Lectures 2025
Aquest any he llegit una miqueta de tot, continuo suspenent en poesia, però a poc a poc. No puc fer una recomanació real, ja que segons el dia vols llegir una cosa o una altra, així que faig un parell de recomanacions genèriques. Els llibrets medievals de Cal Carré, Middlemarch i els llibres de la Kingfisher. Però n'hi ha molts més que recomano i algun que aconsello no perdre el temps.
· La
dona de Déu, Amanda Mikhalopulu (Raig Verd) → El vaig
agafar amb moltes ganes i no era el que pensava, però després de llegir-lo i
pair-lo a poc a poc m’ha semblat extraordinària la reflexió aquesta possible
interacció amb Déu. En resum, una molt bona lectura.
· Xacona, Jordi
Masó (Males herbes) → L’inici és molt bo, vas llegint i és interessant, però
cap a la meitat o així, ja començo a cansar-me de tanta repetició i he de
reconèixer que les últimes 70 pàgines m’han costat de llegir, el llibre em
queia de les mans, però és bo, la idea i les diferents versions, interessant
fer un tastet, no cal acabar-lo.
· Fra
Bernat i altres contes medievals per riure, (Cal Carré) → El
primer conte, el d’en Fra Bernat, és molt bo, amb un toc d’humor extraordinari,
els altres estan bé i rius a cor que vols. Però el primer és sensacional i els
altres queden diluïts.
· L’hivern
del coiot, Ferran Grau (crims.cat) → Llegit principalment amb
audiollibre, m’ha agradat molt més del que pensava, em feia un xic de mandra
pel fet de ser un cas real. L’autor agafa prou distància per explicar el que va
passar amb distància dins la proximitat.
· La nit
de l’esvàstica, Katharine Burdekin (Duna) → Sensacional, un
d’aquests llibres que s’ha de llegir com “1984” o “Un món feliç”. Sempre havia
pensat que a tots els llibres els sobraven pàgines, aquest té la mida justa,
està sintetitzat al màxim.
· Film
& Soda, articles feministes, Rosa Maria Arquimbau
(Comanegra) → Una mica de tot, articles força interessants, d’altres que fa
vergonya pensar que encara són més o menys vigents i d’altres que per sort han
caducat.
· L’enigma
Arquimbau, Julià Guillamon (Comanegra) → M’ha agradat molt llegir la
biografia de l’Arquimbau farcit d’anècdotes i moltes fotografies.
· Oikia,
diversos (Indòmita) → vuit relats meravellosos amb les seves vinyetes que he
gaudit de la novel·la gràfica com feia temps que no feia.
· Marie,
la roja de Rosa Maria Arquimbau, Carles Mallol (TNC) → Una
adaptació del text original de l’Arquimbau que m’ha agaradat molt més del que
imaginava, han suprimit fragments i n’han adaptat d’altres. Crec que han fet
una molt bona feina, a veure com queda la posada en escena.
· Tots ocells, Wajdi Mouawad (Periscopi) → Sensacional, aquest autor és una meravella com tensa la corda fins al límit i et fa pensar sobre l’essència humana. La posada en escena de La perla 29 és una delícia, tens la sensació d’estar rellegint el text i amb la gràcia que a la paret vas veient el text que reciten amb l’idioma que haurien d’utilitzar, una meravella. Per saber més d’en Wajdi Mouawad recomano: https://www.cccb.org/ca/multimedia/videos/wajdi-mouawad-i-oriol-broggi/246019
· Rosa
de Lima i altres proses, Àngel Guimerà (adesiara) → Guimerà
narratiu també és extraordinari. Aquest univers on el protagonista no troba el
seu lloc, està desencaixat del món o simplement no és acceptat per la societat.
· Consumits
pel foc, Jaume Cabré (Proa) → Encara no havia llegit mai res d’en
Cabré i he quedat enamorada de la seva prosa. Aquesta novel·la és una història
trista, però bonica, tendre, d’aquestes que et fan gaudir de la lectura.
· L’Harem
del Tibidabo, Andreu Martín (crims.cat) → El propietari de
l’harem del Tibidabo és un personatge tan genial que fa que la història sigui
extremadament divertida i sensacional.
