Octubre
Un octubre de poques lectures, però intenses. Totes molt
bones. Com a destacades Robinson Crusoe, però hem d’entendre quan es va
escriure per no horroritzar amb segons quins tractaments discriminatoris cap a
diferents col·lectius. El teatre de Wajdi Mouawad, el Premi Mercè Rodoreda 2019 Cavalcarem
tota la nit o Estructures Profundes per pensar cap a on anem com a
societat si no mirem de solucionar els problemes i deixem d’amagar-los sota la
catifa.
· Robinson
Crusoe, Daniel Defoe (Bernat Metge) → Una meravella. Políticament
incorrecte, però sensacional. Quan ensenya a parlar l’anglès a Divendres ell es
presenta com: jo amo, no com el senyor Crusoe o Robinson ell és l’amo, i com
aquesta mil més.
· Assedegats
/ Un obús al cor, Wajdi Mouawad (comanegra) → El 2017 vaig
poder anar a veure Un obús al cor de La Perla29 ara he pogut llegir el text, és
sensacional. Assedegats m’ha semblat molt més difícil de pair, però també és
molt bo. Amb ganes de si la reposen o surt de gira, per culpa la pandèmia no
vaig poder sortir de la comarca i anar a Barcelona per anar al teatre, si per
anar a treballar. Merda de vida.
· Solaris, Stanislaw
Lem (Pleniluni) → Molt dur, segurament per la meva manera de llegir i
empatitzar amb el protagonista fins al punt de provocar-me i preguntar-me. Qui
vindria a visitar-me? He llegit la traducció al català, actualment
descatalogada (Solaris – Telegraph), amb un bon gruix d’errades,
però que m’ha permès llegir en català un dels títols mítics de la
ciència-ficció, adjunto la pàgina del llibre en català.
· Nosaltres
(A nosotras nos da igual), Helena Tornero (TNC) → El text està bé,
però la posada en escena és realment bona, plena d’energia i interpretada per
molt bons actors.
· Llibre
de cavalleries, Joan Perucho (elObservador) → Una novel·la
difícil d’entendre, sort que ha sigut de club de lectura i en Julià Guillamon
ens ha anat guiant per no perdre el fil de la història.
· Cavalcarem
tota la nit, Carlota Gurt (Proa) → Premi Mercè Rodoreda
2019, no he llegit els finalistes, però en aquest recull hi ha contes molt bons.
· Estructures
profundes, Jair Domínguez (Columna) → Bomíssim, està ple de petites
frases meravelloses o de simple denúncia com per exemple, pàg 35 “... Mentre
tingui droga d’algun tipus –heroïna, cervesa, futbol–, un tio sense estudis
deixa de tenir inquietuds i consciència social.”
· Descripció
d’un paisatge, Josep M. Benet i Jornet (La Beckett) → Una
ciutat mediterrània imaginària amb unes germanes que retornen de l’exili, així
comença el text teatral i la posada en escena, on el text m’ha agradat molt més
que la representació, però crec que la culpa és meva per anar al teatre el
divendres al vespre.
