Juliol
Aquest mes he llegit a plaer. Com a
recomanacions especials del mes: Les pedres escrites (Llibres
del Delicte) i El llapis vermell
(edicions de 1984), el nou de la Irene Solà m’ha agradat, però no tot,
només fragments. Espill amb la traducció de l’Antònia Carré que l’ha
convertit en un text narratiu molt fàcil de llegir, recordem que és el llibre
més misogin en llengua catalana, però molt divertit.
· Te
deix, amor, la mar com a penyora, Carme Riera (labutxaca) → Sensacional.
Uns relats magnífics.
· Et
vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres, Irene Solà (Anagrama)
→ M’ha agradat, hi ha moments que m’agrada més el com es diu que el que diu.
· L’alegra
que passa, Santiago Rusiñol (Les eines) → Molt breu, gairebé no he
tingut temps d’entrar al text que s’ha acabat.
· Tria
personal, Pere Calders (labutxaca) → Una meravella. El plaer de
llegir contes.
· Espill, Jaume
Roig (Cal Carré) → La traducció i adaptació d’Antònia Carré Pons i és una
meravella, m’ha facilitat molt la lectura i hi ha molts fragments que pots
llegir amb la cantarella del vers original. Boníssim.
· El
llapis vermell, Oriol Molas (edicions de 1984) → Per
desgràcia de total actualitat, la víctima és qui ha de canviar de centre.
Escrit en segona persona, un gran exercici literari.
· Ifigènia
a Àulida, Eurípides (Ades i Ara) → Com els clàssics no hi ha res.
· Les
pedres escrites, Cristina Malagelada (Llibres del Delicte) → Una
història trepidant, amb morts i corrupció. Genial.