· Els
coloms de la boqueria, Basté, Jordi / Artigau, Marc (Rosa dels vents)
→ És divertida i entretinguda, passa bé. Com tota novel·la negra fa una bona
crítica a la societat, compartida la lectura amb l’audiollibre que el narrador
és en Jordi Boixaderes.
· Una
història és una pedra llançada al riu, Mònica Batet (Angle
editorial) → Una relectura per preparar el club de lectura, pel que l’he
rellegit profundament i m’ha semblat més bona del que em va semblar la primera
vegada. Aquesta història sense noms més enllà dels adjectius per saber de qui
parlem tal com és la tradició del país on passa l’acció, és un joc constant,
una delícia.
· La
papallona, Narcís Oller (Selecta) → Una relectura per un altre club
de lectura, però en aquesta com que vaig d’usuari la lectura no ha sigut amb
tanta profunditat. Què seria de la nostra literatura sense Oller? Aquesta
història la papallona és en Lluís, que el títol ja veus per on va, un senyoret
de casa bona estudiant de dret a Barcelona a una pensió, una noia jove i bla,
bla, bla, però el final, és increïble. L’autor tenia pressa per acabar? És una
moralina? No va trobar un final? Com que és una novel·la amb més de cent anys
puc explicar el final, jo crec que es casa perquè sap que s’està morint, serà
un vidu feliç.
· Cavall, atleta, ocell, Manuel Baixauli (Periscopi) → Una història quotidiana que deixa de ser-ho quan entra la fantasia, aquella realitat que no és, però que podria ser, aquell somni fet realitat pel simple fet de creure-hi que pot ser realitat. Un conte de fades, on ens retrobem amb antics personatges de novel·les anteriors. És una meravella llegir aquest escriptor.
· Papallones
negres, Priscilla Morris (Periscopi) → Molt dur, però molt bonic.
És un paisatge de setge, de guerra, però, així i tot, no és en blanc-i-negra,
està pler de color i delicadesa.
· Creure
en els animals salvatges, Nastassja Martin (Raig Verd) → Difícil,
potent. D’aquests llibres que has de llegir a poc a poc, pensant que diu molt
més del que acabes de llegir. Un cant a la llibertat i a la superació. La
història és una experiència personal de l’escriptora.
· La
gran família, Antònia Carré-Pons (Club editor) → Una
meravella, si amb l’anterior llibre d’aquesta escriptora vaig riure a cor que
vols, en aquest he plorat. Però l’important és que l’escriptora canvia de
registre segons què ens explica, tots els seus llibres són diferents i a la
vegada sensacionals.
· La
biblioteca fantasma, Jordi Masó Rahola (Males Herbes) → Hi ha
històries que sí, i d’altres que no. M’està costant de decidir si m’agrada o no
aquest autor, comença bé, però sembla que no sap acabar o jo em canso del que
m’està explicant. Amb Xacona també em va passar, m’agradava fins que
vaig arribar a la conclusió que no calia continuar.
· La
força d’un destí, Martí Gironell (Columna) → Reconec que
llegir, el que entenem per llegir de manera estricta amb aquest llibre ho he
fet poc, aquest escriptor trobo que no arriba al fons de la qüestió i no
m’agrada, però escoltar-lo amb l’àudio llibre és tot un goig, posa tot aquella
energia que al paper no veig. A l’eBiblio hi ha la versió d’àudio llibre narrat
per l’autor.
· Electra, Sòfocles
(comanegra) → Que lluny queda la venjança d’Electra? O no? La traducció d’en
Feliu Formosa han fet molt fàcil la lectura, que tot i ser un mite conegut
gaudeixes llegint sense encallar-te.
· Les
tres morts de K, Bernardo Kucinski (Raig Verd) → Una ficció
massa real. El que més m’ha agradat és la reflexió final sobre els noms dels
carrers. La història en si, fa mal, és cruel i he hagut de llegir-lo a poc a
poc i fent pauses per no entrar amb colera amb el món.
· L’hivern
a Corfú, Jordi Masó Rahola (Males Herbes) → Una novel·la d’aquest
escriptor que reconec que m’està costant, encara que aquesta novel·la crec que
té la mida justa, no he tingut temps d’avorrir el text com si, m’ha passat amb
les dues anteriors que he llegit Xacona i La biblioteca fantasma.
