Desembre
Un mes molt bo. Ho recomano tot, però
com imprescindibles: Somnium de la Laura Téllez, Aterratge de l’Eva
Piquer, La classe de grec de la Hang Kang i Ortiga i os de la
Kingfisher. Són molt diferents, però unes grans lectures.
· Ortiga
i Os,
T. Kingfisher (Indòmita) → Divertit i molt crític. Una bona fantasia, plena de
detalls divertits. Una molt bona lectura juvenil i no tan juvenil.
· Aterratge, Eva
Piquer (Club editor) → Una delícia de lectura, quan estàs a punt de plorar amb
tots els sentiments a flor de pell, et fa un gir i et refàs perfectament bé. Un
gran control de la narrativa.
· Somnium, Laura
Téllez (Voliana) → Pertorbador, inquietant i a la vegada meravellós, abans d’acabar-lo
ja dubtava amb un parell o tres de finals possibles i en va ser un que no havia
calculat, m’ha semblat genial.
· País
Barroc, Raül Garrigasait (L’Avenç) → Sorprenentment crec que ho
he entès tot. Ara dubto si sóc jo que finalment l’entenc o ell que ha decidit
posar-ho un xic més fàcil al lector.
· Victus, Albert
Sánchez Piñol (La Campana) → Amb audiollibre, sempre m’havia fet mandra, massa
soroll mediàtic, m’havien fet perdre les ganes de llegir-lo tot i tenir-lo a
casa. Manté l’estructura bàsica de les seves últimes novel·les i és prou amena,
algun capítol l’he llegit físicament, entre d’altres per poder veure les
imatges que s’inclouen.
· L’Ànima
de l’emperador, Brandon Sanderson (Duna) → No havia llegit
res d’aquest autor, que és súperconegut en el món de la fantasia, no tinc
nivell per llegir en anglès. Una història d’amor deliciosa molt fàcil de llegir.
· La
classe de grec, Han Kang (La Magrana) → M’ha agradat molt, no
puc determinar si és digne del Premi Nobel de Literatura, només he llegit
aquesta novel·la, però té aquest punt crític dels costums, dels perjudicis i
les dificultats dels protagonistes i els problemes dels secundaris que m’ha
atrapat i m’ha deixat força aclaparada. Buscaré més llibres d’aquesta
escriptora.
· Marie
la roja, Rosa Maria Arquimbau (TNC) → M’agrada molt aquesta
escriptora, desconeixia la seva part dramàtica i veig que no decep. A veure
quina versió ens fan al Nacional.
· Massa brillant, Oriol
Puig Grau (TNC) → No m’ha convençut, la història és curiosa, però no m’ha
atrapat, no he trobat el motiu que el lliga a quedar-se perquè no marxa i fi de
la història. No ho he trobat versemblant tal com jo interpreto la realitat.
