Lectures setembre 2025

 

Setembre

Un mes en què recomano sobretot Middlemarch de la George Eliot una lectura per fer a poc a poc i sense pressa. Les altres lectures que he fet m’han fet avergonyir de formar part de l’espècie humana, destructora i controladora pel benefici particular.

·      Una serp cau a la Terra, Darcie Little Badger (Indòmita) → Una història de fantasia i d’aventures on l’amistat té un paper molt important. Però també hem de destacar el valor que tenen les llengües i el medi natural en perill d’extinció. Una novel·la juvenil que convida a reflexionar, com els nostres actes poden afectar el món natural. Molt entretinguda.

·      Una cançó de pluja, Joan-Lluís Lluís (Club editor) → Un viatge de l’heroi, una història de superació, de supervivència on la crueltat humana no té límits. Hi ha moments de tendresa màxima com a contrapunt que et permet agafar aire i continuar llegint sense enfonsar-te en la misèria.

·      Middlemarch, George Eliot (La casa dels clàssics) → Una meravella, una història plural sensacional, on les intrigues, l’amor, els problemes econòmics, les enveges... donen lloc a una novel·la magnífica. Virginia Woolf va dir: “Un llibre magnífic, una de les poques novel·les angleses escrites per a gent adulta.”

·      L’herència del dimoni, Biel Cussó (Xandri) → Una història on la violència té un paper molt important, però personalment el protagonista m’ha semblat extraordinari, completament real i humà amb sentiments contradictoris. Una molt bona lectura.

·      Blackwater I, la riuada, Michael McDowell (Blackie Books) → Una novel·la de fantasia entretinguda. En aquest volum comencem a conèixer els personatges i els seus poders.

·      Blackwater II, el dic, Michael McDowell (Blackie Books) → Una novel·la de fantasia entretinguda. En aquest volum coneixem a més membres de la família i del poble, i comencem a veure que som capaços de fer per aconseguir l’objectiu.

·      Blackwater III, la casa, Michael McDowell (Blackie Books) → Una novel·la de fantasia entretinguda. Ara ja sabem quin peu calcen els personatges i els seus conflictes van agafant forma.

Lectures agost 2025

 

Agost

Aquest mes totes les lectures han sigut molt bones, algunes més que les altres, però en conjunt ha estat un molt bon mes. Recomano principalment la Kingfisher, l’Ali Smith, la Gabrielle Zevin, l’Emília Illamola, l’Helena Tornero, Maria Barbal i els dos escriptors. Però sobretot volia fer un reconeixement a les persones que es dediquen a la traducció per acostar-me uns llibres que jo no podria llegir en versió original.

·      Il·luminacions, T. Kingfisher (Indòmita) → Un gust llegir una novel·la juvenil i gaudir-la. Raig Verd (Indòmita) ja ha publicat tres de les seves novel·les on la protagonista és una jove que ha de solucionar algun conflicte, la màgia té un paper molt important.

·      Cinc vells, Jesús Moncada (Cal Carré) → Cinc relats magnífics d’un escriptor sensacional amb finals sorprenents. Una molt bona lectura.

·      Espai en blanc, Pau Planas (Spècula) → Un viatge de l’heroi molt ben escrit, amb una atmosfera inquietant, però alguna cosa no m’ha acabat de quallar, així i tot, l’he llegit d’una tirada, el nivell d’intriga està molt ben mesurat.

·      Cabrils, São Paulo, Barcelona. Una història pendent, Emília Illamola Ganduxé (Voliana) → Una delícia, una història d’amor amb tots els seus sotracs i com sobreviu al llarg dels anys. Escrita extraordinàriament bé, totes les paraules flueixen, aconseguir això és molta feina i aquesta feina es nota quan es llegeix sense esforç.

·      Biblioteques públiques, Ali Smith (Raig Verd) → Un conjunt d’històries on els llibres i principalment les biblioteques tenen una gran importància. Va alternant les històries de ficció amb anècdotes. Una molt bona lectura per entendre la funció i la importància de les biblioteques públiques a la societat.

·      Submergir-se en l’aigua, Helena Tornero (Arola) → Només havia vist i llegit textos de gènere fantàstic, d’aquesta dramaturga, i aquest text m’ha colpit de tant realista com l’he trobat i després he descobert que es va inspirar en uns fets que van passar a Alemanya. Una joia de 74 pàgines que no vaig veure la posada en escena, però he pogut gaudir de la lectura.