· Tothom et recordarà, Andreu Martín (Crims.cat) → Una novel·la on el protagonista és un policia, però no és una novel·la policial, és més aviat una bogeria de fets.
· L3
Fontana, Roser Vilajosana Sesé (Sala Beckett) → Una història
tendre i bonica, d’aquelles que t’enamores dels protagonistes.
· La
loteria i altres contes, Shirley Jackson (l’altre editorial) → La
loteria, en diferència, és el millor, però n’hi ha uns quants que també et
quedes garratibat. Una bona lectura.
· L’altre
costat, Ivan Ledesma (Spècula) → Una meravella, dues històries
entrelligades d’una manera sensacional que et manté l’angoixa tota la lectura. S’ha
de llegir, és brutal.
· Ara
direu que estic boig, Andreu Martín (crims.cat) → Sembla que
estigui fent un especial Andreu, però tinc molts llibres seus que no recordo
haver llegit i efectivament no havia llegit, tot i que és un escriptor que
m’agrada, ell em va descobrir el gènere amb la saga d’en Flanagan. Aquesta nova
entrega és una meravella, fa sortir el protagonista de L’harem del
Tibidabo com a secundari. Sensacional.
· La
tercera fuga, Victoria Szpunberg i Albert Pijuan (TNC) → La
idea original és la història familiar de la dramaturga, però el text és una
versió completament ficcionada del que van viure els seus avantpassats. El text
es va publicar abans de començar els assajos, i per això hi ha força canvis, el
text és molt bo, la posada en escena és fantàstica.
· La
muntanya del tresor, Martí Gironell (Columna) → Aquest escriptor no m’agrada, però m’encanta com narra
les seves novel·les i quan veig els seus llibres a l’eBiblio en format àudio no
puc evitar escoltar-lo. He de reconèixer que aquesta m’ha agradat
força, molt més del que pensava. Però com totes les seves novel·les l’amor i la
tendresa són els pilars de l’argument.
· Bartleby,
l’escrivent, Herman Melville (edicions de la ela geminada)
→ Una autèntica delícia narrativa. Relectura
per preparar el club de lectura i ha estat un gaudi llegir-la a poc a poc per
trobar tots els detalls.
· Benito Cereno, Herman Melville (Empúries) → Molt bona. S’intueix que alguna cosa no rutlla, i et manté al misteri fins a les últimes pàgines. Un molt bon relat.
· Erewhon,
Samuel Butler (Adesiara) → Anagrama de nowhere (enlloc), és una novel·la
d’aventures, de viatges, de mons meravellosos amb una crítica social
extraordinària i un gran sentit de l’humor. A la pàg. 47 “Les exploracions s’esperen amb
il·lusió i es recorden amb nostàlgia, però no són gens còmodes quan es fan, a
menys que siguin tan fàcils que no mereixin ser anomenades exploracions”.
· La
punyalada, Marià Vayreda (Barcino) → Una història de bandolers, de
venjança, amb un final sorprenent i meravellós, que no m’esperava. Però he de
reconèixer que m’han sobrat pàgines.
· Cor
dels amants, Tiago Rodrigues (Comanegra) → Una delícia de
text, a simple vista senzill, però d’una potència que t’embolcalla i et fa
estimar la vida.
· Balada
de Holt, Kent Haruf (periscopi) → Una meravella. Una nova història
del comtat de Holt, aquest poble inexistent al mapa, però completament real per
qualsevol lector d’en Haruf, ja que amb les seves novel·les hem conegut
diferents personatges d’aquest poblet de menys de cinc mil habitants i alguns
els hem estimat i hem plorat la seva mort.
· Anatomia
d’un suïcidi, Alice Brich (TNC) → No he aconseguit
empatitzar amb cap de les tres protagonistes, la lectura ja no és fàcil i el
tema és punyent, però per algun motiu que desconec no he aconseguit cap emoció.
· L’herència,
Matthew López (Comanegra) → Una història trista, però plena d’amor i compassió,
on he pogut estimar els personatges i odiar-ne d’altres. Una meravella, una
pena no haver pogut anar a veure la posada en escena que va fer el Teatre
Lliure.
