Desembre
Aquest mes volia llegir només en
català i dones, però no ho he aconseguit, sempre es cola algun home a la meva
llista de lectures. Recomano molt Estimada Mirta de
Maria Escalas, Drames rurals de Víctor Català.
· Estimada
Mirta, Maria Escalas (Amsterdam) → És un goig llegir aquesta
escriptora. El nexe entre les seves novel·les és que t’enamores dels
personatges. Una frase genial que trobem al revers d’aquest llibre “La vida
l’entenem mirant enrere, però la vivim mirant endavant.”
· Drames
rurals, Víctor Català (edicions62) → Un conjunt de relats
bestials i sensacionals. Una meravella.
· Sola, Carlota
Gurt (Proa) → El recull de contes els vaig trobar meravellosos, la novel·la hi
ha una miqueta de tot, el principi és fluixet, la meitat sensacional i el final
excessivament abrupte. És interessant de llegir.
· Vent
de Garbí i una mica de por, Maria Aurèlia Capmany (TNC) → Un text
amb una miqueta de tot, no tinc clar que hagi envellit prou bé.
· Quan
ens haguem torturat prou, Martin Crimp (TNC) → Un text força
complex, també necessita un parell de relectures o més, pel que ens han
explicat, és més fàcil d’entendre vist que llegit, ja ho veurem.
· El
perro del Hortelano, Félix Lope de Vega i Carpio (El País) → Dens
i feixuc, amb una prosa magnífica. Relectura per anar a veure la posada en
escena d’en Paco Mir que vaig trobar divertidíssima i gens encarcarada.
· Germanes, Imma
Monsó (Univers) → La història no m’ha enganxat, m’ha semblat absurda i sense
gràcia, una novel·la curta que no s’acabava mai.
· Hamnnet, Maggie
O’Farrell (L’altra editorial) → Massa gent m’havia dit que era molt bona, i em
feia mandra. És preciosa.
· Antígona, Sòfocles (Bernat Metge Essencial) →
Llegir els clàssics de la mà dels experts és una meravella. Els clubs de
lectura virtuals són sensacionals. Visca els clàssics!
