Setembre
El millor que he llegit aquest mes "Paraula de Nargó". "Civilitzacions" està bé, però molt llarg i un xic feixuc.
· Civilitzacions, Laurent
Binet (edicions de 1984) → Una ucronia força divertida, m’han sobrat pàgines, algun
passatge un xic carregós, però en conjunt molt bona.
· Nits
d’estiu, diversos (Univers) → Entretingut. Dos relats no m’han
agradat gens. Diferents records d’una nit d’estiu.
· Els
ocells, Aristòfanes (Institut del Teatre) → Una petita meravella,
cada cop m’agrada més aquest dramaturg.
· Una
altra vida, encara, Theodor Kallifatides (Galàxia Gutenberg) → Una
reflexió molt personal de la vida a Europa. M’ha agradat força.
· Paraula
de Nargó, Ramon Minoves (Voliana) → Sensacional, aquesta poesia
bonica de forma i amb sentit, que té continuïtat, com una novel·la. M’ha
agradat molt.
· La
Víctor C, Anna Maria Ricart Codina (TNC) → No m’ha agradat, llegia
i anava recordant articles, entrevistes o directament els mateixos contes de
Víctor Català. Com assaig o articles periodístic està bé, com a obra de teatre
no m’ha agradat gens, no hi ha conflicte, no hi ha acció... A veure que tal la
posada en escena.
· Benvinguts
a Amèrica, Linda Boström Knausgard (Les Hores) → Molt dur, m’ha
agradat, però esperava una miqueta més, m’ha faltat una mica més de final.
· Un
tramvia anomenat desig, Tennessee Williams (Adesiara) → Un excés
de violència que em desespera, ja estàs veient que pinta malament i evidentment
no va pel bon camí.
· L’any
que ve, Francesc Trabal (Quaderns Crema) → Crec que no he entès
el significat de més de la meitat dels dibuixos.
· Vimbodí
vs. Praga, Cristina Clemente (Arola editors) → Molt quotidiana, però
molt tendra. M’ha agradat força encara que manipuli a l’espectador amb la
moralina de la bona persona.