· La nova realitat, Mida Porta (Spècula) → Una fantasia, m’ha recordat a la pel·lícula Tità, però de manera més precipitada i a escala global, provocant el caos. Una història entretinguda, encara que el final, crec, no m’ha acabat d’agradar.
· Tornar
al bosc, Emília Illamola Ganduxé (La font del cargol) → Una nova
novel·la plena de prosa poètica que enamora, aquesta escriptora m’agrada molt
més el com que el que, encara que està evolucionant i cada vegada el que també
és important. Pàg. 24 “Fa un temps pansit, estranyament bell, potser primer
plourà i després sortirà el sol, penso, mentre lluito per vèncer la mandra...”.
· Tots
ocells, Wajdi Mouawad (Periscopi) → Una bona relectura, feta
mesos després de la primera i després de veure la posada en escena, la versió
de la perla 29. M’agrada com aquest escriptor t’interpel·la sobre la identitat,
encara que el final és abrupte i moralista, però l’últim diàleg crec que és la
idea primigènia del text.
· Pinya
de rosa, Joaquim Ruyra (Cràter) → Una delícia, una riquesa lèxica
que en algun moment et deixa aclaparat i a la vegada enganxat, no pots parar de
llegir. M’ha agradat molt.
· Rebel·la’t.
Va dir ella. Torna’t a rebel·lar, Alice Brich (comanegra) → No
m’ha convençut, crec que no aconsegueixo entrar al món d’aquesta dramaturga,
encara que he de reconèixer que té un sentit escènic meravellós.
· El
primer capità, Enric Calpena (edicions62) → Llibre
majoritàriament llegit mitjançant l’audiollibre. Una lectura convencional no
l’hauria acabat, m’ha avorrit, no m’interessava el que m’estava explicant,
massa informació innecessària.
· La
brama del cérvol, Joan Yago (comanegra) → Una mica esbojarrada,
però força entretinguda, m’agrada aquesta manera de fer crítica social amb un
excés de bogeria, encara que hi ha moments que em sobrepassa.
· El càsting, Antònia Carré-Pons (Club editor) → Una relectura meravellosa i deliciosa, poder tornar a entrar al pis de les dues velles i espira-les mentre fan el vermut, discuteixen o fan els càstings és divertidíssim.
· Doble
cos,
Damià del Clot (Llibres del delicte) → Massa informació cinematogràfica, que
pel meu gust, no soc gaire cinèfila, sobra. Però aquest escriptor en sap de
controlar el temps perquè la història flueixi d’una manera apropiada i mantenir
prou tensió per no voler abandonar el llibre. És una bona història policíaca.
· Foc
verd,
Jordi de Manuel (crims.cat) → No m’ha convençut gens, m’ha avorrit molt li ha
faltat velocitat. Després tampoc he entès els canvis d’idioma, al meu entendre
per donar veracitat al tema els dos policies també es parlarien en castellà
entre ells i no ho fan. No entenc aquesta mania. I sí, m’ha molestat.
· La
dama enamorada, Joan Puig i Ferreter (Barcanova) → Una bona
obra del modernisme, la dona la gran dolenta amb un final meravellós. Per
completar la lectura i gaudir una miqueta més del text, vaig escoltar la versió
de radioteatre de Terrassa: https://radioteatre.com/ca/multimedia/audios/llista-de-podcasts-per-ordre-alfabetic/la-dama-enamorada-de-joan-puig-i-ferrater.html
· Fraccions, Emília
Illamola Ganduxé (Viena) → Sensacionals, són molt bons, però s’han de llegir
molt a poc a poc, necessiten o necessites com a lector anar agafant aire.
M’agrada molt com escriu aquesta escriptora.
· Houston,
Houston, ens rebeu? Alice B. Sheldon (Duna) → M’ha recordat a Terra
d’elles de la Charlotte Perkins Gilman però en un altre escenari. Aquesta
història transcórrer dalt d’una nau especial molt a prop del sol. Una molt bona
lectura, senzilla de llegir, però que convida a reflexionar.