·      La vida del llibreter A.J.Fikry, Gabrielle Zevin (Periscopi) → Una història d’amor extraordinària. T’enamores dels personatges i no pots parar de llegir fins a acabar-lo. Recordo que amb Demà, demà i demà em va passar més o menys el mateix. Crec que m’he enamorat d’aquesta escriptora.

·      El llac, Maria Barbal (Columna) → Una bona història, on el paisatge és meravellós. No és la novel·la que més m’ha agradat de la Barbal, però està molt ben escrita i passa sola.

Lectures juliol 2025

 

Juliol

Un mes força variat pel que fa a la qualitat de les lectures i l’interès que m’han generat. Recomano molt Houston, Houston, ens rebeu? de l’Alice B. Sheldon, L’home a qui no agradaven els gats de la Isabelle Aupy i Fraccions de l’Emília Illamola.

·      Doble cos, Damià del Clot (Llibres del delicte) → Massa informació cinematogràfica, que pel meu gust, no soc gaire cinèfila, sobra. Però aquest escriptor en sap de controlar el temps perquè la història flueixi d’una manera apropiada i mantenir prou tensió per no voler abandonar el llibre. És una bona història policíaca.

·      Foc verd, Jordi de Manuel (crims.cat) → No m’ha convençut gens, m’ha avorrit molt li ha faltat velocitat. Després tampoc he entès els canvis d’idioma, al meu entendre per donar veracitat al tema els dos policies també es parlarien en castellà entre ells i no ho fan. No entenc aquesta mania. I sí, m’ha molestat.

·      La dama enamorada, Joan Puig i Ferreter (Barcanova) → Una bona obra del modernisme, la dona la gran dolenta amb un final meravellós. Per completar la lectura i gaudir una miqueta més del text, vaig escoltar la versió de radioteatre de Terrassa: https://radioteatre.com/ca/multimedia/audios/llista-de-podcasts-per-ordre-alfabetic/la-dama-enamorada-de-joan-puig-i-ferrater.html

·      Fraccions, Emília Illamola Ganduxé (Viena) → Sensacionals, són molt bons, però s’han de llegir molt a poc a poc, necessiten o necessites com a lector anar agafant aire. M’agrada molt com escriu aquesta escriptora.

·      Houston, Houston, ens rebeu? Alice B. Sheldon (Duna) → M’ha recordat a Terra d’elles de la Charlotte Perkins Gilman però en un altre escenari. Aquesta història transcórrer dalt d’una nau especial molt a prop del sol. Una molt bona lectura, senzilla de llegir, però que convida a reflexionar.

·      Càndid, Voltaire (Proa) → M’ha sorprès positivament, el vaig començar a llegir amb l’audiollibre, però al capítol V vaig decidir que volia llegir-lo de manera convencional. M’ha semblat meravellosa i un xic esbojarrada com fa que les desgràcies siguin els passos per poder arribar a una cosa millor, és una bona filosofia de vida.

·      L’home a qui no agradaven els gats, Isabelle Aupy (Raig Verd) → Una molt bona lectura, vas llegint, vas rient i de cop penses amb aquestes imposicions, aquestes necessitats no necessàries i, per tant, la pèrdua de llibertats individuals i col·lectives. Una meravella.

·      Arnau, Adrià Targa (Proa) → Complex, tinc la sensació que no he vist tot el que l’autor m’estava ensenyant. Però és una bona història que flueix molt bé amb temes força foscos, però de bon pair.

·      Entreacte(s), diversos (Comanegra) → A la Sala Beckett aquest juliol han fet les lectures dramatitzades i com que sempre penso que és molt millor llegir el text abans de veure la posada en escena doncs els hem llegit d’una volada. Són peces teatrals curtes pel que reuneixen els meus dos gèneres preferits, el conte i el teatre. Un molt bon recull.

·      La corona d’espines, Josep Maria de Sagarra (edicions 3i4) → Comencem a preparar la temporada de llegir el teatre amb un clàssic de la literatura catalana. Una història més que recurrent, però com tantes vegades el més important és el com s’explica, i la bellesa del llenguatge i el vers, fan que flueixi de meravella.

