluís, que el títol ja veus per on va, un senyoret
de casa bona estudiant de dret a Barcelona a una pensió, una noia jove i bla,
bla, bla, però el final, és increïble. L’autor tenia pressa per acabar? És una moralina?
No va trobar un final? Com que és una novel·la amb més de cent anys puc
explicar el final, jo crec que es casa perquè sap que s’està morint, serà un
vidu feliç.
· Cavall,
atleta, ocell, Manuel Baixauli (Periscopi) → Una història quotidiana
que deixa de ser-ho quan entra la fantasia, aquella realitat que no és, però
que podria ser, aquell somni fet realitat pel simple fet de creure-hi que pot
ser realitat. Un conte de fades, on ens retrobem amb antics personatges de novel·les
anteriors. És una meravella llegir aquest escriptor.