· Càndid,
Voltaire (Proa) → M’ha sorprès positivament, el vaig començar a llegir amb l’audiollibre,
però al capítol V vaig decidir que volia llegir-lo de manera convencional. M’ha
semblat meravellosa i un xic esbojarrada com fa que les desgràcies siguin els
passos per poder arribar a una cosa millor, és una bona filosofia de vida.
· L’home
a qui no agradaven els gats, Isabelle Aupy (Raig Verd) → Una molt
bona lectura, vas llegint, vas rient i de cop penses amb aquestes imposicions,
aquestes necessitats no necessàries i, per tant, la pèrdua de llibertats
individuals i col·lectives. Una meravella.
· Arnau,
Adrià Targa (Proa) → Complex, tinc la sensació que no he vist tot el que
l’autor m’estava ensenyant. Però és una bona història que flueix molt bé amb
temes força foscos, però de bon pair.
· Entreacte(s),
diversos (Comanegra) → A la Sala Beckett aquest juliol han fet les lectures
dramatitzades i com que sempre penso que és molt millor llegir el text abans de
veure la posada en escena doncs els hem llegit d’una volada. Són peces teatrals
curtes pel que reuneixen els meus dos gèneres preferits, el conte i el teatre.
Un molt bon recull.
· La corona d’espines, Josep Maria de Sagarra (edicions 3i4) → Comencem a preparar la temporada de llegir el teatre amb un clàssic de la literatura catalana. Una història més que recurrent, però com tantes vegades el més important és el com s’explica, i la bellesa del llenguatge i el vers, fan que flueixi de meravella.
· Il·luminacions, T.
Kingfisher (Indòmita) → Un gust llegir una novel·la juvenil i gaudir-la. Raig
Verd (Indòmita) ja ha publicat tres de les seves novel·les on la protagonista
és una jove que ha de solucionar algun conflicte, la màgia té un paper molt
important.
· Cinc
vells, Jesús Moncada (Cal Carré) → Cinc relats magnífics d’un
escriptor sensacional amb finals sorprenents. Una molt bona lectura.
· Espai
en blanc, Pau Planas (Spècula) → Un viatge de l’heroi molt ben
escrit, amb una atmosfera inquietant, però alguna cosa no m’ha acabat de
quallar, així i tot, l’he llegit d’una tirada, el nivell d’intriga està molt
ben mesurat.
· Cabrils,
São Paulo, Barcelona. Una història pendent, Emília Illamola
Ganduxé (Voliana) → Una delícia, una història d’amor amb tots els seus sotracs
i com sobreviu al llarg dels anys. Escrita extraordinàriament bé, totes les
paraules flueixen, aconseguir això és molta feina i aquesta feina es nota quan
es llegeix sense esforç.
· Biblioteques
públiques, Ali Smith (Raig Verd) → Un conjunt d’històries on els
llibres i principalment les biblioteques tenen una gran importància. Va
alternant les històries de ficció amb anècdotes. Una molt bona lectura per
entendre la funció i la importància de les biblioteques públiques a la
societat.
· Submergir-se
en l’aigua, Helena Tornero (Arola) → Només havia vist i llegit textos
de gènere fantàstic, d’aquesta dramaturga, i aquest text m’ha colpit de tant
realista com l’he trobat i després he descobert que es va inspirar en uns fets
que van passar a Alemanya. Una joia de 74 pàgines que no vaig veure la posada
en escena, però he pogut gaudir de la lectura.
· La
vida del llibreter A.J.Fikry, Gabrielle Zevin (Periscopi) →
Una història d’amor extraordinària. T’enamores dels personatges i no pots parar
de llegir fins a acabar-lo. Recordo que amb Demà, demà i demà em va
passar més o menys el mateix. Crec que m’he enamorat d’aquesta escriptora.
· El llac, Maria Barbal (Columna) → Una bona història, on el paisatge és meravellós. No és la novel·la que més m’ha agradat de la Barbal, però està molt ben escrita i passa sola.
· Una
serp cau a la Terra, Darcie Little Badger (Indòmita) → Una
història de fantasia i d’aventures on l’amistat té un paper molt important.
Però també hem de destacar el valor que tenen les llengües i el medi natural en
perill d’extinció. Una novel·la juvenil que convida a reflexionar, com els
nostres actes poden afectar el món natural. Molt entretinguda.