Presentació Tornar al bosc de l’Emília Illamola

 

Presentació Tornar al bosc de l’Emília Illamola

 

El passat divendres 18 de juliol a la Biblioteca Can Milans de Calders d’Estrac vaig tenir el goig i el plaer de poder presentar l’última novetat de l’escriptora Emília Illamola Ganduxé acompanyada d’un grup extraordinari d’assistents que, majoritàriament, ja havien llegit la novel·la i van participar molt activament a la conversa.

Vam començar la presentació descobrint una mica l’Emília i les seves inquietuds.

Començant per la feina com a cocuradora en els dos reculls de poetes del Maresme Els poetes del Maresme (2019) i Dones poetes de la Maresma (2021) publicats a l’editorial Voliana.

Seguidament, exposo els 7 llibres que ha publicat.

o   Fraccions (2012) editorial Viena.

o   Joc de llunes (2014) Nova Casa Editorial.

o   Una certa onada (2015) Quorum Llibres.

o   Encara hi ha papallones al jardí (2017) Quorum Llibres.

o   Cabrils, São Paulo, Barcelona. Un amor pendent (2017) editorial Voliana.

o   La lectora accidental (2021) editorial Quaderns de la Font del Cargol.

o   Tornar al bosc (2024) editorial Quaderns de la Font del Cargol.

I parlem de Cabrils, São Paulo, Barcelona. Un amor pendent (2017) que va ser un encàrrec del jutge de Pau de Cabrils i que ella i que ens remarca clarament que ella va escriure una novel·la, que no és una biografia, aquest detall el va remarcar molt.

Seguidament, parlem del punt d’inflexió que crec detectar en el seu estil literari a partir d’Encara hi ha papallones al jardí, on dels 22 relats ja n’hi ha 3 o 4 que tenen un estil més semblant al de les dues últimes novel·les.

Comenta que no ha canviat, però que evidentment amb el pas dels anys ha adquirit una fluïdesa que abans no tenia a l’hora d’escriure. Així i tot, fa molta reescriptura per trobar la paraula adequada i aprofita la reescriptura per esporgar el text, com a lectora li molesta molt els llibres que sobren pàgines. Aquí tots els assistents a la conversa vam estar completament d’acord.

I veure els assistents animats a participar els vam esperonar una mica a fer preguntes i vam tenir una bona conversa fluida i agradable on l’escriptora va comentar-nos diferents secrets d’escriptura.

I vam continuar parlant del món editorial i d’un dels personatges de la novel·la, la Vic, aquesta dona de negocis impecable que ens explica que el llibre és un producte i el lector el consumidor. I aquesta opinió la va manllevar d’una formació que va rebre quan era llibretera.

Parlant del seu procés d’escriptura ens explica que es fa un guió per tenir una idea del que escriurà, però que després tampoc l’acaba de seguir, que com tot a la vida vas improvisant i canviant d’opinió. I ara ens surt el seu estil, aquest estil de prosa trencada en què la van etiquetar una vegada i que és completament el que ens escriu, l’Emília és una escriptora meravellosa, però no li posa fàcil al lector i crec que això és meravellós, deixa que el lector entengui el que vulgui perquè com a la vida cada persona té la seva versió dels fets.

Vaig aprofitar per preguntar-li pel gust a la meteorologia, totes les seves novel·les surt el cel i l’estat d’ànim dels personatges va relacionat amb els canvis meteorològics, aprofito i llegeixo un fragment de la pàgina 24 per contextualitzar.

“Fa un temps pansit, estranyament bell, potser primer plourà i després sortirà el sol, penso, mentre lluito per vèncer la mandra...”

I ens comenta que per tenir idees necessita sortir i relacionar-se, no pot crear tancada a casa. I com que la Bruc, la protagonista de la història de Tornar al bosc és escriptora que en un moment de la novel·la fa una afirmació a la pàgina 85.

“... soc com un vampir, que s’alimenta del que l’envolta.”

No ens ho nega, però tampoc ho afirma, evidentment no es crea del no-res, simplement es reinterpreta la realitat, i aquesta és la gràcia de la ficció, poder identificar-se amb els personatges per sentir-los més reals i propers.

Tornar al bosc és una novel·la interior, on la Bruc, la protagonista, té un grapat de conflictes interns i externs i el temps li va a la contra.

La Bruc, segons l’Emília, és els tres estats de l’aigua, líquida, sòlida i gasosa segons el moment i això ens ho va explicar en preguntar-li pel motiu de la citació del poema d’en Jordi-Pera Cerdà El que m’agrada de l’aigua poema que podem escoltar amb la veu de Teresa Rebull.

