Febrer
Aquest mes per culpa el préstec
interbibliotecari he hagut de llegir molt més teatre de l’habitual i deixar les
altres lectures programades per més endavant.
· Junil
a les terres dels bàrbars, Joan-Lluís Lluís (Club editor) → MAGNÍFIC,
una meravella, uns personatges que enamoren. Sensacional.
· L’oració
total, Carles Camps Mundó (Proa) → M’ha sorprès en positiu, m’ha
agradat moltíssim, li vaig trobant el gust a la poesia.
· Desig, Josep
Maria Benet i Jornet (3i4) → El text molt millor que el muntatge del TNC, ja
que aquest està fet pensant que l’espectador és un xic ximple i se li ha de donar
la informació perfectament explícita.
· Tothom
hauria de ser feminista, Chimamanda Ngozi Adichie (fanbooks) → denúncia
d’una manera molt divertida i amena el patriarcat costumista de la societat.
· Islàndia,
Lluïsa Cunillé (Arola editors) → crec que ja l’havia llegit i no em va deixar
cap regust, només recordava petits detalls.
· Fronteres,
diversos (Arola editors) → El text que més m’ha agradat és el primer el d’en
Rafael Spregelburd. El d’en Falk Richter és massa cruel, massa realista i ara
no tinc ganes de tanta realitat i misèria mundial. El tercer text és de la
Cunillé i tampoc m’ha agradat, sembla una anècdota de la família Pujol.
· Terra
de ningú, Harold Pinter (Arola editors) → Aquest ja m’ha fet força
patxoca, però no l’he trobat del tot adequat per les senyores del club de
lectura.
· El joc
de l’atzar i de l’amor, Pierre de Marivaux → Divertidíssim una
comèdia com feia temps que no llegíem al club de llegir teatre, queda
seleccionat.
· Macbeth,
William Shakespeare (Vicens Vives) → Relectura necessària. Genial, el poder, el
remordiment, la maldat convertida en bogeria. Genial.
· El pes
d’un cos, Victoria Szpunberg (TNC) → M’esperava una altra cosa,
Amor mundi m’havia agradat molt. Després d’escoltar l’autora veig el text amb
uns altres ulls. Pendent de relectura.
· Macbett,
Eugène Ionesco (TNC) → El món de l’absurd em costa un xic, però m’agrada, és
com un repte personal. Una versió del Macbeth que tinc ganes de veure dalt de l’escenari.
· De
sobte pensa en mi, Jordi Dausà i Mascort (Llibres del Delicte) →
M’ha agradat moltíssim la veu narrativa. El protagonista un xic fatigós, no t’enamores
d’ell, crec que en algun moment m’ha arribat a ser antipàtic.