· Una
cançó de pluja, Joan-Lluís Lluís (Club editor) → Un viatge de
l’heroi, una història de superació, de supervivència on la crueltat humana no
té límits. Hi ha moments de tendresa màxima com a contrapunt que et permet
agafar aire i continuar llegint sense enfonsar-te en la misèria.
· Middlemarch,
George Eliot (La casa dels clàssics) → Una meravella, una història plural
sensacional, on les intrigues, l’amor, els problemes econòmics, les enveges...
donen lloc a una novel·la magnífica. Virginia Woolf va dir: “Un llibre
magnífic, una de les poques novel·les angleses escrites per a gent adulta.”
· L’herència
del dimoni, Biel Cussó (Xandri) → Una història on la violència té un
paper molt important, però personalment el protagonista m’ha semblat
extraordinari, completament real i humà amb sentiments contradictoris. Una molt
bona lectura.
· Blackwater
I, la riuada, Michael McDowell (Blackie Books) → Una
novel·la de fantasia entretinguda. En aquest volum comencem a conèixer els
personatges i els seus poders.
· Blackwater
II, el dic, Michael McDowell (Blackie Books) → Una novel·la de
fantasia entretinguda. En aquest volum coneixem a més membres de la família i
del poble, i comencem a veure que som capaços de fer per aconseguir l’objectiu.
· Blackwater III, la casa, Michael McDowell (Blackie Books) → Una novel·la de fantasia entretinguda. Ara ja sabem quin peu calcen els personatges i els seus conflictes van agafant forma.
· Glopades
de riu, Gemma Pellissa Prades (Voliana) → 21 contes meravellosos.
Voliana té molt bons reculls de contes, pels amants del gènere breu.
· El meu
amor sense casa, Maria-Mercè Marçal (Proa-Óssa Menor) → Un
recull de versos sensacionals, i poder escoltar el CD que acompanya el llibre
ha estat un plaer, la veu de la Cinta Massip amb els acords de guitarra d’en
Toti Soler acompanyant els versos de la Maria-Mercè Marçal m’ha semblat el
colofó de la lectura.
· Etern,
com el laberint, Edgar Cotes i Argelich (Spècula) → Una molt
bona història de gènere fantàstic, però
el tema principal és la recerca de la identitat. Una molt bona lectura.
· Quartet
Aristòtil i 21 pirates, Amat Baró (Voliana) → A poc a poc vaig
trobant el gust a llegir poesia. Una lectura amb alts i baixos, tots els poemes
no porten una mètrica convencional i de vegades m’han fet parar per buscar el
ritme. Ha estat una bona lectura.
· Els
pizzlys, Jéremie Moreau (Finestres) → Unes il·lustracions amb molt
de color, molt vives que criden l’atenció, després un text molt concís que
acompanya les imatges per acabar de lligar bé la història. Una gran història,
molt actual.
· Blackwater
IV, la guerra, Michael McDowell (Blackie Books) → Una
novel·la de fantasia entretinguda. Sembla que comença la decadència.
· Blackwater
V, la fortuna, Michael McDowell (Blackie Books) → Més
novel·la de fantasia entretinguda. Amb ganes d’acabar la saga.
· Blackwater
VI, la pluja, Michael McDowell (Blackie Books) → Finalment,
ja hem arribat al final i sense massa sorpreses, ja que l’autor ens havia
explicat com acabaria per boca de la protagonista. Un molt bon final, per sort,
començava a estar cansada de la família Caskey i de les seves prediccions
sempre encertades.
· Les feres, Uriol Gilibets (La segona perifèria) → Una història esbojarrada, massa pel meu gust, però entretinguda i un punt divertida per la caricatura dels personatges. Amb ganes de saber que ens explicarà l’autor.
· Tots
els sistemes en vermell, Martha Wells (Duna) → Molt divertit i
gratificant, m’ha semblat genial, sobretot el final. Què fem realment per plaer
i què per obligació?
· Història
del príncep Jacob, (Cal Carré) → Quina meravella, Les mil i una
nits, Tirant lo Blanc, La mort del rei Artús, Galvany i el Cavaller Verd, ... Hi
ha històries que t’acompanyen tota la vida, no passen de moda i són
extraordinàries.