També ens parla de la portada, que és un dibuix de la Glòria Badosa, artista argentonina que li va fer expressament el dibuix inspirant-se en el primer capítol de la novel·la.

Per finalitzar la presentació vaig llegir un dels molts fragments meravellosos que podem trobar en aquesta última novel·la Tornar al bosc.

Fotografies de la Biblioteca Can Milans i de l'Àngels Fíguls.

Club de lectura de Vilassar de Mar temporada 2025-26

 Club de lectura de Vilassar de Mar

Aquest club de lectura l’he començat amb l’any, i per això, només tinc les lectures del gener fins al juny.

·      Marie, la roja, Rosa Maria Arquimbau (TNC) → Com a novel·lista m’agrada, com a dramaturga no ho tinc clar, aquest text és bo, però li falta i li sobren fragments. L’amor de Marie és poc creïble, la crítica social és molt ambigua.

A la tertúlia comenten que no els agrada llegir textos teatrals, el retrat de la diversitat de dones, amb les diferències culturals i d’edat, ha agradat. L’amor ho pot tot no ha convençut. No es creuen que en Jacques Dubois pugui canviar tant, no és creïble, a mi també em costa. (Quan vam fer la tertúlia encara no s’havia estrenat la versió d’en Mallol al TNC).

·      Una història és una pedra llançada al riu, Mònica Batet (Angle editorial) → Cada història d’aquesta escriptora és una nova meravella pels sentits, et transporta en un altre món.

A la tertúlia comentem que és una novel·la plena de repeticions i molt llarga, però ens fixem en els inicis de cada “capítol” i amb l’explicació de l’inici i ens sembla hipnotitzar que no és una novel·la sinó un recull de contes amb un fil argumental i uns personatges comuns. Em comprometo a poder-li preguntar aquesta hipòtesi a l’autora.

·      Xacona, Jordi Masó (Males herbes) → Premi llibreter 2024 per Xacona, aquest escriptor també és músic i el text està ple de música que acompanya aquesta bogeria.

A la tertúlia comentem que ens ha cansat, però a la vegada ens ha agradat, hem tingut una relació d’amor odi amb el text, ja que ens atreia i ens divertia, però se’ns ha fet llarga. El que si hem estat d’acord és que s’ha de llegir, com a mínim començar-la i després ja decidim si la deixem o acabem. I el fragment titulat com a u si ens el volem saltar ho podem fer, l’autor ens convida a saltar-nos aquest fragment i després de parlar amb l’autor el dia de Sant Jordi, m’explica que la invitació és real. Durant la lectura no ens ho vam creure i els que havien arribat a aquest fragment ens el vam llegir.

·      Bartleby, l’escrivent, Herman Melville (Proa/edicions de la ela geminada) → Hem tingut diferents traduccions, i hem pogut verificar que una bona traducció és molt important, totes dues ens han agradat, encara que jo he preferit la de la Carme Camacho.

A la tertúlia comentem que en Bartleby és un personatge molt curiós, però encara ho és més l’advocat, el narrador. Ens ha quedat el dubte sobre quin era exactament la intenció d’en Melville per escriure aquest text. La disconformitat a la societat, la resistència pacífica tot deixant de fer coses, fins a deixar de menjar amb el que això suposa, deixar-se morir per la pèrdua de ganes de viure. És un text inquietant i meravellós.

·      La tercera fuga, Victora Szpunberg i Albert Pijuan (TNC) → Un molt bon text, i una molt bona posada en escena. Què el dramaturg i el director siguin la mateixa persona em sembla sensacional, ja que veus, per més que hi hagi canvis, que l’escènica del text es plasma a dalt de l’escenari.

A la tertúlia remarquen que no els agrada llegir teatre, però que aquest text l’han gaudit, hi ha molts personatges i moments en què perds el fil. El més destacat ha estat la capacitat de la dramaturga per convertir una escena dramàtica amb un punt d’humor sense caure en l’absurditat o la mediocritat.

·      El càsting, Antònia Carré-Pons (Club editor) → Aquesta escriptora camaleònica no saps mai que et trobaràs, en aquest cas és una comèdia.

Al grup, en conjunt, no ha acabat d’agradar, encara que els ha estat fàcil de llegir, divertida i entretinguda amb un final sorprenent i meravellós. 

