Maig
Aquest mes he fet un intensiu
d’en Priestley, un dramaturg sensacional. També recomano: Una
història és una pedra llançada al riu, Escrit al Maresme i La
sopa de l’avi.
· Escrit
al Maresme, diversos (La font del Cargol) → Genial. Tots els relats
són molt diferents i a la vegada meravellosos.
· La
sopa de l’avi, Mario Satz (Babulinka) → Una història d’amor
preciosa. Breu i concisa. Genial.
· Esmorzar
al Tiffany’s, Truman Capote (labutxaca) → Una delícia. Un
clàssic dels que s’han de llegir.
· Això
ja ho he viscut, J.B. Priestley (comanegra) → Fa anys vaig
veure la versió teatralitzada i m’havia agradat, però llegir el text m’ha fet
enamorar del dramaturg.
· Esquina
peligrosa, J.B. Priestley (Losada) → No m’ha agradat tant, però
segurament per la traducció.
· La
visita d’un inspector, J.B. Priestley (VicensVives) → genial,
aquesta teoria del temps del déjà-vu, una meravella. Adjunto l’enllaç de
youtube per veure l’obra sense sortir de casa. https://www.youtube.com/watch?v=tP59-rosCL0
· Submergir-se
en el naufragi, Adrienne Rich (Edicions Poncianes) → No he
entès res, però m’han agradat molt.
· Una
història és una pedra llançada al riu, Mònica Batet (Angle
editorial) → Una delícia. Un conjunt d’històries petites que fan una gran
història.
· Allegro
con fuoco, Jair Domínguez (Columna) → Una poca-soltada
divertidíssima.