· Tanca
espinosa, T. Kingfisher (Indòmita) → La Gripaueta és la
protagonista d’aquesta versió fantàstica de “La bella dorment”. Una delícia
llegir les protagonistes de la Kingfisher.
· Gliff, Ali
Smith (Raig Verd) → M’ha fascinat, una distopia amb un punt d’esperança
extraordinari. Escrita amb una gran tendresa que enamora, com tot el que he
llegit d’aquesta escriptora.
· Els
plats més picants de la cuina tàrtara, Alina Bronsky (Les Hores) → Aquesta
vegada no tenim una àvia entranyable, però si una àvia que tot ho fa per amor a
la família, segurament hi ha moltes de les decisions que pren que no són del
tot encertades, però ella ho fa tot per aconseguir un futur millor. Em vaig
enamorar d’aquesta autora amb “L’últim amor de Baba Dúnia i La trena
de la meva àvia”.
· El
fill de l’italià, Rafel Nadal (Columna) → Aquest home escriu
molt bé, i si la història és mínimament interessant passa sola, és una lectura
plana, entranyable i emocionant. Sempre m’emocionen els llibres d’en Nadal.
· El club de las marginadas, Beka y Camille Méhu (Astronave) → Cinc històries de superació, de fortalesa i d’amistat. No l’hauria llegit si no me l’hagués recomanat una usuària de 10 anys de la biblioteca de Tona. I està bé, és bonic un xic inversemblant, però emocionant, dur on els colors de les il·lustracions ajuden a posar-te en situació. Una descoberta interessant.
· Dons,
Ursula K. Le Guin (Indòmita) → Una història fantàstica, els habitants de les
Terres Altes tenen dons i els poden utilitzar sense restriccions, viure amb por
per la crueltat dels altres, amb por per no haver heretat el do de la família.
Una gran història per cercar el lloc on vols viure.
· Diguem
que la traducció és art, Sawako Nakayasu (Raig Verd) → Dividit en
tres parts, un poema o conjunt de haikus que són una delícia. Un fragment de la
conferència sobre la traducció i un epíleg de la traductora sensacional. Una
lectura molt agradable i un xic curiosa.
· L’arqueòleg,
Martí Gironell (Columna) → Els llibres d’en Martí Gironell em provoquen un
doble sentiment, com a escriptor em sembla fluixet, tot i que les aventures que
explica són entretingudes i de final feliç. Però com a narrador, a l’eBiblio
podem trobar els seus llibres narrats per ell, és una meravella, li posa una
passió una força que jo no trobo quan el llegeixo. Pel que és un gust poder
escoltar els seus llibres narrats per ell mateix.
· La
vall de la llum, Toni Cruanyes (Destino) → Aprofitant que a
l’eBiblio hi havia el llibre d’en Cruanyes narrat pel mateix autor em va
semblar interessant escoltar-lo. No hi ha passió, està mancat d’emoció. La
narració és plana, com el telenotícies. I la història és entretinguda, és una
història familiar, però amb tan poca ficció que hauria d’estar catalogada a
biografies.
· Jo no
volia ser Rita Hayworth, Víctor Alexandre (Bromera) → Un text
simple, converses a dues veus, la Rita Hayworth i el seu interlocutor o el
personatge de les rèpliques. Una lectura deliciosa en format teatral.
· Història
de Paris i Viana, (Cal Carré) → Una història medieval amb final
previsible, però amb un nus prou interessant per gaudir de la lectura.
· Invisible, Eloy
Moreno (Nube de tinta) → Una d’aquelles històries més reals i habituals del que
haurien de ser.
· Vides
aturades; refugiats a la intempèrie, Bel Olid (Ara llibres) → Una
bufetada a la realitat, una vergonya com a societat, hi ha fragments que et fan
reflexionar sobre l’Europa que vivim i la que tenim per no parlar dels polítics
que ens representen.
· Inquisidor,
Andreu Martín (efadós) → Una novel·la negra ambientada al Pallars del s. XVII.
Un entreteniment apassionant estil de l’Andreu Martín.