Recomanacions finals:

Hem llegit només aquests sis títols i he recomanat diferents llibres cada mes en funció de com ha anat la sessió, per tal de conèixer més l’autor, el tema, l’estil o el que volíem trobar i no hem trobat, en resum ha anat així:

·      Gener: Quaranta anys perduts per llegir l’Arquimbau novel·lista i comprovar que podia escriure textos bons i descobrir així una nova novel·lista.

·      Febrer: Dos llibres amb històries independents, però unides per un o més fils conductors El camí dels esbarzers de l’Alba Dalmau i Matèria grisa de la Teresa Solana, jo els volia recomanar llegir totes les novel·les de la Batet, crec que també ho vaig fer.

·      Març: Un autor complicat, per descobrir-lo una mica més L’hivern a Corfú és novel·la i sembla que sigui una mica més fàcil, més convencional, dins la bogeria d’en Masó.

·      Abril: Erewhon d’en Samuel Butler, simplement per complaure el desig de llegir aventures.

·      Maig: Estimada Mirta de la Maria Escalas perquè és una gran novel·la. I llegir tota l’obra de la Victoria Szpunberg.

·      Juny: Llegir tota la biografia de l’Antònia Carré-Pons, és molt bona. Els destaco L’aspiradora de Ramon Llull i Rellotges en temps de pluja.

Lectures Juny 2025

 

Juny

Un mes amb tota mena de lectures. Recomano especialment Tornar al bosc de l’Emília Illamola i El càsting de l’Antònia Carré-Pons. Dues escriptores molt diferents, però les uneix la cura pel llenguatge i la llengua.

·      Tornar al bosc, Emília Illamola Ganduxé (La font del cargol) → Una nova novel·la plena de prosa poètica que enamora, aquesta escriptora m’agrada molt més el com que el que, encara que està evolucionant i cada vegada el que també és important. Pàg. 24 “Fa un temps pansit, estranyament bell, potser primer plourà i després sortirà el sol, penso, mentre lluito per vèncer la mandra...” Per saber-ne més podeu venir el divendres 18 de juliol a la biblioteca Can Milans de Caldes d’Estrac a dos quarts de set de la tarda.

·      Tots ocells, Wajdi Mouawad (Periscopi) → Una bona relectura, feta mesos després de la primera i després de veure la posada en escena, la versió de la perla 29. M’agrada com aquest escriptor t’interpel·la sobre la identitat, encara que el final és abrupte i moralista, però l’últim diàleg crec que és la idea primigènia del text.

·      Pinya de rosa, Joaquim Ruyra (Cràter) → Una delícia, una riquesa lèxica que en algun moment et deixa aclaparat i a la vegada enganxat, no pots parar de llegir. M’ha agradat molt.

·      Rebel·la’t. Va dir ella. Torna’t a rebel·lar, Alice Brich (comanegra) → No m’ha convençut, crec que no aconsegueixo entrar al món d’aquesta dramaturga, encara que he de reconèixer que té un sentit escènic meravellós.

·      El primer capità, Enric Calpena (edicions62) → Llibre majoritàriament llegit mitjançant l’audiollibre. Una lectura convencional no l’hauria acabat, m’ha avorrit, no m’interessava el que m’estava explicant, massa informació innecessària.

·      La brama del cérvol, Joan Yago (comanegra) → Una mica esbojarrada, però força entretinguda, m’agrada aquesta manera de fer crítica social amb un excés de bogeria, encara que hi ha moments que em sobrepassa.

·      El càsting, Antònia Carré-Pons (Club editor) → Una relectura meravellosa i deliciosa, poder tornar a entrar al pis de les dues velles i espira-les mentre fan el vermut, discuteixen o fan els càstings és divertidíssim.

Club de lectura “Llegir el teatre” 2024-25

 

Club de lectura “Llegir el teatre”

Aquesta temporada al Club de lectura de “Llegir el Teatre” de la biblioteca Martí Rosselló i Lloveras de Premià de Mar hem llegit textos molt bons i d’altres no tan bons, el grup, igual que la temporada anterior va proposar sortir una miqueta del guió i fer lectures extra a part de les proposades pel Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i aquest ha estat el resultat.

·      Hamlet, Shakespeare (TNC/Vicens Vives) → Comencem la temporada de llegir el teatre amb Hamlet, al TNC estan representant Hamlet.02, el segon acte versionat pel dramaturg Sergi Belbel i interpretat per l’Enric Cambray.

