Lectures febrer 2024

 

Febrer

Un mes de poques lectures, però destaco Casada i callada de l’Emma Zafón, Els Watson de la Jane Austen i Orlando de Virginia Woolf.

·      La febre d’or, Narcís Oller (Angle) → L’he trobat més feixuga del que recordava la narrativa de l’Oller. Però ha sigut una molt bona lectura, m’ha agradat força, un xic llarga, però molt bona.

·      Els Watson, Jane Austen (Cal Carré) → Una delícia, com no podia ser una altra cosa. Llegir Jane Austen sempre és un goig pels sentits.

·      Casada i callada, Emma Zafón (Empúries) → Una història terrorífica, explicada d’una manera magnífica, que no pots deixar de llegir.

·      La Font de la pólvora, Llàtzer Garcia (Arola) → Excés de moralina que cansa.

·      Orlando, Virginia Woolf (Proa) → Sempre em fa mandra llegir Virginia Woolf, i d’Orlando aquest passat estiu ha sigut notícia per grups d’idees diferents de les meves i no hi ha res que tinguis més ganes de fer que allò que t’han prohibit. El vaig començar amb audiollibre i l’he acabat amb el format tradicional, és molt bona i força divertida.

Lectures gener 2024

 

Gener

Un inici d’any amb bones lectures, recomano especialment Cartes marcades de la Maribel Torres i Aures de la Montserrat Morera Escarré.

·      Cartes marcades, Maribel Torres (Llibres del Delicte) → Un nou cas de la investigadora Adriana i el seu soci en Pau. Que m’ha agradat molt. En aquesta entrega accepten un cas força complicat i perillós.

·      Aures, Montserrat Morera Escarré (Bromera) → Genial, un llibre de diferents relats amb petites connexions entre ells. Una meravella literària.

·      Autobiografia de la meva mare, Jamaica Kincaid (Les hores) → No m’ha convençut, m’ha agradat, hi ha fragments bons, però m’esperava una altra cosa.

·      L’alegria que passa, Santiago Rusiñol (edicions del roure de can roca) → La idea encara és força actual, i la simbologia és molt potent, però no m’ha fet el pes.

·      El fugitiu que se’n va, Raül Garrigasait (edicions de 1984) → El pròleg és tan bo, que la continuació del text és simplement bona. Quan llegeixo en Garrigasait sóc conscient que només rasco la superfície de tot el que ens explica, en sap massa per mi, però no per això deixaré de llegir-lo. És un saberut que m’agrada.

·      Els Watson, Laura Wade (TNC) → M’esperava una altra cosa, no m’ha semblat tan modern, és un recurs força utilitzat que els protagonistes de la novel·la increpi l’escriptor. A veure com queda la posada en escena. Té pinta de comèdia esbojarrada.

·      Sísif fa no fa, Jordi Oriol (Arola editors) → Estic enamorada d’aquest dramaturg. Aquest text no té tants jocs de paraules, La posada en escena és una bogeria magnífica on tot està mesurat al mil·límetre.