A la tertúlia comentem que Shakespeare ens agrada, les tragèdies ens enamoren i Hamlet ens fascina. La traducció d'en Sellent, la suggerida pel TNC, ha facilitat la lectura per la simplicitat del llenguatge. La versió d'en Belbel, la que hem vist i hem pogut llegir gràcies a la generositat del dramaturg, ens ha acostat a en Hamlet i ens ha fet riure, la interpretació d'en Cambray ens ha semblat una meravella escènica.

En resum, amb ganes de llegir els actes de Hamlet de la mà d’en Sergi Belbel per poder gaudir a poc a poc dels jocs de paraules.

Per saber-ne més envio al grup diferents documents:

Líquids - Traduir Shakespeare - 3Cat la dificultat de traduir Shakespeare i les diferents maneres de fer-ho.

Reescriure Shakespeare, amb Sergi Belbel - YouTube la gràcia de reescriure Shakespeare.

 

·      BioLògica, Sílvia Navarro Perramon (Sala Beckett) → A tots els textos de la Navarro trobem aquest dilema psicològic dels protagonistes, els seus estudis en sociologia surten a la llum d’una manera més o menys directa.

En general, el text de BioLògica ha agradat, la frescor dels diàlegs, la relació familiar en els diferents rols, però ha faltat profunditat al text. La posada en escena no ha convençut, com si el director no hagués entès el que hem entès nosaltres com a lectors, ja que esperàvem una cosa i n’hem trobat una altra.

 

·      Ànima, diversos (TNC) → Un homenatge a les dones artistes silenciades al llarg de la història en format musical de Broadway.

La frase estrella de la tertúlia ha sigut "a mi no m'agraden els musicals i aquest m'ha encantat".

El text ha tingut gran diversitat d’opinió, un musical no es pot llegir perquè em falta la música, un bon argument, un argument massa simple, toca massa temes i no en concreta cap.

Però on tots hem estat d’acord és amb els bons resultats del concurs Ring i les obres que hem pogut veure fruit del concurs, i per això esperem més edicions del Ring i poder gaudir de bons musicals en català.

 

·      Vosaltres, les bruixes, Jan Vilanova Claudín (TNC) → La idea sorgeix d’uns estudis sobre les bruixes. És un teatre documental. Després de llegir i veure la posada en escena, recordo una obra que parlava del mateix amb una potència teatral molt bona, al desembre fem una sessió doble.

No fem tertúlia sobre aquest text, el llegim i veiem la posada en escena, i fem un breu comentari, ja que aconseguim que ens visiti l’Anna Tamayo a la tertúlia de desembre que dediquem a la cacera de les bruixes.

·      200.000 dones, Anna Tamayo (pdf facilitat per les dramaturgues) → Text finalista del Premi Max 2021, ens parla de la cacera de les bruixes, però en format teatre amb la dificultat que tots els papers els fa una única actriu.

A la tertúlia ens acompanya la dramaturga i actriu Anna Tamayo que ens explica el procés de creació la posada en escena, com va treballar els diferents personatges, ens fa una demostració allà mateix com fa els diferents canvis de personatges canviant les expressions corporals de veu i amb l’ajuda de petits detalls de vestuari, amb còfia, davantal... construint els diferents personatges del text. Una experiència molt gratificant i summament valuosa.

Vull agrair personalment l’extraordinària generositat de la companyia Càndida i especialment de l’Anna Tamayo per acompanyar-nos a la sessió de Llegir el teatre, explicar-nos un grapat de coses molt interessants i deixar-nos llegir el seu text per poder mantenir l’essència del club que és llegir el teatre.

 

·      Massa Brillant, Oriol Puig Grau (TNC) → Un text que llegim i pocs anem a veure la proposta teatral, a la guia ja s’especificava especial per joves, i tot i que ens sentim joves quan llegim segons que ens adonem que potser no ho som tant.

No li dediquem cap sessió, però sí que comentem lleugerament el text i la posada en escena. Hi ha una unanimitat, no ens convenç l’argument, segurament ja tenim una edat i si no estem còmodes en un lloc marxem i fora, sense preocupar-nos gaire el que pensaran de nosaltres, ja no ens preocupa, i no aconseguim empatitzar amb el protagonista.

 

·      La cuina, Arnold Wesker (edicions62) → No fem tertúlia per falta d’exemplars al fons de les biblioteques de Catalunya, però hem aconseguit algun llibre i qui vol anar a veure la posada en escena a la Sala Beckett pot llegir el text i fem un petit comentari a la tertúlia.

El text no ha acabat de fer el pes, principalment per l’excés de personatges. La posada en escena no està malament, un xic esbojarrada, però prou entretinguda i amena.

Personalment el text em sembla una meravella i la posada en escena que va fer la companyia Els Pirates Teatre una molt bona versió i adaptació sense perdre l’escènica original.

 

·      El misantrop, Molière (edicions62) → Amb traducció de Joan Oliver. Que després d’haver escoltat aquest especial dels 400 anys del naixement de Molière feta a l’Ateneu considero que vam triar la millor traducció.

Adjunto l’enllaç:

El teatre de Molière: un model per a la dramatúrgia catalana del segle XX - YouTube

També envio l’enllaç del Búnquer per conèixer la vida d’en Molière des d’un punt de vista un xic més còmic.

EL BÚNQUER: Molière (1x147)

A la tertúlia comentem el text i la posada en escena que han fet al teatre Lliure i s’havia estrenat al Festival Grec, pel que algú l’havia vist al juliol. Els comentaris generals són que ens hauria agradat veure una versió clàssica, i hem criticat molt el protagonista, el Misantrop no en Pol López, en el fons estem d’acord amb Molière.

 

·      L’aranya, Àngel Guimerà (TNC) → Un text poc conegut d’en Guimerà que manté el triangle amorós.

A la tertúlia comentem la dificultat de la lectura per l’excés d’acotacions i personatges, però agrada que mantingui el triangle amorós. També es comenta que sembla menys modern que altres textos, segurament pel tema, però aquest detall no hem acabat d'aprofundir-lo.

La posada en escena ens ha agradat més del que pensàvem. El maltractament domèstic sembla inexistent i la violació amb el final ens fan pensar que dilueix el text original.

Suggereixo de llegir el conte L’explosió de Víctor Català com a complement per situar-nos en l’època, està al recull Drames rurals.

https://aladi.diba.cat/search~S171*cat?/X((drames+rurals)+and+(victor+catal{u00E0}))&searchscope=171&SORT=AX/X((drames+rurals)+and+(victor+catal{u00E0}))&searchscope=171&SORT=AX&SUBKEY=((drames+rurals)+and+(victor+catal%C3%A0))/1%2C9%2C9%2CB/frameset&FF=X((drames+rurals)+and+(victor+catal{u00E0}))&searchscope=171&SORT=AX&4%2C4%2C

I per descobrir un Guimerà diferent Rosa de Lima i altres proses.

https://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=X&searcharg=rosa+de+lima+i+altres+proses&searchscope=171&submit=Cercar

 

·      Electra, Sòfocles (Comanegra) → La continuació d’Ifigènia que vam fer la temporada passada, aquesta vegada hem canviat de tràgic, hem substituït Eurípides per Sòfocles, tenen punts de vista diferents del mateix mite. Llegim la traducció de Feliu Formosa.

A la tertúlia comentem que Electra no és una heroïna, per més que Sòfocles ens la presenti com a tal, Eurípides i Èsquil també la descriuen com una heroïna. Aquesta tragèdia ha agradat molt més que Ifigènia, segurament la traducció d’en Formosa ha jugat un paper molt important, ja que fa fluir el llenguatge d’una manera molt harmoniosa i agradable.

La proposta del Lliure ens ha deixat sorpresos, les tres parts completament diferents, però d’una gran potència escènica ens han agradat molt.

 

·      Marie, la roja, Rosa Maria Arquimbau (TNC) → Com a novel·lista m’agrada, com a dramaturga crec que no.

A la tertúlia critiquem principalment la posada en escena o la versió d’en Carles Mallol, ja que si el que volem és recuperar els clàssics catalans potser els hauríem de fer tal com són, una recuperació d’un text desconegut i modificar-lo no és recuperar-lo.

 

·      La tercera fuga, Victoria Szpunberg i Albert Pijuan (TNC) → Un molt bon text, i una molt bona posada en escena. Què la dramaturga i la directora siguin la mateixa persona em sembla sensacional, ja que veus, per més que hi hagi canvis, que l’escènica del text es plasma a dalt de l’escenari. (A BioLògica ens vam endur una decepció).

A la tertúlia comentem que aquesta dramaturga cada vegada ens agrada més, i fem un resum dels seus últims textos i posades en escena, i les votacions no queden clares quin dels seus textos ens ha agradat més o ens ha fet reflexionar, però sense cap mena de dubte, “La tercera fuga” és un èxit no només llegit sinó també la seva representació, com a crítica la dansa de la mort de l’inici dura una miqueta massa, però després tot s’encarrila i no es fa gens llarga tot i la durada de pràcticament tres hores.

Envio una entrevista que li van fer a la Victoria Szpunberg a una edició del festival Lletrescena. https://www.youtube.com/live/A4iO5XaXwEI

 

·      Anatomia d’un suïcidi, Alice Brich (TNC) → Un text complicat de llegir i d’imaginar. Una posada en escena complexa i una escenografia força bona, els actors i els tècnics es mou per l’escenari com peces de rellotgeria per fer que tot encaixi a la perfecció.

A la tertúlia pocs han llegit el text i pocs han vist la proposta escènica, no ha convençut gens, i l’horitzontalitat del text, havent de girar el llibre tampoc ha facilitat la mecànica de lectura, tampoc ha ajudat.

 

·      Tots ocells, Wajdi Mouawad (Periscopi) → Un text dur, contundent, gens agradable, però fàcil de llegir, una bona traducció és molt important.

A la tertúlia es comenta que el text ha agradat molt més que la posada en escena i que tampoc s’ha entès com un text tan “lleuger” durava tanta estona la interpretació.

Adjunto documentació trobades relacionades amb en Mouawad i en Broggi. Aquesta primera es va realitzar a la Biblioteca de Catalunya amb la presentació del llibre La sang de les promeses.

Conversa entre Oriol Broggi i Wajdi Mouawad | La Perla 29

Aquesta conversa va tenir lloc a la biblioteca d’Argentona el passat mes de gener per parlar de Tots Ocells.

Converses amb Oriol Broggi i Marissa Josa

En Mouawad i en Broggi al CCCB el juliol del 2024.

Wajdi Mouawad i Oriol Broggi. Volar amb ales ferides | Vídeos | CCCB

Lectures maig 2025

 

Maig

Un mes de bones lectures, recomano especialment Balada de Holt i Cor dels amants, el Cor dels amants vaig fer trampes, primer vaig veure la posada en escena i després vaig llegir el text, i va ser meravellós. Amb la novel·la d’en Haruf he pogut tornar a visitar Holt, que sempre és un plaer.

·      Erewhon, Samuel Butler (Adesiara) → Anagrama de nowhere (enlloc), és una novel·la d’aventures, de viatges, de mons meravellosos amb una crítica social extraordinària i un gran sentit de l’humor. A la pàg. 47 “Les exploracions s’esperen amb il·lusió i es recorden amb nostàlgia, però no són gens còmodes quan es fan, a menys que siguin tan fàcils que no mereixin ser anomenades exploracions”.

·      La punyalada, Marià Vayreda (Barcino) → Una història de bandolers, de venjança, amb un final sorprenent i meravellós, que no m’esperava. Però he de reconèixer que m’han sobrat pàgines.

·      Cor dels amants, Tiago Rodrigues (Comanegra) → Una delícia de text, a simple vista senzill, però d’una potència que t’embolcalla i et fa estimar la vida.  

·      Balada de Holt, Kent Haruf (periscopi) → Una meravella. Una nova història del comtat de Holt, aquest poble inexistent al mapa, però completament real per qualsevol lector d’en Haruf, ja que amb les seves novel·les hem conegut diferents personatges d’aquest poblet de menys de cinc mil habitants i alguns els hem estimat i hem plorat la seva mort.

·      Anatomia d’un suïcidi, Alice Brich (TNC) → No he aconseguit empatitzar amb cap de les tres protagonistes, la lectura ja no és fàcil i el tema és punyent, però per algun motiu que desconec no he aconseguit cap emoció.

·      L’herència, Matthew López (Comanegra) → Una història trista, però plena d’amor i compassió, on he pogut estimar els personatges i odiar-ne d’altres. Una meravella, una pena no haver pogut anar a veure la posada en escena que va fer el Teatre Lliure.

·      La nova realitat, Mida Porta (Spècula) → Una fantasia, m’ha recordat a la pel·lícula Tità, però de manera més precipitada i a escala global, provocant el caos. Una història entretinguda, encara que el final, crec, no m’ha acabat d’agradar.